DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) COMUNICACIÓ EN LES ORGANITZACIONS POLÍTIQUES Codi 12765216
Ensenyament
Comunicació Estratègica en la Societat del Risc (2012)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa Jul., Set.
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Estudis de Comunicació
Coordinador/a
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Adreça electrònica arantxa.capdevila@urv.cat
Professors/es
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant L'objectiu principal d'aquesta assignatura és analitzar els principals processos comunicatius propis de les organitzacions polítiques en un context en canvi continu. Aquest curs se centra en com comuniquen les organitzacions i institucions polítiques tant en campanya electoral com fora dels períodes de campanya. S'analitzen els principals mitjans que empren en les seves comunicacions, les estratègies que utilitzen i els efectes que es generen.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Aprendre els conceptes teòrics i metodològics relacionats amb la comunicació estratègica per a partits polítics, empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc, tant per a la seva aplicació professional com d'investigació
  AC2 Identificar i interpretar els processos i els fenòmens informatius i comunicatius de partits polítics, les empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc
  AC4 Crear i desenvolupar estratègies de comunicació que siguin eficaces, correctes i atractives pels diferents tipus d'empreses, institucions, organitzacions o partits polítics, així com dominar els conceptes i tècniques de planificació estratègica de comunicació en entorns canviants
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp de la comunicació estratègica.
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC5 Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer els principals processos comunicatius de les institucions públiques. AC1
AC2
AC4
Conèixer els principals processos comunicatius dels partits polítics durant les campanyes electorals. AC1
AC2
AC4
Aplicar els coneixements adquirits a l'anàlisi de casos concrets relacionats amb la comunicació dels partits polítics i de les institucions públiques. BC2
BC3
Prendre part activa en el treball de grup i en les exposicions dels treballs a classe. BC5
CC3

Continguts
Tema Subtema
La comunicació estratègica en les organitzacions polítiques 1.1. El triangle de la comunicació política: organitzacions polítiques, mitjans i ciutadans.
1.2. La configuració d'un nou espai discursiu.
1.3. La gestió de la comunicació en contextos inestables: escàndol polític, crisi política i conflicte polític.
Trets bàsics del discurs polític en la nova esfera pública 2.1. Personalisme i discurs populista.
2.2.Democratització del discurs i la igualtat d'accés a l'esfera pública.
2.3. Desideologització, espiral del cinisme i postveritat.
2.4. Tecnologització. Hipermilitància i bombolles cognitives.
2.5. Espectacularització i sentimentalització del discurs polític.
2.6. Mercantilització: el discurs com a mercaderia rendible.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
15 0 15
Treballs
5 45 50
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
4 0 4
Presentacions / exposicions
3 0 3
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació del curs. Explicació de les dinàmiques de treball: debats en grup, presentacions, discussions i treball individual.
Sessió Magistral Exposició dels principals conceptes relacionats amb la comunicació estratègica. En concret, les explicacions se centraran en les estratègies de comunicació en campanya electoral i de les institucions.
Treballs Quan s'iniciï l'assignatura, les professores proposaran un treball individual als estudants
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària A partir d'un cas pràctic proposat per les professores, els estudiants hauran d'aplicar categories d'anàlisi explicades a classe.
Presentacions / exposicions Presentació a l'aula de les conclusions a les que s'han arribat en les sessions de cas a l'aula.
Atenció personalitzada Tutories.

Atenció personalitzada
 
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
Atenció personalitzada
Descripció
Les tutories es concertaran a través del correu electrònic.

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs Els estudiants hauran de presentar un treball individual 45%
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Treball en grup realitzat en el marc de les sessions teòriques 45%
Presentacions / exposicions Exposició a classe de les conclusions extretes en els estudis de cas. Debat entre els grups. 10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.


Fonts d'informació

Bàsica

Aragón, P., Kappler, K. E., Kaltenbrunner, A., Laniado, D. and Volkovich, Y. (2013), "Communication Dynamics in Twitter During Political Campaigns: The Case of the 2011 Spanish National Election". Policy & Internet, 5 (2), 183-206.

Castelló, Enric (ed.) (2012), La mediatización del conflicto político, Barcelona: Laertes.

Casero, Andreu (2008), La construcció mediática de las crisis políticas, Madrid: Fragua.

Casullo, María Esperanza (2019), ¿Por qué funcionan el populismo? Buenos Aires: Siglo XXI Editores.

Elizalde, Luciano H. (2009), Gestión de la comunicación pública. Empresas, grupos e instituciones en el escenario público, Barcelona: Bosch.

Enli , G. S. and Skogerbø, E. (2013), "Personalized campaigns in party-centered politics.Information", Communication & Society, 16 (5), 757-774.

Gallardo, Beatriz (2018), Tiempos de hipérbole. Inestabilidad e interferencias en el discurso político. Valencia: Tirant Humanidades.

Innerarity, Daniel (2018), Política para perplejos. Madrid: Galaxia Gutemberg.

Izurieta, Roberto (Coord.) (2009), Estrategias de comunicación política para campañas y gobiernos, México: BUAP, 2009. 

Klinger, U. and Svensson, J. (2015) "The emergence of network media logic in political communication: A theoretical approach". New Media & Society, 17 (8), 1241-1257.

Lynda Lee Kaid (eds.) (2011), Techno Politics in Presidential Campaigning. New voices, New Technologies and New Voters, New York: Routledge.

Mancera, Eva.; Pano, Ana (2013), El discurso político en twitter, Barcelona: Divulga!

Stanley, Jason (2019), Facha. Cómo funciona el fascismo y cómo ha entrado en tu vida. Madrid: Blackie Books.

Thompson, John B. (2001), El escándalo político, Barcelona: Paidós.

Vaccari, C. (2012), "From echo chamber to persuasive device? Rethinking the role of the Internet in campaigns". New Media and Society, 15 (1), 109-127.

Vergeer, M., Hermans, L. and Sams, S. (2013). "Online social networks and micro-blogging in political campaigning: The exploration of a new campaign tool and a new campaign style". Party Politics, 19 (3), 477-501.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent