| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Comú | ||
| AC1 | Avaluar la informació actualitzada en els diferents camps d'investigació. | |
| AC2 | Tenir capacitat de decisió analítica. | |
| AC3 | Conduir protocols d'anàlisi tècnica. | |
| AC4 | Avaluar restes fòssils i decidir en intervenció arqueològica preventiva. | |
| AC5 | Planificar la intervenció arqueològica de prospecció i excavació. | |
| AC6 | Dirigir la intervenció arqueològica. | |
| AC7 | Capacitar-se en el tractament i registre de dades. | |
| AC9 | Planificar projectes d'investigació | |
| AC10 | Organitzar equips d'investigació. | |
| AC11 | Tenir capacitat d'investigació, generació de paradigma i demostració. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC1 | Aprendre a aprendre. | |
| BC2 | Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi. | |
| BC3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, a l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació. | |
| BC4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| BC5 | Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge. | |
| BC6 | Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret. | |
| BC7 | Tenir sensibilització en temes mediambientals. | |
| BC8 | Gestionar projectes tècnics i d'investigació o innovació. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC1 | Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. | |
| CC3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| CC4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. | |
| CC5 | Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. | |
| CC6 | Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional. | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Comprendre la relació entre les espècies d'hominins i el clima. | A1 A2 A5 A6 A7 A9 A10 A11 AC1 AC2 AC3 AC5 AC6 AC7 AC9 AC10 AC11 |
||
| Comprendre els fonaments teòrics del clima. | A1 A2 A7 A9 A11 AC1 AC2 AC4 AC7 |
B1 B2 B3 B8 B12 B13 B16 BC1 BC2 BC3 BC4 BC7 |
C1 C2 C3 C4 CC1 CC3 |
| Projectar una recerca en paleoambient. | A1 A2 A3 A5 A7 A9 A11 A12 AC1 AC2 AC3 AC7 AC9 AC11 |
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B10 B11 B14 B15 B16 BC2 BC3 BC4 BC5 BC6 BC7 BC8 |
C1 C2 CC1 CC4 CC5 CC6 |
| Avaluar els mitjans materials necessaris per a dur a terme la recerca projectada. | A1 A2 A3 A7 A9 A10 A11 AC1 AC2 AC3 AC7 |
B2 B3 B4 B5 B6 BC2 BC3 |
C1 CC1 CC3 CC4 |
| Interpretar els resultats analítics paleoambientals, fruit de les distintes disciplines que hi intervinguin i en la recerca projectada. | A1 A2 A11 AC1 AC2 AC7 AC11 |
B2 B4 B5 B6 B7 B11 BC2 BC3 BC4 |
C1 C4 CC1 CC3 CC4 |
| Valorar l'adequació de la tècnica analítica emprada en la recerca al tipus de resultats esperats. | A1 A2 A11 AC1 AC2 AC7 |
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B8 B12 BC2 BC3 BC4 BC5 |
C1 C4 CC1 CC3 CC4 CC5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| I. Conceptes generals sobre clima | I.1. Què condiciona el medi ambient. I.2. Com l'home pot modificar el medi ambient. I.3. Com aconseguir mostres a analitzar des de el punt de vista paleoambiental. |
| II. Ciències, tècniques, mètodes, disciplines, ... que intervenen en la Restitució Paleoambiental | II.1. Geoarqueologia. II.2. Arqueozoologia. II.3. Antracologia. II.4. Palinologia. II.5. Carpologia i diatomees. II.6. Fitòlits i Dendrologia II.7. Isòtops. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Treballs |
|
5 | 55 | 60 | |||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 5 | 35 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Proves de desenvolupament |
|
3 | 0 | 3 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació del programa, adaptant-lo als interessos de recerca dels estudiants, sempre que sia possible. |
| Treballs | Orientar a l’alumnat sobre com buscar informació respecte l’assignatura, com redactar i presentar en públic un projecte de treball pràctic paleoambiental, així com dur-lo a terme, redactar-lo i presentar-lo en públic. |
| Sessió Magistral | Classes teòriques, presentades amb material gràfic projectable. Aquestes presentacions estaran disponibles a través del Moodle. |
| Atenció personalitzada | - Conèixer el llenguatge tècnic i els fonaments del treball científic en el camp del Paleoambient, bàsicament aplicat a l'Arqueologia. - Introducció a llurs tècniques d'anàlisi i problemàtiques. - Aconseguir una base de coneixements, necessària per a poder participar en treballs de recerca interdisciplinars i/o propis. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Treballs | 1.- Projecte de treball pràctic d’alguna disciplina paleoambiental en jaciment arqueològic, escrit (20% de la nota) i exposat a classe (10% de la nota). 2.- Treball pràctic d’alguna disciplina paleoambiental en jaciment arqueològic, escrit (30% de la nota) i exposat a classe (10% de la nota). |
70% | |
| Proves de desenvolupament | Examen escrit | 30% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent. Criteris: Es valorarà la participació de l'alumne en les discussions a l'aula teòrica i pràctica, la seva capacitat crítica i de raonament en els treballs a presentar i en l'examen, l'ús de materials no facilitats pel professor (Biblioteca, Internet, altres recursos), coneixements teòrics adquirits a classe, redacció i estructuració correcta del treball científic, així com l'assistència a classe. Aquesta guia docent és orientativa. En el cas de situacions d'emergència sanitària s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà, si escau, mitjançant el fòrum de notícies del campus virtual (Moodle). |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Lézine, A.-M., Le pollen. Outil d'étude de l'environnement et du clima au Quaternaire, 2009, Société Géologique de France - Vuibert
García-Díez, M.; Zapata, L., Métodos y técnicas de análisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos, 2013, Euskal Erriko Unibertsitateko Argitalpen Zerbitzua
Rotaru, M.; Gaillardet, J.; Steinberg, M.; Trichet, J., Les climats passés de la Terre, 2006, Société Géologique de France / Vuibert
Uriarte-Cantolla, A., Historia del clima de la Tierra. https://www.academia.edu/, 2003, Servicio Central de Publicaciones del País Vasco,
Bradley, R.S., Quaternary Paleoclimatology. Methods of Paleoclimatic Reconstruction, 1985, Allen & Unwin. Boston
Dawson, A.G., Ice Age Earth. Late Quaternary Geology and Climate, 1992, reprinted 1994, Routledge. London, New York. |
||||||||
· Projecció de temes mitjançant programa informàtic de presentació de xerrades. · Tot el material de treball estarà disponible en el Moodle de la assignatura. BIBLIOGRAFIA General Books AADD (1986). Gran Louvre. Fouilles Archéologiques Cour Napoleon. Direction Régionale des Antiquités Historiques d'Ile-de-France. Paris. AADD (1988). Mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la Prehistòria. Cota Zero, 4. AADD (1995). La catàstrofe i el catastrofisme. Generalitat de Catalunya / Departament de Cultura. Barcelona. (Comissió per a l'estimul de la Cultura Científica). Berger, A. (1992). Le Climat de la Terre. Un passé pour quel avenir? De Boeck?Wesmael, Bruxelles. Berglund, B.E. (Ed.) (1986). Handbook of Holocene Palaeoecology and Palaeohydrology. John Wiley & Sons. Chichester. Bradley, R.S. (1985). Quaternary Paleoclimatology. Methods of Paleoclimatic Reconstruction. Allen & Unwin. Boston. Buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas. Ed. Crítica. Barcelona. Chaline, J. (1985). Histoire de l'homme et des climats au Quaternaire. Doin. Paris. Crowley, T.J. & North, G.R. (1991). Paleoclimatology. Oxford University Press. Oxford. Dawson, A.G. (1992, reprinted 1994). Ice Age Earth. Late Quaternary Geology and Climate. Routledge. London/New York. Eddy, J.A. & Oeschger, H. (Eds.) (1993). Global Changes in the Perspective of the Past. John Wiley & Sons Ltd. Chichester. Fullola, J.M. & Juan, J. (Eds.): Paleo?etnobotànica aplicada a l'Arqueologia Prehistòrica: 52?61. Dossier editat per la Societat Catalana d'Arqueologia. Barcelona. Goudie, A.S. (1983). Environmental Change. Clarendon Press. 258 pp. Oxford. Harding, A.F. (Ed.) (1982). Climatic Change in Later Prehistory. Edinburgh University Press. Edinburgh. Hardy, R.; Wright, P.; Gribbin, J. & Kington, J. (1983). El libro del Clima. Hermann Blume Ediciones. Madrid. Huggett, R.J. (1991). Climate, Earth Processes and Earth History. Springer?Verlag. Berlin?Heilderberg. Lamb, H.H. (1995). Climate, History and the Modern World. Routledge. New York. Lowe, J.J. & Walker, M.J.C. (1997). Reconstructing Quaternary Environments. Longman. Essex. 446 pp. Lumley, H. de (Ed.) (1976). La Préhistoire Française. CNRS. Paris. 3 volums. Magny, M. (1995). Une histoire du climat: des derniers mammouths au siecle de l'automobil. Editions Errance. Paris. Martín Chivelet, J. (1999). Cambios climáticos. Una aproximación al sistema Tierra. Ediciones Libertarias / Prodhufi. Madrid. Nilsson, T. (1983). The Pleistocene. Geology and Life in the Quaternary Ice Age. D.Reidel Publishing Company. Stuttgart. Peguy, P.C. (1970). Precis de Climatologie. Paris. Renault?Miskovsky, J. (1986). L'environnement au temps de la Préhistoire. Méthodes et modèles. Masson. Paris. Roberts, N. (1989). The Holocene. An Environmental History. Basil Blackwell. Oxford. Rodà, I. (Ed.): Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la Arqueología. Col. Ciencia Oberta, 4. Fundació Caixa de Pensions / Publicacions de la UAB. Barcelona. Roy Ladurie, E. Le (1967). Histoire du climat depuis l'an mil. Flammarion. Paris. // Roy Ladurie, E. Le (1983). Historia del clima desde el año mil. Fondo de Cultura Económica. México. // Roy Ladurie, E. Le (1991). Times of feast, times of famine: a history of climate since the year 1000. George Allen and Unwin. London. Semah, A.-M. & Renault-Miskovsky, J. (eds.) (2004). L'évolution de la Végétation depuis deux millions d'années. Collection Paléoenvironnements. Éditions Artcom / Errance, Paris. (ISBN: 2.87772.278.3). Termier, H. et G. (1973). Trama geológica de la historia humana. Labor (Nueva Colección Labor, 23). Barcelona. Uriarte, A. (2003). Historia del clima de la Tierra. http://homepage.mac.com/uriarte/historia.html Vernet, J.?L. (1997). L'homme et la fôret méditerranéene de la Préhistoire à nos jours. Editions Errance. Paris. Williams, M.A.J.; Dunkerley, D.L.; De Deckker, P.; Kershaw, A.P. & Stokes, T. (1993). Quaternary environments. Edward Arnold. London. Proceedings with environmental subjects Bottema, S.; Entjes?Nieborg, G. & Zeist, V. van (Eds.) (1990). Man's role in the shaping of the eastern Mediterranean Landscape. A.A. Balkema. Rotterdam. Bravard, J.?P. & M. Prestreau (Eds.) (1997). Dynamique du paysage. Entretiens de Géoarchéologie. Ministère de la culture, Direction régionale des affaires culturelles, Service régional de l'archéologie. Lyon. Ramil Rego, P.; Fernández Rodríguez, C. & Rodríguez Guitián, M. (eds.) (1996): Biogeografía Pleistocena ? Holocena de la Península Ibérica. Xunta de Galicia. Santiago de Compostela.
Specific subjects AAVV (1992). Les charbons de bois, les anciens écosystèmes et le rôle de l'homme. Bulletin de la Sociéte Botanique de France. Actualités Botaniques, 139 (2/3/4). Athersuch, J.; Horne, D.J. & Whittaker, J.E. (1989). Marine and Brackish Water Ostracods (Superfamilies Cypridaceae and Cytheracea). Synopses of the British Fauna (New Series), 43). E.J. Brill. Leiden. Beaulieu, J.L. & Suc, J.P. (1985). Les pollens et l'histoire de la végétation. In: Histoire et Archéologie (Les Dossiers), 93: 67?73. Behre, K.E. (1986). Anthropogenic indicators in pollen diagrams. A.A. Balkema. Rotterdam. Brown, C.A. (1960). Palynological Techniques. La Baton Rouge. Burjachs, F. (1988). Aplicació de la Palinologia a l'Arqueologia. Cota Zero, 4: 24?30. Burjachs, F. (1992). Paleobotánica y análisis polínico. In: I. Rodà (Ed.): Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la Arqueología. Col. Ciencia Oberta, 4: 31?46. Fundació Caixa de Pensions / Publicacions de la UAB. Barcelona. Buxó Capdevila, R. (1990). Metodología y técnicas para la recuperación de restos vegetales (en especial referencia a semillas y frutos) en yacimientos arqueológicos. Cahier Noir, 5. Ajuntament de Girona. 63 pp. Chaline, J. & Alcalde, G. (1983). Los roedores y la Prehistoria. Revista de Arqueología, 25 (año 4, 2ª época): 6?11. Chaline, J. & Mein, P. (1979). Les rongeurs et l'évolution. Doin Editeurs. Paris. |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||||||||
|
||||||||
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | ||||||
|
||||||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||||||
|
||||||