| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. Xarxes socials, xarxes familiars i societat urbana. |
L'aplicació dels estudis sobre xarxes socials a les xarxes familiars. Les parenteles a l'occident urbà. Relacions conjugals i xarxes socials. |
| 2. La funció assitencial de les xarxes familiars. | Parentiu i poder: les elits. Parentiu i mobilitat social: les classes mitges. Parentiu i supervivència: les classes populars. |
| 3. Família i xarxa familiar en els projectes migratoris. | Migració i mobilitat social. La migració com a estratègia de reproducció familiar. La família i la planificació de la migració. |
| 4. Família i xarxa familiar en les trajectòries de la migració. La família transnacional. | La família en la realitat migratòria. Famílies deslocalitzades, famílies reagrupades i famílies mixtes. Estratègies transnacionals d'organització familiar. La imprompta del procés migratori en les famílies. Dones i famílies transnacionals. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'atenció personalitzada (realitzada de forma presencial o mitjançant les TIC) té com a finalitat el suport al treball i desenvolupament individual de cada alumne, i, al mateix temps, serveix de referent al professor per orientar la marxa de l'assignatura i realitzar el procés d'avaluació contínua. |
| Avaluació |
| Altres comentaris i segona convocatòria |
|
L'avaluació d'aquesta assignatura consistirà en la presentació d'un treball alaborat a partir de la lectura de tres articles sobre una mateixa temàtica vinculada als subtemes tractats en els continguts de l'assignatura. Amb els continguts dels tres articles caldrà elaborar una ressenya creuada que en sintetitzi les principals aportacions des d'una anàlisi crítica. |
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
SORONELLAS, M. (coord.), Familias en la migración. Emociones, solidaridades y obligaciones en el espacio transnacional, Barcelona, Icaria
BODOQUE, Y. y SORONELLAS, M. , Parejas en el espacio trasnacional. Los proyectos de mujeres que emigran por motivos conyugales., Migraciones Internacionales, 5(3),
ROCA, J; SORONELLAS, M; BODOQUE, Y., Migraciones por amor. Diversidad y complejidad de las migraciones de mujeres. , Papers. Revista de Sociologia, 97/3: 685-707, |
||||||||
|
Aixelà, Y. 2001, “Cuando los hombres emigran… Discursos y prácticas en torno al reconocimiento social y familiar de las mujeres en Marruecos”. En: OFRIM Publicación especializada en inmigración. Monográfico Historias de vida e inmigración. Pág. 183-200.
Attias-Donfout, Cl; Lapierre, N; Segalen, M. 2002 “Le devoir et l’altruisme” En: Le nouvel sprit de famille. Paris. Odile Jacob. Pág. 99-138.
Beck-Gernsheim, E. 2003, “De camino hacia la familia multicultural”. En: La reinvención de la familia. En busca de nuevas formas de convivencia. Barcelona. Paidós. Pág. 195-254.
Beltran, J. y Sáiz, A. “Família xinesa i immigració”. En: Els xinesos a Catalunya. Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Alta-fulla. Pág: 20-36
Bott, E. 1990, “Roles conyugales y redes sociales” y “Relaciones con los parientes”. En: Familia y red social. Madrid. Taurus [1971]. Pág. 91-136 y 155-202.
Bryceson, D. (Ed.) 2001, The transnational family. New european frontiers and global networks. London. Berg.
Carrasco, S. 2004, (ed.) Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana y senegambiana. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació.
Comas d’Argemir, D y otras, 1990 “Sistema familiar y redes de parentesco en contextos urbanos; conflictos y solidaridades” En: Antropologia, colección Estudis i propostes, 2, Generalitat Valenciana. Pág. 103-114.
Comas d’Argemir, D., Grioles, P. y Soronellas, M., 1994 “Emigración, etnicidad y redes de parentesco en un barrio de Tarragona”. San Sebastián. Actas de III Congreso de Antropologia.
Constable, N. 2005, “Introduction. Cross-border Marriages, Gender and Mobility in Transnacional Asia”. En: Constable, N. (ed.) Cross-border Marriages, Gender and Mobility in Transnacional Asia. Philadelphia. University of Pennsylvania Press.
D’Aubeterre, M.E., 1995 “Tiempos de espera: emigración masculina, ciclo doméstico y situación de las mujeres en San Miguel Acuexcomac, Puebla” En: González, S. y Sallez, V. (Coord.) Relaciones de género y transformaciones agrarias. México. El Colegio de México. Pág. 255-297. Depraz, N. 1992 “Réseau familiale et modes de residence. L’exemple de deux communautés grecques entre Grèce et Turquie. Ethnologie Française, XXII. Pág. 442-451.
Dennersmarck-Berner, C. 1995 Las élites emergentes en las grandes empresas corporativas: estructura familiar y movilidad geográfica. Tesis Doctoral. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona.
Firth, R. (ed.) 1956, Two Studies of Kinship in London. Londres. The Athlone Press.
Izquieta, L. 1996 “Protección y ayuda mutua en las redes familiares” En: Revista Española de Investigaciones Sociológicas 74:189-207.
Le Wita, B. 1988, Ni vue ni conque. Approche ethnographique de la cultura bourgeoise. Paris. Editions de la MSH.
McDonogh, G. 1986 “Familia, agencia y red de relaciones del poder: Hacia una comprensión comparativa de las élites”. En: Las buenas familias de Barcelona. Barcelona. Omega. Pág. 265-279.
Mascarell, M. 1998, “Estrategias familiares de acceso a la vivienda. Redes familiares y ayudas intergeneracionales en Hospitalet de Llobregat.” En: Actas del Congreso Español de Sociología. A Coruña, 24-26 de septiembre.
Pedone, Cl. 2006, De l'Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries. Barcelona. Editorial Mediterrània.
Pedroso de Lima, A. 2003, Grandes familias, grandes empresas. Ensaio Antropológico sobre uma elite de Lisboa. Lisboa. Publicaçoes. Dom Quixote.
Rodríguez, D. 2004, Inmigración y mestizaje hoy. Formación de matrimonios mixtos y familias transnacionales de población africana en Catalunya. Barcelona. Publicacions de la UAB.
Roigé, X. 1998, “Les xarxes de parentiu”. En: Giner S. (Dir.) La societat catalana. Barcelona. Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Pág. 417-141.
Segalen, M. 1992, “Familia y poder social” y “Las relaciones de parentesco en la sociedad urbana”. En: Antropología histórica de la familia. Madrid. Taurus. Pág. 239-243.
Segalen, M. 1990, “L’importance d’être parent” En: Nanterriens. Les familles dans la ville. Une ethnologie de la identité. Toulousse. Presses Universitaires du Mirail. Pág. 113-126.
Sennet, R. 1980, La famille contre la ville. Les classes moyennes de Chicago a l’ère industriel (1872-1890). Encre. Recherches.
Turner, C. 1965, “Conjugal roles and social networks”. En: Human Relations. 20:121-131.
Young, M. y Willmott, P. 1957, Family and Kinship in East London. Londres. Routledge.
Young, M. y Willmott, P. 1968, Family and Class in London Suburb. Londres Routledge. |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|||||||||