| Competencias |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| A1 | Definir un mapa de coordenadas espacio-temporales para la producción material e histórico-artística desde la antigüedad hasta la actualidad. | |
| A2 | Aplicar la metodología propia de la historia del arte y de la arqueología al análisis del objeto artístico. | |
| A6 | Analizar e interpretar los diferentes lenguajes, procedimientos y técnicas artísticas. | |
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| Resultados de aprendizaje |
| Tipo A | Código | Resultados de aprendizaje |
| A1 |
Demuestra una base de conocimientos sobre la producción material y las manifestaciones artísticas que permite interpretar y contextualizar el objeto de estudio. | |
| A2 |
Adquiere capacidad de análisis de los procesos artísticos interrelacionados con las tendencias de trasformación cultural de las sociedades occidentales en relación a la Historia del Espectáculo. Clasifica las herramientas y recursos básicos de las disciplinas para aplicarlos a la investigación histórico-artística y arqueológica en el campo del patrimonio musical. | |
| A6 |
Comprende la evolución de la Historia del Espectáculo en Occidente y su significado socio-político. Diferencia la terminología y los conocimientos básicos para analizar e interpretar los diferentes lenguajes artísticos. Interpreta todos los elementos narrativos y simbólicos presentes en la producción artística, a través de la Historia de la Música occidental. | |
| Tipo B | Código | Resultados de aprendizaje |
| Tipo C | Código | Resultados de aprendizaje |
| Contenidos |
| tema | Subtema |
| TEMA 1. Música i contingut dramàtic: De la Tragèdia a l’Òpera (segles XVI-XVII) | El contingut teatral dins l’obra artística: el teatre a l’Edat Moderna, de la catarsi atmosfèrica a la catarsi afectiva. Tragèdia: una visió de conjunt.Aristòtil i la Poètica. Contextualització: l’adveniment dels gèneres musicals amb contingut teatral entre el Renaixement i el Barroc. Commedia dell’Arte” versus “Dramma per musica”. La paradoxa de la “Camerata fiorentina”: arqueologia musical i nous llenguatges. De la polifonia al recitatiu. El continu William Shakespeare: caràcters humans, personatges tràgics. De Hamlet a Falstaff |
| TEMA 2. Arts escèniques, mite i Barroc (segles XVII-XVIII) | Mite i Òpera: de Claudio Monteverdi a C.W.Gluck. Reflexions sobre el mite d’Orfeu. Ôpera barroca i mitologia: un recorregut històric. Giacomo Carissimi:Oratori, dramatúrgia musical i antiguitat tràgica. Dones, música i Barroc:del “Concerto delle Dame” a Barbara Strozzi. Espais i paràmetres de recepció. Dona i Lament: de l’Ariadna de C. Monteverdi a l’Antígona de T.Traetta Erotisme i èxtasi en música:retorns o ritus en clau barroca. El gran teatre del món: espiritualitat, realitat i somni en l’univers de Calderón. Música escènica al Segle d’Or hispà. Molière versus J.B. Lully: espectacle i poder a la França de Lluís XIV. |
| TEMA 3. De l’or a les llums. El Gran Segle (XVIII) | D’A. Vivaldi a G.F. Haendel: oratori, òpera i retorns. De Montezuma a Xerxes La reforma del llenguatge operístic de C.W. Gluck: contingut dramàtic ,mite i emoció dinàmica. C. Goldoni i el nou teatre dels sentiments. El classicisme musical: innovació i arqueologia sense vestigis. Classicisme vienès, de J.Haydn a F. Schubert. W. A. Mozart i el seu temps: d’Idomeneu a la Flauta Màgica.Tamino-Pamina com a nova lectura del Mite d’Orfeu. |
| TEMA 4. El Romanticisme musical. (Segle XIX) |
Introducció al Romanticisme musical: retorns i emprenedoria. Intimitat i grandesa. Herois, monstres i amants: passió, transgressió i mort en l’imaginari estètic del segle XIX. De L. V. Beethoven a G. Puccini: del Romanticisme al Verisme. Nacionalismes, retorns i música: R. Wagner i G. Verdi. “Gesamtkunstwerk” i Tragèdia. La Renaixença: mite i reviviscència. El moviment coral català. Richard Wagner i Catalunya: la música del pervindre. El Modernisme musical. |
| TEMA 5. De l’impressionisme a la contemporaneïtat (segle XX) | L’impressionisme de C.Débussy i l’expressionisme de R.Strauss. La segona escola de Viena: Arnold Schönberg, compromís i radicalitat. Música i arts plàstiques. Kandinsky-Schönberg. El París dels ballets russos. El grup dels sis. Música i pluridisciplinarietat. Igor Stravinsky versus Manuel de Falla: sacralitats primigènies. Frederic Mompou i el seu temps: música callada i retorns al segle XVI. de conjunt. Òpera: els nous formats escenogràfics i conceptuals. Kurt Weill, Alban Berg i Dimitri Shostakovitx a vol d’ocell. Ôpera contemporània i Tragèdia. Música o silenci?: de Dusapin a Cage. Frederic Mompou i el seu temps: música callada i retorns. |
| Tema 6: Músiques populars i espectacle als segles XX-X-XI Propostes obertes (seminaris) | L'adveniment del Jazz com a element generador d'espectacle. Aportacions i influències. Del rock al grunge. Visions panoràmiques des de 1960 a l'actualitat. Flamenc: arrels barroques i noves tendències. Evocant Camarón. Música i reivindicació a Catalunya des dels 16 jutges Músiques i fi de segle :de l'obra d'art a l'objecte de consum. Neobarrocs: elements visuals, cultures de la post-modernitat i música. de Pink Floyd a Nirvana |
| Planificación |
| Metodologías :: Pruebas | ||||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase |
Horas fuera de clase |
(**) Horas totales | |||||||
| Actividades introductorias |
|
3 | 1 | 4 | ||||||
| Sesión magistral |
|
14 | 17 | 31 | ||||||
| Prácticas de campo / salidas |
|
15 | 10 | 25 | ||||||
| Presentaciones/exposiciones |
|
10 | 20 | 30 | ||||||
| Seminarios |
|
14 | 1 | 15 | ||||||
| Atención personalizada |
|
1 | 15 | 16 | ||||||
| Pruebas de desarrollo |
|
4 | 25 | 29 | ||||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | ||||||||||
| Metodologías |
| descripción | |
| Actividades introductorias | Marc teòric amb pluja d'idees i propostes d'intervenció a l'aula |
| Sesión magistral | Sessió magistral amb comentaris sobre audició enregistrada |
| Prácticas de campo / salidas | Assitència periòdica a espectacles, exposicions o altres esdeveniments relacionats amb la música. |
| Presentaciones/exposiciones | Es fomentarà l'elaboració d'itineraris d'audició que es presentaran a l'aula en format seminari i per escrit en forma d'assaig |
| Seminarios | Assistència a les classes i activitats, amb participació activa tant virtual com presencial |
| Atención personalizada | Caldrà concertar com a mínim una tutoria amb la professora |
| Atención personalizada |
| descripción |
|
La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...) |
| Evaluación |
| Metodologías | Competencias | descripción | Peso | ||||
| Prácticas de campo / salidas |
|
Assistència a les sortides proposades i discussió dins els fòrums virtuals de debat (es facilitaran les dates durant el mes de setembre) Inclou assistència a dos concerts o espectacles musicals triats lliurement i la seva crònica Es valoraran tant contingut com l'expressió escrita. |
25% | ||||
| Presentaciones/exposiciones |
|
Es fomentarà l'elaboració de treballs que es s'exposaran a l'aula, amb còpia-resum de la presentació al Campus Virtual | 20% | ||||
| Pruebas de desarrollo |
|
Prova sumativa parcial de desenvolupament | 40% | ||||
| Otros | Assistència a les classes i activitats, amb participació activa tant virtual com presencial |
15% |
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
|
Pel que fa a la segona convocatòria, hi haurà la possibilitat de realitzar una prova sumativa sense seguir l'avaluació continuada |
|||
| Fuentes de información |
| Básica |
Miquel Desclot, L'edat d'or de la música, 2003, Editorial Angle, Barcelona
Enrico Fubini, La estética musical desde la antigüedad hasta el siglo XX, 1988, Editorial Alianza Música, Madrid
Kristine Forney y Joseph Machlis, Disfrutar de la Música, Akal Música, Madrid 2011
Roger Alier, Guia Universal de l'Òpera, 2002, Edicions Robinbook, col. "Ma non troppo&a
Alfred Einstein, La música en la época Romántica, 1086, Editorial Alianza Música, Madrid
Paul Henry Lang (direcció i coordinació, Historia de la música del mundo occidental, 1992, Edicions Akal, S.A., Madrid
Leeman L. Perkins, La música del renacimiento, ,
George Buelow, La música barroca, ,
Philip Downs, La música clásica, ,
Leon Plantinga, La música romántica, ,
Robert P. Morgan, La música del siglo XX, ,
Gustave Kobbé, Tout l'opéra, 1982, Ed.R. Laffont, Paris
Ulrich Michaels, Atlas de la música (1), 1989, Ed. Alianza, Madrid
Ulrich Michaels, Atlas de la música (2), 1992, Ed. Alianza, Madrid
Oriol Martorell i Manuel Valls, Síntesi Històrica de la música catalana , 1985, Els llibres de la frontera, S. Cugat del Vallès
Stanley Sadie i Alison Lathan, Guía Akal de la música, 2000, Ediciones Akal, Madrid
Stanley Sadie (editor i director), The new grove dictionary of music and musicians, 1988, Editorial Macmillan, London
Societat Italiana de Musicologia, Historia de la música, 1986, Edicions Turner, Madrid
Claudio Gallico, La época del humanismo y del renacimiento , ,
Lorenzo Bianconi, El siglo XVII, ,
Alberto Basso, La época de Bach y Haendel, ,
Giorgio Pestelli, La época de Mozart y Beethoven, ,
Renato di Benedetto, El siglo XIX (1), ,
Claudio Casini, El siglo XIX (2), ,
Giulio Salvetti, El siglo XX (1), ,
Gianfranco Vinay, El siglo XX (2), ,
Andrea Lanza, El siglo XX (3), ,
Igor Stravinsky, Poética Musical, 1987, Editorial Taurus, Madrid
Manuel Valls Gorina, Per comprendre la música, 1985, Edicions Destino, Barcelona
Eugenio Trías, El canto de las sirenas, 2007, Galaxia Gutenberg: Círculo de lectores. Barcelona
Aaron Copland, Como escuchar la música, 1994, Fondo de cultura económica
Patrice Pavis, El análisis de los espectáculos, Paidós Ibérica, Barcelona 2000
Luigi Garbini, Breve historia de la música sacra, Alianza Música, Madrid 2009
, , ,
Alex Ross, Escucha esto, Seix barral, Madrid 2012
Patrice Pavis, Diccionario del Teatro, Paidós Ibérica, Barcelona 1984
Anna Beer, Armonías y suaves cantos.Las mujeres olvidadas de la música clásica, Acantilado, 2019 (2016)
Diversos autors, Wagner i Catalunya, Edicions del Cotal, Barcelona, 1983
Paul Griffiths, Breve historia de la música occidental, Akal, Barcelona, 2006
Ellen Rosand, Opera in Seventeenth-Century Venice The Creation of a Genre, , 2007
Wendy Heller, La música en el barroco, Akal Música, 2017 |
||||||||
A través de l'espai moodle trobareu referències a articles i altres fonts d'informació actualitzades en relació a cada capítol que s'aniran enriquint durant el curs. |
|||||||||
| Complementaria |
Iannis Xenakis , Música i arquitectura , Edicions d'Antoni Bosch, 1982
J. M. Corredor , Converses amb Pau Casals , Biblioteca Selecta, Barcelona, 1974
TAMARIT SUMALLA, Rosa , Maria Magdalena, “ecce mulier”. Música plor i èxtasi en l’adveniment del Barroc, Arola editors, col.lecció Atenea, Tarragona, 2008
Ph. Béaussant, Passages. de la Rénaissance au Baroque, Fayard, paris 2006
Omar Calabrese, L'età neobarocca, Laterza, Bari 1987
Siro Ferrone, Arlechino. Vita e avventure di Tristano Martinelli attore, Editorial Laterza, 2006 |
||||||||
| Recomendaciones |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.