DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) FONTS PER A LA HISTÒRIA DE L'ART I L'ARQUEOLOGIA Codi 12304113
Ensenyament
Grau en Història de l'Art i Arqueologia (2018)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Filologia Catalana
Història i Història de l'Art
Coordinador/a
GOROSTIDI PI, DIANA
CUBELLS BARTOLOMÉ, MARIA RAMON
 Adreça electrònica mariaramon.cubells@urv.cat
diana.gorostidi@urv.cat
Professors/es
CUBELLS BARTOLOMÉ, MARIA RAMON
GOROSTIDI PI, DIANA
Web
Descripció general i informació rellevant <p> L'objectiu general de l'assignatura és la presa de contacte de l'alumne amb les principals fonts literàries de l’arqueologia i la història de l’art, des de l'antiguitat fins a l’època contemporània.&nbsp;</p><div><br /></div><div><br /></div>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A7 Aplicar la interdisciplinarietat en l'àmbit de les ciències humanes.
 A8 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A7 Adquireix coneixements literaris i culturals.
 A8 Distingeix i valora les teories dels principals pensadors i filòsofs, amb especial referència a l'estudi de la història i de la història de l'art.
Sap usar els diferents instruments d'anàlisi del passat: fonts escrites, numismàtica i arqueologia.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Introducció a les fonts antigues. Fonts literàries, arqueològiques i iconogràfiques
Tema 2. Fonts de transmissió indirecta gregues i llatines: presentació de les principals fonts d'interès per a l'arqueòleg o historiador de l'art.
Tema 3. Fonts antigues I: el gènere historiogràfic i la seva relació amb la història i la història de l’art.
Tema 4. Fonts antigues II: la literatura tècnica.
Tema 5. Introducció a les fonts escrites de transmissió directa: l’epigrafia i la papirologia.
Tema 6. Fonts del pensament renaixentista sobre l'art i l'estètica. Concepte i tipologia.
Tema 7. L’època moderna. S. XVII. Classicisme i Acadèmia. La disputa dels antics i els moderns. S. XVIII. Il·lustració i Neoclassicisme. Diderot, Winckelmann i Lessing.
Tema 8. L’època moderna. Segle XIX. Burkhard i l’Escola de Viena.
Tema 9. Iconografia i iconologia.
Tema 10. L´època contemporània. La literatura artística dels moviments d’Avantguarda: escrits i manifestos. Teoria de l’Avantguarda.
Tema 11. Els nivells de la interpretació (tema transversal). Desenvolupament d'un exemple metodològic de lectura de fonts heterogènies al voltant d'un tema d'interès per a l'arqueòleg i l'historiador de l'art antic.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Fòrums de debat
A7
A8
 53 70 123
Presentacions / exposicions
A7
A8
 3 10 13
Pràctiques de camp/sortides
A7
A8
 1 1 2
Treballs
A7
A8
 1 1 2
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves de desenvolupament
A7
 2 6 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura.
Fòrums de debat Participació activa a classe o a través dels fòrums oberts al Moodle amb aportacions personals, ponderades i crítiques sobre els temes examinats a classe.
Presentacions / exposicions Presentacions individuals o col·lectives de petits treballs o recerques plantejades a classe sobre aspectes del temari.
Pràctiques de camp/sortides Visita a un museu arqueològic o biblioteca històrica per a la realització d’unes pràctiques in situ.
Treballs Realització d’un petit treball de recerca sobre un tema relacionat amb el temari prèviament pactat i seguint unes directrius proporcionades per les professores prèviament.
Atenció personalitzada Els alumnes rebran una atenció personalitzada per part de les professores, que podrà ser presencial i/o virtual.

Atenció personalitzada
Descripció

Els alumnes rebran una atenció personalitzada per part de les professores, que podrà ser presencial i/o virtual.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Fòrums de debat
A7
A8
 Assistència i participació regular a classe 10%
Presentacions / exposicions
A7
A8
 Presentacions a classe 20%
Pràctiques de camp/sortides
A7
A8
 Visita a un centre cultural 10%
Treballs
A7
A8
 Treball de recerca 20%
Proves de desenvolupament
A7
 Prova escrita 40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els alumnes que no segueixin l'avaluació contínua podran optar a la segona convocatòria, que consistirà en un examen.

Fonts d'informació

Bàsica BODEL, J., The Epigraphic Evidence. Ancient history from inscriptions, London: Routledge, 2001,
BRUYNE, E. de, La estética de la Edad Media, Madrid: Visor, 1987,
CALVO SERRALLER, F. (et al.), Ilustración y Romanticismo, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VII), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
CALVO SERRALLER, F., La teoría de la pintura en el siglo de Oro, Madrid: Cátedra, 1991,
CALVO SERRALLER, F. ; PORTÚS, J., Fuentes de la Historia del Arte II, (Conocer el Arte, 22)., Madrid: Historia 16, 2001,
CHECA CREMADES, F.; GARCÍA FELGUERA, M. S.; MORÁN TURINA, M., Guía para el estudio de la Historia del Arte, M, Madrid: Cátedra, 1980,
CHIPP, H. B.; SELZ, P. (colab.); TAYLOR, J. C. (colab.), Teorías del arte contemporáneo: fuentes artísticas y opiniones críticas, (Fuentes del arte, Serie Mayor, 12), Madrid: Akal, 1995,
CIRLOT, L., Primeras vanguardias artísticas. Textos y documentos, Barcelona: Labor, 1995,
D'ORS, X., Antología de textos jurídicos de Roma, Madrid: Akal, 2001,
FERNÁNDEZ ARENAS, J. F. (ed.), Renacimiento y Barroco en España (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VI), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
FERNÁNDEZ ARENAS, J. F., Teoría y metodología de la Historia del Arte, Barcelona: Anthropos, 1982,
FERNÁNDEZ ARENAS, J. F.; BASSEGODA, B. (eds), Barroco en Europa (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, V),, Barcelona: Gustavo Gili, 1983,
FERNÁNDEZ CORTE, J. C.; MORENO HERNÁNDEZ, A., Antología de la literatura latina: ss. III a.C.-II d.C, Madrid: Gredos, 1996,
FREIXA, M., La historia del arte como historia. Las técnicas de investigación y el problema de las fuentes, dins Introducción a la Historia del Arte, Barcelona: Barcanova, 1991,
FREIXA, M. (ed), Las vanguardias del siglo XIX, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VIII), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
FREIXA, M.;MUÑOZ, J. M., Les fonts de la Història de l’Art d’època moderna i contemporània, (Textos Docents 157), Barcelona: Edicions Universitat de Barcleona, Departament d'Història de l'Art, Divisió de Ciències H,
GARCÍA MELERO, J. E., Literatura española sobre artes plásticas, Madrid: Encuentro, 2002,
GARRIGA RIERA, J. (ed), Renacimiento en Europa, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, IV),, Barcelona: Gustavo Gili, 1983,
GÓMEZ PALLARÈS, J., Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002,
GONZÁLEZ GARCÍA, A.; CALVO SERRALLER, F.; MARCHAN FIZ, S., Escritos de arte de vanguardia. 1900-1945, Madrid: Turner/ Fundación F. Orbegozo, 1979,
GUALANDI, M. L., L'antichità clàssica. Le fonti per la storia dell’arte, Roma: Carocci, 2004 [2001],
HELLWIG, K., La literatura artística española en el siglo XVII, Madrid: Visor, 1999,
HOLT, E. G., Storia documentaria dell’arte, Milano: Feltrinelli, 1977 [1947],
JOSÉ PITARCH, A. (ed.), Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma, (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, I), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
MANGO, C., The Art of the Byzantine Empire 312-1453 (Sources and documents in the History of Art series), New Jersey: Englewood Clifts, 1972,
MOLAS, J.; RIU, X. (ed.), Manifestos d’avantguarda. Antologia, Barcelona: Edicions 62, 1995,
MORALES, M. V.; BERMEJO, C.; FERNÁNDEZ, A. M., Textos para la Iconografía clásica, Oviedo: Universidad de oviedo, 1997,
SCHLOSSER, J. Von, La literatura artística. Manual de fuentes para la historia moderna del arte (Arte Cátedra. Grandes temas), Madrid: Cátedra, 1993 (4ª ed),
ÚBEDA DE LOS COBOS, A., Pensamiento artístico español del siglo XVIII. De Antonio Palomino a Francisco de Goya, (Colección Universitaria, 1), Madrid: Museo Nacional del Prado, 2001,
VELAZA, J. (ed.), Antologia de la literatura llatina, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017,
VILLALBA, P., Roma a través dels historiadors clàssics, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1996,
WIEBENSON, D., Los tratados de arquitectura. De Alberti a Ledoux, Madrid: hermann Blume, 1988,
YARZA LUACES, J. (ed.), Arte Medieval I. Alta Edad Media y Bizancio, 1982 (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, II), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
YARZA LUACES, J. (ed.), Arte Medieval II. Románico y Gótico (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, III), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,

 FERNÁNDEZ CORTE, J. C.; MORENO HERNÁNDEZ, A., Antología de la literatura latina: ss. III a.C.-II d.C., Madrid: Gredos, 1996 [871(081) Ant].

GÓMEZ PALLARÈS, J.Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. [871.09 Gom]MORALES, M. V.; BERMEJO, C.; FERNÁNDEZ, A. M., Textos para la Iconografía clásica, Oviedo: Universidad de oviedo, 1997 [7.04 Mor]

Gilbert Highet, La Tradición Clásica, trad. A. Alatorre, 2 vols., México, FCE, 1985. [82.06 Hig]

R.R. Bolgar, The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge Univ. Press, 1973 [008 Bol]

A. Buck, L’eredità classica nelle letterature neolatine del Rinascimiento, Brescia, Paideia, 1980 [873.3.091 Buc]

G. Cavallo-P. Fedeli-A. Giardina (eds.), Lo spazio letterario di Roma antica, IV: Attualizzazione del testo, Roma. Salerno, 1991 [871(091) Spa]

L.Harwick-Stray, Chr. (ed.), A Companion to Classical Receptions, Oxford, Blackwell, 2008 [871/875 (091) Com

Craig W.Kallendorf (ed.), A Companion to the Classical Tradition, London, Blackwell, 2007 [807(091) Com]

L.D. Reynolds-N.G. Wilson, Copistas y Filólogos (Las vías de transmisión de las literaturas griega y latina), Madrid, Gredos, 1991 [871/875.08 Rey]

M.R. Lida de Malkiel, La tradición clásica en España, Barcelona, Ariel, 1975 [860.09 Lid]

R. Jenkyns (ed.), El legado de Roma, Barcelona, Crítica, 1995 [937 Leg]

M.I. Finley (ed.), El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1983 [938 Leg]

L. Canfora, Ideologías de los Estudios Clásicos, Torrejón de Ardoz, Akal, 1991

Enciclopèdies:

Brill's new pauly : encyclopaedia of the ancient World , 13 vols.[807.5(03) Bri]

The Oxford Classical Dictionary [871/875 (03) Oxf.]
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent