| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. Recursos i eines bibliogràfiques en Filologia Clàssica | a) Diccionaris i gramàtiques b) Edicions de textos manuscrits i epigràfics, en llengua original i bilingües c) Textos en suport informàtic: bases de dades on-line i en CD-ROM d) Eines d’anàlisi i traducció en suport informàtic (Perseus Project); e) Recerques lèxiques i de passatges en bases de dades (BTL, TLG, etc.). |
| 2. Orígens i evolució del grec | a) El grec com a llegua indoeuropea b) Els primers testimonis en el segon mil·lenni: el Micènic c) El grec en el primer mil·lenni: els grans dialectes grecs d) Les llengües literàries e) Del grec clàssic a la koiné f) De la koiné al grec modern |
| 3. Orígens i evolució del llatí | a) El llatí com a llengua indoeuropea b) El mapa lingüístic de la Itàlia del primer mil·leni a.C c) Els dialectes llatins i els primers textos d) El llatí col·loquial e) El llatí com a llengua literària f) El llatí vulgar i el llatí tardà |
| 4. Els alfabets grecs i llatí: orígens i evolució | |
| 5. Transliteració i transcripció dels noms grecs i llatins | |
| 6. Característiques morfosintàctiques de les llengües grega i llatina clàssiques | a) El concepte de llengua flexiva b) La flexió nominal c) La flexió verbal d) Estructures sintàctiques bàsiques |
| 7. Aplicacions pràctiques dels coneixements bàsics de grec i llatí | a) Lectura de textos grecs i llatins amb traducció b) Interpretació i lectura del formulari bàsic de l’epigrafia grega i llatina c) Identificació de termes tècnics grecs i llatins emprats en arqueologia |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| El seguiment del progrés de l'alumne es farà en les hores d'atenció a l'alumne del professor i a través de Moodle. |
| Avaluació |
| Altres comentaris i segona convocatòria |
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||||||||
|
· Adrados, F.R. - Gangutia, E.- López Facal, J.- Serran Aybar, C. Introducción a la lexicografía griega. Madrid: CSIC, 1977 · Alberich, J. - Ros, M. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 · Berenguer Amenós, Jaime. Gramática griega. Barcelona: Bosch, 201037 · Calabi Limentani, I. Epigrafia latina. Milán, 1991 · Cortés Copete, Juan Manuel (ed.). Epigrafía griega. Madrid: Cátedra, 1999 · Galiano, M.F. La transcripción castellana de los nombres propios griegos. Madrid: SEEC, 1969 · Palmer, Leonard Robert. Introducción al latín. Barcelona: Planeta, 1974 · R. Adrados, Francisco. Historia de la lengua griega. Madrid: Gredos, 1999 · Valentí Fiol, Eduard. Gramática de la lengua latina. Barcelona: Bosch, 199910 · http://clasicas.usal.es · http://www.perseus.tufts.edu/hopper/ |
|||||||||
| Complementària |
, , , |
||||||||
· Bertrand, Joëlle. La grammaire grecque par l’exemple. Paris: ellipses, 1996 · Bertrand, Joëlle. Nouvelle grammaire grecque. Paris: ellipses, 2000 · Guarducci, M. L'epigrafia greca dalle origini al tardo Imperio. Roma, 1987 · Haarmann, Harald. Historia Universal de la Escritura. Versión española: Jorge Bergua Cavero. Madrid: Gredos, 2001 · Meillet, A. et Vendryes, J. Traité de Grammaire Comparée des Langues Classiques. Paris: Editions Champion, 1968 · Palmer, Leonard Robert. The Greek Language. London: Faber and Faber, 1980
· Sihler, Andrew L.New Comparative Grammar of Greek and Latin. New York -Oxford: OUP, 1995 · Susini, G.C. Epigrafia romana. Roma, 1982 · Valentí Fiol, Eduard. Sintaxis latina. Barcelona: Bosch, 199920
|
|||||||||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|||||||||