DADES IDENTIFICATIVES

2023_24

Assignatura (*)

ARQUEOLOGIA I ART ROMANS

Codi

12304106

Ensenyament

Grau en Història de l'Art i Arqueologia (2018)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Segon

Llengua d'impartició

Català

Prerequisits

Departament

Història i Història de l'Art

Coordinador/a

TERRADO ORTUÑO, PATRICIA

Adreça electrònica

patricia.terrado@urv.cat

Professors/es

TERRADO ORTUÑO, PATRICIA

Web

Descripció general i informació rellevant

<div>L'assignatura té per objectiu estudiar la història de Roma i la seva expansió a través de la cultura material.</div><div> </div><p>Es donaran les pautes per conèixer els principals elements que defineixen la història de Roma a través de l’arqueologia i l’art. Es coneixeran les principals manifestacions urbanístiques, arquitectòniques, artístiques i productives de la cultura romana, especialment a Itàlia, però també de les províncies.</p><div>Es proporcionarà a l’alumnat un conjunt de lectures obligatòries, que serviran per ampliar conceptes donats a classe i que s’avaluaran a l’examen final. Les classes magistrals s’han de complementar amb el treball autònom de l’alumnat amb la consulta de la bibliografia bàsica i específica indicada per la professora. Les lectures podran ser en castellà, català, anglès i italià. Es proporcionarà un dossier d'imatges per treballar al llarg del curs que serà avaluable a l'examen final.</div><div> <br /> Activitats dirigides <ul> <li>Classes teòriques amb suport TIC. </li> <li>Sessions de treball i debat en grup. Valoració i discussió col·lectiva de material textual o audiovisual. Presentacions individuals i/o col·lectives i ronda de valoracions. </li></ul> Activitats supervisades <ul> <li>Sessions concertades en horari de despatx o per correu electrònic per resoldre dubtes sobre el desenvolupament de l'assignatura. Assessorament individual o en grups reduïts sobre continguts específics del temari. </li></ul> Activitat autònoma <ul> <li>Estudi personal. Lectura de textos. Recerca d’informació bibliogràfica. </li> <li>Redacció de treballs. Preparació de presentacions, comentaris orals i debats. </li></ul> </div>

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A2	Aplicar la metodologia pròpia de la història de l'art i de l'arqueologia a l'anàlisi de l'objecte artístic.
	A6	Analitzar i interpretar els diferents llenguatges, procediments i tècniques artístiques.
	A8	Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
Tipus C	Codi	Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A2	Relaciona els objectes estudiats amb el seu entorn de producció i els interpreta críticament.
	A6	Distingeix l'evolució de l'arquitectura i el seu significat sociopolític. Interpreta tots els elements narratius i simbòlics presents en la producció artística.
	A8	Aplica el mètode arqueològic com a instrument d'anàlisi del passat.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge

Continguts

Tema	Subtema
1. Introducció a l’estudi de la cultura material romana.	1.1. Fonts per a l’estudi de l’arqueologia i l’art romans. 1.2. Àmbit geogràfic i cronològic. 1.3. Història de la investigació: de l’antiquari a la ciència arqueològica moderna.
2. Els orígens de Roma.	2.1. Arqueologia i mite. 2.2. L’antiga topografia del Laci. Antecedents protohistòrics.
3. L’urbanisme romà (I). La ciutat.	3.1. La fundació de la ciutat tardorepublicana: definició del pomerium i de l'espai urbà. El ritual fundacional. 3.2. La ciutat romana. Topografia de Roma i evolució urbanística. Exemples representatius. 3.3. L'expansió colonial de Roma a Itàlia i la constitució dels primers models de la ciutat romana 3.4. Arquitectura domèstica: domus i insulae. 3.5. Cultura visual de l’espai domèstic: la pintura i el mosaic com a elements de definició de l'espai simbòlic en l'àmbit privat. Els estils pompeians. 3.6. Constructores de ciutats. Dones i arquitectura a l’Occident romà.
4. L’urbanisme romà (II). El camp.	4.1. El paisatge rural. 4.2. Ordenació de l’espai: centuriacions, vies i cadastres. 4.3. Explotacions agrícoles i residències de les elits: les villae.
5. Arqueologia religiosa. Temples i llocs de culte.
6. Evolució del retrat i l’escultura: identitat i status social. Imatges com propaganda visual. L’esdeveniment històric com a narració artística a Roma.
7. Arqueologia dels edificis amb funció política i administrativa: processos polítics, ideològics i la seva influència en al configuració dels espais públics a Roma.	7.1. El fòrum i edificis administratius i de reunió. 7.2. L’ordenació de l’espai públic urbà i dels seus edificis. Evolució urbanística de la ciutat de Roma: de l’etapa republicana fins a l’Antiguitat Tardana. 7.3. August i el poder de les imatges. L’arquitectura com escenografia del poder. 7.4. La Roma dels emperadors. L’arquitectura imperial. Principals monuments de la Roma dels emperadors.
8. Els edificis d’oci i d’espectacles.	8.1. Les grans termes públiques com a expressió de poder. 8.2. Teatres, amfiteatres, odèons, circs i estadis.
9. Arqueologia de les ciutats romanes d'Hispània: les capitals provincials. Universalitat i particularitat de la imatge imperial: la itinerància dels models imperials a les províncies romanes.
10. Castra et limes. L'art romà de la fortificació.
11. Roma ciutat de consum.	11.1. Rutes i productes del comerç mediterrani en època imperial. 11.2. Els ports. Arqueologia subaquàtica. Els oficis portuaris. 11.3. Els magatzems de Roma, Òstia i Portus. 11.4. El Testaccio. 11.5. Establiments comercials, d’allotjament i restauració. 11.6. Les villae maritimae 11.7. Infraestructures de servei: vies, ponts i enginyeria hidràulica.
12. Arqueologia de la producció i de l’artesanat.	12.1. Mineria. Pedreres. El luxe del marmora. 12.2. Officinae i tallers ceràmics. 12.3. El tèxtil i el vidre. 12.4. La ceràmica, els metalls i productes de luxe. 12.5. La producció alimentària: pa, vi, oli, conserves i salaons.
13. Arqueologia de la mort.	13.1. Les vies funeràries i el paisatge epigràfic. 13.2. Necròpolis i monuments funeraris. 13.3. Els mausoleus imperials.
14. Arquitectura honorífica i commemorativa.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Treballs

Pràctiques de camp/sortides

Atenció personalitzada

Proves de desenvolupament

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Introducció a l'assignatura. Presentació de fonts d'estudi i metodologia de l'assignatura.
Sessió Magistral	L’assignatura constarà de classes magistrals teòriques combinades amb classes pràctiques que consisteixen en anàlisi de textos i obres.
Treballs	Treball sobre un tema proposat a classe Recensions sobre articles i exposicions
Pràctiques de camp/sortides	Visites a museus i llocs arqueològics d'interès
Atenció personalitzada	Sessions concertades en horari de despatx, per correu electrònic o moodle per resoldre dubtes sobre el desenvolupament de l'assignatura. Assessorament individual o en grups reduïts sobre continguts específics del temari.

Atenció personalitzada

Descripció

Sessions concertades en horari de despatx o per correu electrònic per resoldre dubtes sobre el desenvolupament de l'assignatura. Assessorament individual o en grups reduïts sobre continguts específics del temari.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Treballs

Treball individual sobre un tema.

30%

Pràctiques de camp/sortides

Es faran sortides a monuments i/o museus i es demanarà una activitat relacionada amb el contingut.

20%

Proves de desenvolupament

Examen final.Consisteix en dues preguntes:
Pregunta 1: s’exposaran tres imatges, de les quals s’han de triar dues, i fer un anàlisi segons les directrius exposades a classe
Pregunta 2: S’exposaran dos temes per desenvolupar, dels quals s’ha de triar un.

50%

Altres

Es valorarà l'assistència i la participació a classe

Altres comentaris i segona convocatòria

És imprescindible fer totes les activitats d’avaluació per poder optar a avaluació continuada.

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

En segona convocatòria es realitzarà un examen.

Fonts d'informació

Bàsica
	*La bibliografia específica s'ampliarà a les classes magistrals. Es donaran recursos web i altres fonts d'informació complementàries. Beard, Mary. 2018. Mujeres y poder. Crítica. Beard, Mary. 2021. SPQR. Una historia de la antigua Roma. Booket. Beard, Mary, y John Henderson. 2022. El arte clásico: de Grecia a Roma. La esfera de los libros. Bianchi Bandinelli, Ranuccio. 1992. Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo. Akal. Bianchi Bandinelli, Ranuccio. 1982. Introducción a la arqueología. Akal. Bianchi Bandinelli, Ranuccio, y Torelli, Mario. 2000. El arte de la Antigüedad clásica. Etruria Roma. Akal. Carandini, Andrea. 2006. La leggenda di Roma. Volume I. Dalla nascita dei gemelli alla fondazione della città. Roma: Fondazione Lorenzo Valla/ Arnoldo Mondadori Editore. Carandini, Andrea. 2014. La fundación de Roma contada por Andrea Carandini. Barcelona: Bellaterra Arqueología. Carandini, Andrea. 2019. La Roma di Augusto in 100 monumenti. Roma: Utet. Claridge, Amanda. 2010. Rome: An Oxford Archaeological Guide. London: Oxford University Press. Coarelli, Filippo. 2008. Roma. Guide Archeologiche Laterza. Roma: Laterza. Elvira Barba, Miguel Ángel. 2021. Arte etrusco y romano. Del Tíber al Imperio universal. Guillermo Escolar. Golvin, Jean-Claude. 2022. Vrbs. Paseo arqueológico por la Roma antigua. Madrid: Desperta Ferro. Gonzalez Gutierrez, Patricia. 2021. Soror. Mujeres en Roma. Madrid: Desperta Ferro. Gonzalez Roman, Cristóbal. 2016. Atlas histórico del mundo romano. Síntesis. Guiral Pelegrín, Carmen, San Nicolás Pedraz, María Pilar y Zarzalejos Prieto, Mar. 2008. Arqueología II. Arqueología de Roma. UNED. Martínez de la Torre, Cruz, Storch de Gracia, José Jacobo y Asensio, y Vivas Sainz, Inmaculada. 2016. Arte de las grandes civilizaciones clásicas: Grecia y Roma. Madrid: UNED. Martínez López, Cándida.; Mirón Pérez, Maria Dolores; Gallego Franco, Henar y Oria Segura, Mercedes. 2020. Constructoras de ciudad. Mujeres y Arquitectura en el Occidente Romano. Granada. Martínez-Pinna, J. 1999. Los orígenes de Roma. Síntesis. Moradiellos García, Enrique. 2013. El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar. Akal. Pavolini, Carlo. 2006. Ostia. Guide Archeologiche Laterza. Roma: Laterza. Renfrew, Colin, y Bahn, Paul. 2022. Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Akal. Rodríguez Gutiérrez, Oliva. 2011. Hispania arqueológica. Panorama de la culturamaterial de las provincias hispanorromanas. Sevilla. Woodford, Susan. 2020. Arte griego y romano. Blume. Zanker, Paul. 1992. Augusto y el poder de las imágenes. Madrid: Alianza Editorial. Zarzalejos Prieto, Mar, Guiral Pelegrin, Carmen y San Nicolas Pedraz Maria Pilar. 2010. Historia de la cultura material del mundo cla?sico. Madrid: UNED.
Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament

ARQUEOLOGIA GENERAL/12304001

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent