DADES IDENTIFICATIVES

2023_24

Assignatura (*)

HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA CORONA D'ARAGÓ

Codi

12294112

Ensenyament

Grau en Història (2018)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Tercer

Llengua d'impartició

Català

Prerequisits

Departament

Història i Història de l'Art

Coordinador/a

BONET DONATO, MARIA

Adreça electrònica

maria.bonet@urv.cat

Professors/es

BONET DONATO, MARIA

Web

Descripció general i informació rellevant

<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>L’assignatura explica la història de la Corona d’Aragó en els temps medievals, i ofereix l’anàlisi dels principals processos del període circumscrits a un marc geogràfic reduït i proper. En aquest sentit, permet comprendre un període complex a partir d’unes realitats i fonts pròximes, i per tant resulta més fàcil assolir una millor aproximació a l'època des de la història local i regional. A més els orígens medievals de Catalunya, d’Aragó i de València han estat i són referents per a múltiples aproximacions històriques sobre aquestes entitats regionals, i en tot cas hi ha molts elements d’aquestes realitats actuals que es prefiguraren en el període medieval com per exemple les llengües romàniques, els seus pobles, i que des d’una besant política van donar lloc a la Corona d’Aragó. A més el pensament històric nacionalista ha abordat el passat de les entitats polítiques que la configuraven com els orígens d’aquestes nacionalitats o regions, i aquestes tradicions s’estudiaran de forma crítica a partir d’un millor coneixement del rerafons ideològic dels tòpics historiogràfics. Per això, tot i que l’elecció del concepte de Corona tampoc està lliure d’una presa de posició ideològica, ens permet aproximar-nos a les formacions polítiques o territorials des d’un concepte important de l’època com era la unió dels territoris sota l’hègira del rei, però també la participació en empreses militars comuns, la integració en un mercat que mirava cap a la Mediterrània i naturalment valorar les proximitats i diferències. Per altra banda, i per tal de comprendre millor els fenòmens polítics, socials o econòmics dels territoris de la Corona es procurarà integrar-los en una explicació atenta a les entitats polítiques veïnes com les de Al-Andalus, Occitània i altres regnes hispans.</p>

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A2	Conèixer, entendre i interpretar els fets històrics del territori propi.
	A3	Reconèixer i interpretar l'estructura diacrònica de la història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
	A5	Identificar, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	CT4	Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
	CT5	Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A2	Aprèn a explicar el medi proper a partir del coneixement del passat. Interpreta la història de l'entorn proper local i regional.
	A3	Distingeix els diversos models d'estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
	A5	Analitza de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o en general. Sap posicionar-se en els debats i exposar els seus arguments amb claredat i rigor, relacionant els temes tractats amb l'actualitat. Utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	CT4	Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup. Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment. Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup. Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
	CT5	Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques. Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu. Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral. Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge

Continguts

Tema	Subtema
1. La significació de la història medieval de la Corona d’Aragó. La historiografia contemporània	1.1. La Corona d’Aragó: àmbit geogràfic i cronològic. 1.2. Historiografia romàntica, positivista i nacionalista i noucentista. 1.4. Segle XX: des del final de la Guerra Civil fins a la dècada dels seixanta: entre el positivisme i la renovació historiogràfica 1.5. Dels anys seixanta al segle XXI: continuisme i multidisciplinarietat
2. De la conquesta islàmica de la Península Ibèrica a la formació dels comtats pirinencs	2.1. Introducció: discussió d’alguns conceptes problemàtics. 2.2. La conquesta musulmana, la formació de l’emirat omeia de Còrdova i el progrés dels carolingis. 2.3. Les expedicions de Carlemany i la creació de la Marca Hispànica. 2.4. La formació i desenvolupament del comtat d’Aragó. 2.5. Els primers temps dels comtats catalans: de Guifré I el Pelós a Borrell II (segles IX – X)
3. El segle XI: la feudalització i expansió cristiana i les relacions amb Al-Andalus	3.1. De Ramon Berenguer I a Ramon Berenguer III: les bases del poder polític comtal i les relacions amb l’aristocràcia feudal. 3.2. La feudalització i expansió del regne d’Aragó fins a la mort d’Alfons el Bataller 3.3. Les transformacions d’Al-Andalus des del segle X fins al primer terç del segle XII: la formació del califat de Còrdova, les ràtzies i les relacions amb els poders cristians 3.4. El període de la fitna i la formació dels regnes de taifes.
4. Societat feudal i economia dels comtats catalans entre els segles VIII – XI	4.1. El debat historiogràfic: societat antiga, prefeudal o feudal? 4.2. Alguns aspectes econòmics i socials: les aprisio, les colonitzacions, la fiscalitat del període i la seva problemàtica. 4.3. Les transformacions econòmiques del segle X i la consolidació de la classe feudal 4.4. El món de la pagesia i les condicions en el si del medi rural.
5. De la unió dinàstica a l'expansió (segle XII). Noves formes polítiques i creixement socioeconòmic	5.1. El panorama aragonès i català cap a la unió dinàstica 5.2. De la unió a les conquestes de mitjan segle XII 5.3. Noves formes polítiques i institucions 5.4. Sobre el creixement econòmic i la diversificació social 5.5. La definició de sistema monàrquic en temps d'Alfons II el Cast i evolucions
6. Expansió i diversificació política i social (segle XIII)	6.1. Jaume I i la culminació de la conquesta de Sharq al-Andalus. 6.2. Els camperols. Colonitzacions, reconfiguracions i conflictes 6.3. Ciutadans i vilatans. Institucionalització, projecció regional i conflictes 6.4. En els marges de la societat. Esclaus, marginats i minories religioses 6.5. Les minories dirigents: nobles, eclesiàstics i burgesos
7. El llarg i convuls segle XIV: expansió mediterrània i contradiccions internes	7.1. La continuïtat de l’expansió de la Corona pel mediterrani en el tombant de segle. Sicília, Sardenya i la intervenció a territori bizantí. Els almogàvers. 7.2. Els primers anys del regnat de Pere el Cerimoniós: voluntat d’afermament del sistema monàrquic i reaccions estamentals 7.3. El paper de les Corts i el naixement de la fiscalitat d’estat. 7.4. L’erràtica política exterior de Pere el Cerimoniós: l’eterna qüestió sarda i l’enfrontament amb Castella 7.5. Els descendents del Cerimoniós: Joan I i Martí l’Humà. L’extinció del casal de Barcelona.
8. Les manifestacions culturals i literàries	8.1. La lírica d’arrel trobadoresca 8.2. El projecte apostòlic i intel•lectual de Ramon Llull 8.3. La historiografia medieval: les anomenades Quatre Grans Cròniques 8.4. Francesc Eiximenis: política, saber i retòrica.
9. Societat i economia a la Corona d’Aragó a la Baixa Edat Mitjana: de la crisi demogràfica de segle XIV a la recuperació econòmica del segle XV	9.1. Les principals interpretacions sobre l’anomenada “crisi baixmedieval” a la Corona d’Aragó. 9.2. Els trasbalsos demogràfics del segle XIV. 9.3. La conflictiva situació al camp. Orígens del conflicte remença 9.4. Les ciutats i les seves transformacions. 9.5. El manteniment del comerç exterior. 9.6. Símptomes de desequilibri: disturbis a les ciutats i atacs contra els calls jueus
10. La Corona d’Aragó sota els primers Trastàmara (segle XV)	10.1. El Compromís de Casp: negociació o imposició? 10.2. L’estat “modern” d’Alfons el Magnànim: intervencions a Còrsega, Sardenya i Nàpols 10.3. Desenvolupament del conflicte dels remences. La Sentència arbitral de Guadalupe de 1486. 10.4. Joan II i la guerra civil catalana

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

CT4

CT5

Atenció personalitzada

CT4

CT5

Proves mixtes

CT5

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral	Les classes presencials aniran destinades a reforçar els conceptes teòrics més complexos i, en segon lloc, per dur a terme les classes més pràctiques.
Seminaris	A principi de curs s’oferirà a l’alumnat a través de la plataforma Moodle una sèrie de textos que seran treballats a classe de manera presencial (la part pràctica es combinarà amb la teòrica per tal d'aproximar les explicacions magistrals als textos). Les lectures també formaran part d'aquestes activitats pràctiques
Atenció personalitzada	Durant el curs 2021-22 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).

Atenció personalitzada

Descripció

Es farà atenció personalitzada en els casos necessaris, però es proposa fer sessions de consultes de grups de voluntaris de dubtes abans de les proves via Teams

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Sessió Magistral

Explicació del temari amb preguntes en cada sessió sobre els conceptes principals que els i les estudiants hauran conegut i preparat prèviament

Seminaris

CT4

CT5

Treball sobre les lectures obligatòries. Comentaris i validació del coneixement en les proves pràctiques

Altres

quatre proves, dues teòriques (70%) i dues pràctiques (30%)

35% 15%
35%
15%

Altres comentaris i segona convocatòria

Es realitzaran dues proves sobre el temari i dues sobre les lectures i comentaris de text. Les proves teòriques preguntaran una part d'un tema i conceptes, mentre que la part pràctica es farà sobre les lectures obligatòries i els comentaris de text amb el material.

La segona convocatòria avaluarà el mateix que la primera. Es farà en aquest cas una prova única final.

IMPORTANT: els estudiants que facin the ERASMUS+ BIP - The contribution of Military Orders in peripheral territories to boosting European globalization (12th – 16th centuries). hauran de cursar 3 crèdits i ser avaluats segons el BIP, és a dir mobilitat presencial a Porto des del 10 al 14 d'Octubre. En l'assignatura Història Medieval Corona d'Aragó no hauran de fer les dues proves obligatòries de lectura: 30% i els parcials només tindran un pes a la nota de 25%. La qualificació final serà introduïda per el responsable de mobilitat: 50% de cada part: BIP i URV.

Fonts d'informació

Bàsica

Complementària

Bibliografia bàsica instrumental

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- HISTORIA DE ESPAÑA. DESDE LOSORÍGENES A LA BAJA EDAD MEDIA, Madrid, Rev. De Occidente, 1963, 2 vols.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- CURSO DE HISTORIA DE LASINSTITUCIONES ESPAÑOLAS , Madrid, Revista de Occidente, 1968.

LACARRA, J.M.- ARAGON EN EL PASADO , Madrid, Austral,1972.

LACARRA, J. M.- ESUDIOS DEDICADOS A ARAGON , Zaragoza,Univ. de Zaragoza, 1987

MANZANO, E.- EPOCAS MEDIEVALES, Vol. 2 de la HISTORIADE ESPAÑA dirigida por J. Fontana y R. Villares, Barcelona, Crítica, 2010.

SABATÉ, F., The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire, Leiden, 2018.

SALRACH. J. M.- LA CORONA DE ARAGÓN , Segunda Parte del vol.IV de la HISTORIA DE ESPAÑA dirigida porTuñón de Lara, Barcelona, Labor, 1980, pp. 201-364.

SALRACH, J. M.- EL PROCÉS DE FEUDALITZACIÓ , Vol. 2 dela HISTORIA DE CATALUNYA, dirigida por P. Vilar, Barcelona, Ed. 62, 1987.

SALRACH, J. M.- HISTORIADEL PAÏSOS CATALANS. DELS ORIGENS A 1714 , Vol. 1, Barcelona, EDHASA, 1982.

Para El tema 2: VIGIL, M.- EDAD ANTIGUA , VOL. I DE LA HISTORIA DE ESPAÑA ALFAGUARA, Madrid,Alianza, 1973.

MORERA, E.- TARRAGONA CRISTIANA , Tarragona,Diputación, 1982, 2 vols.

Próximamente, el ICAC publicará la Tesis doctoral de M.PEREZ MARTÍNEZ, con el mismo título que el libro de Morera: TARRACOCRISTIANA .

Para las lecciones siguientes, se recomiendan los trabajos,numerosos e importantes de ABADAL, de LACARRA para Aragón, de P. BONNASSIE paraCataluña, de SALRACH, así como otros trabajos de historiadores aragoneses, comoUbieto, Sesma, Utrilla, etc. La bibliografía puntual se dará en las clases.

Complementària

OBRES BÀSIQUES DE CONSULTA

AVENTÍN, M., SALRACH, J.M.: Història medieval de Catalunya, Barcelona, edicions UOC, Barcelona, 1998.

BELENGUER, E. (coord.): Història del País Valencià, edicions 62, Barcelona, 1988-1990. En especial:

- Volum 1: SANCHIS GUARNES, M: Prehistòria i antiguitat. Època musulmana.

- Volum 2: BATLLORI, M., BELENGUER, M., (et alii): De la conquesta a la federació hispànica.

SOBREQUÉS I CALLICÓ, J. (dir.): Història de Barcelona, Enciclopèdia catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991-2001. En especial:

- Volum 2: La formació de la Barcelona Medieval.

- Volum 3: La ciutat consolidada, s.XIV i XV.

FELIU, G.: La crisis catalana en la Baja Edad Media: Estado de la cuestión, dins Revista Hispània: revista española de historia, núm.217, CSIC, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La economia de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media, dins Los Reyes Católicos y la monarquia de España, Ministerio de Cultura, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La crisis Bajomedieval: un tiempo de conflictos, dins Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV, XV y XVI, Semana de Estudios Medievales, Nájera, 2003

SERRA, E.: El règim feudal català abans i desprès de la Sentència Arbitral de Guadalupe, dins Recerques, 10, editorial Curial, Barcelona, 1980, pags.17-32.

VILAR, P.: Catalunya dins l'Espanya Moderna, editorial 62, Barcelona, 1987 (6ª edició). Part que correspon als remences.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BISSON, T., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelona, 1988.

DOZY, R.P., Historia de los musulmanes de España, Madrid, 1984, 4 vols.

DUFOURCQ, C., y GAUTIER-DALCHE, J., Historia económica y social de la España cristiana en la Edad Media, Barcelona, 1983.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L. Curso de Historia de las instituciones españolas, Madrid, 1977. (JA ESTÀ EN BIBLIO. PRIMERA PART)

GLICK. T., Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250), Madrid, 1991.

IRADIEL, P., MORETA, S., y SARASA, E., Historia Medieval de la España Cristiana, Madrid, 1989.

LACARRA, J. M., Aragón en el pasado, Madrid, 1972.

-Historia del reino de Navarra en la Edad Media, Pamplona, 1976.

MACKAY, A., La España de la Edad Media. Desde la frontera hasta el Imperio, 1000-1500, Madrid, 1981.

SALRACH, J.M., El procés de feudalització, segles III-XII, “Història de Catalunya”, Pierre Vilar, dir., vol.II, edicions 62, Barcelona, 1987. (JA ESTÀ EN BIBLIO. PRIMERA PART)

SALRACH, J.M., Història dels Països Catalans, Dels orígens a 1714, coord. A.Balsells, vol.I, editorial Edhasa, Barcelona, 1981. (JA ESTÀ EN BIBLIO. PRIMERA PART)

UBIETO, A. (ed)., Historia de Aragón, Zaragoza, 1981.

VICENS VIVES, J., Aproximación a la Historia de España, Barcelona, 1972.

VV.AA, Història de Catalunya. Biografies catalanes, Barcelona, volúms 1-8, desde 1958 vàries edicions i detallat en els títols.

VV. AA., Història de Catalunya Salvat, Barcelona, 1978.

2) HISTÒRIA POLÍTICA I INSTITUCIONAL A LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA

ABADAL, R. Pere el Ceremoniós i els inicis de la decadencia política a Catalunya, Barcelona, 1987.

ABULAFIA, D., Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, Barcelona, 1996.

BATLLE, C., La crisis social y económica de Barcelona a mediados del XV, Barcelona, 1973.

- L’expansió baixmedieval (ss. XIII-XV) , III de Historia de Cataluña, Barcelona, 1988.

BENSCH, Barcelona and its rulers, 1096-1291, Cambridge, 1995.

BISSON, T. N., Fiscal accounts of Catalonia under the carly count-kings, 1151-1213, Berkeley, 1983.

BURNS, R. I. (ed.), Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador. Razón y fuerza en la Edad Media, Valencia, 1990.

CLARAMUNT, S. y UTRILLA, J., La génesis de la Corona de Aragón. (Desde la invasión almorávide hasta la muerte de Ramón Berenguer IV), Barcelona, 1989.

CORRAL J. L., La culminación territorial, vol. 5 de Historia de Aragón, Zaragoza, 1985.

DUFORCQ, Ch. E., L'Iberie chretienne et le Maghreb, XIIe-XVe siècles, Aldeshot, 1990.

DURÁN, A., Ramiro I de Aragón, Zaragoza, 1978.

FONT RIUS, J. M., Orígenes del régimen municipal en Cataluña, Madrid, 1946.

FURIÓ, A (ed)., La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), Valencia, 1996.

GONZÁLEZ ANTÓN, L., Las Uniones Aragonesas y las Cortes del Reino (1283-1301), Zaragoza, 1975.

GONZALVO, G., La Pau i la Treva a Catalunya. Orígens de les Corts catalanes, Barcelona, 1986.

GUICHARD, P., L’Espagne et la Sicilie musulmanes aux XI et XII siècles, Lyon, 1990.

GUILLERÉ, C., Girona medieval. L’etapa d'apogeu, 1285-1360, Girona, 1991.

LACARRA, J. M., Alfonso el Batallador, Zaragoza, 1978.

- Estudios dedicados a Aragón, Zaragoza, 1987.

LALIENA, C., La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época dePedro I, Huesca 1996.

LALINDE, J., El soberano en la Corona de Aragón. (La Corona, el rey, personas regias, etc), Barcelona, 1989.

- Los Fueros de Aragón, Zaragoza, 1976.

LEMA, J. A., Instituciones políticas del reinado de Alfonso I “el Batallador”, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Bilbao, 1997

LÓPEZ ELUM, P., La conquista y repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I, Valencia, 1995.

MARTÍNEZ FERRANDO, E., SOBREQUÉS, J. y BAGUÉ, E., Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, 1954.

MASÍA DE ROS, M.A., Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, Madrid, 1994.

MENÉNDEZ PIDAL, R., El Imperio hispánico y los cinco reinos, Madrid, 1950.

PALACIOS, B., La coronación de los reyes de Aragón. 1204-1410, Valencia, 1975.

PONS, A., Historia del Reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1964-1970.

ROCA, F., El Justicia de Valencia (1238-1321), Valencia, 1970.

RUBIO, L., La Corona de Aragón en la reconquista de Murcia, Murcia, 1989.

SALABERT, V., Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1297-1314), Barcelona, 1956.

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M., El naixement de la fiscalitat d'estat a la Catalunya (segles XII-XIV), Girona, 1995.

SÉNAC, Ph., La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l’Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, 2000.

SCHRAMM, P. E., CABESTANY, J. F. y BAGUÉ, E., Els primers comtes-reis. Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Barcelona, 1966.

SOLDEVILLA, F., Els grans reis del segle XIII: Jaume 1, Pere el Gran, Barcelona, 1985.

TORRES FONTES, J., La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime 1 de Aragón, Murcia, 1967.

UBIETO, A., Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, vol. VII de Historia de Aragón, Zaragoza, 1987.

VALLS TABERNER, F., Los Usatges de Barcelona, Barcelona, 1984.

VENTURA, J., Alfons el Cast, el primer comte-rei, Barcelona, 1961.

3) LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÉSIA.

BOLOS, J. de, El mas, el pagés i el senyor. Paisatge i societat en una parroquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Barcelona, 1995.

BURNS, R. I., El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad), Valencia, 1982.

DEL TREPPO, M., Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, Barcelona, 1976.

FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquícia de Cataluña, Barcelona, 1969-1983.

FREEDMAN, P., Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988.

GUAL CAMARENA, M., Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), Tarragona, 1968.

GUINOT, E.: La Baja Edad Media: economia y sociedad, Editorial Síntesis, Madrid, 2003.

LALIENA, C. y UTRILLA, J., (eds.)., De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, 1998.

LALIENA, C., Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón en la Edad Media (siglos XII-XV), Teruel, 1987.

LALIENA, C., Una economía integrada. Comercio, instituciones y mercados en Aragón, 1300-1500, Grupo CEMA, Zaragoza, 2012.

PONS, A., Losjudíos del Reino de Mallorca durante los siglos XIII y XIV, Palma,1984.

RIERA, A., El reino de Mallorca y el municipio de Barcelona, 1298-1327 Barcelona, 1977.

- La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, Madrid, 1986.

SARASA, E., Sociedad y conflictos sociales en Aragón, siglos XIII-XV, Madrid, 1981.

SOBREQUÉS, S., Els barons de Catalunya, Barcelona, 1957.

TÓ, L., Família i hereu a la Catalunva nord-oriental (segles X-XII), Poblet, 1997.

URGELL HERNÁNDEZ, R., El Regne de Mallorca a l'epoca de Joan II. La guerra civil catalana i les seves repercusions, Mallorca, 1997

Recomanacions

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament

HISTÒRIA MEDIEVAL/12294103

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent