DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) SEMINARI 3: POLÍTIQUES PÚBLIQUES, MIGRACIONS, MULTICULTURALITAT I ASSISTÈNCIA Codi 12625118
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
COMAS D'ARGEMIR CENDRA, MARIA DOLORS
Adreça electrònica dolors.comasdargemir@urv.cat
Professors/es
COMAS D'ARGEMIR CENDRA, MARIA DOLORS
Web
Descripció general i informació rellevant Polítiques públiques vinculades a processos assistencials i de cura

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de salut / malaltia /atencio, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques de salut: l'administració, la societat civil organitzada, els operadors internacionals i la població en general.
  AP5 Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  AP6 Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats de lAntropologia mècica fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
  AP8 Adquisició d'experiència pràctica en el treball en institucions públiques o privades del sector salut, mitjançant la realització d'un practicum.
  AP10 Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional.
  Recerca
  AR5 Adquisició de l'erudició indispensable en tots els grans temes en els que ha treballat l’Antropologia mèdica i la Salut Internacional: tenir prou criteri crític com per a defensar un posicionament en els diferents debats i posicionaments tòricometodològics.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals.
  BC2 Treballar autònomament i amb iniciativa.
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva.
  BC6 Actuar amb un esperit crític i responsable.
  BC12 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
  BC13 Aprendre a aprendre.
  BC14 Capacitat de planificació i organització.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
  CC5 Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional
  CC8 Comprometre’s amb l’ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional.
  CC9 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional (Ciutadania)

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
L’enfocament de l'assignatura es centra en les polítiques públiques vinculades a processos assistencials i de cura, centrant-se especialment en la incidència d’aquestes polítiques en les pràctiques socials quotidianes de cura i assistència. Aquesta dimensió té en compte la complexitat d’aquests processos en una societat diversa i multicultural. AP1
AP5
AP6
AP8
AP10
AR5
BC1
BC2
BC4
BC6
BC12
BC13
BC14
CC1
CC3
CC5
CC8
CC9

Continguts
Tema Subtema
BLOC 1. ELS SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL. 1. Els sistemes de protecció social i les polítiques de benestar. L’evolució del sistema assistencial a Espanya
2. Immigració i protecció social a Espanya. Quines polítiques específiques per a la immigració
3. Conceptes i controvèrsies. Curar i tenir cura. Reciprocitat i redistribució. La construcció social de les necessitats bàsiques.
4. Els agents socials en la provisió de cura: família, estat, mercat, comunitat. La cura i les seves màscares: sobre la responsabilitat social de la cura.
BLOC 2. LA IMPORTÀNCIA DE LA CURA I L'ASSISTÈNCIA EN LA REPRODUCCIÓ SOCIAL 5. La cura en la reproducció social. Els eixos de desigualtat en la provisió de cura: classe, gènere, ètnia. La crisi de la cura, què és? La reproducció estratificada.
6. Les transformacions de la família contemporània i la seva incidència en la provisió de cura en la família.
BLOC 3. MATERNITATS 7. Maternitats, procreació i criança en transformació. La medicalització de la maternitat i les respostes actuals. Dimensions socials en el retardament i restricció de la natalitat. Maternitat i polítiques públiques.
8. Maternitats plurals: adopció, acolliment, reproducció assistida, gestació subrogada. Pes de la biologia o dels llaços socials? Polítiques públiques i pràctiques socials.
9. La interrupció voluntària de l’embaràs. Controvèrsies i dilemes ètics. Regulació i pràctiques socials. Dret de les dones?
BLOC 4. LA CURA DE LLARGA DURADA 10. La cura de llarga durada. Polítiques publiques: la llei de dependència. La provisió de cura a persones grans en situació de dependència.
11. Les persones amb diversitat funcional. Un exemple de lluita pel reconeixement i pels drets de les persones receptores de cura.
12. La cura professionalitzada: serveis públics i serveis mercantils. Les dimensions de gènere en els cuidadors i cuidadores professionals. Quan la cura es fa a domicili: immigració i cura.
BLOC 5. VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES 13. La violència contra les dones. Els canvis en la percepció de la violència contra les dones. Polítiques públiques a Espanya. Quan les desigualtats fan més mal: la violència contra les dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.
14. Les mutilacions genitals femenines. Abordatge social i dels professionals sanitaris. Protocols d’actuació.
BLOC 6. USOS DELS SERVEIS PÚBLICS I RELACIONS SOCIALS 15. Usos diferencials del sistema sanitari i del sistema de serveis socials per part de les persones immigrades. Desigualtats en salut, desigualtats en l’accés al sistema de benestar.
16. Noves i velles formes d’ajuda mútua. Els Grups d’Ajuda Mútua (GAM). Noves formes de solidaritat en temps de crisis (menjadors solidaris, PAH)

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Sessió Magistral
15 9 24
Seminaris
10 15 25
Debats
8 10 18
Supòsits pràctics/ estudi de casos
6 10 16
Treballs
10 35 45
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
8 10 18
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Veure Moodle
Sessió Magistral Veure Moodle
Seminaris Treball en profunditat d'un tema monogràfic. Ampliació i relació dels contin guts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional.
Debats Activitats on, individualment o en grup, els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat.
Supòsits pràctics/ estudi de casos Anàlisi de casos específcis per a aplicar els aspectes teòrics de la matèria
Treballs Treball que realitza l'estudiant a partir del material i referèncis subministrades a l'aula o en atenció personalitzada
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Plantejament per part dels estudiants de les preguntes i problemes que es plantegen a partir de les lectures dels textos o exposicions a l'aula
Atenció personalitzada Temps destinat a resoldre de forma individualitzada dubtes als estudiants

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
El treball que faci cada estudiant estarà tutoritzat per la professora, i es `preveu un mínim de dues hores (presencials o virtuals) per facilitar el guiatge de l'alumne

Avaluació
  Descripció Pes
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Avaluacio continuada. Cinc exercicis


Fonts d'informació

Bàsica

Adelantado, J. y Noguera, J. (2007), Cambios en el Estado de bienestar. Barcelona. Icaria-UAB

Alemán, C. (2011), “Inmigración y Servicios sociales”, Papers, 96: 825-852. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v96-n3-aleman/pdf

Álvarez, Bruna (2013), “La maternidad: entre la decisión individual y la obligatoriedad social”, en López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procreación y crianza en transformación. Barcelona. Bellaterra, pp. 129-244. (disponible pdf)

Avilés, J. (2002), “Inmigración y Seguridad ciutadana en España”, Anales de historia contemporània, 18: 122-130. Enllaç: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=286929

Bacigalupe, Amaia y Martin, Unai (2007), Desigualdades sociales en la salud de la población de la Comunidad autònoma del País Vasco. La classe social y el genero como determiantes de la salud. Vitoria-Gasteix. Arartexo. En línea: http://www.ararteko.net/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/1_701_3.pdf

Benería, Lourdes (2011), “Crisis de los cuidados, migración internacional y políticas públicas”, en en Carrasco, C., Borderías, C. y Torns, T. (eds.), El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas. Madrid. La Catarata, pp. 359-389 (disponible pdf)

Borrell, Carme i Benach, Joan (2006), “Evolución de las desigualdades de salud en Cataluña”, en Gaceta Sanitaria, 20: 396-406. En línea: http://scielo.isciii.es/pdf/gs/v20n5/revision.pdf

Borrell C, Díez E, Morrison J, Camprubí L. (2012),  Las desigualdades en salud a nivel urbano y las medidas efectivas para reducirlas. Barcelona: Proyectos Medea e IneqCities. En línea: http://www.aspb.cat/quefem/docs/equidad_salud_urbana.pdf

Brullet, Cristina (2010), “Cambios familiares y nuevas políticas sociales en España y Cataluña. El cuidado de la vida cotidiana a lo largo del ciclo de vida”, Educar, 45: 51-79. En línea: http://www.raco.cat/index.php/Educar/article/viewFile/214608/284900

Bustelo, María y Lombardo, Emmanuela (eds.) (2007), Políticas de igualdad en España y en Europa. Madrid, Cátedra.

Cachón, L. y Laparra, M. (eds.) (2009), Inmigración y políticas sociales. Barcelona. Bellaterra.

Cachón, L.(2009), La España inmigrante: marco discriminatorio, mercado de Trabajo y políticas de integración. Barcelona. Anthropos.

Canals, Josep (---), “La imagen femenina de la enfermería. Condicionantes socioculturales de la profesión de cuidar”, Revista ROL de Enfermería, núm. 172

Canals, Josep (1997), “La reciprocidad y las formas actuales de ayuda mutua”, en Contreras, J. (coord), Reciprocidad, cooperación y organización comunal. De Costa hasta nuestros días. VII Congreso de Antropología Social. FAAEE, pp. 43-55.

Carrasco, Cristina, Borderías, Cristina, y Torns, Teresa (2011), “Introducción. El trabajo de cuidados. Antecedentes históricos y debates actuales”, en Carrasco, C., Borderías, C. y Torns, T. (eds.), El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas. Madrid. La Catarata, pp. 13-96. https://www.fuhem.es/media/cdv/file/biblioteca/Economia_critica/El_trabajo_de_cuidados_C._Carrasco_C._Borderias_T._Torns.pdf

Castro, Carmen y Pazos, María (2008), “Permiso de maternidad, de paternidad y parentales en Europa: algunos elementos para el análisis de la situación social”, en Pazos, M.(dir.) Economía e igualdad de género: retos de la Hacienda Pública en el siglo XXI. Colección: Estudios de Hacienda Pública. Instituto de Estudios Fiscales, Madrid, 185-220. http://www.ief.es/documentos/investigacion/genero/LG_CCastro_MPazos.pdf

Checa, Susana (comp.), Realidades y coyunturas del aborto. Entre el derecho y la necesidad. Buenos Aires. Paidós.

Colen (1995), “Like a Mother to them”: Stratified Reproduction and West Indian Childcare Workers and Employers in New York”, en Ginsburg, F. y Rapp, R. (eds.) Conceiving the New World Order. The Global Politics of Reproduction. Berkeley: University of California Press, 78-102. (disponible pdf)

Comas d’Argemir, Dolors (2009). “Economía sumergida, género e inmigración. La atención a la dependencia”, en: Téllez Infantes, A. y Martínez Guirao, J.E. (Eds.) Economía informal y perspectiva de género en contextos de trabajo, Barcelona, Ed. Icaria, págs. 169-196. (disponible pdf)

Comas d’Argemir, Dolors (2011), “La violencia contra las mujeres en la agenda política, en la sociedad y en los medios de comunicación”, Ankulegi, 15: 175-190 (disponible pdf)

Comas d’Argemir, Dolors  (2012). “Políticas públicas y vida cotidiana. Redescubrimiento y auge de las políticas familiares en España”, Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2012, vol. XVI, nº 395 (20). <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-395/sn-395-20.htm>.

Comas d’Argemir, Dolors (2014), “La crisis de los cuidados como crisis de reproducción social. Las políticas públicas y más allá”, XIII Congreso de Antropología, Tarragona. (disponible pdf)

Comas d’Argemir, Dolors (2014), “La violencia de género en los medios de comunicación. Cómo y cuándo se representa como un problema público”, XIII Congreso de Antropología, Tarragona. (disponible pdf)

Comas d’Argemir, Dolors (en prensa), “La atención a los cuidados de larga duración: ¿el cuarto pilar del Estado del Bienestar?” (disponible pdf)

Comas d’Argemir, Dolors  y Roca, Jordi (1996). "El cuidado y la asistencia como ámbito de expresión de la tensión entre biología y cultura", en: Contreras, J. (coord.), Reciprocidad, cooperación y organización comunal. Desde Costa hasta nuestros días, Zaragoza, VII Congreso de Antropología, pp. 57-69. (disponible pdf)

Comelles, Josep M. (1994), “El inevitable autocuidado”. El papel del sistema de salud en la configuración de la demanda de servicios, en El usuario como determinante de la oferta de servicios sanitarios. Madrid. Comunidad de Madrid. Pp. 31-41.

Comelles, Josep M. (sd) “Curar y cuidar. Bases para una historia antropológica de la enfermería hospitalaria”, Revista ROL de Enfermería, núm 172, pp. 35-41.

Comelles, J.M. (s.d.), “Inmigración, cultura y salud”, en: Mediación intercultural en el ámbito de la salud. Barcelona Obra Social La Caixa, p. 4-18.

Crenshaw, Kimberlee Williams  (2012 [1991]),  “Cartografiando los márgenes: interseccionalidad, políticas identitarias y violencia contra las mujeres de color”, Raquel (Lucas) Platero (ed): Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona. Edicions Bellaterra, pp. 87-122 (disponible pdf)

de Miguel, A. (2003) “El movimiento feminista y la construcción de marcos de interpretación. El caso de la violencia contra las mujeres” Revista Internacional de Sociología,61: 127-150. doi:10.3989/ris.2003.i35.303

Del Tronco, José (2008), “¿Políticas progénero o sesgo sexista de la política social? Feminización de beneficiarios y autonomía de la mujer en América Latina”, en Zarenberg, Gisela (coord.), Políticas sociales y género. Tomo II. Los problemas sociales y metodológicos. México. FLACSO, pp. 173-222. (disponible pdf)

Durán, Maria Ángeles (ed.) (1988), De puertas adentro. Madrid. Instituto de la Mujer.

Durán, Maria Ángeles (2002), “La recepción de la demanda de cuidado no remunerado: el impacto sobre los cuidadores y los costes invisibles de la enfermedad”, en Los costes invisibles de la enfermedad. Bilbao, Fundación BBVA, págs. 251-237. (disponible pdf)

Durán, Maria Ángeles (2007), El valor del tiempo ¿Cuántas horas le faltan al día?. Madrid. Espasa Calpe.

Esping-Andersen, Gosta (2000), Fundamentos sociales de las economies postindustriales. Barcelona. Ariel

Esquivel, Valeria (2011), La economía del cuidado en América Latina: poniendo a los cuidados en el centro de la agenda. PNUD. En línea: http://www.americalatinagenera.org/es/documentos/Atando_Cabos.pdf

Esquivel, Valeria (2013), “El cuidado en los hogares y en las comunidades. Documento conceptual”, Informes de Investigación de OXFAM (disponible pdf)

Esquivel, Valeria, Faur, Eleonor y Jelín, Elizabeth (2012), Las lógicas del cuidado infantil: entre las familias, el estado y el mercado. Buenos Aires: IDES/UNICEF/UNPA. En línea: http://www.unicef.org/argentina/spanish/cuidadoinfantil.pdf

Finch, Janet (1989), Family obligations and Social Change. Cambridge, Basil Blackwell

Fineman, M.A. (2000) “Cracking the Foundational Myths: Independence, Auttonomy, and Self-Sufficiency”, Journal of Gender, Social Policy and the Law, 8, 13-29.

Fitó, Carmen (2013), Maternidad y paternidad mediante la donación de gametos. Redefiniciones desde la reproducción asistida”, en López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procración y crianza en transformación. Barcelona, Bellaterra, pp.19-38.

Fraser, Nancy (1997), “Después del salario familiar. Un experimento conceptual postindustrial”, en Iustitia Interrupta. Reflexiones críticas sobre la posición ‘postsocialista’, Santafé de Bogotá. Siglo del Hombre Editores. Universidad de los Andes, pp. 66-92 (disponible pdf)

Frasquet, Rosa M. (2013), “La construcción de la maternidad como un proyecto autónomo: el caso de las madres solteras por elección a través de las técnicas de reproducción asistida”, en López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procración y crianza en transformación. Barcelona, Bellaterra, pp.163-184.

Fundació Jaume Bofill (2005), Estructura social i desigualtats a Catalunya. Vol. I. Classes socials, educació, treball i usos del temps. Vol. II. Pobresa, salut, joventut, habitatge i llengua. Barcelona. Fundació Jaume Bofill.

Gaitán Muñoz, Lourdes (2006), “El bienestar social de la infancia y los derechos de los niños”, Política y Sociedad, 43(1): 63-80. En línea: http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/viewFile/POSO0606130063A/22657

Gilligan, Carol (2013), La ética del cuidado. Barcelona, Fundació Víctor Grífols i Lucas (disponible pdf)

Giménez, C. (2003), Qué es la inmigración. ¿Problema u oportunidad? ¿Cómo lograr la integración de los inmigrantes? ¿Multiculturalismo o interculturalidad? Madrid. Integral.

Gorban, Débora (2012), “Empleadas y empleadoras. Tensiones de una relación atravesada por la ambigüedad”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 140: 29-48. En línea: http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_140_021349778550201.pdf

Guillén, E., de Lucas, F., Pérez, D. Y Arias, A. (2001), “Servicios Sociales e inmigración: límites y retos para una nueva política social”, Alternativas: cuadernos de Trabajo social, 9: 211-239. Enllaç:http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5733/1/ALT_09_11.pdf

Himmelweit, Susan and Land, Hilary (2011), “Reducing gender inequalities to create a sustainable care system”, Kurswechsel, 4: 49-63. En línea: http://oro.open.ac.uk/32837/2/Himmelweit_and_Land_revised_version_for_Kurswechsel.pdf

Jasanoff, Sheila (2011), “En las democracias del ADN: incertidumbre ontológica y orden político en tres Estados”, en Cañedo, Montserrat y Marquina, Aurora (eds.), Antropología política. Temas contemporáneos. Barcelona, Bellaterra, pp. 324-348.

Kaplan, A. (2003) "Aproximación antropológica a las mutilaciones genitales  femeninas" en Cuadernos de Salud y Derechos Sexuales y Reproductivos, nº 4, pp.23- 30, Madrid. Enllaç: http://www.mgf.uab.cat/esp/scientific_publications/articulo_MGF-FPFE_OK.pdf?iframe=true&width=100%&height=100%

Lois, Marta y Alonso, Alba (coord), Ciencia política con perspectiva de género. Madrid. Akal.

López, Carmen, Marre, Diana y Bestard, Joan (eds.) (2013), Maternidades, procreación y crianza en transformación. Barcelona. Bellaterra (disponible pdf)

Lorente, M. (2001) Mi marido me pega lo normal. Agresión a la mujer: realidades y mitos. Barcelona: Planeta.

Lucas, B. (s.d.), “Aproximación antropològica a la práctica de la ablación o mutilación genital femenina”, Cuadernos electrónicos de filosofia del derecho, 17: 4-19. Enllaç: http://www.uv.es/CEFD/17/blucas_antropo.pdf

Lundsteen, Martin (2013), “La convivència difícil: Conflictos ‘culturales’ y recursos públicos en Salt, Cataluña”, en Nartozky, S. (ed.), Economías cotidianas, economías sociales, economías sostenibles. Barcelona. Icaria, pp. 181-204.

Mandell, Betty R. (2010), The Crisis of Caregiving. Social Welfare Policy in the United States. New York. Palgrave Macmillan.

Maquieira, V. y Sánchez, C. (comp.) (1990). Violencia y sociedad patriarcal. Madrid: Pablo Iglesias.

Marre, Diana (2009), “Los silencios de la adopción en España”, Revista de Antropología Social, 18: 97-126. En línea: http://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/view/RASO0909110097A/8841

Martinez Morant, Mara (2013), “Experimentar el embarazo y el aborto”, en López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procración y crianza en transformación. Barcelona, Bellaterra, pp. 97-123.

Mauss, Marcel (1991 [1923]), “Ensayo sobre los dones. Motivos y formas de intercambio en las sociedades primitivas”, en Sociología y Antropología. Madrid. Tecnos, pp. 155-263.

Moreno, F.J. (2007), “Inmigración y estado del bienestar en España”, Política y Sociedad, 44: 171-184.

Moreno, F.J. i Bruquetas, M. (2011), Immigració i Estat del benestar a Espanya, Barcelona, Obra Social La Caixa. Enllaç: http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/670e2a8ee75bf210VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/es/vol31_es.pdf

Moreno, J. y Aierdi, X. (2008), “Inmigración y servicios sociales: ¿última red o primer trampolín?, Zerbitzuan, 44: 7-18. Enllaç: http://www.zerbitzuan.net/documentos/zerbitzuan/ZERBITZUAN%2044.pdf

Moreno, Luis (2012), La Europa social. Barcelona. Península

Moreno Ruiz, Maria José (2008), “Políticas conciliatorias entre los ámbitos productivo y reproductivo en América Latina: una cuestión estratégica”, en Zarenberg, Gisela (coord.), Políticas sociales y género. Tomo II. Los problemas sociales y metodológicos. México. FLACSO, pp. 87-138. (disponible pdf)

Mumert, Gail (2010), “La crianza a distancia: representaciones de la maternidad y paternidad transnacionales en México, China, Filipinas y Ecuador”, en Fons, V, Piella, Ana y Valdés, Maria (ed), Procreación, crianza y género. Barcelona. PPU, Promociones y Publicaciones Universitarias, pp. 167-188.(disponible pdf)

O’Toole, L. L., Shiffman, J. R. y Kiter Edwards, M.L. (2007). Gender violence. Interdisciplinary perspectives, New York: New York University Press.

Parella, S. (2012), “Familias transnacionales y redefinició de los roles de genero. El caso de las migraciones bolivianes en España”, Papers, 97(3): 661-684. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-parella/pdf

Pedone, C., Agrela, C., Gil Araujo, S. (2012), “Políticas públicas, migración, família. Una mirada desde el genero”, Papers, 97(3): 541-568. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-pedone-agrela-gil/pdf

Pérez-Nievas, S., Daniela, C. (2011), “La reagrupación familiar en España y en Europa”, AFDUAM, 15: 143-167. Enllaç: http://www.uam.es/otros/afduam/pdf/15/S%20Perez.pdf

Pérez-Orozco, A. (2006) “Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico”, Revista de Economía Crítica, 5, 7–37. En línea: http://observatoridesc.org/sites/default/files/1_amenaza_tormenta.pdf

Picchio, Antonella (2009), “Condiciones de vida: perspectivas, análisis económico y políticas públicas”, Revista de Economía Crítica, 7: 27-54. En línea: http://revistaeconomiacritica.org/sites/default/files/revistas/n7/2_condiciones_de_vida.pdf

Radford, J.; Frielberg, M. Y Harne, L. (eds.) (2000) Women, violence and strategies for action: feminist research, policy and practice. Buckingham, Open University Press.

Razavi, Shahra y Staab, Silke (2010), “Mucho trabajo y poco salario. Perspectiva internacional de los trabajadores del cuidado”, Revista Internacional del Trabajo, 29 (4): 449-467. En línea: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1564-9148.2010.00095.x/pdf

Razavi, Shahra (2007), “The Political and Social Economy of Care in a Development Context. Conceptual Issues, Research Questions and Policy Options”, Gender and Developmen Programme, Paper numer 3. United Nations Institute for Social Development. En línea: http://www.unrisd.org/80256B3C005BCCF9/(httpAuxPages)/2DBE6A93350A7783C12573240036D5A0/$file/Razavi-paper.pdf

Rigol, Assumpta (2013), “Maternidad y discapacidad intelectual: la reconstrucción de la otredad”. En López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procración y crianza en transformación. Barcelona, Bellaterra, pp. 247-264.

Rodríguez Cabrero, Gregorio (2011), “Políticas sociales de atención a la dependencia en los Regímenes de Bienestar de la Unión Europea”, Cuadernos de Relaciones Laborales, 29 (1): 13-42. En línea: http://revistas.ucm.es/index.php/CRLA/article/view/36184/35063

Rodríguez Díez, Susana y Ferreira, Miguel A. (2010), “Diversidad funcional: sobre lo normal y lo patológico en torno a la condición social de la dis-capacidad”, Cuadernos de Relaciones Laborales, 28 (1): 151-172. En línea: http://revistas.ucm.es/index.php/CRLA/article/view/CRLA1010120151A/32218

San Román, Beatriz (2013). De los “hijos del corazón” a los “niños abandonados”: construcción de “los orígenes” en la adopción en España. Papeles del Psicólogo,  34(1), pp. 2-10.

San Roman, Teresa (2014), “Enfermos lejos de casa. Sobre la relación de algunos grupos de inmigrantes con el sistema sanitario catalán”, en Cátedra, M. y Devillard, M.J. (eds.), Saberes culturales. Homenaje a José Luis García. Barcelona. Bellaterra, pp. 663-668.

Sánchez Maldonado, José; Molina Garrido, Carmen; Rivas Sánchez, Carlos (2010), “La Ley de Dependencia: especial consideración a los aspectos financieros", en González Ortega, Santiago, et al, Informe sobre la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Barcelona. Colección I+D. Fundación Democracia y Gobierno Local. Diputación de Barcelona.  http://repositorio.gobiernolocal.es/xmlui/bitstream/handle/10873/688/Sanchez_Maldonado_p_53_90.pdf?sequence=1

Smietana, Marcin (2013), “Las paternidades y maternidades en la famiias de padres gays creadas por gestación subrogada”, en López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procración y crianza en transformación. Barcelona, Bellaterra, pp. 203-220.

Tobío, Constanza, Agulló, M.Silveria, Gómez, M.Victoria y Martín, M.Teresa (2011), El cuidado de las personas. Un reto para el siglo XXI. Barcelona. Fundació La Caixa. En línea: https://obrasocial.lacaixa.es/deployedfiles/obrasocial/Estaticos/pdf/Estudios_sociales/vol28_completo_es.pdf

Williams, Fiona (2010), “Claiming and Framing in the Making of Care policies. The Recognition and Redistribution of Care”, Gender and Development Programme, Paper numer 3. United Nations Institute for Social Development. En línea: http://www.unrisd.org/80256B3C005BCCF9/(httpAuxPages)/F0924AD817FE8620C125780F004E9BCD/$file/Williams.pdf

Zapata-Barrero i Pinyol, G. (eds.) (2008), Los gestores del proceso de inmigración. Actores y redes de actores en España y en Europa. Barcelona, Fundació CIDOB. 

Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
ANTROPOLOGIA PSICOLÒGICA I PSIQUIATRIA CULTURAL/12102210


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
ANTROPOLOGIA URBANA/12102002
ANTROPOLOGIA DE LA MEDICINA/12102004
HISTÒRIA DE L'ANTROPOLOGIA/12102005
MARGINACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL/12102205
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent