DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) ARQUITECTURA BARROCA Codi 12304206
Ensenyament
Grau en Història de l'Art i Arqueologia (2018)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Quart 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SERRA MASDEU, ANNA ISABEL MARIA
 Adreça electrònica annaisabel.serra@urv.cat
Professors/es
SERRA MASDEU, ANNA ISABEL MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant <p>S'analitzarà el marc teòric i religiós que va propiciar l'arribada de l'art barroc a nivell europeu. I s'interpretaran les diferents tipologies que mostra cada país.&nbsp;</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Definir un mapa de coordenades espaciotemporals per a la producció material i historicoartística des de l'antiguitat fins a l'actualitat.
 A2 Aplicar la metodologia pròpia de la història de l'art i de l'arqueologia a l'anàlisi de l'objecte artístic.
 A5 Analitzar, interpretar i comparar el patrimoni arqueològic i historicoartístic propi del territori en relació amb l'arqueologia i la història de l'art general.
 A6 Analitzar i interpretar els diferents llenguatges, procediments i tècniques artístiques.
 A7 Aplicar la interdisciplinarietat en l'àmbit de les ciències humanes.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT1 Utilitzar informació en llengua estrangera d'una manera eficaç.
 CT2 Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Adquireix una visió panoràmica del període estudiat i pot relacionar-lo sincrònicament i diacrònicament.
 A2 Combina en la recerca històrica en art les bases teòriques del pensament estètic occidental.
 A5 Posa en context europeu la producció artística local.
 A6 Coneix l'evolució de l'arquitectura i el seu significat sociopolític.
 A7 Coneix i sap relacionar religió, societat i política dins del discurs històric.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT1 Utilitzar informació en llengua estrangera d'una manera eficaç.
 CT2 Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Marc cronològic, cultural, polític i geogràfic.
La Contrareforma.
Barroc, Rococó i Xorigueresc.
Mecenes i protectors.
Les Corts Europees.
La Il·lustració: l'estètica de les Acadèmies. Itàlia: Roma com a model.
El sud d'Itàlia. Sicília. Barroc centreeuropeu.
Àustria. Barroc alemany.
Els models portuguesos.
Catedrals, parròquies, ermites i santuaris.
L'arquitectura de les ordres religioses: els models carmelita i jesuïta.
Barroc festiu: arquitectura efímera. arquitectura civil

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
Sessió Magistral
A1
A2
A5
A6
A7
CT1
CT2
 43 73 116
Treballs
A1
A2
A5
A6
A7
CT1
CT2
 15 15 30
Atenció personalitzada
1 1 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Treballs Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes.
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o webconferència.

Atenció personalitzada
Descripció

S’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
A1
A2
A5
A6
A7
CT1
CT2
 Caldrà realitzar un treball per superar l'assignatura. S'indicaran els temes per escollir a classe. 80%
Altres  

Participació i assistència a classe

 20%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

De cara a la segona convocatòria caldrà que l'alumne elabori un treball.

Fonts d'informació

Bàsica

AADD. Arte, arquitectura y estética en el siglo XVIII. Akal, Torrejor de Ardoz, 1987.

BÉRCHEZ, J./ GÓMEZ-FERRER, M. Arte del Barroco. Madrid, Historia 16, 1998.

ARGAN, G.C. La Europa de las capitales 1600-1700. Skira-Carroggio, Barcelona, 1964.

ARGAN, G. C., La arquitectura barroca en Italia.  Nueva Visión, Argentina 1984.

ARGAN, G.C., Borromini. Xarait, Madrid, 1980.

BLUNT, A. Borromini. Alianza, Madrid, 1982.

BOTTINEAU, Y. El arte cortesano en la España de Felipe V (1700-1746).  Fundación Universitaria Española, Madrid, 1986 (1960)

CHECA, F./MORÁN, J.M. El Barroco, Istmo, Madrid 1989.

GARCIA MELERO, J.E. Historia del Arte Moderno (IV). El siglo XVIII, UNED, 2008.

HASKELL, F. Patronos y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca. Catedra, Madrid, 1984.

HIBBARD, H. Bernini. Xarait Ediciones, Madrid, 1982.

KAUFMANN, E. La arquitectura de la Ilustración: Barroco y Postbarroco en Inglaterra, Italia y Francia, Gustavo Gili, Barcelona, 1974.

MÂLE, E. El Barroco: arte religioso del siglo XVII: Italia, Francia, España, Flandes. Madrid, Encuentro, 1985.

MARAVALL, J.A. La cultura del Barroco. Ariel, Barcelona, 1975.

MARTÍN, J. R. El Barroco. Xarait, Bilbao, 1986.

MORELLO, G. Intorno a Bernini. Gangemi Editore, Roma, 2000.

NORBERG-SCHULZ, C. Arquitectura barroca tardía y rococó. Aguilar, Madrid, 1989.

ORS, Eugeni d'. Lo Barroco. Madrid, Aguilar, 1936.

PORTOGHESI, P. Francesco Borromini. Milán, Electa, 1977.

PORTOGHESI, P. Roma baroca: storia di una civilità architettonica.  C. Bestetti, Roma, 1966.

RODRÍGUEZ G. DE CEBALLOS, A. El siglo XVIII, entre tradición y academia. Sílex, Madrid, 1992

ROSENBLUM, R. Transformaciones en el arte a fines del siglo XVIII.  Taurus,  Madrid, 1986.

ROSSI PINELLI, O. Le arti nel Settecento europeo. Einaudi, Torino, 2009.

SERRÂO, V. História da Arte em Portugal. O Barroco. Ed. Presença, Lisboa, 2003.

VALVERDE, J. M. El Barroco, una visión de conjunto.  Montesinos, Barcelona, 1981.

VARRIANO, J. Arquitectura italiana del barroco al rococó. Alianza, Madrid, 1990.

WEISBACH, W. El Barroco arte de la Contrarreforma. Espasa Calpe, Madrid, 1942.

WEISBACH, W. El Barroco: arte de la contrarreforma.  Espasa Calpe, Madrid, 1942.

WITTKOWER, R. Gian Lorenzo Bernini: el escultor del barroco romano. Alianza, Madrid, 1990.

WITTKOWER, R., Arte y arquitectura en Italia 1600-1750.  Cátedra, Madrid, 1995.

WÖLFFLIN, H. Renacimiento y Barroco. Paidós, Barcelona, 1986.

 

 
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent