|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A4 |
Aprofundir en el coneixement de l’ésser humà i dels seus diversos entorns culturals. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A4 |
Adquireix una visió general de la construcció de la mitologia dels pobles germànics.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| 0. Definició del Concepte "Mite Nacional" |
1. Definició general
2. Relació amb la Llegenda
3. Intent de classificació |
| 1. Els orígens històrics |
1. La Revolució Francesa i Les Guerres del Francès alemanyes
2. Heinrich von Kleist
3. els Germans Grimm
4. Ludwig Bechstein |
| 2. Armini i els queruscos |
1. El descobriment d'Armini durant el Renaixement o, de com Armini es va convertir en Hermann
2. Heinrich von Kleist
3. La creació del Hermannsdenkmal
4. El mite nacional de Hermann en del Renaixement i durant la Reforma,
5. El mite nacional de Hermann durant les Guerres del Francès alemanyes
6. El mite nacional de Hermann durant el Kulturkampf |
| 3. L'Emperador Barbaroja i el Kyffhäuser |
1. Der Schmied von Jüterbog de Ludwig Bechstein.
2. De Spielhansl dels Germans Grimm
3. Deutschland - ein Wintermärchen de Heinrich Heine
4. El Kyffhäuserdenkmal
5. El mite de Kyffhäuser i el mite de l'emperador Barbablanca
6. El mite durant el nacionalsocialisme: Hitler com a nou Barbaroja: l'Operació Barbaroja |
| 4. El Walhalla del Bräuberg |
1. El filhel·lenisme al servei del nacionalisme alemany contra el món francès. Idealització de Grècia i rebuig de Roma. L'elaboració del mite de l'estat (nació) alemany cultural (deutsche Kulturnation).
2. La construcció del Walhalla.
3. Anàlisi dels Il·lustres entre els Il·lustres triats per a figurar en el Walhalla |
| 5. El Mite de Bismarck |
1.Bismarck, el pare del nou imperi
2. Bismarck, el defensor de la independència religiosa per a uns o opressor de catòlics per a d'altres: el Kulturkampf
3. Frederic II de Prússia - Bismarck - Hitler: la utilització del mite de Bismarck durant el Reich nacionasocialista |
| 6. Siegfried, els Nibelungs i el mite de la <I>Dolchstoßlegende</I> |
1. El sorgiment de la llegenda durant la Primera Guerra Mundial
2. Propagació de la llegenda durant la República de Weimar
3. Utilització de la llegenda durant el <I>Reich</I> nacionalsocialista (abans del 1939)
4. La utilització de la llegenda durant la 2ª Guerra Mundial
5. La Fi dels Nibelungs i la caiguda de Berlín el 1945 |
| 7. Luter: Hercules germanicus i pare de la llengua alemanya |
1. El pare de la independència religiosa dels alemanys
2. El pare de la llengua alemanya moderna |
| 8. Mites nacionals suïssos |
1. El Rütlischwur
2. Guillem Tell
3. La llegenda d'Arnold Winkelried |
| 9. Els mites nacionals alemanys i austríacs del segle XIX i la ideologia <I>völkisch</I> |
1. ¿Què és la ideologia völkisch?
2. Orígens del mot
3. Utilització del mot des de la seva encunyació en el segle XIX fins al 1945.
4. Partits polítics völkisch
5. Organitzacions völkisch i ocultisme
6. Runes i creu gammada: la simbologia völkisch al servei del Reich nacionalsocialista |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
35 |
60 |
95 |
| Presentacions / exposicions |
|
10 |
15 |
25 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
6 |
7 |
13 |
| Atenció personalitzada |
|
5 |
5 |
10 |
| |
| Proves mixtes |
|
3 |
3 |
6 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
-Exposició dels continguts de l'assignatura.
-Exposició de la metodologia que s'hi seguirà.
-Presentació de la bibliografia.
-Assignació del treball particular.
S'ha calculat una hora de treball de l'alumne per a donar-li possibilitat a presentar propostes d'esmenes a la bibliografia i al programa i solucionar dubtes relacionats amb els punts esmentats a dalt |
| Sessió Magistral |
Exposició teòrica de l'estudi i la història de mites del nacionalisme alemany del segle XIX més rellevants, que figuren a l'apartat 3 (continguts de l'assignatura).
En el marc d'aquest apartat es resoldran qualssevol dubtes i problemes que puguin sorgir en els alumnes sobre la matèria que s'exposa. |
| Presentacions / exposicions |
Estudi de tres mites concrets a través de la visió de 3 pel·lícules que els il·lustrin i col·loqui/debat sobre elles i el tractament que s'hi fa del mite en qüestió a partir de la presentació elaborada pels alumnes |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
La resolució de problemes es farà integrada en les sessions magistrals. L'experiència ens ha mostrat, en casos concrets com aquest, que aquest és el millor mètode per solucionar-los |
| Atenció personalitzada |
1. Seguir el procés acadèmic dels alumnes.
2. Facilitar la recerca i l’accés a la documentació bibliogràfica
3. Orientar l’alumne en l’anàlisi de la informació i la redacció de treballs
4. Discutir els articles i/o material docent per facilitar la comprensió de l’assignatura |
|
Descripció |
|
1. Seguiment del procés acadèmic general dels alumnes.
2. Orientació específica de l’alumne en el procés d'elaboració del treball sobre una de les pel·lícules que es veuran a classe
3. Discussió amb l'alumne, si el coordinador ho troba procedent, dels articles, llibres i/o material docent adduïts a fi de facilitar-li la comprensió del mite o d'aspectes problemàtics del mite.
El coordinador de l'assignatura considera que no és tasca seva facilitar a l'alumne l’accés a la documentació bibliogràfica proposada i que aquesta tasca és exclusiva del CRAI |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Presentacions / exposicions |
|
un treball individual sobre una de les diferents pel·lícules que veurem en el marc d'aquesta metodologia. Els estudiants hauran de fer el lliurament del treball a través del campus virtual perquè es pugui passar a la resta de companys abans de la sessió en què es tractarà el treball,de manera que el professor i els companys hagin tingut temps de llegir-lo. La sessió en què es tractarà el treball dependrà del nombre d'alumnes matriculats a l'assignatura. La qualificació d'aquests treballs serà qualitativa (A, B, C) i es basarà en la valoració del treball en si mateix, la valoració de la presentació pública feta a la classe (amb el debat que generi) i, a més a més, es tindrà en compte la participació de l'alumne en el fòrum/debat sobre la pel·lícula anterior al lliurament del treball. |
15% |
| Proves mixtes |
|
3 proves de dues parts cadascuna: la primera part, és una prova tipus test, la segona, una prova amb resposta de preguntes breus
Test 1: Temes 0, 1, 2 i 3
Test 2: Temes 4, 5 i 6
Test 3: Temes 7, 8 i 9.
És important deixar constància que tots els problemes que s'hagin tractat i resolt a classe, integrats dins les sessions magistrals, passaran a formar part de manera automàtica de la matèria d'examen. No formaran part de la matèria d'examen els problemes que s'hagin tractat i resolt en el marc de l'atenció personalitzada de l'alumne |
75% total |
| Altres |
|
Assistència regular a classe |
10% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
L'avaluació de l'alumne es basarà en diferents elements recollits de les diferents activitats de l'assignatura: 1. Sessions Teoria: tres exàmens tipus test - Test 1: Temes 1, 2 i 3
- Test 2: Temes 4, 5 i 6
- Test 3: Temes 6, 7 i 8
És important deixar constància que tots els problemes que s'hagin tractat i resolt a classe, integrats dins les sessions magistrals, passaran a formar part de manera automàtica de la matèria d'examen. No formaran part de la matèria d'examen els problemes que s'hagin tractat i resolt en el marc de l'atenció personalitzada de l'alumne. 2. Sessions Pràctiques: un treball individual sobre una de les pel·lícules vistes en el marc de les pràctiques. Els estudiants hauran de fer el lliurament del treball a través del campus virtual perquè es pugui passar a la resta de companys abans de la sessió en què es tractarà el treball per a debatre'l,de manera que el professor i els companys hagin tingut temps de llegir-lo. La sessió en què es tractarà el treball dependrà del nombre d'alumnes matriculats a l'assignatura. La qualificació d'aquests treballs serà qualitativa (A, B, C) i es basarà en la valoració del treball en si mateix, de la presentació pública a la classe (amb el debat que generi) i, a més a més, es tindrà en compte la participació de l'alumne en el fòrum/debat sobre la pel·lícula a què faci referència el treball. La nota final de l'assignatura serà: - 1. Cada examen tipus test: 25% de la nota (total: 75% de la nota)
- 2. Haver obtingut les qualificacions A o B en el treball derivat de les sessions de pràctiques sempre que se n'hagin lliurat, almenys, dos: total 15% de la nota
- 3. Assistència regular a classe: 10 % de la nota final
Quant a l'examen de la segona convocatòria, aquest consistirà en:
- un examen tipus test de 50 preguntes, a través del qual s'avaluarà el coneixement, per part de l'alumne o de l'alumna, dels continguts de l'assignatura transmesos al llarg del curs: 75 % de la nota (les preguntes respostes malament no penalitzaran la nota de l'examen), i en:
- Lliurament d'un breu assaig o monografia sobre un dels mites vistos al llarg del curs. L'assaig podrà consistir en una anàlisi socio-política del mite o bé en un estudi del seu impacte en el món de l'art de l'Imperi Alemany, la monarquia KuK i Suïssa: 25%.
|
| Bàsica |
|
- Germans Grimm: Deutsche Sagen. Qualsevol edició i/o traducció.
- Andreas Dörner: Politischer Mythos und Symbolische Politik. Sinnstiftung durch Symbolische Formen. Opladen 1995, ISBN 3-531-12697-0.
- Charlotte Tacke: Denkmal im sozialen Raum. Nationale Symbole in Deutschland und Frankreich im 19. Jahrhundert. Göttingen 1995, ISBN 3-525-35771-0.
A més a més, dins l'exposició de cada tema es donarà bibliografia específica sobre el tema |
| Complementària |
|
- Günter Engelbert (curandor): Ein Jahrhundert Hermannsdenkmal 1875–1975.. Detmold 1975.
- Alexander Gramsch: "Schweizerart ist Bauernart“. Mutmaßungen über Schweizer Nationalmythen und ihren Niederschlag in der Urgeschichtsforschung. Dins: Susanne Grunwald, Julia Katharina Koch, Doreen Mölders, Ulrike Sommer, i Sabine Wolfram (curadores): Art-E-Fact - Festschrift für Sabine Rieckhoff zum 65. Geburtstag. Teil 1.(Universitätsforschung zur prähistorischen Archäologie. Professur für Ur- und Frühgeschichte der Universität Leipzig. Band 172.). Pàgines 71-85 ISBN 928-3-77-49-3633.
- Roswitha Kaiser: Hermann: Denkmal, Pflege und Inszenierung. In: Denkmalpflege in Westfalen-Lippe. 01/07. LWL, Ardey, Münster, 2007. ISSN 0947-8299, S. 13–18
- Stephanie Lux-Althoff (Bearbeiterin): 125 Jahre Hermannsdenkmal: Nationaldenkmale im historischen und politischen Kontext. Lemgo 2001, ISBN 3-9807375-1-9.
- Jürgen Macha: “Alles Luther oder was? Zum Mythos deutscher Spracheinheit in der Frühen Neuzeit”. Dins: Liesolette Anderwald (curadora): Sprachmythen - Fiktion oder Wahrheit. Frankfurt am Main/Belrin/Bern: Peter Lang, 2012 (Kieler Forschungen zur Sprachwissenschaft. Band Nr. 3.)
- Burkhard Meier: Das Hermannsdenkmal und Ernst von Bandel. Detmold 2000, ISBN 3-9806101-7-9.
- Dirk Mellies: „Wir kämpfen unter Hermanns Zeichen bis alle unsere Feinde bleichen“. Die politische Rezeption des Hermannsdenkmals 1914–1933. Dins: Hermann Niebuhr und Andreas Ruppert (Bearbeiter): Krieg – Revolution – Republik. Detmold 1914–1933: Dokumentation eines stadtgeschichtlichen Projekts. Bielefeld 2006, S. 335–373, ISBN 3-89528-606-0.
- Thomas Nipperdey: Nationalidee und Nationaldenkmal in Deutschland im 19. Jahrhundert. Dins: Historische Zeitschrift 206 (1968), S. 529–585.
- Georg Nockemann: Hermannsdenkmal. (Lippische Sehenswürdigkeiten, Heft 3). 2. Auflage, Lemgo 1984, ISBN 3-921428-09-6 .
- Ulrich Pfeil (curador): Mythes et tabous des relations franco-allemandes au xxe siècle - Mythen und Tabus der deutsch-französischen Beziehungen im 20. Jahrhundert. Berna/Berlín/Brussel·les: Peter Lang Verlag, 2012 (Convergences. Bd. 65.)
- Imke Ritzmann: Ideengeschichtliche Aspekte des Hermannsdenkmals bei Detmold. Dins: Lippische Mitteilungen 75 (2006), S. 193–229.
- Hans Schmidt: Das Hermannsdenkmal im Spiegel der Welt. Detmold 1975
- Charlotte Tacke: Denkmal im sozialen Raum. Nationale Symbole in Deutschland und Frankreich im 19. Jhdt.: Göttingen 1995, ISBN 3-525-35771-0,);
|
| |
| Altres comentaris |
|
El coordinador de l'assignatura es reserva el dret a adaptar el programa d'aquesta assignatura en raó de la constitució de la classe i dels coneixements que es constatin en el alumnes sobre cultura i història del centre d'Europa.
En tot cas, es REMARCA que el domini de l'alemany NO és PAS requisit previ per a fer l'assignatura. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|