DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE DE LA PROTOHISTÒRIA A L'ANTIGUITAT TARDANA Codi 12665204
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2010)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
DILOLI FONS, JORDI
 Adreça electrònica joseignacio.fiz@urv.cat
jordi.diloli@urv.cat
Professors/es
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
DILOLI FONS, JORDI
Web
Descripció general i informació rellevant Para estudiar un territorio es necesario saber cual era las formas en que cada sociedad lo transformaba y adaptaba convirtiéndolo en su paisaje. Una gran parte de la asignatura se centra pues en proporcionar elementos críticos para reconocer las imprentas dejadas en el paisaje por cada época, la otra parte proporciona elementos para realizar una gestión de estos paisajes para su estudio y protección.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Recerca
  AR1 Bon coneixement de la Història Econòmica i Social del món antic.
  AR7 Una certa capacitació (com a mínim) de dibuix tècnic (materials), topogràfic i d’arquitectura (excavacions), fotografia i familiarització amb les bases de dades informatitzades.
  AR9 Tenir uns coneixements mínims de gestió de projectes culturals que tenen la seva base en el patrimoni arqueològic, sobretot pel que fa referència a les estratègies de difusió i ús social d’aquest.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals
  BC2 Treballar autònomament amb iniciativa
  BC3 Actuar amb un esperit crític i responsable
  BC7 Aprendre a aprendre
  BC8 Planificació i organització
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Entender y distinguir cuales han sido los diferentes sistemas de planificación de un territorio a lo largo del tiempo, en concreto los sistemas de parcelación greco-romanos. AR1
 BC3
2. Conocer los elementos fundamentales de la metrología greco-romana y saberlos aplicar. AR1
AR7
 BC1
BC7
3. Adquirir las capacidades necesarias para establecer los planes de un paisaje cultural. AR9
 BC2
4. Aplicar los conocimientos técnicos informáticos adquiridos en la asignatura de Técnicas de Análisis del Territorio, para aplicarlos en un plan de gestión de un paisaje cultural. AR9
 BC8

Continguts
Tema Subtema
1.Principios de la parcelación rural antigua.
2.Metrologia Greco-romana.
3.El territorio en Grecia.
4.La génesis y evolución de los sistema de parcelarios: las colonias griegas en la Magna Grecia y el Mar Negro
5.El sistema parcelario griego en el midi francés y NE catalán: el caso de Ampurias
6.Ciudad y territorio en el mundo romano.
7.La agrimensura romana: técnicas y derecho
8.La génesis y evolución del parcelario romano.
9.Las centuriaciones en Hispania.
10.El ager per extremitatem y otras formas de organización del territorio
11.El territorio en la Tardo antigüedad.
12.El paisaje cultural
13.Infraestructuras lineales e impacto en el Paisaje
14.Calidad visual e Impacto Visual.
15.El GIS como herramienta de Gestión del Paisaje.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
45 0 45
Pràctiques de camp/sortides
5 0 5
Seminaris
25 0 25
Resolució de problemes, exercicis
0 45 45
 
Atenció personalitzada
10 0 10
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i e les formes d'avaluació
Sessió Magistral Presentació oral del temari
Pràctiques de camp/sortides Treball de camp per a la prospecció
Seminaris Lectures dirigides
Resolució de problemes, exercicis Presentació oral de les lectures dirigides
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Orientació a l'estudiant en el procés d'elaboració del seu treball de curs

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Presentació oral de les lectures dirigides 20
Resolució de problemes, exercicis 1.Lectura y comentario de textos de agrimensura: centuriación (10 % Nota)
Objetivo: conocer cuales eran los elementos constitutivos de un proceso de centuriación, desde el proceso legislativo (leyes agrarias) hasta su construcción técnica.
2.Lectura y comentario de textos de agrimensura: limites (10% nota)
Objetivo: conocer las diferentes formas en que se establecían las limitaciones entre territorios y propiedades.
3.Powerpoint de presentación de la actividad 3 ( 20 % nota)
Objetivo: Mediante esta actividad se podrá saber si el alumno adquirió las capacidades necesarias para distinguir diferentes formas de medida, delimitación del territorio y división interna así como al periodo que corresponde.
4.PowerPoint de presentación de la actividad 4 (20 % Nota)
Objetivo: Ver que el alumno adquiere las capacidades para determinar cuales son los elementos necesarios para una gestión cultural de un paisaje. Todo ello habiendo utilizado un GIS.
 60%
Altres

Presencialitat

 20
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Aguilar, A.; Olesti, O.; Plana, R., "Cadastres romans a Catalunya: Empordá i Girones, Cerdanya, Vallés Occidental", Tribuna Arqueología 1989-1990, Barcelona.

Ariño, E., Catastros romanos en el Convento Jurídico Caesaraugustano. La región aragonesa, Zaragoza, 1991.

ARIÑO, E., GURT, J.M., PALET, J.M., 2004, El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana, Salamanca-Barcelona.

Chevalier.R :Lecture du temps dans l'espace. Topographie archeologique et historique, Paris, 2000

Chouquer.G, Favoury.F: L'arpentage romaine, Paris, 2001

Chouquer, G. (dir.). Les formes du paysage l. Etudes sur les parcellaires. París, 1996.

Chouquer, G. (dir.). Les formes dupaysage 2 Archéologie des parcellaires. París, 1996.

Chouquer.G.; Clavel-Lévéque, M.; Favory, F., Vallat, J.P, Structures agraires en Italie centro-méridionale. Cadastres et paysages ruraux. Roma-Paris, 1987.

Chouquer, G.; Favory, F., Les paysages de l'antiquité. Terres et cadastres de l'Occident romain (IV eme siécle a.J.-C./III eme siécle aprés J.-C.) París, 1991.

Comune di Modena: Misurare la Terra: centuriazione e coloni nel mondo romanno, Modena, 1983

Guitart.J, Palet.J.M, Prevosti.M (Ed): Territoris antics a la Mediterranea i a la Cossetània oriental, Actes del Simposi internacional d'Arqueologia del Baix Penedes (El Vendrell, novembre de 2001), Barcelona, 2003.

Leveau, P., "Territorium urbis. Le territoire de la cité romaine et ses divisions: du vocabulaire aux réalités administratives" REA 95, n.3-4 págs. 459-471, 1993.

Lopez.P :La ciudad Romana Ideal. 1. El territorio,  Santiago de Compostela

Marsh. W. (Ed.): Landscape planning: environmental applications, John Wiley & Sons, cop. New York  1998

PALET, J.M. ; RIERA, S. , 2000, “Evolución y antropización del paisaje en zonas de baja montaña mediterránea: estudio arqueológico y paleoambiental de los sistemas de terrazas en la Sierra Litoral catalana”, Paleoenvironmental analysis and landscapes studies, Bruselas, 101-117.

PALET, J.M. ; RIERA, S. , 2001, “Organización territorial y dinámica del paisaje en zonas litorales del nordeste de Hispania » Actas do 3º Congresso de Arqueologia Peninsular, VI, Oporto, 33-45.

Plana, R.: "De la chora grecque á l'Ager romain: quelques données sur la romansation du nord-est catalán" G. Fabre (dir.): Organisatíon des espaces antiques. Entre nature et histoire, (Table ronde Pau 1997), Biarritz, 2000.

Ruiz del Arbol.M, Sánchez.F.J, Lopez.O: “La investigación de paisajes culturales y su valoración como zonas arqueológicas: la zona arqueológica de Las Cavenes (El Cabaco, Salamanca), Arqueoweb,3 (1), http://www.ucm.es/info/arqueoweb,Madrid,2001

Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent