| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Comprendre i dominar els conceptes i temes més importants de la història general, des de la prehistòria fins als nostres dies. | |
| A5 | Identificar, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| CT4 | Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Reconeix els conceptes principals i les dinàmiques de la història general o universal. | |
| A5 |
Analitza, valora i crea discursos elaborats sobre assumptes principals de la història, aplicant el coneixement adquirit i la consulta bibliogràfica. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CT4 |
Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup. Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment. Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup. Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes. | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.- 1. El fi de l'Imperi romà | Dificultats de l'Imperi (segle III). El nou ordre romà: les reformes administratives i polítiques. La fiscalitat. |
| 2.- Els regnes germànics | Les migracions. Els visigots a l'Imperi. Itàlia i els ostrogots. El regne franc: els merovingis. |
| 3.- L'Imperi romà d'Orient. | El projecte imperial de Justinià. Continuitat i crisi. Amenaces externes i internes. |
| 4.- Església i cultura | Organizació eclesiàstica. La cristianització de l'Imperi. Controversies religioses. |
| 5.- L'Orient i l'Islam | La primera expansió islàmica. El califat omeya. L'Imperi bizantí i l'organització themàtica. El califat abbasí. |
| 6.- L'Imperi carolingi | El nou regne franc. L'Imperi de Carlemany. La crisi polìtica amb Lluís el Pietós. La dissolució de la unitat polìtica. |
| 7.- La societat altomedieval a Occident | Economía agrària. Aristocràcia i payesía. Societat i economía als políptics carolingis. |
| 8.- Europa al segle X | Els vikings. L'Imperi germànic. Les dificultats del poder regi a Francia. Roma al segle X. Bizanci: l'Imperi oriental. |
| 9.- Imperi i Papat al segle XI: la reforma de l'Església i el conflicte de les investidures | - Els primers moviments reformistes: el monacat reformista, la reforma episcopal i imperial - Situació de l'Imperi i el Papat a la primera meitat del segle XI. - La reforma pontifical: el Papat reformista des de Climent II. - La lluita entre l'Imperi i el Papat: de la "querella" de les investidures al Concordat de Worms. |
| 10.- L' expansió de l'occident feudal | - Les conquestes normandes - Les causes i desenvolupament de les croades - Les conseqüències polítiques, econòmiques i culturals. |
| 11.- Les monarquies feudals i els orígens de les formacions estatals: França i Anglaterra | - Les monarquies de l'occident feudal. - Els primers Capets i la consolidació de la monarquia. - La monarquia feudal a Anglaterra |
| 12.- L'Imperi sota els Hohenstaufen | L'Imperi de Frederic I Enric IV i el cisma reial a Alemanya. L'Imperi i el regne de Sicília en temps de Frederic II. El declivi dels Hohenstaufen. |
| 13.- Les monarquies al segle XIII | - La consolidació monàrquica de Felip II August. L'expansió al Llenguadoc. - Lluís VIII. - Política unitària de Lluís IX i les característiques econòmiques del període. - El regnat de Felip IV. - La política mediterrània de Carles d'Anjou i els conflictes amb la Corona d'Aragó. - Anglaterra: el regnat de Joan Sense Terra i la Magna Charta. - Enric III, la crisi institucional i el rerefons social. - Els equilibris en temps d'Eduard I. - Les dificultats polítiques i econòmiques amb Eduard II. |
| 14.- La Guerra dels cent anys | - La guerra: estímul o "estat malversador". - Les causes del conflicte: precondicions i precipitants. - El conflicte. Regnats d'Eduard III, la darrera ofensiva anglesa i Carles V. |
| 15.-El moviment de les idees i el renaixament | - De l'escolàstica al renaixement i humanisme. -La gènesi del relativisme i el progrés del "realisme" amb J. Huss. -Les mentalitats tardomedievals. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
43 | 65 | 108 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
15 | 25 | 40 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció dels continguts de l'assignatura, de l'organització dels professors i métode de treball de l'alumne |
| Sessió Magistral | Desenvolupament dels temes per part del professor i participació dels alumnes en la formulació de les conclusions o conceptes clau o principals, així com en la discussió |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Comentari de les lectures obligatòries o monogràfiques |
| Atenció personalitzada | Seguiment del curs de l'alumne per part del professor de forma individualitzada |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
L'alumne podrà consultar els dubtes, i millorar la comprensió de les lectures en les hores d'atenció als alumnes del professor. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Sessió Magistral |
|
Una proba escrita en torn al temari | 75% | ||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Una proba escrita amb material i amb les lectures | 25% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
COLLINS, R., La Europa de la Alta Edad Media, Akal, Madrid, 2000
FACI, J., Introduccion al mundo bizantino, Síntesis, Madrid, 1996
MITRE, E., La Iglesia en la Edad Media, Síntesis, Madrid, 2003
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas en la Edad Media, Síntesis, Madrid, 1992
ISLA, A., La Europa de los carolingios, Síntesis, Madrid, 1993
MITRE, E., Historia de la Edad Media en Occidente, , Madrid, 1995
GARCÍA DE CORTÁZAR, J.A., SESMA MÚÑOZ, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Alianza, Madrid, 2002
PAUL, J.,, La Iglesia y la cultura en Occidente. Siglos IX-XII,, Labor, Barcelona, 1987
BARLETT, R., La formación de Europa: conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350, U. València, València, 2003
ESTEPA, C., Instituciones y poderes en la Europa medieval, Síntesis, Madrid, 2017 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent