| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Comprendre i dominar els conceptes i temes més importants de la història general, des de la prehistòria fins als nostres dies. | |
| A2 | Conèixer, entendre i interpretar els fets històrics del territori propi. | |
| A5 | Identificar, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques. | |
| A8 | Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques. | |
| A9 | Realitzar i executar projectes, informes i dossiers aplicant la didàctica de la història, de l'arqueologia i de la història de l'art. | |
| A10 | Interpretar la història com a disciplina en construcció. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| CT2 | Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC. | |
| CT3 | Resoldre problemes de forma crítica, creativa i innovadora en el seu àmbit d'estudi. | |
| CT4 | Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa. | |
| CT6 | Identificar el procés d'aprenentatge i l'orientació acadèmica i professional. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Reconeix els conceptes principals i les dinàmiques de la història general o universal. | |
| A2 |
Interpreta la història de l'entorn proper local i regional. | |
| A5 |
Analitza, reflexiona i planteja la crítica de textos variats o de fonts històriques tenint en compte el context referencial històric, territorial i historiogràfic. | |
| A8 |
Aplica els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l'anàlisi del coneixement històric. Inicia la recerca històrica a partir de fonts variades (intencionals i no intencionals). | |
| A9 |
Elabora projectes relacionats amb el coneixement històric. | |
| A10 |
Demostra que posseeix un coneixement bàsic de les metodologies, les teories, les tècniques i els instruments de recerca. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CT2 |
Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital. Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença. Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques. Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta. Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació. | |
| CT3 |
Identificar la situació plantejada com un problema en l’àmbit de la disciplina i tenir la motivació per afrontar-lo. Seguir un mètode sistemàtic per dividir el problema en parts, identificar les causes i aplicar els coneixements propis de la disciplina. Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris per afrontar el problema. Incloure els aspectes concrets de la solució proposada en un model realista. Reflexionar sobre el model proposat i ser capaç de trobar-hi limitacions i proposar millores. | |
| CT4 |
Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup. Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment. Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup. Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes. | |
| CT6 |
Aprofundir en l’autoconeixement acadèmic, laboral o professional. Identificar el propi procés d’aprenentatge. Analitzar l’entorn laboral o professional de l’àmbit d’estudi. Dissenyar itineraris acadèmics i d’inserció laboral o professional. | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. Què és l’arxivística? | 1.1. Qui és l’arxiver/a? Una paraula antiga per a un concepte nou 1.2. Història de l’Arxivística 1.3. Un arxiu per a cada document: tipologia d’arxius. Els arxius a Catalunya i a Espanya 1.4. El tractament documental dels fons: classificació i ordenació 1.5. La gestió documental 1.6. Introducció a la Paleografia |
| 2. Arxivística pràctica: com aplicar-la al dia a dia | 3.1. Com organitzar un arxiu 3.2. Cites, transcripció i conceptes d’arxivística 3.3. Grapes no, gràcies! La conservació i restauració dels documents |
| 3. Arxius, memòria i poder | 2.1. La preservació de la memòria: la memòria oral 2.2. De la capsa de sabates a l'arbre genealògic 2.3. Com fer una investigació judicial a partir dels arxius: el cas del tràfic de nadons durant el franquisme. |
| 4. L'accés i la visibilitat dels arxius | 4.1. Divulgació i transferència de coneixements: més enllà de l'arxiu. 4.2. Els documents classificats: per què no podem accedir a la informació? 4.3. Llei de transparència i les TAAD |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | ||||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 2 | 4 | |||||||
| Sessió Magistral |
|
50 | 25 | 75 | |||||||
| Debats |
|
2 | 2 | 4 | |||||||
| Treballs |
|
8 | 20 | 28 | |||||||
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
8 | 10 | 18 | |||||||
| Pràctiques de camp |
|
7 | 10 | 17 | |||||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 2 | 4 | |||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció a l'Arxivística i definició de conceptes teòrics |
| Sessió Magistral | Sessions teòriques sobre la matèria |
| Debats | A l'aula es faran debats sobre temes d'arxiu |
| Treballs | Treballs pràctics sobre documents d'arxiu |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària | Treball amb fonts primàries |
| Pràctiques de camp | Visites a arxius, conferències. |
| Atenció personalitzada | Atenció personalitzada sobre treballs o dubtes que puguin presentar els diversos temes que conformen l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | |||||||
| Treballs |
|
Treball que consisteix en l'elecció d'un tema relacionat amb l’arxivística que implica de manera obligatòria la recerca en arxiu, ja sigui presencial i/o en repositoris webs. | 50 % |
|||||||
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
Participació als debats i supòsits pràctics proposats a l'aula. Es valora l'assistència i la participació a classe en la resolució de casos d'estudi amb documents d'arxiu. Treball sobre un document treballat a classe |
30% | |||||||
| Pràctiques de camp |
|
Visites i pràctiques a arxius , assistència a conferències i congressos. | 20 % | |||||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Avaluació continuada: assistència, pràctiques i treballs. Avaluació única: examen en segona convocatòria |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Associació d'Arxivers de Catalunya, Manual d’Arxivística i Gestió Documental, 2009, Barcelona |
||||||||
Alberch Fugueras, R. 2023. Archivos y derechos humanos. Trea. Alberch Fugueras, R, y Cruz Mundet, J R. 1999. ¡Archívese! Los documentos del poder. El poder de los documentos. Madrid: Alianza Editorial. Arévalo Jordán, V H. 2003. Técnicas documentales de archivo. Ordenación y clasificación de los documentos de archivo. Buenos Aires: Ediciones del Sur. Bernal i Cerco?s, A?, Magrinya? Rull, A y Planes i Albets, Reds. 2007. Norma de Descripcio? Arxivi?stica de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Camodeca, Giuseppe. 1999. Tabulae Pompeianae Sulpiciorum (TPSulp.): Edizione Critica Dell’ Archivio Puteolano Dei Sulpicii. Roma: Quasar. Capell i Garriga, E, y Coromminas i Noguera, M. eds. 2009. Manual d’arxivística i gestió documental. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya. Carrascal Simón, A, y Gil Tort, R. M. 2007. Los documentos de arquitectura y cartografía: qué son y cómo se tratan. Gijón: Trea. Casado Quintanilla, Blas. 2019. Paleografía: nociones básicas para leer documentos conservados en los archivos históricos. Madrid: Confederación Española de Centros de Estudios Locales. Casellas i Serra, Ll. 2015. «Transparència en l’administració pública: Què hi aportem els arxivers?» Lligall, Revista Catalana d’Arxivística 38: 64-93. Castellà Surribas, S, y Roig Pruñonosa, N. eds. 2017. Desaparición forzada de menores. Actas de la I Jornada científica. Tarragona, 1 de octubre de 2016. Tarragona: Silva. Cavallo, G. 2017. Escribir, leer, conservar. Tipologías y prácticas de lo escrito de la Antigüedad al Medioevo. Buenos Aires: Ampersand. Chalmeta Torredemer, M. 2016. «Els “Papers de Salamanca”: crònica (inacabada) d’un retorn i anàlisi arxivística». Universitat Autònoma de Barcelona. Cruañes, J. 2003. Els papers de Salamanca: L’espoliació del patrimoni documental de Catalunya. Barcelona: Edicions 62. Cruz Mundet, J R. 1994. Manual de archivística. Pirámide. Cruz Mundet, J R. 2019. Archivística: gestión de documentos y administración de archivos. Madrid: Alianza Editorial. Fernández Romero, Ildefonso. 2003. «TABVLARIVM: el archivo en época romana». Anales de Documentación 6. Fibla Gutiérrez, E. 2015. «NO-DO: Archivo y secuestro de la imaginación». Revista ICONO14 Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes 13 (1): 294-313. Fort i Gómez, I. 2017. «¿Qué buscar mientras se busca el origen biológico?» En Desaparición forçada de menores. Actas de la I Jornada Científica. Tarragona, 1 de octubre de 2016, editado por Castellà Surribas, S y Roig Pruñonosa, N, 121-31. Tarragona: Silva. Galende Díaz, J Ca, Cabezas Fontanilla, S y Ávila Seoane, N. 2016. Paleografía y escritura hispánica. Madrid: Síntesis. García Ruipérez, M. 2009. Los archivos municipales. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Trea. Heredia Herrera, A. 2007. ¿Qué es un archivo? Gijón: Trea. Heredia Herrera, A. 1991. Archivística general. Teoría y práctica. 5a edición. Sevilla: Diputación de Sevilla. Lamazou-Duplan, V, ed. 2021. Les archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne. Madrid: Casa de Velázquez. Lodolini, ELio. 1993. Archivística. Principios y problemas. Madrid: Anabad. Lo?pez Gómez, P, y O Galego Domíngez. 2007. El documento de archivo: un estudio. A Coruña: Universidade da Coruña. Lyons, Martin. 2012. Historia de la lectura y escritura en el mundo occidental. Buenos Aires: Ampersand. Marín Martínez, Tomás. 2018. Paleografía y diplomática. Madrid: UNED. Mauri Martí, A, y Perpinyà Morera, R. 2008. Estudiar archivística. Dónde y por qué. Gijón: Trea. Moreno Cabanillas, R. 2021. «Gamificando Documentos y Escritura Para un aprendizaje activo de la paleografía y la diplomática en tiempos de pandemia». Universidad, Esculea y sociedad. Murgia, E. I. 2013. «Archivo, memoria e historia?: cruzamientos y abordajes». Íconos - Revista de Ciencias Sociales 0 (41): 17. Núñez Contreras, L. 1994. Manual de paleografía. Fundamentos e historia de la escritura latina hasta el siglo VIII. Madrid: Catedra. Núñez Fernández, E. 1999. Organización y gestión de archivos. Gijón: Trea. Pagarolas Sabaté, L. 2007. Los archivos notariales: qué son y cómo se tratan. Gijón: Trea. Perea Simón, E. 2014. «Història Arxivística. La gestió d’arxius parroquials a la província eclesiàstica». Lligall 37: 99-138. Preixens Vidal, N2018. «La importància dels fons notarials per l’estudi de la història local», 73. Rendón Rojas, M A, ed. 2011. Biblioteconomía, archivística, documentación: intradisciplina, interdisciplina o transdisciplinariedad. México: Universidad Nacional Autónoma de México. Riesco Terrero, A, ed. 2000. Introducción a la paleografía y la diplomática general. Madrid: Síntesis. Rodríguez Neila, J. F. 2010. Tabulae Publicae.: Archivos municipales y documentación financiera en las ciudades de la Bética. Dykinson. Rodriguez Neila, J F. 2003. «Administración financiera y documentación de archivo en las leyes municipales de Hispania». Cahiers du Centre Gustave Glotz 14 (1): 115-29. Roig Pruñonosa, N. 2018. No llores que vas a ser feliz. El tráfico de bebés en España: de la represión al negocio (1938-1996). Barcelona: Ático de los Libros. Roig Pruñonosa, N, y S Castellà Surribas, eds. 2022. Trauma, búsqueda e identidad. Barcelona: Terra Ignota. Romero Tallafigo, M et alii. 2003. Arte de leer escrituras antiguas: paleografía de lectura. Huleva: Universidad de Huelva. Ruiz Gomez, V. 2018. «L’arxiu com a eina de contrapoder ciutadà». Lligall. Revista Catalana d’Arxivística 43: 21-49. Sardà Font, J. 2007. «Perfil i competències professionals de l’arxiver/a en el marc de la gestió documental». Lligall 26: 57-79. Soler i Jiménez, J. 2015. «Volem més accés a la informació». Lligall. Revista Catalana d’Arxivística 38: 14-16. Tribó Traveria, G. 2005. Enseñar a pensar históricamente. Los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia. Barcelona. Usunáriz, J M, y Ruiz Astiz, J. eds. 2023. La mujer y los universos femeninos en las fuentes documentales de la Edad Moderna. Madrid: Dykinson. Vallejo Romeu, I. 2019. El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Ediciones Siruela. Vasallo, R, ed. 2020. Introducción a la paleografía. Herramientas para la lectura y análisis de documentos antiguos. Buenos Aires: Editorial de la Universidad de la Plata. |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |