|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Professionalitzador |
| |
AP3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
| |
AP6 |
Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. |
| |
AP8 |
Adquisició d'experiència pràctica en el treball en institucions públiques o privades lligades a la planificació urbana o a la intervenció social urbana, mitjançant la realització d'un practicum. |
| |
Recerca |
| |
AR2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. |
| |
AR3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC2 |
Treballar autònomament i amb iniciativa. |
| |
BC3 |
Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació a situacions desconegudes i imprevistes. |
| |
BC9 |
Disponibilitat a la participació compromesa en la vida social, tot assumint que tota investigació és, al mateix temps, acció. |
| |
BC11 |
Treballar en equip i gestionar equips. |
| |
BC13 |
Aprendre a aprendre. |
| |
BC14 |
Capacitat de planificació i organització. |
| |
BC15 |
Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC5 |
Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional |
| |
CC6 |
Desenvolupament de processos d'incorporació al món del treball (compte d'altres i/o emprenedoria) (Orientació professional) |
| Objectius |
Competències |
| L'objectiu fonamental i global és capacitar l'estudiant per a la selecció i cerca bibliogràfica, la construcció teòrica de l'objecte d'estudi, el treball de camp, l'anàlisi de dades empíriques, el tractament de la informació i l'elaboració d'interpretacions i conclusions d'investigació. |
AP3
AP6
AP8
AR2
AR3
|
BC9
BC13
BC14
BC15
|
|
| Un objectiu més específic és aconseguir que l'alumne desenvolupi el treball col·laboratiu i de grup, a partir de les activitats dutes a terme durant el Practicum i també de les reflexions conjuntes del seminari d'acompanyament propiament dit. |
AP8
|
BC11
BC13
|
CC5
CC6
|
| És important també aconseguir que l'estudiant durant el Practicum sigui capaç d'actuar amb iniciativa pròpia i aplicar el seu potencial professional en la mesura que les possibilitats del centre, organització o institució d'acollida puguin facilitar-li. |
AP8
|
BC2
BC3
|
CC5
CC6
|
| Tema |
Subtema |
Per a la realització del Practicum, els estudiants disposaran d'un menú de llocs de destí (institucions, empreses, organitzacions, centres públics o privats, etc.) entre els quals triar segons les seves preferències o interessos.
Es procurarà que les línies operatives o d'acció d'aquests indrets guardin correspondència amb l'oferta de continguts del màster (en forma de programes, projectes o activitats diverses de gestió social, cultural, urbana...), així com d'ampliar el ventall d'opcions d'ubicació disponibles a petició explícita dels estudiants i sempre que això sigui possible.
Amb tots aquests llocs existirà un conveni de pràctiques externes curriculars intern a la URV, i es definiran els tutors o responsables de les mateixes, així com els compromisos sobre el seu desenvolupament i la recíproca comunicació d'objectius i resultats. |
L'estudiant disposarà de diferents fitxes informatives sobre els llocs de destí proposats a cada curs. En aquests fitxes hi consten: les línies o els àmbits de treball principals del centre, institució o empresa, els requisits per a l'estudiant que reb (en cas que n'hi hagi) i algunes dades més perquè l'alumne pugui formalitzar la sol·licitud de conveni de pràctiques externes a la URV |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
2 |
4 |
| |
| Seminaris |
|
6 |
60 |
66 |
| Treballs |
|
0 |
150 |
150 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
16 |
16 |
32 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
El Practicum implica el doble vessant de l'acció i la reflexió sobre l'acció. Sobre aquesta base, un cop concretats els llocs de destí i fixada la ubicació dels estudiants, caldrà establir o confirmar el guia o responsable dels estudiants en dits llocs i deixar ben clars els seus compromisos envers aquests.
Amb l'objecte de canalitzar la reflexió sobre el desenvolupament de les pràctiques i la seva avaluació continuada, aquesta figura haurà d'estar en contacte regular amb el responsable del Practicum del Departament, el qual exercirà de supervisor de tot el procés. |
| Seminaris |
Descriptors del contingut: supervisió, tutela, treball de col·laboració, presa de decisions, capacitat assertiva, habilitats. |
| Treballs |
Els estudiants han de presentar tres informes parcials al llarg del curs, durant els seminaris, i al final del mateix una memòria sobre el conjunt de les pràctiques. |
| |
| Atenció personalitzada |
| Seminaris |
|
|
Descripció |
| El seminari d'acompanyament del Practicum repres-enta 10 crèdits ECTS, i contempla un total de 250 hores.
Descriptors de contingut: supervisió, tutela, treball de col·laboració, presa de decisions, capacitat assertiva, habilitats.
Es realitzen tres seminaris d'acompanyament de dues hores cadascun. El professor responsable del Practicum rep (per després revisar) els informes parcials (3) dels estudiants sobre les seves pràctiques als indrets de destí i prepara prèviament la dinàmica de debat i treball de cada seminari amb els alumnes.
Els estudiants, per la seva banda, exposen els seus informes parcials, presenten els projectes, programes o accions en els quals estan implicats i participen en la discussió conjunta sobre tot el procés de pràctiques. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Seminaris |
Discussió conjunta sobre l'experiència personal i professional de les pràctiques. Reflexió sobre temes emergents relatius a professionalització i metodogia de treball antropològic |
10% |
| Treballs |
Lliurament per part dels estudiants de tres informes parcials, a cada un dels seminaris, i al final d'una memòria sobre el conjunt de les pràctiques recollint les aportacions dels informes parcials i amb un caràcter integrador i reflexiu sobre l'experiència i la participació professionals. La memòria, idealment, haurà d'incloure possibles propostes o línies d'acció que l'estudiant consideri útils o interessants pel lloc de destí concret en el qual ha efectuat les seves pràctiques, ja sigui en el present o de cara al futur. |
90% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
Anguera, M. T. (1985) Metodología de la observación en las
Ciencias Humanas. Madrid, Cátedra.
Blanchet, A. i altres (1989) Técnicas de investigación en Ciencias
Sociales. Madrid: Narcea.
Briones, G. (1982) Métodos y técnicas de investigación para las Ciencias Sociales. Mèxic:
Trillas.
Cazares, H. i altres (1980) Técnicas actuales de investigación
documental. Mèxic: Trillas.
Comas, D.; Pujadas, J.J.; Roca, J.
(2004) Etnografía. Barcelona:
Editorial UOC.
Delgado, J. M. (1994) (coord.) Métodos y técnicas cualitativas de
investigación en Ciencias Sociales. Madrid: Síntesis.
Festinger, L.; Katz, D. (1992) (comps.) Los métodos de investigación en las Ciencias
Sociales. Barcelona: Paidós.
García Ferrando, M.; Ibañez, J. ;
Alvira, F. (comp.) (1989) El análisis de
la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza.
García Jorba, J. M. (2000) Diarios de campo. Madrid: CIS.
Geertz, C. (1989) El antropólogo como autor. Barcelona: Paidós.
Geertz, C. (1994) Conocimiento local.
Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Barcelona: Paidós.
Guasch, O. (1997) Observación
participante. Madrid: CIS. Cuadernos
metodológicos, n. 20.
Grawitz, M. (1975) Métodos y técnicas en Ciencias Sociales.
Barcelona: Hispano-Europea.
Hammersley, M.; Atkinson, P. (2005) Etnografía.
Métodos de investigación. Barcelona: Paidós.
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| TREBALL DE FI DE MÀSTER/125022115 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| ANTROPOLOGIA APLICADA A L`ANÀLISI DE LES CULTURES ORGANITZATIVES I DE L`EMPRESA/125022210 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|