DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) ANÀLISI DE DISCURSOS PERSUASIUS Codi 12765104
Ensenyament
Comunicació Estratègica en la Societat del Risc (2012)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Estudis de Comunicació
Coordinador/a
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
 Adreça electrònica arantxa.capdevila@urv.cat
Professors/es
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant L'objectiu principal d'aquesta assignatura és dotar als i a les alumnes d'eines per a construir discursos persuasius en l'àmbit de la comunicació política i institucional així com d'estratègies d'anàlisi dels discursos públics.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Aprendre els conceptes teòrics i metodològics relacionats amb la comunicació estratègica per a partits polítics, empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc, tant per a la seva aplicació professional com d'investigació
  AC2 Identificar i interpretar els processos i els fenòmens informatius i comunicatius de partits polítics, les empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc
  AC4 Crear i desenvolupar estratègies de comunicació que siguin eficaces, correctes i atractives pels diferents tipus d'empreses, institucions, organitzacions o partits polítics, així com dominar els conceptes i tècniques de planificació estratègica de comunicació en entorns canviants
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Reflexionar sobre els components estratègics dels discursos polítics, institucionals i de las organitzacions. AC1
 BC3
Estudiar l'estructura dels discursos persuasius AC2
Construir discursos persuasius adaptats a situacions comunicatives concretes. AC4
 BC4
BC6
 CC4
Analitzar discursos persuasius dels àmbits de la comunicació institucional, política i corporativa AC1
 BC4
BC5
BC6
 CC3
CC4

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Conceptualització teòrica del discurs persuasiu 1.1. Comunicació estratègica. La clau persuasiva.
1.2. La importància de la interpretació.
1.3. Definició retòrica de discurs.
1.4. El fet retòric i el text retòric.
Tema 2. Formes de construir i d'analitzar discursos. 2.1. Storytelling.
2.2. La perspectiva retòrica.
Tema 3. El discurs persuasiu com a estratègia. 3.1. Les etapes en la construcció/anàlisi dels discursos.
3.2. Intellectio: La valoració pragmàtica de la situació comunicativa.
3.3. Inventio: La base argumentativa del discurs.
3.4. Dispositio: L'estructura del discurs.
3.5. Elocutio: Els elements textuals.
3.6. Actio: La posada en escena del discurs.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
15 0 15
Presentacions / exposicions
3 0 3
Treballs
5 45 50
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
4 0 4
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació del curs. Explicació de les dinàmiques de treball: debats en grup, presentacione, discusions i treball individual.
Sessió Magistral Exposició dels principals conceptes relacionats amb la comunicació estrtègica. En concret les explicacions se centraran en els discursos polítics, institucionals i corporatius.
Presentacions / exposicions Presentació a l'aula de les conclusions a les que s'han arribat en les sesions de cas a l'aula.
Treballs Els treballs consisteixen en l'aplicació dels conceptes explicats a classe a l'anàlisi de discursos.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària A partir d'un discurs proposat per la professora, els alumnes/as han d'aplicar categories d'análisis explicades a classe.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Horari d'atenció: Dilluns de 16:00 a 17:00 hores Poden demanar-se cites personalitzades. Tutories no presencials a través del correu electrònic.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Exposició a classe de les conclusions extretes en els estudis de cas. Discussió entre els grups. 10%
Treballs Els alumnes hauran de lliurar un treball individual 45%
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Anàlisi en grup de dos discursos proposats per la professora. 45%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

ALBALADEJO MAYORDOMO, A. (1993a): La retórica. Madrid: Síntesis, [1989].

- (1993b): “Algunos aspectos pragmáticos del sistema retórico”. En RODRÍGUEZ PEQUEÑO, M. (Comp.): Teoría de la literatura. Investigaciones actuales. Valladolid: Universidad de Valladolid. Páginas 47-61.

- (1998a): “Textualidad y comunicación: perspectiva y renovación del sistema retórico (La retórica recepta como base de la retórica moderna). En RUIZ CASTELLANOS, A.; VIÑEZ SÁNCHEZ, J.; SAEZ DURAND, J. (Coord.) (1998). Cádiz: Universidad de Cádiz. Páginas 3-14.

- (1998b): Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa. Alicante: Universidad de Alicante. [1986]

- (2009): "El sistema de la retórica". En Ferreira, i.; Gómez Cervantes, M. M. (Org.): Retórica e mediatizaçao. Covilha: Libros Labcom, pp. 5-28.

ALBALADEJO, T.; CHICO RICO, F. (1998): “La intellectio en la serie de las operaciones retóricas no constituyentes de discurso”. En Teoría/Crítica, nº 5. Alicante: Universidad de Alicante. Páginas 339-352.

ARDUINI. S. (2000): Prolegómenos a una teoría general de las figuras. Murcia: Universidad de Murcia.

ARISTÓTELES (1985): La retórica. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

BRETON, P. (1996): L’argumentation dans la communication. París: Editions la Découverte.

BRETON, P., GAUTHIER, G. (2000): Histoire des théories de l’argumentation. París: Editions La Découverte.

CANALETA, P. (2011): Explica't amb una història. Onze claus per construir un relat guanyador. Barcelona: Editorial UOC.

CAPDEVILA, A. (2004): El discurso persuasivo. Barcelona: Aldea Global.

CARVER, T.; PIKALO, J (eds.) (2008): Political Language and Metaphor. Interpreting anf changing the world. London: Routledge.

CATTANI, A. (2003): Los usos de la retórica. Madrid: Alanza Ensayo.

DEL RÍO, E.; CABALLERO, J.; ALBALADEJO, T. (1998): Quintiliano y la formación del orador político. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos.

DUEÑAS, B.; FERNÁNDEZ, E., VELA, D. (2011): De Ciceron a Obama. El arte de comunicar con eficacia. Retórica, oratoria y técnicas de expresión oral. La Coruña: Netbiblo.

ECO, U. (1992): Los límites de la interpretación. Barcelona: Lumen. [1990]

- (1993): Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Lumen. [1979]

- (1996): Seis paseos por los bosques narrativos. Barcelona: Lumen. [1994]

- (2000): Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen. [1976]

GARCÍA NOBLEJAS, J.J. (1996): Comunicación y mundos posibles. Pamplona: Eunsa.

GAUDREAULT, A.; JOST, F. (1995): El relato cinematográfico. Cine y narratología. Barcelona: Paidos. [1990]

GIL-JUAREZ, A.; VITORES, A. (2011): Comunicación y discurso. Barcelona: Editorial UOC.

GÓMEZ ALONSO, J. C. (1994): “Influencia de memoria y actio en la construcción del discurso retórico”. En The Journal of Rhetorical Studies/Le Revue Canadienne d’Études Rhétoriques, nº 8. Páginas 9-15.

GÓMEZ CERVANTES, M. M. (2006): Propuestas para la nueva retórica empresarial. La programación neurolingüística y la metodología del problem solving. Tonos Digital, 12. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/viewArticle/61

- (2007): "La presencia de los géneros retóricos en la realidad comunicativa de la empresa". Tonos Digital, 13. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/viewArticle/112

GOODMAN, N. (1990): Maneras de hacer mundos. Madrid: Visor. [1978]

GRUPO m (1987): Retórica general. Barcelona: Paidos. [1982]

- (1993): Tratado del signo visual. Madrid: Cátedra. [1992]

HERNÁNDEZ GUERRERO, J.A. (1998a): “Hacia un planteamiento pragmático de los procedimientos retóricos”. En Teoría/Crítica, nº 5. Alicante: Universidad de Alicante. Páginas 403-425.

- (1988b): “De la actio de Quintiliano a la imagen pública”. En ALBALADEJO, T.; DEL RÍO, E.; CABALLERO, J. (1998): Quintiliano: Historia y actualidad de la retórica. Vol. II. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 87-100.

HOOGAERT, C. (1995): “Perelman et Toulmin. Pour une rhétorique neo-dialèctique. A Hermès, 15. París: CNRS. Pàgines 155-171.

LAKOFF, G.; JOHNSON, M. (1998): Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra. [1980]

LAUSBERG, H. (1990): Manual de retórica literaria. Madrid: Gredos. 3 vol. [1967]

LE GUERN, M. (1981): “Metaphore et argumentation”. En DD. AA. (1981): L’argumentation. Lyon: Presses Universitaires du Lyon. Páginas 65-74.

- (1990): La metáfora y la metonimia. Madrid: Cátedra. [1973]

LO CASCIO, G. (1998): Gramática de la argumentación. Madrid: Alianza.

LÓPEZ EIRE, A. (2000): Esencia y objeto de la retórica. Salamanca: Universidad de Salamanca.

LUNTZ, F. (2011): La palabra es poder, Lo importante no es lo que dices sino lo que la gente cree entender. Madrid: La esfera de los libros.

MARIMON LLORCA, C. (1998): “La especificidad pragmática de la pronuntiatio y su incidencia en la construcción del discurso retórico”. En ALBALADEJO, T.; DEL RÍO, E.; CABALLERO, J. (1998): Quintiliano: Historia y actualidad de la retórica. Vol. II. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 645-658.

MARZOCCHI, C. A. (1998): Interpretare il discorso argumentativo. Teoria, aspetti e problemi. Trieste: Universidad de Trieste.

NUÑEZ, A. (2007): ¡Será mejor que lo cuentes!: Los relatos como herramientas de comunicación: Storytelling. Barcelona: Empresa Activa.

- (2011). La estrategia del pingüino. Influir con mensajes que se contagian de persona a persona. Madrid: Conecta.

PASTOR, Ll. (2010): Retórica exprés: el sistema rápido basado en los clásicos para comunicar con éxito. Barcelona: Editorial UOC.

- (2011): Escritura sexi. Barcelona: Editorial UOC.

PERELMAN, Ch. (1997): El imperio retórico. Retórica y argumentación. Santa Fe de Bogotá: Norma. L’empire rhétorique. Rhétorique et argumentation. París: Libraire Filosofique J. Vrin. [1977]

PERELMAN, Ch,; OLBRECHTS-TYTECA, L. (1994): Tratado de la argumentación. La Nueva Retórica. Madrid: Gredos. [1958].

PERICOT, J. (1997): “Transitar por los mundos posibles”. En Temes de Disseny, 14. Barcelona: Elisava. Páginas

- (2002): Mostrar para decir. La imagen en contexto. Barcelona: Aldea Global.

PUJANTE, D. (2003): Manual de retórica. Madrid: Castalia Universidad.

RAMON-CORTÉS, F. (2007): La isla de los cinco faros. Un recorrido por las claves de la comunicación. Barcelona: RBA.

SALMON, Ch. (2008): Storytelling: La máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Barcelona: Península.
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent