DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) SEMINARI 4: ALIMENTACIÓ, SALUT I CULTURA Codi 12625119
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Adreça electrònica mabel.gracia@urv.cat
Professors/es
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Web
Descripció general i informació rellevant La cultura alimentària i els fenòmens que l’acompanyen constitueixen un àmbit d’estudi privilegiat per comprendre les mutacions socials contemporànies, així com per analitzar la concepció dual de la humanitat, les relacions entre allò social i/o natural o la naturalesa dels vincles entre salut i cultura.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP3 Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials i de les Ciències de la Salut), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AP5 Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  Recerca
  AR1 Comprendre els principals problemes que afecten als processos de salut/ malaltia / atenció , a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques públiques: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AR3 Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia), i com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AR5 Adquisició de l'erudició indispensable en tots els grans temes en els que ha treballat l’Antropologia mèdica i la Salut Internacional: tenir prou criteri crític com per a defensar un posicionament en els diferents debats i posicionaments tòricometodològics.
  AR6 Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Delimitar el camp d'estudi de l'Antropologia de l'alimentació AR3
Presentar els principals corrents teòrics AP3
Definir conceptes bàsics i donar a conèixer les eines metodològiques necessàries per abordar la cultura alimentària des d'una perspectiva holista i comparativa AR1
AR5
Explicar els principals temes abordats, insistint en aquells que reflecteixen millor les paradoxes de l'ordre social contemporani AP3
Abordar les aplicacions de l'antropologia social en el camp de l'alimentació AP5
AR3
AR6

Continguts
Tema Subtema
1.-Antropologia Social i Alimentació. La alimentació com objecte d’estudi. Del camp i de l’objecte.
La complexitat biocultural del fet alimentari. Alimentar-se i/o nodrir-se? o de les relacions entre naturalesa i cultura La gramàtica culinària.
2.- Antropologia de l'alimentació. De necessitats, funcions i significats. El menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema. Bo per menjar, llavors bo per pensar. Canvis i continuïtats: contextos, cuines i gustos. (Post) modernitat alimentària: subjectes, pràctiques i discursos. Aproximacions etnogràfiques: decalatge entre pràctiques i normes alimentàries
3.- Paradoxes de l’alimentació contemporània Els sistemes alimentaris: canvis i continuïtats. Glocalizació dels repertoris alimentaris. Migracions, adaptacions, mestissatges alimentaris. De fast-food al slow food: la irracionalitat de la racionalitat. Canvis socials, canvis alimentaris: mengem com vivim.
4.- La medicalització de l'alimentació Curar-se en salut o de la normalitat dietètica i corporal. Dieta, cos i gènere: el paper de la cultura en la conceptualització dels TCA. Les dimensions socials de la grassor i de la primor. Estratègies integrals i accions polítiques davant l’obesitat: la construcción de l’epidèmia del segle XXI.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 0 3
 
Seminaris
9 10 19
Treballs
6 60 66
Sessió Magistral
20 40 60
 
Atenció personalitzada
4 0 4
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al curs: organització i programació docent
Seminaris Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals: presentació dels debats més rellevants
Treballs Realització de treballs teòrics i preguntes curtes sobre les unitats temàtiques
Sessió Magistral Presentació unitats temàtiques

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Seguiment de l'assignatura. Es recomenable utilitzar les sessions d'atenció personalitzada per comentar el guió dels treballs o per resoldre possibles dubtes sobre la matèria.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Participació en debats 20%
Treballs 4 Preguntes Breus per avaluar la comprensió de les lectures bàsiques

Treball teòric (desenvolupament d'una de les Preguntes Breus o d'un dels Debats)
40%


40%
Altres

Si no es pot assitir a classe cal convenir, a l'inici del curs, una avaluació alternativa.

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

§  ATKINS, P. ; BOWLER, I.: Food in Society. Economy, culture, geography. Londres, Arnold, 2001.

§  BEARDSWORTH, A. ; KEIL, T.: Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997.

§  BELL, D. y VALENTINE, G.: Consuming geographies: we are where we eat, Londres, Routledge, 1997.

§  CAPLAN, P: Food, health and identity, Routledge, Londres, 1997.

§  CANESQUI, A.M. (org.) Antropologia e Nutriçao: un diálogo possível, Rio de Janeiro: Fiocruz, 2005.

§  CONTRERAS, J. (comp): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres, Barecelona, Universidad de Barcelona, 1995.

§  CONTRERAS, J. ; GRACIA, M.: Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel,  2005

§  COUNIHAN, C y VAN ESTERIK, P.: Food and cultures. A reader, Londres, Routledge, 1997.

§  DIAZ, C (coord.) ¿Cómo comemos?. Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Editorial Fundamentos, Madrid, 2005.

§  FIELDHOUSE, P. Food and nutrition. Customs and culture. Lonres: Chapman Hall, 1996

§  FISCHLER, C. Y MASSON, E. Manger. Français, Européens et Américains face à l’Alimentation. París, Odeile Jacob, 2008

§  FISCHLER, C.: L'(H)omnivoro, Barcelona, Anagrama, 1995.

 

§  FLANDRIN, J.L ; MONTANARI, M.: Historia de la alimentación, Gijón, Ediciones Trea, 2004.

§  FREITAS, C. Soares et. al. (eds). Escritas e narrativas sobre alimentaçao e cultura, Salvador, EDFBA, 2008.

§  GERMOV, J. y WILLIAMS, L (ed): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 2009.

§  GOODY, J.: Cocina, cocinas y clases, Ed. Gedisa, Barcelona, 1995.

§  GRACIA, M. (coord.): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona,  Ariel, 2008.

§  GRIFFITHS, S. y WALLACE, J. (eds): Consuming passions: food in the age of ansiety, Manchester: Mandolin, 1998.

§  HARRIS-WHITE, B. y HOFFENBERG, R. (eds): Food: multidisciplinary perspectives, Oxford, Blackwell, 1994.

§  HARRIS, M: Bueno para comer, Madrid, Alianza Editorial , 1989.

§  MACBETH, H. y MAcCLANCY, J (eds.): Researching food habits. Methods and Problems, Berghahn Books, Oxford, 2004

§  MAURER, D.  y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996.

§  MENNELL, S.; MURCOTT, A. y VAN OTTERLOO, A.H.: The sociology of food. Eating, diet and culture, Londres, SAGE Publications, 1992.

§  MINTZ, S.: Dulzura y poder. Madrid, Siglo XXI, 1996.

§  MURCOTT, A. (ed.) The nation's Diet. The social Science of Food Choice, Londres, Longman, 1998.

§  POULAIN, J.P: Sociologies de l'alimentation, Presses Universitaires de France, Paris, 2002.

§  WARDE, A: Consumption, food and taste: culinary antimonies and commodity, Londres, Sage, 1997.

§  WATSON, J.; CALDWELL, M.I. (eds.) The cultural politics of food and eating, Oxford: Blackwell Publishing, 2003.

 

INFORMACIÓ D’INTERÉS

 

WEBSITES:

 

Estadístiques:

 

www.gencat.es/darp

www.gencat.es/sanitat/cat

www.fao.org

www.ine.es

www.mapya.es

www.naos.aesan.msc.es

www.alimentacion.es/es/

 

Temes diversos:

 

www.size-acceptance.org

www.mcdocnals.es

www.vrg.org

www.infogm.org

www.euro.who.int/obesity/import/20060217_1

http://aof.revues.org/index4773.html

http://www.lemangeur-ocha.com/

http://www.odela-ub.com

 

 

FILMOGRAFIA i DOCUMENTALS:

 

http://www.lib.berkeley.edu/MRC/fooddocs.html (enllaç interessant sobre cinema i alimentació)

http://www.indiana.edu/~wanthro/ (enllaç interessant de l’antropòleg Richard Wilk per a bibliografía i discussió sobre globalització, consumerisme, sostenibilitat i pobresa)

 

ü  La Gran Bouffe (1973, Marco Ferreri, 125 minutos)

ü  El festín de Babette (1987, Dinamarca, Karen Blixen, 109 minutos)

ü  El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante (1990, 158 min, Peter Greenaway)

ü  Como agua para chocolate (1992, Alfonso Arau, 116 minutos)

ü  Comer, beber, amar (1994, Ang Lee, 123 minutos)

ü  El banquete de boda (1996, Ang Lee, 104 minutos)

ü  El Balneario de Battle Creek  (1996, Alan Parker, 119 minutos)

ü  American Cuisine (1998, 92min, Jean-Yves Pitoun)

ü  Chocolat (2000, Lasse Hallström, 121 minutos)

ü  Deliciosa Marta (2000, 109 minutos, Sandra Nettelbeck)

ü  Vatel (2000, Roland Joffé, 106 minutos)

ü  Tortilla Soup (2001, Maria Ripoll, 100 minutos)

ü  Un toque de canela (2003, Tassos Boulmetis, 108 minutos)

ü  Sin Reservas (2007, Scott Hicks, 105 minutos)

ü  Informativos TV·3 (Especial Vacas Locas, Trastornos comportamientos alimentarios)

ü  Lisa la vegetariana (1995, episodio de Los Simpsons, 25 minutos). Una visión divertida del debate vegetariano.

ü  El hambre en África 1990 (BBC). La feminización de la pobreza

ü  Informativos TVE: Somos Lo que comemos, 2002 (50 minutos). La industrialización del sistema alimentario en España.

ü  KARAKIA (serie TVC-33). Grups immigrants i cuines ètniques a Catalunya

ü  “A Taula”, Un món estrany (TV3)

ü  Millenium (2004): Somos lo que comemos…

ü  Super Size Me (2004, Morgan Spurlock, 98 minutos)

ü  La pesadilla de Darwin (2004, Hubert Sauper, 107 minutos

ü  ¿Sabemos lo que comemos?, Programa TV-1, 2007

ü  Cómo cocinar de tu vida, (2008 Doris Dörrie, 1.34 min.) (cocinero y sacerdote zen)

ü  Taste the Waste ( 2010, Valentin Thurn, 55 min)

 

 

SEL.LECCIÓ DE REVISTES DE REFERÈNCIA

 

Salut i  CCSS

 

 

 

Alimentació i  Cultura:

 

  • Appetite
  • Autrement
  • Anthropology of food. Ic@f Webjournal, hptt://www.icafood.org/AOF-webjour
  • British Food Journal
  • Cahiers de l'OCHA
  • Cahiers de Nutrition et Diététique
  • Digest: an Interdisciplinary Study of Food and Foodways
  • Ecology of Food and Nutrition
  • Estudis d'Història Agraria
  • Food and Foodways
  • Food , culture and Society
  • Food Policy
  • Gastronomica: the Journal of food and culture
  • International Journal of Sociology of Agriculture and Food
  • Journal of Food and Society
  • Journal of Interdisciplanary Food History
  • Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros (Agricultura y Sociedad)
  • Revista Historia Agraria
  • Food and History
Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent