DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) TÈCNIQUES QUALITATIVES Codi 12625108
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
MORERAS PALENZUELA, JORGE
Adreça electrònica jordi.moreras@urv.cat
Professors/es
MORERAS PALENZUELA, JORGE
Web http://antropologia.urv.es
Descripció general i informació rellevant El objetivo general de esta asignatura es la presentación de diferentes trabajos etnográficos a partir de las experiencias de diferentes autores y que los alumnos puedan comprender y aplicar en sus futuros trabajos. Otros objetivos más especificos son: proporcionar conocimientos básicos sobre las técnicas cualitativas de investigación usadas por los antropólogos, fomentar la capacidad crítica de los alumnos en torno a las técnicas de investigación e iniciarlos en el uso de algunas de las mismas

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de salut / malaltia /atencio, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques de salut: l'administració, la societat civil organitzada, els operadors internacionals i la població en general.
  AP2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema sanitari particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
  AP3 Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials i de les Ciències de la Salut), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AP4 Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca i d’intervenció en el camp socio-sanitari, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
  AP5 Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  AP6 Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats de lAntropologia mècica fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
  AP7 Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia en el medi dels dispositius sanitaris i assistencials i en el àmbit de les pràctiques quotidianes de les poblacions, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el seu rol, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu.
  AP10 Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional.
  Recerca
  AR1 Comprendre els principals problemes que afecten als processos de salut/ malaltia / atenció , a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques públiques: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AR2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema de salut particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
  AR3 Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia), i com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AR4 Adquisició de experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit dels estudis de la salut, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
  AR6 Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  AR7 Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia mèdica o estudis multidisciplinars en Salut Pública o Salut Internacional.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva.
  BC5 Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement.
  BC6 Actuar amb un esperit crític i responsable.
  BC17 Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
  CC5 Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura AP1
AP2
AP4
AP10
AR1
AR2
AR3
AR4
BC4
BC5
CC3
CC5
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic AP6
AP7
AR4
AR7
BC4
BC5
CC3
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina AP3
AP5
AP6
AR3
AR6
BC6
BC17
CC3

Continguts
Tema Subtema
A. La lògica de la investigació en ciències socials
Tema 1. Introducció: teoria, metodologia i tècniques - El treball científic
- Teoria. orientacions teòriques i conceptes
- Formulació d'hipòtesis i contrastació empírica
Tema 2. Marc teòric i formulació dels objectes d'estudi - Les teories com a formes d'interpretar la realitat social
- Problemes socials i objectes d'estudi
Tema 3. Qüestions conceptuals en l'ús de la metodologia qualitativa - Inducció, perspectiva holística, empatia, autoreflexivitat
- La complementarietat entre enfocaments qualitatiu i quantitatiu
B. Les tècniques de recollida de dades
Tema 4. El treball de camp (1) - Delimitació realitat a observar
- Estudis de comunitat
- Planificació
Tema 5. El treball de camp (2) - L'accés al camp
- Les relacions de camp
- Identificació informants
Tema 6. El treball de camp (3) - L'observació participant
- El diari de camp
- Tecnologia: fotografies, gravacions
Tema 7. L'entrevista (1) - Preparació i accés als informants
- Tipus d'entrevistes
- Enregistrament i transcripció
- De l'entrevista al grup de discussió
Tema 8. L'entrevista (2) - El mètode biogràfic i les històries de vida
Tema 9. La informació documental i les tècniques audiovisuals. - Tipologia del material documental: audiovisual, estadístic, d'arxiu, bibliogràfic...
- Ús de les dades secundàries
- Tècniques audiovisuals i treball de camp
C. Organització, anàlisi i presentació de dades
Tema 10. Organitzar la informació: ordenació i codificació - El treball amb les dades: identificació, classificació, categorització i codificació.
- Emmagatmatzament i consulta de la informació
Tema 11. Anàlisi i tractament de les dades qualitatives - El procés i la tècnica d'anàlisi
- Validesa i fiabilitat: la triangulació
- Programes de tractament informàtic de les dades
Tema 12. Resultat de la recerca i presentació de dades - L'informe qualitatiu
- Tècnica, text, citacions, notes...
- Qúestions deontològiques

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Sessió Magistral
20 40 60
Presentacions / exposicions
12 12 24
Treballs
4 4 8
Resolució de problemes, exercicis
24 24 48
 
Atenció personalitzada
4 4 8
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball.
Sessió Magistral Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor.
Presentacions / exposicions Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Treballs El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica.
Resolució de problemes, exercicis Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Treballs
Resolució de problemes, exercicis
Presentacions / exposicions
Sessió Magistral
Descripció
L'atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l'assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral COMENTARI TEXTOS DEL DOSSIER: Aquesta assignatura disposa d’un dossier de vuit textos, entorn a temàtiques que corresponen al temari de l’assignatura. Els textos estaran a la disposició dels alumnes en l’espai virtual de moodle. Tres d’aquests vuit textos hauran de ser recensionats i comentats, sobre la base d’una sèrie de preguntes que seran proposades. Aquests comentaris hauran de ser entregats en dates concretes al llarg del curs. 20%
Presentacions / exposicions PARTICIPACIÓ A CLASSE I A L'ESPAI VIRTUAL 10%
Treballs PREPARACIÓ I ELABORACIÓ D'UNA ENTREVISTA PERSONAL:
Per tal de desenvolupar en la pràctica aquelles indicacions de cóm dur a terme una entrevista personal, cada alumne haurà de desenvolupar-ne una. Això vol dir, procedir a la selecció justificada d’un informant concret, identificar la temàtica sobre la que versarà l’entrevista, elaborar el guió d’entrevista, desenvolupar-la, grabar-la, transcriure-la i comentar-la. El contingut i forma de la prova serà explicada al principi del curs. Cada alumne haurà d’entregar aquesta pràctica, amb la transcripció i comentari en paper, així com la grabació feta en format digital.
40%
Resolució de problemes, exercicis PRÀCTIQUES D'OBSERVACIÓ SOBRE EL TERRENY:
L’objectiu de les pràctiques d’aquesta assignatura és posar en funcionament algunes de les tècniques que seran presentades en les classes teòriques, dins del marc d’una observació sobre el terreny. L’avaluació d’aquesta pràctica no es deriva de la mera assistència a les sessions que estan indicades en el programa, sinó en la participació activa de la preparació conjunta de la sortida de treball de camp.
30%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica , , ,
, , ,
, , ,

BOURDIEU, P.-CHAMBOREDON, J.-Cl.-PASSERON, J.-Cl. (1989), El oficio de sociólogo. Presupuestos epistemológicos. Madrid : Siglo XXI.

GARCÍA FERRANDO, M.-IBÁÑEZ, J.- ALVIRA, F. (1986), El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza Universidad.

HAMMERSLEY, M.-ATKINSON, P. (1994), Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós.

PUJADAS, Joan Josep (coord.)(2010), Etnografía. Barcelona : Editorial UOC.

TAYLOR, S. J. i BOGDAN, R. (1986), Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Buenos Aires: Paidós.

Complementària

ATKINSON, P.-COFFEY, A.-DELAMONT, S.-LOFLAND, J.-LOFLAND, L. (eds.)(2001), Handbook of ethnography. Londres : Sage Publications.

BARLEY, N. (1989), El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama.

GARCIA JORBA, J. M. (2000), Diarios de campo Madrid, CIS.

GEERTZ, C. (1994), “’Desde el punto de vista del nativo’: sobre la naturaleza del conocimiento antropológico”, a GEERTZ, C. Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Barcelona, Paidós: 73-90.

GUASCH, O. (1997), Observación participante., Madrid, CIS.

LLOBERA, J. R. (1990). “El trabajo de campo, ¿panacea antropológica o camisa de fuerza epistemológica?, a LLOBERA, J. R., La identidad de la antropología. Barcelona: Anagrama, pp. 23-52.

MALINOWSKI, B. (1975), “Confesiones de ignorancia y fracaso” a LLOBERA, J. R., La antropología como ciencia., Barcelona: Anagrama, pp. 129-139.

PONS, I. (1993), Programación de la investigación social. Madrid, CIS.

PUJADAS, J. J. (1992), El método biográfico: El uso de las historias de vida en ciencias sociales. Madrid, CIS.

SCHENSUL, Jean J.-LeCOMPTE, Margaret D. (eds.) (1999), Ethnographer’s toolkit. Walnut Creek : Altamira Press

Col.lecció de set llibres :

1.     Designing and conducting ethnographic research

2.     Essential ethnographic methods : observations, interviews and questionnaires

3.     Enhanced ethnographic methods : audiovisual techniques, focused group interviews

4.     Mapping social networks, spatial data and hidden populations

5.     Analyzing and interpreting ethnographic data

6.     Researcher roles and research partnerships

7.     Using ethnographic data : interventions, public programming and public policy

VAN MAANEN, J. (1988). Tales of the Field. Chicago and London, The University of Chicago Press.

VELASCO, H.-DÍAZ, A. (1997), La lógica de la investigación etnográfica. Un modelo de trabajo para etnógrafos de la escuela. Madrid: Trotta

WERNER, O. y SCHOEPFLE, G. M. (1987). Systematic Fieldwork. Newbury Park, Sage Publications, 2 vols.

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent