DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) TERRITORI I SOCIETAT Codi 12294115
Ensenyament
Grau en Història (2018)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 2Q
Llengua d'impartició
Català
Prerequisits
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
MORUNO MOYANO, CARLOS
TERRADO ORTUÑO, PATRICIA
 Adreça electrònica patricia.terrado@urv.cat
carlos.moruno@urv.cat
Professors/es
TERRADO ORTUÑO, PATRICIA
MORUNO MOYANO, CARLOS
Web http://https://www.urv.cat/ca/estudis/graus/oferta/plans/arts-humanitats/historia-2018-grau/
Descripció general i informació rellevant <div>L'assignatura es divideix en dos blocs temàtics.</div><div><br /></div><b> Primera part: Dra. Patricia Terrado Ortuño&nbsp;</b><div><br /><div>La primera secció s'ocupa de l'estudi del territori i la societat a Europa des de l'Edat Antiga fins a inicis del s. XX. L'objectiu és tenir una visió global de les relacions de les societats humanes amb el medi, introduint l’estudi de la població en el medi urbà, el territori i el paisatge a través de les fonts històriques.&nbsp;</div><div><br /></div><div>El primer bloc consisteix en la presentació dels processos urbans i de la configuració del paisatge i el territori a partir de l’estudi de fonts seleccionades des d’època antiga fins a l’actualitat, fent especial ressò en l’època romana.&nbsp;</div><div><br /></div><div>En segon lloc, s'estudiarà la cartografia històrica com a font que permet una contextualització temporal dels mapes produïts en la tradició cultural i social europea així com la valoració de la seva transcendència en el desenvolupament de les ciències de la Terra. Per tant, el temari s’articula entorn de la història dels mapes, en particular, i de l’abast de la documentació geogràfica. El seu anàlisi i tractament donarà eines a l’alumnat per saber utilitzar i citar correctament les fonts cartogràfiques en la seva recerca.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Per últim, s’estudiaran els processos humans derivats d’aquestes dinàmiques territorials amb especial atenció als resultats, impactes i conseqüències d’ordre divers derivades d’aquestes transformacions. La metodologia és interdisciplinària i amb una cronologia diacrònica per obtenir una visió global del panorama europeu.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Les classes combinaran contingut teòric amb casos pràctics basats en l'anàlisi de documents d'arxiu i en una selecció de textos.</div></div><div><br /></div><div><strong>Segona part: Dr. Carlos Moruno Moyano</strong></div><div><strong><br /></strong></div><div>El segon bloc de l'assignatura estarà dedicat a la història ambiental, un corrent historiogràfic de marcat caràcter interdisciplinari en auge a causa de l'interès creixent de la societat en la natura i la seva interacció amb les societats humanes.&nbsp;</div><div><br /></div><div>El temari inicial se centrarà a definir la història ambiental i el seu àmbit d'estudi, així com les diverses metodologies de treball i fonts documentals i no documentals. A més a més, s'aportarà una introducció historiogràfica per contextualitzar l'origen i evolució de la disciplina durant els darrers cinquanta anys als EEUU, Europa, Espanya i Catalunya.&nbsp;</div><div><br /></div><div>A continuació s'introduirà l'estudi dels climàtics extrems a partir de diversos exemples pràctics de caràcter nacional i internacional i de diverses èpoques mitjançant bibliografia de referència i intercalant les diverses subdisciplines, en especial la climatologia històrica.</div><div><br /></div><div>Finalment, es presentaran alguns dels darrers camps de treball de la història ambiental, com són l'ecofeminisme, la història de la gestió de l'aigua o l'estudi de brots epidèmics causats per fenòmens hidroclimatològics.</div><div><br /></div><div>Les classes combinaran la presentació dels continguts per part del professor amb el comentari d'articles i fonts textuals.</div><div><br /></div><div>En termes generals, l'objectiu és introduir a l'alumnat en la història ambiental i dotar d'eines metodològiques per analitzar els efectes dels climàtics extrems des d'un punt de vista eminentment social en qualsevol període històric.</div><div><br /></div><div><br /></div>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A4 Distingir els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s'integren.
 A5 Identificar, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques.
 A7 Aplicar la interdisciplinarietat en l'àmbit de les ciències humanes.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT2 Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A4 Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de dades.
Comprèn conceptes fonamentals relacionats amb aspectes i mètodes propis de la geopolítica.
Identifica la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
Sap representar i llegir la informació geogràfica per a la comprensió i interpretació de la història d'un territori.
 A5 Utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques.
 A7 Sap usar mètodes i tècniques d'altres ciències humanes.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT2 Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Secció 1.
1. Introducció a l’estudi del territori i la societat dins la Història 		1.1. Territori i paisatge: definició de conceptes i fonts d’estudi
1.2. El paisatge cultural. Paisatges i representació.
Secció 1.
2. El territori al llarg de la Història 		2.1. Arqueologia del paisatge i del territori.
2.2. El paisatge epigràfic
2.3. Ecologia i urbanisme a l’antiga Roma
2.4. El control del territori
2.5. Ciutat i espai públic
Secció 1.
3. Cartografia històrica 		3.1. Història de la cartografia: de la Prehistòria a l’actualitat
3.2. Fonts primàries per a l’estudi de les ciutats: cadastres, amillaraments i plànols
3.3. La cartografia local. Urbanisme i representació de les ciutats
3.4. Litigis i plets pel territori
Secció 1.
4. La vida i el treball de les persones
 4.1. Població, família i pobresa
4.2. El treball al camp i a les ciutats
4.3. Les persones i les relacions socials
Secció 2.
1. Introducció a la història ambiental 		1.1. Definició de la història ambiental
1.2. Evolució historiogràfica
1.3. Metodologies de treball i interdisciplinarietat
1.4. Principals fonts documentals i no documentals
Secció 2.
2. La climatologia històrica i l'estudi dels climàtics extrems 		2.1. La climatologia històrica. Definició i característiques
2.2. Definició i estudi dels climàtics extrems
2.3. Els climàtics extrems al llarg de la història. Exemples i característiques
Secció 2.
3. Tendències actuals i propostes de futur 		3.1. L'ecofeminisme i les interseccionalitats oprimides
3.2. La història de la gestió de l'aigua
3.3. Els estudis epidemiològics des d'una perspectiva ambiental

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 0 3
Sessió Magistral
A5
A7
CT2
 33 63 96
Treballs
A4
A5
 13 15 28
Pràctiques de camp/sortides
A4
A5
 10 12 22
Atenció personalitzada
1 0 1
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats Introductòries
Sessió Magistral Sessió Magistral
Treballs Treballs
Pràctiques de camp/sortides Pràctiques de camp/sortides
Atenció personalitzada Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
Descripció

Consultes per correu electrònic i/o al despatx amb cita prèvia.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
A4
A5
 Consisteix en la realització de dos treballs, un per cada bloc, consensuats amb els professors. 60%
Pràctiques de camp/sortides
A4
A5
 Consisteixen en l'elaboració de comentaris i/o ressenyes a partir de conferències i material complementari 40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

És imprescindible fer totes les activitats d’avaluació per poder optar a avaluació continuada.

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

En segona convocatòria es realitzarà un examen.

Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia Secció 1 (Dra.Patricia Terrado Ortuño).

*La bibliografia s’ampliarà per temes a les classes magistrals.

A.A.D.D. 2021. Grandes mapas de la historia. La historia de la humanidad a través de la cartografía. Shakleton. 

A.A.D.D. 2014.El Mapa es el territorio?: cartografía histórica del Ministerio de Defensa.Madrid: Ministerio de Defensa.

A.A.D.D. 1995. DeMercator a Blaeu. Espanya i l’Edat d’Or de la cartografia a les dissetprovíncies dels Països Baixos. Barcelona: Institut Cartogràfic deCatalunya.

A.A.D.D. 2007. Lacartografia cadastral a Espanya (segles XVII-XX). Barcelona: InstitutCartogràfic de Catalunya.

Alabart, Anna.1997. «Territori i societat». Educació social. Revista d’intervenciósocioeducativa 6: 7-8.

Alcázar Molina,Manuel-G. 2000. «El Catastro y su evolución hasta el siglo XVI». Catastro,n.o Julio: 51-64.

Bolòs iMasclans, Jordi. 2001. «Historia, cartografia i toponímia». En CongrésInternacional de Toponímia i Onomàstica, 20:1021-28. Lleida.

Bolòs iMasclans, Jordi. 2010. Territori i societat: el paisatge històric?:història, arqueologia, documentació. Journal. Editado por Jordi Bolòs iMasclans. Lleida: Universitat de Lleida.

Bolòs iMasclans, Jordi. 2015. El Paisatge en èpoques de transició al llarg delsdarrers dos mil anys. Book. Editado por Jordi Bolòs i Masclans. Territori isocietat?: el paisatge històric, història, arqueologia, documentació?; 7.Lleida: Universitat de Lleida.

Bolòs i Masclans,Jordi. 2004. Els Orígens medievals del paisatge català?: l’arqueologia delpaisatge com a font per a conéixer la història de Catalunya. Book. Memòriesde la Secció Històrico-Arqueològica?; 64. Barcelona: [Institut d’EstudisCatalans].

Burgueño,Jesús. 2009. «Els geometres del Cadastre de Catalunya (1720-1815)». Cuadernosde Geografía 86: 261-88.

Cámara Muñoz,A, y B Revuelta Pol, eds. 2015. Libros, caminos y días. El viaje delingeniero. Fundación Juanuelo Turriano y UNED.https://doi.org/10.30920/letras.1.1.4.

CamareroBullón, Concepción. 2006. «La estructura documental del Catastro de Patiño ,según las Reglas Anexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715». Catastro,n.o abril: 89-114.

CamareroBullón, Concepción. 2002. «El Catastro de Ensenada, 1745-1756: diez años deintenso trabajo y 80.000 volúmenes manuscritos». CT: Catastro 46 (June2002): 61-88.

Cambi, Franco.2011. Manuale di archeologia dei paesaggi?: metodologie, fonti, contesti.Book. Roma: Carocci.

Campana,Stefano, y Salvatore Piro. 2009. Seeing the Unseen?: Geophysics and Landscape Archaeology. Book. Editadopor Stefano Campana y Salvatore Piro. London: CRC Press.

Castelló Puig,A. 1971. «El estudio de la propiedad de la tierra a través de las fuentescatastrales». En .

Chías Navarro,Pilar. 2010. «La Cartografía Histórica En El Estudio De La Construcción DelTerritorio Y Del Paisaje. Mapas Y Dibujos De Los Pleitos Civiles En España Y EnUltramar. (I)». EGA. Revista de expresión gráfica arquitectónica 15(15): 50-59.

Chouquer, G.2012. «Los agrimensores romanos, cartógrafos de territorios». Mètode ScienceStudies Journal 2.

Cid Rodríguez,Rafael. 2009. «Conocimientos geográficos en la Edad Media». Revista deHumanidades, n.o 16: 91-104.

Cortés José, J.1998. «La cartografía histórica». Boletín de la A.G.E. 26: 41-54.

Criado Boado,Felipe. 1999. Del terreno al espacio?: planteamientos y perspectivas para laarqueología del paisaje. Book. CAPA (Santiago de Compostela)?; 6. Santiagode Compostela: Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje. Universidadede Santiago de Compostela.

D’Orgeix, Émile, y Warmoes, Isabelle. 2017. Atlas militaires manuscrits (XVIIe-XVIIIe siecles). Villes etterritoires des ingéneiurs du roi. Bibliothèque nationale France.

Dantí, J, ed.2022. Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (seglesXVII-XVIII). Barcelona: Rafael Dalmau Editors.

Duzer, C van. 2013. Sea monsters on medievaland Renaissance maps. London: The British library. https://doi.org/10.5860/choice.51-1709.

la Riva, J de,P Ibarra, R Montorio, y M Rodrigeus, eds. 2015. Análisis espacial yrepresentación geográfica?: innovación y aplicación. Zaragoza: Universidadde Zaragoza.

García García,Juan José. 2019. «Paisaje, lugar y territorio: conceptualizaciones pararecuperar el Genius-Loci». Revista Ciudades, Estados y Política 6 (3):17-25. https://doi.org/10.15446/cep.v6n3.84045.

González Ponce,Francisco J. 2008. Periplógrafos griegos I. Épocas Arcaica y Clásica 1:Periplo de Hanón y autores de los siglos VI y V aC. Zaragoza: Universidadde Zaragoza.

González Ponce,Francisco J. 2010. «Aproximación a la cartografía grecolatina y muestreo de sushuellas en los fondos antiguos de la Biblioteca Universitaria Hispalense». En Cartografíahistórica en la Biblioteca de la Universidad de Sevilla. Sevilla:Universidad de Sevilla.

Harley, J. B.2005. La nueva naturaleza de los mapas. México: Fondo de culturaeconómica.

Hernando,Agustín., Mechó, Juan Carlos y Pascual, Mercé. 2005. Cartografía antigua?:la imagen de la Península Ibérica de los siglos XV al XIX?: del 17 de agosto al9 de octubre de 2005, Sala de Exposiciones Temporales, Museu de Belles Arts deCastelló. Book. Editado por Agustín. Hernando, Juan Carlos Mechó, y PascualMercé. Valencia:Generalitat Valenciana.

Hodgkiss, A C. 1981. Understanding maps; asystematic history of their use and development. Kent.

Hoonaard, Will C van den. 2013. Map Worlds: A History of Women in Cartography. Ontario: Wilfried Laurier University Press.

Iglesias Gil, JM, y A Ruiz Gutiérrez, eds. 2013. Paisajes epigráficos de la Hispaniaromana. Monumentos, contextos, topografías. Roma: L’Erma di Bretschneider.

Lopez Alós, J.2013. «Cartografía y política. La representación del territorio en la EspañaIlustrada». Dieciocho 32 (6): 299-310.

Mallorquí,Elvis. 2007. «Fonts per a una història global del món rural: pergamins,capbreus, registres episcopals i llibres notarials». Documentació notarial iarxius, 159-70.

Molina Marin, AI. 2010. Geogrpahica: Ciencia del espacio y tradición narrativa. De Homero aCosmas Indicopleustes. Murcia: Universidad de Murcia.

Morrissey,John, Yvonne Whelan, David Nally, y Ulf. Strohmayer. 2014. Key Concepts in HistoricalGeography. Book. Editado por John Morrissey, Yvonne Whelan, David Nally, yUlf. Strohmayer. Key Concepts in Human Geography. Los Angeles, etc: SAGE.

Prieto Ramos, MC. 2012. «La cartografía como apoyo a la justicia: los planos y dibujos de losexpedientes judiciales del Archivo del Reino de Galicia (A Coruña)». RevistaCatalana de Geografia XVII.

Ramírez, BlancaRebeca, y López, Liliana. 2015. Espacio, paisaje, región, territorio ylugar: la diversidad en el pensamiento contemporáneo. Instituto deGeografía. México: Universidad Autónoma Metropolitana.

Reinhartz, D.2012. The art of the map. An illustrated history of map elements and embellishments. BusinessWeek. New York: Sterling.

Rose, Gillian. 2001. Visual Methodologies.An Introduction to the Interpretation of Visual Materials. London ,Thousand Oaks, New Delhi: SAGE Publications.

Sánchez Martínez, Antonio. 2019. «Artesanos, cartografía e imperio. La producción social de uninstrumento náutico en el mundo ibérico, 1500-1650». Historia Crítica,n.o 73: 21-41. https://doi.org/10.7440/histcrit73.2019.02.

Seguí Pons, JM, y J M Petrus Bey. 1992. «Dona, territori i societat». Treballs degeografia 44: 21-22.

Soto, Patricia(coordindora), 2011. Territorio, lugar, paisaje Prácticas y conceptos básicos en geografía.

Terrado, Patricia. 2021. Ciutat, port i territori:cartografia històrica de Tarragona (S. XVII - XIX). Port de Tarragona. 

Thrower, NormanJoseph William. 2002. Mapas y civilización?: historia de la cartografía ensu contexto cultural y social. Book. Editado por Francesc Nadal. LaEstrella Polar?; 36. Barcelona:Ediciones del Serbal.

Zárate, Antonio. 2011. Paisaje,sociedad y cultura en geografía humana. Book. Editado por María Teresa.Rubio Benito. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.
Complementària
Bibliografia Secció 2 (Dr. Carlos Moruno Moyano).

ALBEROLA, Armando. 2010. «El clima “trastornat”: sequera, temporals, riuades i inundacions a Catalunya i al País Valencià a les acaballes del segle XVIII». Estudis d’història agrària, núm. 23: 301-17.

Bakker, K. 2010. Privatizing Water. Governance Failure and the World’s Urban Water Crisis. Ithaca, NY: Cornell Univ. Press 

BARBERÀ, Xavier. 2019. «Aiguats, inundacions i riuades originats a la conca del riu Anoia al segle XIX». Miscellanea Aqualatensia, 18: 39-64.

BARCA, Stefania. 2010. Enclosing Water. Nature and Political Economy in a Mediterranean Valley, 1796-1916. Cambridge: White Horse Press.

BARCA, Stefania. 2019. «Labour and the ecological crisis: The eco-modernist dilemma in western Marxism(s) (1970s-2000s)». Geoforum, 98: 226-235.

BARCA, Stefania i LEONARDI, Emanuele. 2018. «Working-class ecology and union politics: a conceptual topology». Globalizations, 15 (4): 487-503.

BARRIENDOS, Mariano et al. 2018. «Megadroughts in Iberia. A case study of the event 1812-1824. Atmospheric processes and socio-environmental impacts». EGU General Assembly Conference Abstracts.

BARRIENDOS, Mariano, i Jordi POMÉS. 1992. L’aigua a Mataró. Inundacions i recursos hídrics (segles XVIII-XX).

BARRIENDOS, Mariano; PROHOM, Marc; SÁNCHEZ-LORENZO, Arturo. 2010. «Extreme drought condicitions over NE Iberia in early 19th century (1812-1825) and its possible relationship to major volcànic eruptions». EGUGA, núm. 12: 4926.

BÉLIVEAU, Denis. 1994. «Les grains de la colère. Géographie de l’émotion populaire en France au sujet de la cherté des céréales (1816-1847)». Criminologie 27 (1): 99-115.

BEVILACQUA, Piero. 1992. «Medi ambient i història». Recerques, núm. 26: 15-19.

BRIFFA, K; SCHWEINGRUBER, F; OSBORN, T. 1998. «Influence of volcanic eruptions on northern hemisphere summer temperature over the past 600 years». Nature, núm. 393: 450-55.

CASTRO, Hortensia. 2013. «La cuestión ambiental en geografía histórica e historia ambiental: Tradición, renovación y diálogos». Revista de Geografia Norte Grande 128 (54): 109-28.

CHAKRABARTY, Dipesh. 2009. «Clima e historia. 4 tesis». Pasajes 31: 51-69.

CUADRAT, José Maria. 2012. «Reconstrucción de los episodios de sequía en el nordeste de españa a partir de las ceremonias de rogativas». Nimbus, núm. 29: 177-87.

DANTÍ, Jaume. 2006. «Impactes climàtics, percepcions i actituds a la societat rural catalana a l’època moderna». Pedralbes 26: 65-78.

DDAA. 2012. «Assessing extreme droughts in the Iberian Peninsula during 1750–1850 from rogation ceremonies». Climate of the Past Discussions, núm. 8: 705-22. https://doi.org/10.5194/cpd-7-4037-2011.

DDAA. 2001. «Long pressure series for Barcelona (Spain). Daily reconstruction and monthly homogenization». International Journal of Climatology 21 (13): 1693-1704. https://doi.org/10.1002/joc.696.

DDAA. 2007. «La protesta campesina como protesta ambiental, siglos XVIII-XX». Historia Agraria 17 (42): 277-301.

DOMÍNGUEZ-CASTRO, Fernando et al. 2012. «Assessing extreme droughts in Spain during 1750-1850 from rogation ceremonies». Climate of the Past, núm. 8: 705-22.

FISCHER, Erich et al. 2007. «European climate response to tropical volcanic eruptions over the last half millennium». Geophysical Research Letters 34 (5): 1-6.

GALLINI, Stefania. 2005. «Historia ambiental latinoamericana. Invitación a la historia ambiental». Tareas 120: 5-28.

GARCÍA TORRES, Adrián. 2016. «Sequías y riadas durante la anomalía Maldá (1760-1800 ) en la fachada mediterránea española. Una aproximación al territorio del sur alicantino». En XV Congreso de Historia Agraria.

GELABERTÓ, Martín. 1991. «Tempestades y conjuros de las fuerzas naturales. Aspectos mágico-religiosos de la cultura en la Alta Edad Moderna». Manuscrits, núm. 9: 325-44.

GIL GUIRADO, Salvador. 2013. «Reconstrucción climática histórica y análisis evolutivo de la vulnerabilidad y adapatación a las sequías e inundaciones en la Cuenca del Segura (España) y en la cuenca del Río Mendoza (Argentina)». Universidad de Murcia.

GIL-FARRERO, Judit. 2020. «La protección de la naturaleza: problemáticas, métodos e historiografía». Rúbrica Contemporánea 9 (18): 141-59.

GONZÁLEZ DE MOLINA, Manuel. 2000. «De la “cuestión agraria” a la “cuestión ambiental” en la historia agraria de los noventa». Historia Agraria, núm. 22: 5-36.

GONZÁLEZ DE MOLINA, Manuel, David SOTO, i Francisco GARRIDO. 2015. «Los conflictos ambientales como conflictos sociales. Una mirada desde la ecología política y la historia». Ecología Política, núm. 50: 31-38.

HARINGTON, Charles. 1992. The year without a summer? Ottawa: Canadian Museum of Nature.

LEE, Debora;, i A. R. MACKENZIE. 2010. «Trans-hemispheric effects of large volcanic eruptions as recorded by an early 19th century diary». International Journal of Climatology 30 (14): 2217-28.

LeBillon P., Duffy R., 2018. «Conflict ecologies: Connecting political ecology and peace and conflict studies», Journal of Political Ecology, 25(1): 239-260.

MARCHANT, Carolyn. 2020. La muerte de la naturaleza. Mujeres, ecología y revolución científica. Granada: Comares.

MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia. 2019. «La història ambiental als països de parla catalana». Catalan historical review 12: 151-63.

MARTÍNEZ ALIER, Joan. 1992. «Temes d’història econòmico-ecològica». Recerques, núm. 26: 45-68.

MARTÍNEZ, José Javier i CONESA, Pedro David. 2022. Crisis y muerte en la Antigüedad. Reflexiones desde la historia y la arqueología. Oxford: Archaeo Press. 

MCNEILL, John R. 2005. «Naturaleza y cultura de la historia ambiental». Nómadas, núm. 22: 12-22.

O’CONNOR, James. 1997. «¿Qué es la historia ecológica? ¿Por qué la historia ecológica?» Ecología Política, núm. 14: 115-30.

ORENSANZ, Toni. 2023. La gran explosió. Corrupció, perill i deixadesa a la petroquímica més gran del sud d’Europa. Barcelona: Folch i Folch.

ORESKES, Naomi i CONWAY, Erik. 2018. Mercaderes de la duda. Como un puñado de científicos ocultaron la verdad sobre el calentamiento global. Madrid: Capitán Swing.

OPPENHEIMER, Clive. 2003. «Climatic, environmental and human con sequences of the largest known historic eruption: Tambora volcano (Indonesia) 1815». Progress in Physical Geography 27 (2): 230-59.

POMETTI, Kevin. 2019. «Inestabilidad ambiental y salud pública en una ciudad mediterránea del Antiguo Régimen?: Barcelona entre el paludismo y la fiebre amarilla (1780-1821)». tesi doctoral, Aix-Marseille.

POST, John D. 1977. The last great subsistence crisis in the western world. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

PROHOM, M. 2003. «Incident of large volcanic eruptions on the climate of Iberia and the Balearics». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.

PROHOM, Marc, Mariano BARRIENDOS, i Arturo SANCHEZ-LORENZO. 2015. «Reconstruction and homogenization of the longest instrumental precipitation series in the Iberian Peninsula (Barcelona, 1786-2014)». Internacional Journal of Climatology 36 (8): 3072-87.

RADKAU, Joaquim. 1993. «¿Qué es la historia del medio ambiente?» Ayer, núm. 11: 119-46.

REIXACH, Albert. 2019. Els usos de l’aigua a la Girona preindustrial: segle XIV – inicis del segle XVIII. Girona: Institut d’Estudis Gironins.

RIBAS, Anna. 2006. Les inundacions a Girona. Girona: Ajuntament i Institut d’Estudis Gironins.

ROBOCK, Alan. 2000. «Volcanic Eruptions and Climate». Reviews of Geophysics 38 (2): 191-219.

SAITO, Kohei. 2022. La naturaleza contra el capital. El ecosocialismo de Karl Marx. Barcelona: Bellaterra edicions.

SALDI, Leticia, i Lucrecia WAGNER. 2013. «Aportes antropológicos a la Historia Ambiental en contextos y estudios latinoamericanos». Revista Latino-Americana de Historia 2 (8): 8-30.

SÁNCHEZ, Alex, i Francesc VALLS. s.d. «La crisis a Catalunya en una etapa de creixement i transició (1680-1840)». Recerques, núm. 72-73: 119-70.

SANTESMASES, Josep. 2020. «Les nevades i gelades “universals” del mes de març de 1796». Plecs d’història local, núm. 176: 2-5.

SATORRAS, Mar. 2018. «Terrassa i l’aigua escassa: Un repàs a tres segles de sequeres (1600-1870)». Terme, núm. 33: 79-107.

SASTORRAS, Mar et ali. 2016. «Long-term community responses to droughts in the early modern period: The case study of Terrassa, Spain». Ecology and Society 21 (2).

SATORRAS, Mar. 2017. «Adaptation before Anthropogenic Climate Change: a historical perspective on adaptation to droughts in Terrassa (1600-1870s, NE Spain)». Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

SERRANO I JIMÉNEZ, Lluís. 2012. «Bans, aigües i drets de propietat en el segle XIX». Estudis d’Història Agrària 24 (24): 347-62.

SIEFERLE, Rolf Peter. 2001. «Qué es la historia ecológica». En Naturaleza transformada. Estudios de historia ambiental en España, 31-54. Barcelona: Icaria.

SILVA, Luis Pedro. 2020. «Climate and crops in northwest Portugal (1798-1830): A glimpse into the past by the light of two Benedictine diaries». Historia Agraria, núm. 82: 99-139.

TELLO, Enric. 2005. La Historia cuenta. Del crecimiento económico al desarrollo humano sostenible. Barcelona: Fundació Nous Horizons-El Viejo Topo.

TRIGO, Ricardo et al. 2009. «Iberia in 1816, the year without a summer». Internacional Journal of Climatology 29 (1): 99-115.

WAGNER, Sebastian, i Eduardo ZORITA. 2005. «The influence of volcanic, solar and CO2 forcing on the temperatures in the Dalton Minimum (1790-1830): A model study». Climate Dynamics 25 (2-3): 205-18. 
Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent