DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) SEMINARI 5: PROBLEMES SOCIOSANITARIS, ENVELLIMENT, DROGUES I MEDICAMENTS Codi 12625120
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
ROMANÍ ALFONSO, JOSÉ ORIOL
Adreça electrònica oriol.romani@urv.cat
Professors/es
ROMANÍ ALFONSO, JOSÉ ORIOL
Web http://antropologia.urv.es
Descripció general i informació rellevant

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de salut / malaltia /atencio, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques de salut: l'administració, la societat civil organitzada, els operadors internacionals i la població en general.
  AP2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema sanitari particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
  AP3 Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials i de les Ciències de la Salut), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AP4 Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca i d’intervenció en el camp socio-sanitari, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
  AP5 Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  AP6 Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats de lAntropologia mècica fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
  AP7 Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia en el medi dels dispositius sanitaris i assistencials i en el àmbit de les pràctiques quotidianes de les poblacions, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el seu rol, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu.
  AP10 Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional.
  Recerca
  AR1 Comprendre els principals problemes que afecten als processos de salut/ malaltia / atenció , a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques públiques: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AR2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema de salut particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
  AR3 Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia), i com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AR4 Adquisició de experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit dels estudis de la salut, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
  AR6 Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  AR7 Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia mèdica o estudis multidisciplinars en Salut Pública o Salut Internacional.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva.
  BC5 Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement.
  BC6 Actuar amb un esperit crític i responsable.
  BC17 Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
  CC5 Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Anàlisi de problemes sociosanitaris, en la seva relació amb la marginació i l'exclusió social,en el que s'emfasitzen les articulacions entre processos socials i imatges culturals AP1
AP2
AP4
AP10
AR1
AR2
AR3
AR4
BC4
BC5
CC3
CC5
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica d'una realitat en aquest camp específic: els consums de drogues AP6
AP7
AR4
AR7
BC4
BC5
CC3
CC5
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina AP3
AP5
AP6
AR3
AR6
BC6
BC17
CC3

Continguts
Tema Subtema
Sessió 1 Presentació del curs. Problemes sociosanitaris, Marginació social i Drogues des d'una òptica antropològica.
Sessió 2 La construcció cultural de la marginació.
Sessió 3 Relacions conceptuals entre marginació, exclusió, desviació...
Sessió 4 Teories funcionalistes: desviació social, anomia...
Sessió 5 Teories interaccionistes: subcultures, etiquetament, carreres desviades...

Sesió 6 Teories crítiques: construccionisme, control social...
Sessió 7 Discussió de textos:
-“Textos escollits” sobre el caràcter de la realitat social
-A.Díaz i O.Romaní (1989), “Desviació i marginació social”, VV.AA., Treball Social. Conceptes i eines bàsiques. Barcelona, EUTS – ICESB: 59-68.
- GAMELLA, J.F. (1997) “Modernidad y problematización del uso de drogas”, Temas para el Debate, 31: 38-43.
- ROMANÍ, O. (1999) “Qué son las drogas? Algunas definiciones básicas”, Las drogas. Sueños y razones, Barcelona, Ariel: 51-83.
Sessió 8. Drogues:principals conceptes bàsics Drogues, usos de drogues, drogodependències…
La construcció social del "problema de la droga"
Drogues i poder, un tàndem indissoluble?
Sessió 9. Poder formal, poder informal i drogues Les polítiques contemporànies sobre drogues: costums i lleis.
La mafia: una perspectiva històrica
L'emergència del narcotràfic i les màfies "postmodernes": mercat i política

Sessió 10.Representacions socials i pràctiques polítiques Els paradigmes bàsics sobre les drogues: mèdic, jurídic, sòcio-cultural
El Prohibicionisme, un sistema de control social: el cas de les migracions
Estigmatització, drogues i marginació
Sessió 11.Drogues i gestió del conflicte social Representacions socials i estratègies sobre drogues
Del Prohibicionisme a les Polítiques de Reducció de Danys
Mundialització, estats, mercat i gestió del conflicte social

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Sessió Magistral
20 40 60
Presentacions / exposicions
12 12 24
Resolució de problemes, exercicis
24 24 48
Treballs
4 4 8
 
Atenció personalitzada
4 4 8
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball.
Sessió Magistral Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor.
Presentacions / exposicions Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Resolució de problemes, exercicis Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula.
Treballs El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Treballs
Resolució de problemes, exercicis
Presentacions / exposicions
Sessió Magistral
Descripció
L'atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l'assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral S'avaluarà mitjançant l'elaboració d'un assaig, amb base etnogràfica, en la qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològics del curs. 40%
Presentacions / exposicions Avaluació dels diferents treballs realitzats 15%
Resolució de problemes, exercicis Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs 15%
Treballs Redacció d'un assaig del curs 30%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

La construcció cultural de la marginació.

(Imatges culturals, prejudicis, estereotips...)

           

Allport,  G.W., 1968

“Teorías del prejuicio”, in La Naturaleza del Prejuicio, Buenos Aires, Eudeba: 230-243.

           

Gonzalez,C., J.Funes, O.Romaní et al., 1989     

“Sociedad y símbolos. El proceso de creación y transmisión de las imágenes culturales”, Repensar las drogas, Barcelona, GRUP IGIA: 13-37.

           

Mc Donogh, G. 1990

“Discursos de la marginación”. V Congreso Español de Antropología. Granada (versió mecanografiada).

 

 

Relacions conceptuals entre marginació, exclusió, desviació...

 

Bertelli, B. y F. Neresini, 1988.

"Normalità ed emarginazione: le politiche del controlo della devianza in situazione de complessità" in Marginalità e Società,7:14-45, Milano, Franco Angeli Ed.

 

Fassin, D., 1996

"Exclusion, underclass, marginalidad. Figures contemporaines de la pauvrété urbaine en France, aux Etats-Units et en Amerique Latine", Revue Française de Sociologie, XXXVII : 37-75.

 

Laparra, M., M. Gaviria y M. Aguilar, 1998.        

“Aproximaciones a la exclusión social”  Hernandez Aristu y M. Olza (Comps.) La exclusión social. Eds. Eunate, Pamplona : 19-48.

 

                                  

Teories funcionalistes: desviació social, anomia...

 

Beccaria, C., 1989. 

Dels delictes i les penes, Barcelona, Eds.62 / Diputació (orig. 1764) : 33-45.

           

Maristany, L., 1973 

El gabinete del Dr.Lombroso (Delincuencia y fin de siglo en España). Barcelona, Cuadernos Anagrama, 46.

 

Peset, J. L. 1983

“Un nuevo país: Italia”. Ciencia y marginación. Barcelona: Crítica: 149-182.

 

Durkheim, E., 1982 

Las reglas del método sociológico. Madrid, Morata : 69-91.

 

Durkheim, E. 1982

“El suicidio anómico” (apartats I i II). El suicidio. Madrid: Akal: 262-272.

 

Merton, R. K., 1964 

"'Anomie', anomia e interacción social. Contextos de conducta desviada" in CLINARD (Comp.) Anomia y conducta desviada, Buenos Aires, Paidós : 201- 226.

 

Teories interaccionistes: subcultures, etiquetament, carreres desviades...

 

Becker, H. S., 1964

Los extraños. Sociología de la desviación. Buenos Aires, Tiempo Contemporáneo. Epílogo.

           

Bergalli, R., 1980    

"El orígen de las teorías de la reacción social", Papers, Revista de Sociologia,13: 49-96.

 

Brandes, S. 2002

“Beatniks, hippies, yippies. Orígenes del movimiento estudiantil en Estados Unidos”, a Feixa, C.; Saura, J. R.; Costa, C. (eds.). Movimientos juveniles: de la globalización a la antiglobalización. Barcelona: Ariel: 93-109.

 

Goffman, E. 1989

“Estigma e identidad social”. Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu: 11-55.

 

Hall, S., et alt,, 1983

"Cultures, subcultures and class" (traducció catalana mecanografiada).

 

Sutherland, E. I., 1988.       

Ladrones profesionales. Madrid, Eds. de La Piqueta.(orig. 1937) : 193-236.

           

 

 Teories crítiques: construccionisme, control social...

 

Berger, P. i T. Luckmann, 1988    

“Institucionalització…”, “Legitimació…” in La construcció social de la realitat. Barcelona, Herder. (orig. 1966) : 115-181.

           

Comas, D. y O. Romaní, 2004

“El control social. Reflexiones en torno a controles sociales y control social”, in VV.AA. Consumo y control de drogas: reflexiones desde la ética. Madrid, Fundación de Ciencias de la Salud: 119-135.

 

Fuller,T. y R.R. Myers, 1941. 

"Some Aspects of a Theory of Social Problems", American Sociological Review, 6: 23-31.

           

Larrauri, E., 1991    

La herencia de la criminología crítica. Madrid, S.XXI de España Eds : 143-243.

 

Romaní, O. 1999.

“La construcción social del ‘problema de la droga’. El caso de España. Las drogas. Sueños y razones. Barcelona: Ariel: 85-116.

 

Taylor, I., P. Walton i J. Young, 1977        

La nueva criminología. Contribución a una teoría social de la conducta desviada. Buenos Aires, Amorrortu : 226-252.


Lectures bàsiques sobre drogues:

·        CHARLES, M. (2005) “El papel de la cultura en el control del consumo de drogas: el caso de la India”, Romaní, O. (Dir.) Uso de drogas y drogodependencias, Revista Humanitas, monográfico nº 5, Barcelona, Fundación Medicina y Humanidades Médicas: 163-171

·        DEL OLMO, R. (1992) “Las drogas en America Latina y la crisis mundial”, ¿Prohibir o domesticar? Políticas de drogas en America Latina, Caracas, Nueva Sociedad:63-92

·        FERNANDES, L. y PINTO, M.(2005) “El espacio urbano como dispositivo de control social: teritorios psicotrópicos y políticas de la ciudad”, Humanitas, monográfico nº 5: 147-162.

·        GAMELLA, J.F. (1997) “Modernidad y problematización del uso de drogas”, Temas para el Debate, 31: 38-43.

·        ILUNDAIN, E. y MARKEZ, I. (2005) “Salas de consumo: entre innovación y mal menor en políticas de drogas”, Adicciones, Vol.17, supl. 1: 1-11.

·        LABROUSSE, A. (2005) “La “guerra a la droga”: estado de la cuestión”, Humanitas, monográfio nº 5: 173-185.

·        MEGÍAS, E. (dir.) et al. (2000) “Las representaciones sociales sobre las drogas”, La percepción social de los problemas de drogas en España, Madrid, FAD: 13-35.

·        ROMANÍ, O. (1999) “Qué son las drogas? Algunas definiciones básicas”, Las drogas. Sueños y razones, Barcelona, Ariel: 51-83.

·        ROMANÍ, O.; ZINO, J. y TERRILE, S. (2003) "Drogas y gestión del conflicto social en el cambio de siglo: ¿Nuevos sujetos, nuevos espacios de riesgo?",  Da Agra, C. et als. (eds.) La seguridad en la sociedad del riesgo. Un debate abierto. Barcelona, Atelier, Col. Políticas de Seguridad, 2: 227-243

·        ZAITCH, D. (1997) “Colombianos en el mercado de la cocaína en Holanda”, Cuadernos de Nueva Sociedad, 1 (2º semestre 1997): 225-245.

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent