DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) TÈCNIQUES AUXILIARS D'ANÀLISI Codi 12665103
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Adreça electrònica josepmaria.palet@urv.cat
ana.gutierrez@urv.cat
Professors/es
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
GUTIERREZ GARCIA-MORENO, ANA
Web
Descripció general i informació rellevant Puede decirse que la evolución de las técnicas arqueológicas y de la propia base teórica que las sustenta estuvo a lo largo de todo este período de cambio, en directa relación con la dificultad que presentaba la interpretación de los restos. El paleolitista buscó inicialmente nuevas pinturas e instrumentos de carácter museográfico, ya fuera artístico ó etnológico. Solo en una segunda fase surgió la preocupación por imaginar de que modo el hombre se inserta en el entorno biológico y que hechos determinan su evolución cultural. Faltos de otra documentación, los prehistoriadores fueron pioneros en las técnicas de análisis del entorno, más allá de la estricta cultura material. En particular con la recogida y análisis de "muestras" para desarrollar sobre bases científicas el estudio del entorno. La palinología, antracología, microfauna, geomorfología, carpología, representan, junto a las técnicas físico químicas de datación absoluta, la única posibilidad de ampliar la información sobre períodos particularmente remotos.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Recerca
  AR1 Bon coneixement de la Història Econòmica i Social del món antic.
  AR5 Experiència pràctica en excavacions arqueològiques amb bon coneixement de les metodologies i els sistemes de registre.
  AR6 Familiarització amb les ciències experimentals que intervenen en l’anàlisi arqueològica, ja sigui a nivell geològic, de restitució paisatgística, de fauna i antropologia física, o d’anàlisis fisicoquímiques dels materials.
  AR9 Tenir uns coneixements mínims de gestió de projectes culturals que tenen la seva base en el patrimoni arqueològic, sobretot pel que fa referència a les estratègies de difusió i ús social d’aquest.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC5 Treballar en equip i gestionar equips
  BC7 Aprendre a aprendre
  BC10 Sensibilitat pel medi ambient
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Entrar en contacte amb tècniques i mètodes auxiliars d'aproximació a la realitat del món antic AR1
AR5
AR6
AR9
BC5
BC7
BC10

Continguts
Tema Subtema
Arqueologia del paisatge Geoarqueologia
Arqueometria Matèries primeres

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
33 0 33
Treballs
0 30 30
 
Atenció personalitzada
10 0 10
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i del mètode d'avaluació
Sessió Magistral Exposició oral i en el laboratori de les tècniques descrites a l'assignatura
Treballs Elaboració d'un assiga a aprtir de lectures obligatòries
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Orientació per l'estudiant que vol resoldre dubtes

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs Assaig escrit a partir de lectures obligatòries 75
Altres

Presencialitat

25
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Actas de las I Jornadas de metodología aplicada a las Ciencias Históricas, Prehistoria e Historia Antigua, Santiago de Compostela, 1975.

AITKEN, M.J., Physics and archaeology, Oxford, 1974 (2. ed.).

AITKEN, M.J., Thermoluminiscence dating, Londres, 1984.

BARRIO MARTIN, J., Ciencia y técnica al servicio de la investigación arqueológica, Madrid, 1990.

BIMSON, M., FREESTONE, I.C., Early vitreous materials, OP 56, British Museum, Londres, 1987.

BIRKS, H.J.B.  The use of pollen analysis in the reconstruction of past climates: a review en T. M. L. WIGEY et al. (ed.), Climate and history, Cambridge, 1981, p. 111‑138.

BOL, P.C., Antike Bronzetechnik. Kunst und Handwerk antiker Erzbilder, Munich, 1985.

BORN, H.  (ed.), Archäologischen Bronzen. Antike Kunts Moderne Technik, Berlín, 1985.

BOWMAN S.  (ed.), Science and the past, Londres, 1991.

BROTHWELL D.R. y HIGGS E.  (eds.), Ciencia en arqueología, México‑Madrid‑Buenos Aires, 1980.

BROTHWELL, D.R., Desenterrando huesos. La excavación, tratamiento y estudio de restos del esqueleto humano, México, 1987.

BURLEIGH, R.  Radiocarbon dates of the Western Mediterranean region, BAR Int. Ser., 229, Oxford, 1984, p. 277‑290.

CLARK, D.L., Arqueología analítica, Barcelona, 1984 (2 ed.).

CLASSON, A.T., Archaeolozoolical Studies, Amsterdam‑Oxford, 1975.

CRADDOCK P.T., HUGUES M.J., (eds.), Furnaces and smelting technology in Antiquity, OP 48, British Museum, 1987.

CRADDOCK P.T., (ed.), Scientific studies in Early Mining and Extractive Metallurgy, OP 20, British Museum, 1987.

CUOMO di CARPIO, N., La ceramica in archeologia. Antiche tecniche di lavorazione e moderne metodi di indagine, Roma, 1985.

CHAMPION, S.  A dictionary of terms and techniques in archaeology, Oxford, 1980.

DRIEHAUS, J.  Archäologische Radiographie, Düsseldordf, 1968.

FAECRI,K., IVERSEN,J., Textbook of pollen analysis, Oxford, 1964 (2. ed.).

FLEMING, S.  Dating in archaeology, Londres, 1976.

FLEMING, S.  Authenticity in art. The scientific detection or forgery, Londres, 1975.

GILLESPIE, R.  Radiocarbon user's handboock, Oxford, 1984.

GITTINS, G.O., Radiocarbon chronometry and archaeological thought, (Diss. Univ. California‑Los Angeles, 1984), Ann Arbor, 1985.

GRIFFIN, J.W., Chronology and dating processes, Nueva York, 1955.

GRINSELL, L., RAHTZ, P. y WARHURST, A.  The preparation of archaeologist report, Londres, 1970.

GUILLET, L.  Les méthodes d'étude des alliages métallurgiques, París, 1933.

GUILLET, L., PORTEVIN, A.  Précis de métallographie microscopique et de macrographie, París, 1932.

GUILLOT, M.  Utilisation des méthodes de laboratoire dans l'étude des oeuvres d'art et des objets des fouilles en Bulletin du Laboratoire du Musée de Louvre, I, 1956.

HUGUES, M.J., M. R. COWELL y D. R. HOOK (eds.), Neutron activation and plasma emission. Spectrometric analysis in archaeology. Techniques and applications, Londres, 1991.

HUGUES M.J., (ed.), Scientific studies in ancient ceramics, OP 19, British Museum, 1981.

JOURDAN, L.  La faune du site gallo‑romain et paléochrétien de la Bourse (Marseille), París, 1976.

JUAN‑MUNS, N., La ictiofauna dels jaciments arqueològics catalans en Cypsela, 5, 1985, p. 21‑33.

KLEIN R.G., y K. CRUZ‑URIBE, The analysis of animals bones from archaeological sites, Chicago‑Londres, 1984.

LAMB, H.H., Climate, history and the modern world, Londres, 1982.

LIBBY, W.F., Radiocarbon dating, Chicago, 1955.

LUFF, R.M., A zooarchaeological study of the Roman North‑western Provinces, B.A.R., B. Ser., 137, Oxford, 1982.

MaCGREGOR, A., Bone, antler, ivory and horn. The technology of skeletal materials since the roman period, Londres, 1985.

MANNONI, T., MOLINARI A.  (eds.), Scienze in archeologia. II ciclo de lezioni sulla rIcerca applicata in archeologia, (Certosa di Pontignano, Siena, 1988), Florencia, 1990.

ORME B.  (ed.), Problems and case studies in archaeological dating, Exeter, 1982.

P.A.C.T.:1, 1977: L'analyse par microfluorescence X appliquée à l'archéologie. 2‑3, 1978‑1979: A specialist semi thermoluminiscence dating. 4, 1980: A professional directory of laboratories in Europe (ed. J. Claus, T. Hackens y W. G. Mook). 5,1981: Statistique et numismatique (París‑Lovaina, 1979, ed. T. Hackens y Ch. Carcassonne). 6, 1982: Second especialist seminar on thermoluminiscence dating (Oxford, 1980, ed. M. Aitken y V. Mejdahl). 7, 1982: Second nordic conferencee an archaeometry, 2 vols. (Elsenoore, 1981, ed. V. Mejdahl). 8, 1983: 14 C and archaeology. Symposium held at Groningen (1981, eds. W. G. Mook y H. T. Waterbolk). 9, 1983: Third specialist seminar on thermoluminiscence (Elsenoore, 1982, ed. V. Mejdhal). 10, 1984: Datation‑caracterisation des céramiques anciennes (Burdeos‑Talence, 1981, eds. T. Hackens y M. Schvoerer). 15, 1986: Proceedings of the First South European Symposium on Archaeometry (Delfos, 1984, eds. T. Hackens, Y. Liritzis, Fr. Dachy y Gh. Moucharte). 16, 1987: Informatique et mathématiques appliqués à l'archéologie (Valbonne‑Montpellier, 1983, ed. H. Ducasse). 17, 1987: Datation‑caracterisation des peintures pariétales et murales (Préhistoire et Antiquité) (Cours Revello‑Valbonne, 1985, eds. T. Hackens y Br. Helly). 22, 1988: Wood and archaeology (Lovaina, 1987, eds. T.Hackens, A. V. Murat y Cl. Till). 23, 1989: Technologie et analyse des gemmes anciennes (Ravello, 1987, ed. T. Hackens). 24, 1989:  14C and archaeology. Second Symposium held at Groningen (1987, ed. W. G. Mook).

PHILLIPS, P. (ed.), The archaeologist and the laboratory, Londres, 1985.

PIERI, M.  Marmologia, Milán, 1966.

PYDDOKE, Y.  The scientist and archaeology, Londres, 1963.

RAINEY, F.  Archaeological techniques and international cooperation, Milán, 1962 (Inst. Lerici).

RODA I.  (ed.), Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología,  Barcelona/Bellaterra, 1992.

ROTTLÄNDER, R.  Einführung in die naturwissenschaftlichen Methoden in der Archäologie, Tübingen, 1983.

ROVIRA, S.  La investigación arqueometalúrgica en España en Revista de Arqueología, 49, 1985, p. 6‑7.

SCHIFFER M.  (ed.), Advances in archaeological methods and theory, 8 vols., Nueva York, 1984; vol. 9, Orlando, 1986.

TITE, M.S., Methods of physical examination in archaeology, Londres‑Nueva York, 1983.

WATSON, P.J., LEBLANC S.J. y REDMAN, C.L., El método científico en arqueología, Madrid, 1974.

WIGLEY, T.M.L., INGRAH, M.J.I y FARMER G,  (eds), Climate and history, Cambridge, 1981.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent