| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Recerca | ||
| AR2 | Coneixement de les edicions crítiques de les fonts escrites, per poder-les utilitzar. | |
| AR3 | Un cert coneixement de l’Epigrafia i la Numismàtica. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC2 | Treballar autònomament amb iniciativa | |
| BC3 | Actuar amb un esperit crític i responsable | |
| BC4 | Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat/comunitat | |
| BC6 | Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes | |
| BC7 | Aprendre a aprendre | |
| BC8 | Planificació i organització | |
| BC9 | Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC1 | Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau. | |
| CC2 | Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. | |
| CC3 | Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau | |
| CC4 | Desenvolupament d’habilitats informacionals | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Conèixer l'estructura fonètica i morfosintàctica del llatí i del grec clàssics | AR2 AR3 |
BC2 BC3 BC4 BC7 BC9 |
CC1 CC2 CC3 |
| Conèixer l'alfabet grec i ser capaç de llegir qualsevol text escrit en grec i transcriure'l en alfabet llatí a les llengües modernes | AR2 AR3 |
BC4 BC6 BC9 |
CC1 CC2 |
| Conèixer i manejar les eines bàsiques per a la lectura i comprensió de termes o textos llatins i grecs, tant de caire tradicional (diccionaris, gramàtiques) com en suport informàtic (eines d'anàlisi lèxica i gramatical, bases de dades i motors de recerca, ...). | AR2 AR3 |
BC2 BC3 BC4 BC6 BC7 BC8 BC9 |
CC1 CC2 CC3 CC4 |
| Entendre i traduir un enunciat senzill en llatí o grec (p.ex., textos epigràfics de caire formular), fent servir correctament les eines gramaticals i lèxiques adients. | AR2 AR3 |
BC2 BC3 BC4 BC6 BC7 BC8 BC9 |
CC1 CC2 CC3 CC4 |
| Seguir un text complex llatí o grec en la llengua original amb l'ajut d'una traducció (p.ex. en una edició bilingüe) | AR2 AR3 |
BC2 BC3 BC4 BC6 BC7 BC8 BC9 |
CC1 CC2 CC3 CC4 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. Recursos i eines bibliogràfiques en Filologia Clàssica | a) Diccionaris i gramàtiques b) Edicions de textos manuscrits i epigràfics, en llengua original i bilingües c) Textos en suport informàtic: bases de dades on-line i en CD-ROM d) Eines d’anàlisi i traducció en suport informàtic (Perseus Project); e) Recerques lèxiques i de passatges en bases de dades (BTL, TLG, etc.). |
| 2. Orígens i evolució del grec | a) El grec com a llegua indoeuropea b) Els primers testimonis en el segon mil·lenni: el Micènic c) El grec en el primer mil·lenni: els grans dialectes grecs d) Les llengües literàries e) Del grec clàssic a la koiné f) De la koiné al grec modern |
| 3. Orígens i evolució del llatí | a) El llatí com a llengua indoeuropea b) El mapa lingüístic de la Itàlia del primer mil·leni a.C c) Els dialectes llatins i els primers textos d) El llatí col·loquial e) El llatí com a llengua literària f) El llatí vulgar i el llatí tardà |
| 4. Els alfabets grecs i llatí: orígens i evolució | |
| 5. Transliteració i transcripció dels noms grecs i llatins | |
| 6. Característiques morfosintàctiques de les llengües grega i llatina clàssiques | a) El concepte de llengua flexiva b) La flexió nominal c) La flexió verbal d) Estructures sintàctiques bàsiques |
| 7. Aplicacions pràctiques dels coneixements bàsics de grec i llatí | a) Lectura de textos grecs i llatins amb traducció b) Interpretació i lectura del formulari bàsic de l’epigrafia grega i llatina c) Identificació de termes tècnics grecs i llatins emprats en arqueologia |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Sessió Magistral |
|
20 | 30 | 50 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
20 | 60 | 80 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
1 | 3 | 4 | |||||
| Treballs |
|
0 | 6 | 6 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Proves pràctiques |
|
2 | 6 | 8 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura i recollida d'informació sobre els coneixements previs dels alumnes |
| Sessió Magistral | Exposició de la part teòrica del programa |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Classes pràctiques de lectura i traducció de textos |
| Presentacions / exposicions | Exposició a classe d'un tema prèviament acordat amb el professor. |
| Treballs | Recensió d’un article sobre arqueologia o història clàssiques publicat en els darrers cinc anys en una llengua no oficial a l’Estat espanyol |
| Atenció personalitzada |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Preparació dels exercicis, assistència i participació activa en les classes | 40% | |
| Presentacions / exposicions | Preparació i exposició d’un tema a classe prèviament acordat amb el professor | 10% | |
| Proves pràctiques |
Desenvolupament per escrit de qüestions relatives al programa de l’assignatura Comentari escrit d’un text grec o llatí Recensió d’un article sobre arqueologia o història clàssiques publicat en els darrers cinc anys en una llengua no oficial a l’Estat espanyol |
20% 10% 20% |
|
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||||||||
|
· Adrados, F.R. - Gangutia, E.- López Facal, J.- Serran Aybar, C. Introducción a la lexicografía griega. Madrid: CSIC, 1977 · Alberich, J. - Ros, M. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 · Berenguer Amenós, Jaime. Gramática griega. Barcelona: Bosch, 201037 · Calabi Limentani, I. Epigrafia latina. Milán, 1991 · Cortés Copete, Juan Manuel (ed.). Epigrafía griega. Madrid: Cátedra, 1999 · Galiano, M.F. La transcripción castellana de los nombres propios griegos. Madrid: SEEC, 1969 · Palmer, Leonard Robert. Introducción al latín. Barcelona: Planeta, 1974 · R. Adrados, Francisco. Historia de la lengua griega. Madrid: Gredos, 1999 · Valentí Fiol, Eduard. Gramática de la lengua latina. Barcelona: Bosch, 199910 · http://clasicas.usal.es · http://www.perseus.tufts.edu/hopper/ |
|||||||||
| Complementària |
, , , |
||||||||
· Bertrand, Joëlle. La grammaire grecque par l’exemple. Paris: ellipses, 1996 · Bertrand, Joëlle. Nouvelle grammaire grecque. Paris: ellipses, 2000 · Guarducci, M. L'epigrafia greca dalle origini al tardo Imperio. Roma, 1987 · Haarmann, Harald. Historia Universal de la Escritura. Versión española: Jorge Bergua Cavero. Madrid: Gredos, 2001 · Meillet, A. et Vendryes, J. Traité de Grammaire Comparée des Langues Classiques. Paris: Editions Champion, 1968 · Palmer, Leonard Robert. The Greek Language. London: Faber and Faber, 1980
· Sihler, Andrew L.New Comparative Grammar of Greek and Latin. New York -Oxford: OUP, 1995 · Susini, G.C. Epigrafia romana. Roma, 1982 · Valentí Fiol, Eduard. Sintaxis latina. Barcelona: Bosch, 199920
|
|||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Altres comentaris | |
| Es recomana tenir coneixements previs de llatí i grec, d'un nivell bàsic equivalents al del Batxillerat. |