DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA DE L'ARQUITECTURA Codi 12665206
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
MAR MEDINA, RICARDO
Adreça electrònica ricardo.mar@urv.cat
Professors/es
MAR MEDINA, RICARDO
Web
Descripció general i informació rellevant Aproximació arqueològica a l'arquitectura antiga. L'arqueologia com a eina intelectual d'interpretació de les runes per arribar a la restitució teòrica de les formes construïdes originals.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Recerca
  AR1 Bon coneixement de la Història Econòmica i Social del món antic.
  AR4 Coneixement de la Història de l’Art Clàssic, especialment de l’escultura i l’arquitectura en un sentit ampli.
  AR5 Experiència pràctica en excavacions arqueològiques amb bon coneixement de les metodologies i els sistemes de registre.
  AR7 Una certa capacitació (com a mínim) de dibuix tècnic (materials), topogràfic i d’arquitectura (excavacions), fotografia i familiarització amb les bases de dades informatitzades.
  AR9 Tenir uns coneixements mínims de gestió de projectes culturals que tenen la seva base en el patrimoni arqueològic, sobretot pel que fa referència a les estratègies de difusió i ús social d’aquest.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals
  BC2 Treballar autònomament amb iniciativa
  BC3 Actuar amb un esperit crític i responsable
  BC9 Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat
  BC10 Sensibilitat pel medi ambient
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC4 Desenvolupament d’habilitats informacionals
  CC7 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional (Ciutadania)

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Assolir coneixements bibliogràfics sobre diverses aproximacions al fet arquitectònic. AR4 AR4
BC2
CC4
Saber llegir les restes arquitectòniques per obtenir una idea de l'aspecte original de l' edifici. BC1 AR4
AR5
AR7
BC1
BC2
BC3
Formar una opinió sobre les necessitats de la societat en matèria de gestió del patrimoni AR1
AR9
BC9
BC10
CC7

Continguts
Tema Subtema
Part I Aproximació pràctica a les runes Llegir les traces
Conèixer les tècniques
Restituir els volums
Part II Aproximació bibliogràfica als estudis d'arquitectura antiga Els models
Els tipos
Els significats

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 0 3
 
Taller (arquitectura)
12 12 24
Seminaris
12 12 24
 
Atenció personalitzada
24 0 24
 
Proves pràctiques
0 30 30
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Xerrada introductòria
Taller (arquitectura) manipulació de documentació gràfica arqueològica
Seminaris lectures i comentaris sobre textos
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Activitats Introductòries
Taller (arquitectura)
Seminaris
Descripció
Explicacions addicionals i seguiment dels treballs escollits

Avaluació
  Descripció Pes
Proves pràctiques Elaboració d'un treball de restitució arquitectònica o
Elaboració d'un assaig bibliogràfic sobre una tipologia d'edificació o un aspecte formal de l'arquitectura antiga
100%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Treballs pràctics guiats durant la durada de l'assignatura i tutoritzats posteriorment.


Fonts d'informació

Bàsica

Principis generals d’aproximació a l’arquitectura com a producte artístic:

PATETTA, L.:  Storia dell'Architettura, antologia critica, Milano 1975.

 Aproximacions formalistes a l’arquitectura clàssica:

BECK, L.: “Antithesis. A Roman Attitude and its change as reflected in the Concept of Architecture from Vitruvius to Pliny the Younger” en Studia romana in honorem Petri Krarup septuagenarii, Odense, 1976.

BECK, L.: “From eye-sight to view planning: the notion of greek philosophy and hellenistic optics as a trend in roman aesthetics and building practice” en Aspects of Hellenism in Italy. Towards a cultural unity? 5 Acta Hyperborea, Copenhagen, 1993.

Architecture et société. De l'archaïsme grec à la fin de la république romaine Actes du Colloque (1980), 1983.

BETTINI, S.: Lo spazio architettonico da Roma a Bizancio, Bari, 1978.

BRENK, B.: Architettura e immagini del sacro nella tarda antichità, Spoleto, 2005.

CREMA, L.: Significato della architettura romana, Roma, 1959.

FAVRO, D.: The urban Image of Augustan Rome, Cambridge, 1996.

GRECO, P.; TORELLI M.: Storia della Urbanistica. Il Mondo Greco, Roma1985.

GROS, P.: “La sémantique des ordres à la fin de l’époque hellénistique et au début de l’Empire. Remarques préliminaires”, Splendida Civitas nostra, studi in onore di A. Frova, Roma, 1995.

GROS, P.; TORELLI, M.: Storia dell'urbanistica. Il mondo romano Roma-Bari 1988.

HOPFNER, W. y SCHWANDER, E. L.: Haus und Stadt im klassischen Griechenland, Berlín, 1994.

Le projet de Vitruve. Objet, destinataires et réception du De Architectura, Actes du Colloque international Rome 26-27 mars 1993), Roma, 1994.

L'Urbs. Espace urbain et histoire, Roma, 1987.

MACDONALD, W.L.: The architecture of the roman empire vol I- II,  New Haven- London 1986.

MANSUELLI, G.A.: "Forme e significati dell'architettura in Roma nell'età del principato", ANRW II.12.1, 1982.

MARTIN, R.: L´Urbanisme dans la Grèce Antique, Paris, 1974.

STIERLIN, H: Hadrien et l’architecture romaine, Friburg, 1984.

ZANKER, P.: Augusto y el poder de las imágenes (1987) ed. española Madrid 1992.

Vitruvius, De architettura and the Hellenistic and Republican Architecture Munus non Ingratum BABESCH suppl2, Leiden, 1989.

WARD-PERKINS, J., Arquitectura romana. Madrid, Aguilar, Col. "Historia de la

Arquitectura", 1976.

WILSON JONES, M.: Principles of roman architecture, New Haven-London, 2000.

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent