DADES IDENTIFICATIVES

2012_13

Assignatura (*)

FONTS TEXTUALS PER A LA INTERPRETACIÓ DE L'ANTIGUITAT

Codi

12665211

Ensenyament

Arqueologia Clàssica (2010)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Optativa

Únic anual

Llengua d'impartició

Català

Departament

Filologia Catalana

Coordinador/a

CARRUESCO GARCIA, JESÚS

Adreça electrònica

jesus.carruesco@urv.cat

Professors/es

CARRUESCO GARCIA, JESÚS

Web

Descripció general i informació rellevant

Introducció a la utilització de les fonts escrites en arqueologia.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Recerca
	AR1	Bon coneixement de la Història Econòmica i Social del món antic.
	AR2	Coneixement de les edicions crítiques de les fonts escrites, per poder-les utilitzar.
	AR3	Un cert coneixement de l’Epigrafia i la Numismàtica.
	AR4	Coneixement de la Història de l’Art Clàssic, especialment de l’escultura i l’arquitectura en un sentit ampli.
	AR5	Experiència pràctica en excavacions arqueològiques amb bon coneixement de les metodologies i els sistemes de registre.
	AR6	Familiarització amb les ciències experimentals que intervenen en l’anàlisi arqueològica, ja sigui a nivell geològic, de restitució paisatgística, de fauna i antropologia física, o d’anàlisis fisicoquímiques dels materials.
	AR8	Alguns coneixements generals sobre el funcionament de la construcció tradicional, les estructures arquitectòniques i l’arquitectura en general, per poder interpretar les ruïnes d’edificis que apareguin en les excavacions.
	AR9	Tenir uns coneixements mínims de gestió de projectes culturals que tenen la seva base en el patrimoni arqueològic, sobretot pel que fa referència a les estratègies de difusió i ús social d’aquest.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals
	BC2	Treballar autònomament amb iniciativa
	BC3	Actuar amb un esperit crític i responsable
	BC4	Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat/comunitat
	BC5	Treballar en equip i gestionar equips
	BC6	Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
	BC7	Aprendre a aprendre
	BC8	Planificació i organització
	BC9	Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC1	Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
	CC2	Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
	CC3	Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
	CC4	Desenvolupament d’habilitats informacionals
	CC5	Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Conèixer els diversos tipus de fonts escrites gregues i llatines, literàries i no literàries, segons criteris de suport material, mode de transmissió i contingut.	AR2 AR3
Conèixer les característiques i la història dels gèneres literaris de l'Antiguitat, especialment l'historiogràfic, així com els principals autors i obres.	AR1 AR2 AR3	BC1 BC2 BC3 BC4 BC6 BC7 BC8 BC9	CC1 CC2 CC3 CC5
Comprendre els diversos nivells d'interpretació de les fonts escrites i llurs diversos modes de relació amb les dades històriques i les fonts materials no textuals.	AR1 AR2 AR3 AR4 AR9	BC1 BC2 BC3 BC4 BC6 BC7 BC8 BC9	CC1 CC2 CC3 CC4 CC5
Localitzar i citar correctament qualsevol font escrita del món antic.	AR1 AR2 AR3	BC2 BC7 BC9	CC1 CC2
Avaluar la informació proporcionada per les fonts escrites en funció de les seves característiques i dels nivells d'interpretació pertinents.	AR1 AR2 AR3 AR4 AR8	BC1 BC2 BC3 BC4 BC5 BC6 BC7 BC8 BC9	CC1 CC2 CC3 CC4
Integrar sintèticament i crítica les fonts escrites amb d'altres tipus de fonts al voltant d'un tema determinat.	AR1 AR2 AR3 AR4 AR5 AR6 AR8 AR9	BC1 BC2 BC3 BC4 BC5 BC6 BC7 BC8 BC9	CC1 CC2 CC3 CC4

Continguts

Tema	Subtema
1. Introducció: definició i tipologia, qüestions metodològiques i bibliogràfiques:	-el concepte de fonts: classificacions. -fonts literàries: els gèneres. -fonts no literàries: tractats tècnics, epigrafia, papirs no literaris. -nivells d’interpretació de les fonts: filològica (textual i literària), antropològica (mitologia, simbologia, categories mentals), històrica (ideologia, relació amb personatges i esdeveniments històrics). -orientació bibliogràfica: edicions i cita de les fonts.
2. Història del text i crítica textual:	-història de la transmissió textual. -conceptes bàsics de crítica textual i edició crítica de textos.
3. Les fonts literàries:	-conceptes bàsics: oralitat/escriptura, contextos de performance, destinatari. -gèneres, autors i obres de la literatura grega -gèneres, autors i obres de la literatura llatina -el gènere historiogràfic i la reflexió antiga sobre el fet històric
4. Un exemple metodològic d’ús de les fonts: el fet fundacional i l’ordenació de l’espai a la ciutat antiga:	-esquemes mítics de la fundació i marcatge religiós i simbòlic de l’espai a Grècia: Delfos; Tebes; Esparta; Roma. -la colonització arcaica: narracions mítiques, relats històrics. Cirene. -les refundacions ideològiques d’Atenes: Soló, Clístenes, Pèricles, Trasibul. El discurs fúnebre com a espai fundacional. -utopia, política i urbanisme: Túrios, Megalòpolis; les ciutats ideals d’Aristòfanes i Plató. -la fundació de Roma i la seva projecció topográfica.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Esdeveniments científics i/o divulgatius

Seminaris

Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques

Treballs

Atenció personalitzada

Proves de desenvolupament

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Classe de presentació del programa de l'assignatura i d'orientació bibliogràfica
Sessió Magistral	Desenvolupament dels continguts del programa. L'alumne ha de realitzar el treball previ indicat pel professor abans de la classe i posteriorment organitzar i assimilar els continguts de cada sessió, i complementar-los amb la bibliografia indicada.
Esdeveniments científics i/o divulgatius	Assistència a alguna conferència, seminari o ltre tipus d'esdeveniment acadèmic sobre fonts textuals
Seminaris	Sessions de treball col·lectiu professor-alumnes sobre exemples metodològics. Requereixen un treball previ de l'alumne de preparació de cada sessió.
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques	Aprenentatge de l'ús de les eines informàtics de recerca d'informació en fonts textuals (Perseus Project, bases de dades,...)
Treballs	Elaboració d'un treball monogràfic tutoritzat al llarg del curs sobre un tema a triar per l'alumne assessorat pel professor, com a exemple metodològic de recerca i interpretació de les fonts textuals i integració amb d'altres tipus de fonts (iconogràfiques, materials, topogràfiques, ...)
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada

Treballs

Descripció

Al llarg del curs, l'alumne ha de realitzar un treball tutoritzat pel professor. Aquesta tutoria personalitzada s'ha de concretar en un mínim de tres trobades de l'alumne amb el professor, una a l'inici del quadrimestre per tal de triar el tema de treball i les altres a intervals regulars per tal de seguir i ajudar en el procés d'elaboració del treball i reorientar-lo, si cal.

Avaluació

	Descripció	Pes
Sessió Magistral	Preparació prèvia, seguiment i participació activa en les classes	10
Seminaris	Preparació prèvia, assistència i participació activa en els debats	15
Treballs	Elaboració de treball monogràfic tutoritzat al llarg del curs, on l'alumne demostri la seva capacitat d'ús de les fonts textuals al servei de la recerca arqueològica.	40
Proves de desenvolupament	Prova escrita amb tots o alguns d'aquests ítems: a) definició de conceptes teòrics i identificació i caracterització dels principals gèneres, autors i obres de la literatura grega i llatina; b) comentari de text teòric sobre les fonts textuals de l’Antiguitat clàssica; c) comentari de fonts textuals sobre el/s tema/es desenvolupat/s a classe com a exemple/s metodològic/s	35

Altres comentaris i segona convocatòria
L'avaluació de l'assignatura serà contínua. En aquest sentit, es valorarà l'assistència regular de l'alumne a les sessions teòriques i pràctiques, la seva intervenció activa en les discussions suscitades en aquestes i l'elaboració de les activitats i les proves previstes dins dels terminis establerts. En casos justificats, es contemplarà la possibilitat de variar els percentatges indicats (reduint l'avaluació de la presencialitat i participació en les classes quan l'alumne no pugui assistir-hi) Les activitats d'avaluació indicades s'aniran pautant al llarg del curs (especialment a partir del seu segon terç; en el primer terç l'avaluació se centrarà en l'assistència i participació de l'alumne en les classes teòriques i pràctiques) i tenen com a objectiu assegurar l'adquisició gradual per part de l'alumne dels coneixements i les habilitats detallades en l'apartat d'objectius generals de l'assignatura.

Fonts d'informació

Bàsica
	J.A. López Férez, ed., Historia de la literatura griega, Cátedra, Madrid, 1988. L. Canfora, Storia della letteratura greca, Roma-Bari, 2001 A. Lesky, Historia de la literatura griega, Barcelona 1968. Easterling, P.E. - Knox, B.W. (eds.), Literatura griega (Cambridge University), Madrid 1990. M. von Albrecht, Historia de la literatura romana, 2 vols., Barcelona, Herder, 1997. C. Codoñer, ed., Historia de la literatura latina, Cátedra, Madrid, 1997. J. Gómez Pallarès, Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura latina, Bellaterra 2003. G. Cambiano, L. Canfora, D. Lanza, Lo spazio letterario della Grecia antica, Roma-Salerno, 1992-1995. G. Cavallo, P. Fedeli, A. Giardina, Lo spazio letterario di Roma antica, Roma-Salerno, 1989-1991 Ch. Pelling, Literary Texts and the Greek Historian, Routledge, Londres, 2000. D.S. Potter, Literary Texts and the Roman Historian, Routledge, Londres, 1999. C. Calame, Mythe et histoire dans l’Antiquité grecque. La création symbolique d’une colonie, Lausanne 1996. C. Dougherty, The Poetics of Colonization, Oxford 1993 C. W. Fornara, The Nature of History in Ancient Greece, Berkeley 1983. K. Galinsky, Augustan Culture. An Interpretive Introduction, Princeton 1996. B. Gentili, Poesía y público en la Grecia antigua, Barcelona 1996. I. Malkin, Religion and Colonization in Ancient Greece, Leiden 1987. I. Malkin, Myth and Territory in the Spartan Mediterranean, Cambridge 1994 I. Malkin, The Returns of Odysseus. Colonization and Ethnicity, Berkeley-Los Angeles-Londres 1998. T.P. Wiseman, Remus. A Roman Myth, Cambridge 1995.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent