DADES IDENTIFICATIVES

2012_13

Assignatura (*)

ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE L'ART EN RELACIÓ AL TERRITORI

Codi

12775101

Ensenyament

Patrimoni Artístic i Cooperació Cultural (2012)

Cicle

2n

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

4

Obligatòria

Primer

Únic anual

Llengua d'impartició

Català

Departament

Història i Història de l'Art

Coordinador/a

SALCEDO MILIANI, ANTONIO ENRIQUE

Adreça electrònica

antonio.salcedo@urv.cat
sofia.mata@urv.cat

Professors/es

SALCEDO MILIANI, ANTONIO ENRIQUE

MATA DE LA CRUZ, SOFIA

Web

Descripció general i informació rellevant

Importància del territori en l'origen, desenvolupament i característiques de l'art.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Comú
	AC2	Identificar els aspectes teòrics que intervenen en la conceptualització del patrimoni cultural i artístic
	AC8	Interpretar les obres d'art en el seu context històric i artístic
	AC9	Desenvolupar una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d'expressions artístiques i culturals valorant la importància del diàleg intercultural i la realització d'experiències artístiques compartides
	AC10	Utilitzar les diferents metodologies d'investigació sobre el patrimoni arquitectònic, escultòric, pictòric, fotogràfic i cinematogràfic de l'Arc Mediterrani y Amèrica Llatina
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC3	Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
	BC4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
	BC5	Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
	CC3	Gestionar la informació i el coneixement.
	CC4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Objectius 1. Conèixer la importància que té el territori en el naixement i desenvolupament de les manifestacions artístiques. 2. Valorar la relació existent entre el territori i la identitat 3. Estudiar el patrimoni artístic tant de l’Amèrica Llatina com de l’Artc mediterrani especialment en relació al seu territori . Exemples concrets	AC2 AC8 AC9 AC10	BC3 BC4 BC5	CC2 CC3 CC4

Continguts

Tema	Subtema
1. Interpretació del territori com a resultat de la interacció entre patrimoni cultural i natural	• El Paisatge natural • El Paisatge com a patrimoni cultural • Paisatge i Art
2. El territori com a element generador d'identitat	• La identitat • La memòria • La Cultura. • Paper de la Història de l'Art
Tema 3: L’italianisme pictòric i escultòric (Segle XIV)	• Pintura. El italianisme de la primera meitat del segle XIV. Referents italians. Primeres rutes del trescentisme. • Pintura. El italianisme de la segona meitat del segle XIV. Els tallers de Tarragona: Joan de Tarragona i el retaule de Paret Delgada. El Mestre de Santa Coloma de Queralt a la catedral de Tarragona. La pintura italianitzant a Tortosa. • Escultura. Primera meitat del segle XIV. Referents italians en els escultors de Tarragona. El sepulcre de Joan d'Aragó a la catedral de Tarragona. Guillem Seguer i Guillem Timor a Montblanc. • Escultura. Segona meitat del segle XIV. Pere Moragues a les catedrals de Tarragona i Tortosa. El retaule de la Verge de l'Estrella a la catedral de Tortosa. Jordi de Déu a Poblet, Santa Coloma de Queralt, Montblanc i la catedral de Tarragona.
Tema 4: L’Escola del Camp (Segle XVI)	• Factors determinants. Fórmules del Renaixement italià i preceptes del llenguatge clàssic: el classicisme tardà a Catalunya. • L'ambient humanista. Els arquebisbes. Els canonges. • Caràcters formals de l'arquitectura de l'Escola del Camp: elements constructius bàsics, ordres clàssics, espai i ritme, decoració. • Els protagonistes. Els arquitectes: Jaume Amigó i Pere Blai. • Arquitectura religiosa. Capelles de la catedral de Tarragona. Esglésies parroquials, convents i ermites de la Selva del Camp, Ulldemolins i Cornudella. • Arquitectura civil. Castell de Torredembarra. Cases a Alcover i Tivissa. Façana, vestíbul i Saló de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Barcelona.
5. Art mediambiental	• Art i Ecologia • Artistes que treballen en el paisatge • Escultura ambiental • Artistes que treballen amb elements naturals • Interès pel jardí • Artistes que imiten la natura
6. Amèrica Llatina: Art i Territori	• El cos com a territori • Vessant soci política • Mestissatge i internacionals culturalisme • La Cultura Popular

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

1

0

1

Sessió Magistral

30

0

30

Presentacions / exposicions

10

0

10

Treballs

0

40

40

Atenció personalitzada

4

0

4

Proves de desenvolupament

2

13

15

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Explicació general del programa, dels treballs i activitats a desenvolupar i del sistema d'avaluació.
Sessió Magistral	Exposició i anàlisi dels temes explicitats al temari, de les aportacions més qualificades dels artistes més destacats de cada un d'ells i de les obres fonamentals
Presentacions / exposicions	Cada alumne presentarà a classe el seu treball mitjançant un power point. Es valoraran l'ordre expositiu, la claredat d'exposició, la metodologia i les fonts utilitzades.
Treballs	Els treballs es realitzaran de manera individual. Consistiran en la realització d'un estat de la qüestió, amb una anàlisi detallada de la bibliografia existent sobre una qüestió teòrica, un artista o una de les obres fonamentals estudiades.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada

Treballs

Descripció

Els alumnes hauran de concertar un mínim de dues entrevistes amb el/la professor/a per tal de realitzar un seguiment del treball

Avaluació

	Descripció	Pes
Presentacions / exposicions	Cada alumne presentarà a classe el seu treball mitjançant un power point. Es valoraran l'ordre expositiu, la claredat d'exposició, la metodologia i les fonts utilitzades.	10%
Treballs	Els treballs es realitzaran de manera individual. Consistiran en la realització d'un estat de la qüestió, amb una anàlisi detallada de la bibliografia existent sobre una qüestió teòrica, un artista o una de les obres fonamentals estudiades.	40%
Proves de desenvolupament	1. Analitzar quatre obres 2. Desenvolupar un tema . Dues propostes per escollir una Les preguntes faran referència als continguts treballats a les sessions magistrals fins una setmana abans de l'examen.	40%
Altres	Assistència i participació a classe	10%

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	Temes 1,2,5 i 6 AA.VV.,Cuba siglo XX modernidad y sincretismo, Barcelona, Centre d’Art Santa Mònica, p.244 AA.VV. Différents Natures, Visions de l'art contemporain, Lindau, Epad. Ministère de la Culture et de la Francophonie D´légation aux arts plasriques. Juin-septembre 1993 AA.VV. Otro Mirar, Arte Contemporáneo Argentino, Barcelona, Centre d'Art Santa Mònica, 17 de junio!31 de agosto 1997, AA.VV. Artistas Latinoamericanos del siglo XX, Sewvilla, Ayuntameinto de Sevilla, The Museum of Modern Art, 1992, p.364. AA.VV. Ibarrola, Madrid, Centro Cultural del Conde Duque, Ayuntamiento de Madrid, Concejalía de Cultura, Enero de 1987 AA.VV., Patrimoni, memòria i Identitat, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, Facultat de Lletres, 2008 ASENSIO SERVER, Francisco, World Enviromental design. Elements of Lanscape, Barcelona, 1995 GARRAUD, Colette, L’idée de nature dans l’art contemporain, Paris, Flammarion, 1997 LE GOFF, Jacques El orden de la memoria. Paidos, barcelona 1991. LOPEZ LILLO, Antonio y RAMOS, Ángel: Valoración del Paisaje Natural, Editorial Abada, Serie Lecturas de Paisaje, Madrid, 2010 MADERUELO, Javier, Arte y Naturaleza, , Huesca, La Val de Onsera, 1996 MADERUELO, Javier, La Pérdida del Pedestal, Madrid, Círculo de Bellas Artes, 1994 MADERUELO, Javier (ED), Paisaje y Patrimonio. , Editorial Abada, Serie Lecturas de Paisaje, Madrid, 2010 MADERUELO, Javier (ED), Paisaje y Arte. , Editorial Abada, Serie Lecturas de Paisaje, Madrid, 2007 RAQUEJO, Tonia, Land art, Madrid, Nerea, 1998 SEYMOUR, Anne, Piedras, Richard Long, Palacio de cristal, Parque del Retiro 28 Enero/20 abril 1986, Ministerio de Cultura. Madrid. SALCEDO MILIANI, Antonio, América Latina, Arte y Territorio, http://www.upo.es/historia_arte/export/sites/historia_arte/ATRIO/Atrio_10/Antonio_Salcedo_Miliani_America_Latina_Arte_y_Territorio.pdf SULLIVAN, Edward, “Artistas del siglo XX en Latinoamérica: Una perspectiva de fin de siglo, Artistas latinoamericanos del Siglo XX, Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 1992 Temes 2 i 3 ALCOY I PEDRÓS, Rosa, (ed.) Pintura I. De l’inici a l’italianisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. L’Art Gòtic a Catalunya. · “El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l’italianisme del segle XIV: el retaule dels Sants Joans", Recull (Santa Coloma de Queralt) 4 (1996) p. 7-26. BATLLE I HUGUET, Pere, "Las pinturas góticas de la Catedral de Tarragona y de su Museo Diocesano", Boletín Arqueológico de Tarragona (Tarragona) LXX (1952) p. 198-218. BESERAN I RAMON, Pere, Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura catalana del segle XIV. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2003. CAPDEVILA I FELIP, Sanç, La Seu de Tarragona. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1935. Biblioteca Històrica, II. CARBONELL I BUADES, Marià, L'Escola del camp de Tarragona en l'arquitectura del segle XVI a Catalunya. Tarragona: Diputació de Tarragona. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, secció d'arqueologia i història, 1986. El Palau de la Generalitat a l'època del Renaixement. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2004. El Palau de la Generalitat de Catalunya, 600 años. Arte y arquitectura. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2005. CHUECA GOITIA, F., La arquitectura del siglo XVI. Madrid: Plus Ultra, 1953. Ars Hispaniae, 11. COMPANYS I FARRERONS, Isabel: MONTARDIT, Núria, "El mestre pintor trescentista Joan de Tarragona", Universitas Tarraconensis (Tarragona) (1982), p. 23-36. DURAN I SANPERE, Agustí, Els retaules de pedra. Barcelona: Alpha, 2 vols, 1932-1934. L’Escola del Camp i l’Arquitectura del Renaixement a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona, 1990. ESPAÑOL, Francesca, Guillem Seguer de Montblanc. Un mestre trescentista, escultor, pintor i arquitecte.Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 1994. FLORENSA, A. “Un arquitecto catalán renacentista: Pere Blay”. Revista Nacional de Arquitectura (Madrid) 92 (1949), p. 377. FORT I COGUL, Eufemià, El Santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona. La Selva del Camp: Analecta Selvatana, 1947. El Convent de Sant Agustí a la Selva del Camp de Tarragona. La Selva del Camp: Analecta Selvatana, 1950. L’ermita de Sant Pere del Puig (La Selva del Camp). La Selva del Camp: Analecta Selvatana, 1953. FUGUET I SANS, Joan, “Una casa del arquitecto Pere Blai en Alcover”. Revista del Centre d’Estudis Alcoverencs (Alcover) 10 (abril-juny 1980) p. 1-13. GARRIGA I RIERA; Joaquim, (amb la col·laboració de Marià Carbonell) L’Època del Renaixement. S. XVI. Barcelona: Ed. 62, 1986. Història de l’Art Català, IV. GUDIOL RICART, Josep; ALCOLEA BLANCH, Santiago, Pintura gòtica catalana. Barcelona: Polígrafa, 1986. LIAÑO MARTÍNEZ, Emma, “Guillem Timor, un artista de Montblanc en el siglo XIV”. Quaderns d’Història Contemporània. Homenatge a Maria Antònia Ferrer i Bosch (Tarragona) ... (1991), p. 273-293. MARTINELL, Cèsar , “El arquitecto Pere Blay en el Campo de Tarragona”. Boletín Arqueológico de Tarragona (1952) p. 273-279. RÀFOLS, Joan F., Pere Blay i l’arquitectura del Renaixement a Catalunya. Barcelona: Associació d’Arquitectes de Catalunya, 1934. RICOMÀ I VENDRELL, Francesc Xavier, “Notas sobre el castillo de Torredembarra (s. XVI)”. Quaderns d’Història Tarraconense (Tarragona) II (1980) p. 77-98. SERRA VILARÓ, Joan, “Pedro Blay”. Boletín Arqueológico de Tarragona (1950) p. 154-155.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent