DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA I ART DE LES CULTURES D'ORIENT PRÒXIM Codi 12304101
Ensenyament
Grau en Història de l'Art i Arqueologia (2018)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon 1Q
Llengua d'impartició
Català
Prerequisits
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
MAR MEDINA, RICARDO
Adreça electrònica ricardo.mar@urv.cat
Professors/es
MAR MEDINA, RICARDO
Web
Descripció general i informació rellevant

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Definir un mapa de coordenades espaciotemporals per a la producció material i historicoartística des de l'antiguitat fins a l'actualitat.
 A2 Aplicar la metodologia pròpia de la història de l'art i de l'arqueologia a l'anàlisi de l'objecte artístic.
 A8 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Adquireix una visió panoràmica del període estudiat i pot relacionar-lo sincrònicament i diacrònicament.
Demostra una base de coneixements sobre la producció material i les manifestacions artístiques que permet interpretar i contextualitzar l'objecte d'estudi.
Reconeix les primeres fases del desenvolupament de la cultura mediterrània a partir de la interrelació entre arqueologia i història de l'art.
 A2 Relaciona els objectes estudiats amb el seu entorn de producció i els interpreta críticament.
 A8 Comprèn el mètode arqueològic com a instrument d'anàlisi del passat.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. LA REVOLUCION NEOLÍTICA Y LA FORMACIÓN DE LAS SOCIEDADES SEDENTARIAS 1.1 CAMBIO CLIMÁTICO Y TERRITORIOS
El Medio físico y su evolución al final del último periodo glacial. Cultura y adaptación entre las últimas bandes de cazadores-recolectores. Centro Ceremonial y Santuario: la aparición de sociedades complejas
Gobleki-Tepe y Nevali Cori. El "creciente fértil. El marco geográfico entre Palestina y el Golfo Pérsico. La explotación agraria. La transición del poblado a la ciudad.

1.2 LA REVOLUCIÓN NEOLÍTICA EN ORIENTE MEDIO
La cultura Natufiense y el cambio tecnológico. Las primeres aldeas de agricultores. Jericó, Beidha y otros yacimientos. El neolítico pre-ceramico y las sociedades de jefatura. La religión y la expresión formal de la Diosa Madre: el mito de fertilidad y la primavera. Las primeras representaciones narrativas, la construcción del mito y la expresión del poder.

1.3 LAS SOCIEDADES ALDEANAS Y LA APARICIÓN DE LA ALDEA
Los primeros ejemplos en Palestina: Jericó (Sistemas defensivos y casas en el protoneolítico). Los ejemplos de Anatolia: Çatal Hüyük (Casas en terrazas, decoraciones internas y representaciones figuradas) y Hacilar. Las culturas de Hassuna y Samarra. Arquitectura de adobe con molde rectangular. Casas unifamiliares de planta rectangular y edificios colectivos con contrafuertes. Tell Halaf. Cabañas circulares.
2.NACIMIENTO DE LA CIUDAD EN MESOPOTAMIA 2.1 LA CIUDAD
-La idea de ciudad. Diferencias entre un poblado y una ciudad. Formas de asentamiento pre-urbano. Los primeros rasgos de urbanización. Urbanización, sistema económico, estructura social y cultura material
-La explicación económica del origen de la ciudad. El estudio de las ciudades

2.2 EL ORIGEN DE LA CIUDAD EN MESOPOTAMIA
-La cuestion sumeria. El origen de la Ciudad. Épocas de Uruk y de las primeras dinastías. Topografía de la ciudad de Uruk y principales edificios. El templo de Eanna, el Zigurat). La decoración arquitectónica y la definición de los espacios internos. La ciudad de Nippur. Topografia de la ciudad, Murallas y santuarios. Templo de Enlil, Zigurat y templo de Inanna.

2.3 ERIDU
La creación de la primera ciudad. La excavación de Eridu. Los sévres del calcolítico. Eridu y Ubaid. Eridu en los periodos históricos. Los primeros templos. El pequeño santuario de Eridu. Los templos sucesivos construidos sobre plataforma y dotados de mesas de sacrificio, altares, nichos y contrafuertes.

2.4 URUK
Warka y la «madre de las ciudades». El periodo Uruk. La secuencia arqueológica de Warka. Burocracia y escritura. Interpretar el fenómeno Uruk

2.4 DE LA ALDEA A LA CIUDAD-ESTADO
Jerarquía y autoridad. Sociedades de jefatura primitivas y feudalismo
3. EL ESTADO Y LA FORMACIÓN DE LOS IMPERIOS 3.1 EL ESTADO IMPERIAL EN ASIA
El imperio semita de Accad: arquitectura, escultura, relieve y glíptica. La época Neosumeria. La tercera dinastia de Ur y el cementerio real. Topografia de Ur y principales edificios (recinto sagrado y zigurat de Nanna, otros edificios). Arquitectura pública y privada. La escultura y la gliptica

3.2 EL ESTADO ASIRIO Y SU REPRESENTACIÓN
Épocas primera y media. Assur. Topografía de la ciudad. Sistemas defensivos, palacios y templos. Arquitectura, escultura y glíptica. Siglos IX a VII aC. Dur-Sharrukin (la ciudadela, el palacio de Sargón y los templos). La ciudad de Nimrud, sus restos arquitectónicos y escultóricos. El palacio de Sargón II en Khorsabad. Nínive. La escultura y los relieves de Senaquerib y Asurbanipal. La pintura: los restos de Til Barsip.

3.3 BABILONIA
La historia de Babilonia. La época Paleobabilonia. Arquitectura religiosa y palacial (Mari). Escultura, relieve y pintura. El periodo de dominación kassita. Arquitectura (el Templo de Karaindash). Escultura y artes menores. El imperio neobabilónico (626-539). La Babilonia de Nabucodonosor. La Babilonia de los caldeos. Nabopolasar y Nabucodonosor. Topografía de la ciudad. Las murallas y la puerta de Isthar. Los palacios y el templo de Marduk con el Zigurat. Las casas.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
Seminaris
15 58 73
Sessió Magistral
30 60 90
Pràctiques de camp/sortides
5 30 35
Pràctiques de camp/sortides
5 30 35
Pràctiques de camp/sortides
5 30 35
Pràctiques de camp/sortides
5 30 35
Atenció personalitzada
0 0 0
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Seminaris
Sessió Magistral
Pràctiques de camp/sortides
Pràctiques de camp/sortides
Pràctiques de camp/sortides
Pràctiques de camp/sortides
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
Descripció

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFÍA GENERAL ORIENTE:

AMIET, P. L'art antique du Proche Orient, París, 1977.

BLANCO FREIJEIRO, A., Arte antiguo de Asia Anterior, Sevilla, 1981 (2ª ed.).

Chronologie du Proche Orient Chronologies in the Near East. Relative Chronologies and Absolute Chronology, 16000 4000 BP., Internat. Symposium (Lyon, 1986), BAR Int. Ser., 379, Oxford, 1987.

CONTENEAU, C., Manuel d'archéologie orientale, París, 1927 1947 (4 vols.).

FRANKFORT, H. Arte y arquitectura del Oriente antiguo, Madrid, 1982.

LAMPL, P. Cities and Planning in the Ancient Near Eastern, Nueva York, 1968.

LEICK, G. A Dictionary of Ancient Near Eastern Architecture, Londres Nueva York, 1988.

LLOYD, S. Arte del antiguo Medio Oriente, Barcelona, 1952.

LLOYD,S., MÜLLER,H.W., Architettura delle origini, Milán, 1972.

MELLAART, J. Earliest Civilizations of the Near East, Londres, 1965 (reimp. 1978).

MOSCATI, S. Historical Art in the Ancient Near East, Roma, 1963.

PARROT, A. Orient Ancien, París, 1978.

SCHAFFER H., ANDRAE,W., Arte del antiguo Oriente, Barcelona, 1933.

SODEN, W. von, Introducción al orientalismo antiguo, Sabadell, 1987.

WOOLLEY, L. Mesopotamia y Asia anterior, Barcelona, 1962.

 

BIBLIOGRAFÍA PRIMERAS CIVILIZACIONES:

MELLAART, J. Çatal Hüyük, Londres Nueva York, 1967.

MELLAART, J. Villes primitives d'Asie Mineure, París Bruselas, 1969.

ALBRIGHT, W.F. Arqueología en Palestina, Barcelona, 1962.

MELLAART, J. Excavation at Hacilar I II, Edimburgo, 1970.

KENYON, K. Arqueología en Tierra Santa, Barcelona, 1963.

KENYON, K. Desenterrando a Jericó, México, 1966.

BIENKOWSKI, P. Jericho in the Late Bronze Age, Warminster, Wiltshire, 1986.

MESOPOTAMIA, EL DESARROLLO DE LAS CULTURAS URBANAS:

KRAMER,S.N., From the Tablets of Ur, Indianapolis, Col., 1965.

KLENGEL,H., Hammurabi von Babylon und seine Zeit, Berlín, 1980 (4ª ed.).

GLASSNER,J.J., La chute d'Akkad, Berliner Beiträge, 5, Berlín, 1987.

HALL,H.R., WOOLLEY,C.L., Ur Excavations, vol. I: Al'Ubaid, Londres Filadelfia, 1927.

HEINTZ,J.G., Bibliographie de Mari. Archéologie et textes 1933 1988, París, 1983.

MITCHELL,T.C., Sumerian Art, Londres, 1969.

PARROT,A., Archéologie Mésopotamienne, 2 vols., vol. 1: Les etapes, París, 1946; vol. II: Techniques et problèmes, París, 1953.

UNGER,E., Arte sumero acadio, Barcelona, 1931.

Uruk, vols. 4 6, Mainz, 1991.

WOOLLEY,L., Ur of the Chaldees, Londres, 1935.

SAFAR,F., MUSTAFA,M.A., LLOYD,S., Eridu, Bagdad, 1983.

RASSAM, H. Asshur and the Land of Nimrod, Nueva York, 1897 (reimp. 1971).

FRANKFORT,H., Birth of Civilization in the Near East, Londres, 1951.

PARROT,A., Sumer, Madrid, 1969.

PARROT,A., Asur, Madrid, 1970.

MOORTGART,A., The Art of Ancient Mesopotamia, Londres Nueva York, 1969.

KRAMER,S.N., The Sumerians, Chicago, 1963.

FOLCH i TORRES,J., Història de l'Art. Mesopotàmia, Barcelona, 1922.

ELLIS,R.S., A Bibliography of Mesopotamian Archaeological Sites, Harrassowitz Wiesbaden, 1972.

COLLON,D., First Impressions: Cylinder Seals in the Ancient Near East Londres, 1987.

DELOUGAZ,P., HILL,H., LLOYD,S., Private Houses and Graves in the Diyala Region, Oriental Inst. Pub., 88, Chicago, 1967.

CURTIS,J.(ed.), Fifty Years of Mesopotamian Discovery, Londres, 1983.

DAMS,R., NIESSEN,H.J., The Uruk Countryside, Chicago, 1972.

FRANKFORT,H., Archaeology and the Sumerian Problem en Studies in Ancient Oriental Civilization, 4, Chicago, 1932.

 

LOS GRANDES IMPERIOS:

BERGHE, L.van der, Bibliographie analytique de l'Assyriologie et de l'archéologie du Proche Orient, Leiden, 1956.

RAVN,O.E., Herodotus' Description of Babylon, Copenhague, 1942.

GARELLI,P., L'Assyriologie, París, 1964.

PORADA,E., Antiguo Irán, Barcelona, 1963.

GODARD,A., El arte del Irán, Barcelona, 1969.

GHIRSHMAN,R., Persia. Protoiranios, Medos, Aqueménidas, Madrid, 1964.

POPE,A.U., A Survey of Persian Art, Oxford, 1938 (6 vols.).

ÖZGUÇ,T., Les hittites, Ankara, 1979.

MONTENEGRO,A., El imperio hitita, Bilbao, 1967.

BITTEL,K., Hattusa. Capital of the Hittites, Nueva York, 1970.

AKURGAL,E., L'arte degli ititti, Florencia, 1962.

BITTEL,K., Los hititas, Madrid, 1976.

 

ARQUITECTURA EN MESOPOTAMIA Y PERSIA:

TURNER,G., Late Assyrian Palaces and their Mesopotamian Antecedents, London Institute of Archaeology, Londres, 1967.

JONES,F., The Topography of Ninive, Bombay, 1957.

KOLDEWEY,R., The Excavation at Babylon, Londres, 1914.

LOUD,G., ALTMANN,C.B., Khorsabad, vol. II, Oriental Inst. Pub., 40, Chicago, 1938.

NAUMANN,H., Architektur Kleinasiens vin ihren Anfängen bis zum Ende der hethitischen Zeit, Tübingen, 1971 (2ª ed.).

KOLDEWEY,R., Das Wiedererstehende Babylon, Leipzig, 1925.

LEACROFT,H.R., The Buildings of Ancient Mesopotamia, Leicester, 1974.

LAYARD,A.H., Discoveries in the Ruins of Niniveh and Babylon, Londres, 1853.

LOUD,G., Khorsabad, vol. I, Oriental Inst. Pub., 38, Chicago, 1936.

MALLOWAN,M.E.L., The Development of the Cities from Al'Ubaid to the End of Uruk V en Cambridge Ancient History, vol. I,1, Cambridge, 1970.

MALLOWAN,M.E.L., Nimrud and its Remains, Londres, 1966 (2 vols.).

PARIBENI,R., Architettura dell'Oriente antico, Bérgamo, 1937.

KUBBA,S.A.A., Mesopotamian Architecture and Town Planning from the Mesolithic to the End of the Proto historic period, c. 10000 3500 BC., BAR Int. Ser., 367, Oxford, 1987 (2 vols.).

BOTTA,P.E., FLANDIN,E., Monuments de Ninive, París, 1949 1950 (5 vols).

PARROT,A., Niniveh and Babylon, Londres, 1961.

PARROT,A., Mission archéologique de Mari I. Le temple d'Ishtar, París, 1956; II. Le palais, París, 1958 (3 vols.).

WRIGHT,G.R.H., Ancient Building in South Syria and Palestine. Handbuch der Orientalistik, VII, 1,2, Leiden, 1985.

KREFTER,F., Persepolis. Rekonstruktionen. Der Wiederaufbau des Frauenpalastes. Rekonstruktionen der Pa läste. Modell von Persepolis, Berlín, 1971.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent