Tipo A
|
Código |
Competencias Específicas | | A1 |
Definir un mapa de coordenadas espacio-temporales para la producción material e histórico-artística desde la antigüedad hasta la actualidad. |
| A2 |
Aplicar la metodología propia de la historia del arte y de la arqueología al análisis del objeto artístico. |
| A7 |
Aplicar la interdisciplinariedad en el ámbito de las ciencias humanas. |
Tipo B
|
Código |
Competencias Transversales | | CT1 |
Utilizar información en lengua extranjera de una manera eficaz. |
| CT2 |
Gestionar la información y el conocimiento mediante el uso eficiente de las TIC. |
| CT5 |
Comunicar información de forma clara y precisa a audiencias diversas. |
Tipo C
|
Código |
Competencias Nucleares |
Resultados de aprendizaje |
Tipo A
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| A1 |
Sabe reconocer la función y la cronología de los principales objetos de la vida cotidiana.
| | A2 |
Conoce la metodología de estudio relativa a cada conjunto de objetos artesanales.
| | A7 |
Explora y pone en valor el potencial histórico y etnológico de la cultura material.
|
Tipo B
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| CT1 |
Utilitzar informació en llengua estrangera d'una manera eficaç.
| | CT2 |
Dominar las herramientas destinadas a la gestión de la propia identidad y a las actividades en un entorno digital.
Buscar y obtener información de manera autónoma de acuerdo con criterios de fiabilidad y pertinencia.
Organizar la información con herramientas adecuadas, ya sea en línea o presenciales, que permitan el desarrollo de sus actividades académicas.
Elaborar información con las herramientas y formatos adecuados a la situación comunicativa y hacerlo de manera honesta.
Utilizar las TIC para compartir e intercambiar información.
| | CT5 |
Producir un texto de calidad, sin errores gramaticales ni ortográficos, con una presentación formal esmerada y un uso adecuado y coherente de las convenciones formales y bibliográficas.
Construir un texto estructurado, claro, cohesionado, rico y de extensión adecuada.
Elaborar un texto adecuado a la situación comunicativa, consistente y persuasivo.
Usar los mecanismos de comunicación no verbal y los recursos expresivos de la voz necesarios para hacer una buena intervención oral.
Construir un discurso estructurado, claro, cohesionado, rico y de extensión adecuada.
PProducir un discurso consistente, persuasivo y adecuado a la situación comunicativa e interactuar de manera efectiva con el auditorio.
|
Tipo C
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
tema |
Subtema |
1. Introducció: la “cultura material” com a concepte; categories d'objectes i metodologies d'aproximació en Arqueologia. |
|
2. Arqueologia de la producció: ciència i tècnica a l'antiguitat. |
|
3. Tècniques especialitzades: arqueometria. |
|
4. La pedra: fonts d'extracció, instruments, comerç. |
|
5. Metal·lúrgia: forns, procediments, comerç. |
|
6. Terracotes: modelat, cocció i acabat. |
|
7. Teixits: comerç de fibres, tallers de prestigi. |
|
8. Ceramologia mediterrània: grans famílies. |
|
Metodologías :: Pruebas |
|
Competencias |
(*) Horas en clase
|
Horas fuera de clase
|
(**) Horas totales |
Actividades introductorias |
|
2 |
2 |
4 |
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprendizaje basado en problemas |
|
12 |
10 |
22 |
Sesión magistral |
|
32 |
54 |
86 |
Debates |
|
4 |
16 |
20 |
Trabajos |
|
2 |
15 |
17 |
Atención personalizada |
|
1 |
0 |
1 |
|
|
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos |
Metodologías
|
descripción |
Actividades introductorias |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura. |
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprendizaje basado en problemas |
Estratègia consistent en la resolució de problemes i en la reflexió sobre les seves experiències que han de realitzar els estudiants, normalment treballant d’una manera col·laborativa. |
Sesión magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura. |
Debates |
Activitat on dos o més grups defensen unes postures contràries sobre un tema determinat. |
Trabajos |
Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes. |
Atención personalizada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o videoconferència. |
descripción |
Se
atenderá al alumnado en tutoría individualizada y/o grupal con tal de resolver
posibles dudas, consultas y otras cuestiones relacionadas con la asignatura. La
tutoría podrá ser presencial y/o virtual. A principios de curso se informará a
los estudiantes sobre cómo se llevará a cabo esta atención personalizada
(horarios, si será presencial, por correo electrónico, Moodle…). |
Metodologías |
Competencias
|
descripción |
Peso |
|
|
|
|
Debates |
|
Es realitzaran dos debats sobre determinades problemàtiques específiques d'actualitat en l'àmbit de la investigació arqueològica.
Es valorarà fonamentalment la participació activa dels estudiants en la sessió de debat. Aquesta discussió es farà a la classe en el dia assignat, però també en un fòrum virtual (via Moodle) que estarà ja actiu alguns dies abans de la data del debat presencial.
|
40% |
Trabajos |
|
Avaluació dels coneixements específics de l’assignatura a través d’un resum crític a mode d’assaig del conjunt de xerrades que seran impartides per una sèrie d'experts convidats.
Per elaborar la síntesi caldrà utilitzar, per una banda, els continguts de les sessions impartides pels convidats, però també si s’escau la informació bibliogràfica pertinent. L’entrega de l’assaig es farà al final del quadrimestre. |
40% |
Otros |
|
Finalment, també es té en compte de forma especial el seguiment i la participació regular i activa de l’alumne al llarg del quadrimestre (tant en les classes plenàries, com en els debats i en la sortida/visita de pràctiques). |
20% |
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
Los estudiantes matriculados en la URV siguen el sistema ECTS y tienen derecho a las convocatorias de evaluación indicadas en la normativa académica de grado y máster vigente. |
Básica |
|
BIBLIOGRAFÍA: BATS, M. (1987): “Consommation, production et distribution de la vaisselle céramique”. Revue des Études Anciennes LXXXIX, 3-4, pp. 197-216. CARANDINI, A. (1984): Arqueología y Cultura Material. Editorial Mitre, Barcelona. CHAPA, T.; MAYORAL, V. (2007): Arqueología del trabajo. El ciclo de la vida en un poblado ibérico. Akal, Madrid. GONZÁLEZ RUIBAL, A. 2003: La experiencia del otro: una introducción a la etnoarqueología. Ediciones Akal, Madrid. GONZÁLEZ RUIBAL, G.; AYÁN, X. (2018): Arqueología. Una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Alianza editorial, Madrid. HICKS, D.; BEAUDRY, M.C. (eds.) (2010): The Oxford Handbook of Material Culture Studies. Oxford University Press, Oxford. HODDER, I. (1982): Symbols in Action: Ethnoarchaeological Studies of Material Culture, Cambridge University Press. HODDER, I. (1994): Interpretación en Arqueología. Corrientes actuales, Ed. Crítica, Barcelona. MANNONI, T., GIANNICHEDA, E., (2007): Arqueología. Materias, objetos y producciones. Ariel Prehistoria, Barcelona. ORTON, C.; TYERS, P.; VINCE, A. (1997): La cerámica en Arqueología. Ed. Crítica. Barcelona. POUNDS, N. (1992) La vida cotidiana: Historia de la Cultura Material. Ed. Crítica, Barcelona. PY, M. (ed)., (1993): DICOCER. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s.av.n.è.-VIIème s.de n.è) en Mediterranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdán). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes, núm.6. PY, M.; ADROHER, A. M.; SANCHEZ, C. (2001): DICOCER 2. Corpus des ceràmiques de l’Age du Fer de Lattes (fouilles 1963-1999). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes, núm. 14, 2 volums. ROCA, M., FERNÁNDEZ, M.I., (2005): Introducción al estudio de la cerámica romana. Una breve guía de referencia, Servicio de Publicaciones de la Universidad, Málaga. SANMARTÍ, J., ASENSIO, D. (1998): “Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistòrica”, Comerç i vies de comunicació 1000 a.c.-700 d.c.. XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, pp. 17-32. SAN NICOLÁS, P., MUÑOZ, J. (2010): La cultura material como fuente esencial de conocimiento en arqueología, Ediciones UNED. SKIBO, J.M., SCHIFFER, M.B., (2008): People and things. A behavioral approach to material culture, Springer, New York SPARKES, B.A., (1991): Greek Pottery. An Introduction, Manchester University Press, Manchester |
Complementaria |
|
BIBLIOGRAFÍA: BATS,
M. (1987): “Consommation, production et distribution de la vaisselle céramique”.
Revue des Études Anciennes LXXXIX, 3-4, pp. 197-216. CARANDINI,
A. (1984): Arqueología y Cultura Material. Editorial Mitre, Barcelona. CHAPA,
T.; MAYORAL, V. (2007): Arqueología del trabajo. El ciclo de la vida en un
poblado ibérico. Akal, Madrid. GONZÁLEZ
RUIBAL, A. 2003: La experiencia del otro: una introducción a la
etnoarqueología. Ediciones Akal, Madrid. GONZÁLEZ
RUIBAL, G.; AYÁN, X. (2018): Arqueología. Una introducción al estudio de la
materialidad del pasado. Alianza editorial, Madrid. HICKS,
D.; BEAUDRY, M.C. (eds.) (2010): The Oxford Handbook of Material Culture
Studies. Oxford University Press, Oxford. HODDER,
I. (1982): Symbols in Action:
Ethnoarchaeological Studies of Material Culture, Cambridge University Press. HODDER,
I. (1994): Interpretación en Arqueología.
Corrientes actuales, Ed. Crítica, Barcelona.
MANNONI,
T., GIANNICHEDA, E., (2007): Arqueología. Materias, objetos y producciones. Ariel
Prehistoria, Barcelona. ORTON,
C.; TYERS, P.; VINCE, A. (1997): La cerámica en Arqueología. Ed. Crítica.
Barcelona. POUNDS,
N. (1992) La vida cotidiana: Historia de la Cultura Material. Ed. Crítica,
Barcelona. PY,
M. (ed)., (1993): DICOCER. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème
s.av.n.è.-VIIème s.de n.è) en Mediterranée nord-occidentale (Provence,
Languedoc, Ampurdán). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes,
núm.6. PY,
M.; ADROHER, A. M.; SANCHEZ, C. (2001): DICOCER 2. Corpus des ceràmiques de l’Age
du Fer de Lattes (fouilles 1963-1999). Lattara: mélanges d’histoire et
d’archéologie de Lattes, núm. 14, 2 volums. ROCA,
M., FERNÁNDEZ, M.I., (2005): Introducción al estudio de la cerámica romana. Una
breve guía de referencia, Servicio de Publicaciones de la Universidad, Málaga. SANMARTÍ,
J., ASENSIO, D. (1998): “Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de
les activitats comercials en època protohistòrica”, Comerç i vies de
comunicació 1000 a.c.-700 d.c.. XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de
Puigcerdà, pp. 17-32. SAN
NICOLÁS, P., MUÑOZ, J. (2010): La cultura material como fuente esencial de
conocimiento en arqueología, Ediciones UNED. SKIBO,
J.M., SCHIFFER, M.B., (2008): People and things. A behavioral approach to
material culture, Springer, New York SPARKES,
B.A., (1991): Greek Pottery. An Introduction, Manchester University Press,
Manchester |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|