DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL PAISATGE. PALEOAMBIENT I GIS Codi 12805101
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
Adreça electrònica joseignacio.fiz@urv.cat
josepmaria.palet@urv.cat
Professors/es
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant En un primer bloc es descriuen tècniques i mètodes per tal d'analitzar el paleoambient. En un segon bloc s'expliquen les tècniques i mètodes per tal d'utilitzar, documentar, explotar i analitzar amb el GIS i la teledetecció els estudis de paisatge en la antiguitat.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC6 Familiaritzar-se amb les ciències experimentals que intervenen en l'anàlisi arqueològica, ja sigui a nivell geològic, de restitució paisatgística, de fauna i antropologia física, o d'anàlisis fisicoquímiques dels materials.
  AC9 Conèixer les línies de recerca actuals de l'arqueologia.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC7 Tenir sensibilització en temes mediambientals.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
AC6
AC9
BC2
BC7
CC1
CC2

Continguts
Tema Subtema
BLOC I. Paleoambient
I. 1. L'Arqueologia del Paisatge.

1.Definicions.
2.Àmbits de recerca . l’Arqueologia Ambiental.
I. 2. Geomorfologia i procesos geològics.
1. La geoarqueologia aplicada als períodes històrics
2. Cicles climàtics , acció antròpica i reacció dels hidrosistemes
3. Geomorfologia: agents modelitzadors. Característiques i variacions temporals
4. Cartografia geomorfológica. Sedimentologia de camp i de gabinet
I.3.Paleobotànica. La Palinologia: una eina d’interpretació arqueològica 1. Principis bàsics de la palinologia
2. Metodologia
3.Altres indicadors paleoambientals: Microfòssils no pol•línics i Microcarbons
4.Palinologia aplicada a l’Arqueologia del Paisatge.
5.Avaluació del impacte humà sobre el paisatge: els Indicadors Pol•línics d’Antropització i altres elements pol·línics d’interpretació
6.Estudis a alta resolució temporal i construcció de models cronològics
I.4.Paleobotànica. L’antracologia.
1. Principis bàsics
2. Metodologia
3. Antracologia aplicada a l’Arqueologia del Paisatge
I.5.Estudi de casos
1. Geomorfologia i arqueomorfologia a la vall mitja del Roina (França)
2. L’antropització de medis humids litorals mediterranis: la vall dels Baux (Provença, França) i la plana de l’Empordà
3. El delta del Llobregat i la muntanya de Montjuïc (Pla de Barcelona)
4. Els sistemes de terrasses a la Serra de Marina (Pla de Barcelona) i al Montseny (Vallès)
5. Arqueologia Ambiental als paisatges centuriats del NE de la Tarraconensis.
Bloc II. GIS i Teledetecció
II.I Introduccio, GIS i teledetecció aplicada. 1. Introducció i aspectes teòrics dels GIS i la teledetecció.
2. Tipus de dades. Projeccións, datum i sistemes de referència: ED50, ETRS89, WGS84.
3. Funcionament bàsic d'un GIS.
4. Creació i manipulació de capes vectorials
II.2 La estructuració i definició de les dades d'un projecte GIS.

1. La creació i definció de la geobase de dades.
2. Les bases de dades relacionals
3. Creació, manipulació, consulta i selecció de dades en un GIS.
II.3. Models Digitals d'Elevació.

1. Que es un DEM?
2. Fonts d'informació.
3. Creació i incorporació a un GIS
4. Derivades bàsiques d'un DEM: pendent, orientació, corbes de nivell, model de sombres.
5. Creació de microtopografies. Importar cotes d'un DGPS. La interpolació i generació de DEM.
6. Fotogrametria aèria.
7. Generació d'un DEM a partir d'un vol aèri.
II.4. Les fonts d'informació cartogràfica i fotogràfica.

1. Els servidors d'imatges: ortofotografies, cartografia i imatges de satel.·lit.
2. Georeferenciar imatges i cartografía.
3. Treballar amb WMS.
II.5 Teledetecció; Dades LIDAR
1. Que es LIDAR?
2. Tractament bàsic de dades LIDAR: Generar un DTM i un DEM.
3. La variable intensitat del sensor LIDAR. Generar mapes d'intensitat.
II.6 Explotació de dades (I)

1. Análisis de Territorialidad teórica
2. Cost Surface i STA.
3. Rutes optimes
II.7 Explotacio de dades(II)
1. Estudi del poblament.
2. Análisis Locacional.
3. Estudis de Visibilitat
II.8 Dades ambientals.


1. Anàlisis Hidrológic.
2. Sedimentació,
3. Models d'inundació i erosió.
II.9 Teledetecció aplicada. 1. Tractament d'imatges de satel·lit: imatges multiespectrals i radar.
2. Anàlisis de imatges de satel·lit.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
20 0 20
Pràctiques a laboratoris
4 4 8
Presentacions / exposicions
2 40 42
Sessió Magistral
14 22 36
Pràctiques a laboratoris
12 24 36
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de desenvolupament
2 0 2
Proves objectives de preguntes curtes
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura. Relació detallada de les fonts d'informació.
Sessió Magistral Sessions magistrals de Paleoambient:
sessions Dr. J.M Palet = 14 h
sessions Dr. S.Giralt = 6 h
Pràctiques a laboratoris Pràcticum Laboratori (antracologia)
Dr. Itxaso Euba.
Presentacions / exposicions Presentació, exposicions i debat lectures a l’aula.
Sessió Magistral Sessions Magistrals GIS i Teledetecció
Dr. I. Fiz
Pràctiques a laboratoris Pràcticum Laboratori (GIS i teledetecció)
Dr. I Fiz
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Pràctiques a laboratoris
Pràctiques a laboratoris
Descripció

Avaluació
  Descripció Pes
Pràctiques a laboratoris Realització de pràctiques de GIS i Teledetecció 30%
Proves de desenvolupament Prova de desenvolupament del Bloc de Paleoambient. 50%
Proves objectives de preguntes curtes Prova de GIS i Teledetecció. 20%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
BLOC I. Paleoambient.
Introducció: 

- BURILLO, F. (ed.): Procesos Postdeposicionales, Arqueología Espacial, 16-17, Teruel, 1993.

- BURILLO, F. (ed.): Arqueología del paisaje. Arqueología Espacial, 19-20, Teruel, 1998, pp. 165-271. 

- BUTZER, K.W.: Arqueología. Una ecología del hombre, Crítica, Barcelona, 1989. (1ª ed. anglesa, Archaeology as human ecology, Cambridge, 1982). 

- BUXÓ, R.: Arqueología de las plantas, Crítica, Barcelona, 1997.

Lectures d’estudi

- LEVEAU, Ph., 2005, “L’archéologie du paysage”, Agri centuriati, 2, 2005, 9-24 BERGER, J.-F., 2000, “Les fossés bordiers historiques et l'histoire agraire rhodanienne”, Études rurales 153-154, 59-90

-EJARQUE, A., MIRAS, Y., RIERA, S., PALET, J.M., ORENGO, H.A.,. 2010. “Testing micro-regional variability in the Holocene shaping of high mountain cultural landscapes: a palaeoenvironmental case-study in the eastern Pyrenees, Journal of Archaeological Science, Volume 37, Issue 7, 1468-1479. 

-Ejarque, A., Julià, R., Riera, S., Palet, J.M., Orengo, H.A., Miras, Y., Gascón, C. 2009.
“Tracing the history of highland human management in the Eastern Pre-Pyrenees: an interdisciplinary palaeoenvironmental study at the Pradell fen, Spain”. The Holocene 19: 1-15. 

-JULIA, R. ; RIERA, S., 2012, « Proposta d’evolució del front marítim de Barcelona durant l’Holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes», Quaris, època II, 8 : 16-37.

-HARFOUCHE, R., 2006, “Soil care and water management on ancient Mediterranean slopes: An archaeopedological approach”, Arqueología Espacial 26, 311-339. 

-RIERA, S., PALET, J.M. 2008, “Una aproximación multidisciplinar a la historia del paisaje mediterráneo: la evolución de los sistemas de terrazas con muros de piedra seca en la Sierra de Marina (Badalona, Llano de Barcelona)”, en R. Garrabou y J.M. Naredo (eds.) El paisaje en perspectiva histórica. Formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Monografías de Historia Rural 6, 47-90, Zaragoza.

-RIERA S., CURRAS A., PALET J.M., EJARQUE A., ORENGO H., JULIA R., MIRAS Y., 2009, « Variabilité climatique, occupation du sol et gestion de l’eau en Espagne de l’Âge du Fer à l’époque médiévale: intégration des données paléoenvironnementales et de l’archéologie du paysage », a E. Hermon (dir.), Société et climats dans l’Empire romain. Pour une perspective historique et systémique de la gestion des ressources en eau dans l’Empire romain. Editoriale Scientifica, Nápoles, 251-280.

BLOC II. GIS i Teledetecció

GIS

- Chapman.H, Landscape Archaeology and GIS, GlousterShire, 2009

- CONOLLY,J., LAKE,M. 2009. Sistemas de información geográfica aplicados a la arqueología, Bellaterra-Arqueología

- Gillings M, Mattingly D.J, van Dalen.J: Geographical information systems and landscape archaeology, Oxbow Books, 1999

-Gracia.F, Gurt J.M, Carreras.C, Munilla.G: Jornades d'Arqueologia i Tecnologies de la Informació i la comunicació: recerca, docència i difusió (Barcelona,13 i 14 d'abril de 2000), Arqueomediterranea, 7, 2001.

-Grau.I (ed.), La aplicación de los SIG en la arqueología del Paisaje, 2006

- Magistrat  der Stadt Wien (Ed.) 2004: The e-way into the four dimensions of cultural heritage. Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology.Proceddings of the 31st Conference, Vienna April 2003, BAR International Series 1227, Oxford.

- Martin de la Cruz.J.C, Lucena.A.M 2003: Informatica aplicada a la investigación y la gestión arqueológica.Actas del I encuentro internacional(cordoba 5-7 mayo 2003),Cordoba.

-Mehrer.M, Wescott.K : GIS and archaeological site location modeling, Taylor And Francis, 2006

-Sande.F, Baena.J, Dantas.C,Rocha.G: Sistemas de Informaçao Arqueologica: SIG's aplicados à Arqueologia da Penincula Ibérica

- Stancic.Z, Veljanovski.T: Computing Archaeology for undertanding the past. CAA2000, BAR international series 931, 2001,

Oxford

-Wescott.K,  Brandon.R (ed) : Practical Applications of GIS for archaeologists. A predictive modeling toolkit, 2000.

- WHEATLEY. D, GILLINGS.M 2002: Spatial Technology and Archaeology. The Archaeological Appliccations of GIS, New York.

Remote Sensing

Campana.S, Piro.S: Seeing the Unseen Geophysics and Landscape Archaeology, 2009.

- Johnson.J.K:  Remote sensing in archaeology, An explicity North American perspective, University of Alabama Press, 2006

- Lemmens.M: Geo-information: Technologies, Applications and the Environment, Springer 2011.

- Parcak.S: Satellite remote sensing for Archaeology, NY, 2009

- Pasquinucci.M, Trement.F: Non-destructive techniques applied to landscape archaeology, Oxbow, 2000.

- Schmidt.A: Geophysical data in archaeology:  a guide to good practice, Oxbow Books, 2002

- Wiseman.J, El-Baz.F: Remote Sensing in Archaeology, Springer, 2007

Complementària
BLOC I. Paleoambient.

Arqueologia Ambiental

- BELL, M.; BOARDMAN, J.: Past and Present Soil Erosion. Archaeological and Geographical Perspectives, Oxbow Monograph 22, Oxford, 1992.

- BINTLIFF, J.; DAVIDSON, D.A.; GRANT, E. (eds.): Conceptual Issues in Environmental Archaeology, Edinburgo, 1988.

- BRAVARD, J.P.; PRESTREAU, M. (coord.): Dynamique du paysage. Entretiens de géoarchéologie, DARA nº: 15, Lion, 1997.

- BUTZER, K.W., “Environmental history in the Mediterranean world: cross-disciplinary investigation of cause-and-effect for degradation and soil erosion”, Journal of Archaeological Science, 32, 2005, 1773-1800.

- GROVE, A.T.; RACKHAM, O., 2001, The Nature of Mediterranean Europe. An Ecological History, New Haven, London: Yale University Press.

- LEVEAU, P.; TRÉMENT, F.; WALSH, K.; BARKER, G. (eds.): Environmental Reconstruction in Mediterranean Landscape Archaeology, The Archaeology of Mediterranean Landscapes 2, Oxford, 1999.

- SHACKLEY, M.: Using Environmental Archaeology, Londres, 1985.

- VERMEULEN, F.; DE DAPPER, M. (eds.), 2000, Geoarchaeology of the Landscapes of Classical Antiquity, International Colloquium Ghent 23-24 October 1998, Annual Papers on Classical Archaeology, Suppl. 5, Leiden.

Sobre estudis “integrats” del paisatge

- BERNARDI, M. (dir.): Archeologia del paesaggio, IV Ciclo di Lezioni sulla Ricerca applicata in Archeologia, Florència, 1992.

- BIRKS, H.H.; et al. : The Cultural Landscape. Past, Present and Future, Cambridge, 1988.

- BOTTEMA, S. et al., (eds): Man's Role in the Shaping of the Eastern Mediterranean Landscape, Rotterdam, 1990.

-BURNOUF J. ; LEVEAU, PH. (dir.), Fleuves et marais, une histoire au croisement de la nature et de la culture. Sociétés préindustrielles et milieux fluviaux, lacustres et palustres: pratiques sociales et hydrosystèmes, Archéologie et histoire de l’Art 19, Paris, 2004.

- BRAVARD, J.P.; BURNOUF J.; CHOUQUER, G. (éds.), La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes, XVIIe Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, (19-21 octubre 1996), Éditions APDCA, CNRS, Sophia Antipolis, 1997.

-CLAVEL?LÉVÊQUE, M.; JOUFFROY, I.; VIGNOT, A. (eds.): De la terre au ciel, I. Paysages et cadastres antiques, XIIe Stage international. Besançon 29-31 mars 1993, París, 1994.

-CLAVEL?LÉVÊQUE, M.; PLANA MALLART, R. (eds.): Cité et territoire. Colloque Européen. Beziers 14-16 octobre 1994, París, 1995.

-CHOUQUER, G.; FAVORY, F. (con la colaboración de P. Poupet): Les paysages de l'Antiquité. Terres et cadastres de l'Occident romain (IVe s. avant J.-C. / IIIe s. après J.-C.), París, 1991.

-FAVORY, F.; FICHES, J.L. (dirs.): Les campagnes de la France méditerranéenne dans l'Antiquité et le haut Moyen Age. Etudes microrégionales, D.A.F., 42, París, 1994.

-FRENCH, C.A.I. ; WHITELAW, T.M., 1999, “Soil erosion, Agricultural Terracing and Site Formation Processes at Markiani, Amorgos, Greece: The Micromorphological Perspective”, Geoarchaeology: An International Journal, 14, 2, 151-189.

-GUILAINE, J. (dir.): Pour une Archéologie agraire. A la croisée des sciences de l'homme et de la nature, París, 1991.

-LEVEAU, Ph.; SILLIÈRES, P.; VALLAT, J.P.,: Campagnes de la Méditerranée romaine, Paris, 1993.

-LEVEAU, Ph, PROVANSAL, M., (eds): Archéologie et environnement: de la Sainte Victoire aux Alpilles, Travaux du Centre Camille Jullian, 14, Aix-en-Provence, 1993.

-PALET, JM.; RIERA, S: "Landscape dynamics from Iberian-Roman (2nd-1st centuries BC) to early medieval times (12th. century) in the Montjuïc-El Port sector (Plain of Barcelona, NE Iberian Peninsula), Archeologia Medievale, XXI, 1994, pp. 517-540.

- PALET, J.M.; RIERA, S.: “Organización territorial y dinámica del paisaje en zonas litorales del nordeste de Hispania”, Actas del III Congreso de Arqueología Peninsular, U.T.A.D., 2000 (Vila Real, septiembre 1999), Oporto, 33-45.

- PALET, J.M.; RIERA, S.: “Evolución y antropización del paisaje en zonas de baja montaña mediterránea: estudio arqueológico y paleoambiental de los sistemas de terrazas en la Sierra Litoral catalana”, Paleoenvironmental analysis and landscapes studies, European Comission, Action COST G2, Bruselas, 2000, pp. 101-117.

-VAN DER LEEUW S., FAVORY F., FICHES J.-L. (dir.), Archéologie et systèmes socio-environnementaux. Études multiscalaires sur la vallée du Rhône dans le programme ARCHAEOMEDES, CRA 27, CNRS editions, Paris, 2003.

-WILKINSON, T.J., 2003, Archaeological Landscapes of the Near East, The University of Arizona Press, Tucson.

-VV.AA.: Structures de l’habitat et occupation du sol dans les pays méditerranéens: les méthodes et l’apport de l’archéologie extensive, Castrum 2, Collection de l’École Française de Rome 105, Roma-Madrid, 1988.

 

Palinologia
Principis bàsics

- BURJACHS, F. LÓPEZ Sáez. J.A. & IRIARTE, M.J. 2000. “Metodología Arqueopalinológica”, a AAVV, La recogida de muestras en Arqueobotánica: objetivos y propuestas metodológicas. La gestión de recursos vegetales y la transformación del paleopaisaje en el Mediterráneo occidental. Barcelona; Museu d’Arqueologia de Catalunya.

- Dimbleby, GW. 1985. The Palynology of archaeological sites. London: Academic Press.

- Dumayne-Peaty, L. 2001. “Human impact on vegetation”, a D.R. Brothwell & A. M. Pollard (eds.). Handbook of Archaeological Sciences. London: John Wiley & Sons.

- Faegri, K. & Iversen, J. 1989. Textbook of pollen analysis. 4th edition. Mew Jersey: The Blackburn Press.

- López Sáez, J.A., López García, P. Burjachs, F. 2003. “Arqueopalinología: síntesis crítica”. Polen 12: 5-35.

- Moore, P.D., Webb, J.A. & Collinson, M.E. 1991. Pollen analysis. 2nd edition. Oxford: Blackwell Scientific Publications.

Estudi de casos:

- Jahns, S. 2003. “A late Holocene pollen diagram from the Megaris, Greece, giving possible evidence for cultivation of Ceratonia siliqua L. during the last 2000 years”. Vegetation history and Archaeobotany 12: 127-130.

- Mercuri, A.M., Accorsi, C.A., Bandini Mazzanti, M. 2002. “The long history of Cannabis and its cultivation by the romans in central Italy, shown by pollen records from Lago Albano and Lago di Nemi”. Vegetation history and Archaeobotany 11: 263-276.

- Muller, S.D. 2004. “Palynological study of Antique shipwrecks from the western Mediterranean Sea, France”. Journal of Archaeological Science, 31:343–349.

- Riera Mora, S. 2005. “Canvis ambientals i modelació antròpica del territori entre l’època ibèrica i l’altmedieval a Catalunya: aportacions de la palinologia”. Cota Zero 20: 99-107.

- Rösch, M. 2005. “Pollen analysis of the contents of excavated vessels—direct archaeobotanical evidence of beverages”. Vegetation history and Archaeobotany 14: 179–188

- Trombolda, C. D. & Israde-Alcantara, I. 2005. “Paleoenvironment and plant cultivation on terraces at La Quemada, Zacatecas, Mexico: the pollen, phytolith and diatom evidence“. Journal of Archaeological Science, 32: 341–353.

 

Antracologia

- BLANCO, E., CASADO, M. A., COSTA, M., ESCRIBANO, R., GARCÍA, M., GÉNOVA, M., GÓMEZ, A., GÓMEZ, F., MORENO, J. C., MORLA, C., REGATO, P. y SAINZ, H. (1998). Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Madrid, Planeta.

- BOURQUIN-MIGNOT, C. e. a. (1999). La Botanique. Collection " Arquéologiques ". Paris, Errance.

BUXO, R. and R. PIQUE, Eds. (2003). La recogida de las muestras en arqueobotánica: Objetivos y propuestas metodológicas. La gestión de los recursos vegetales y la transformación del paleopaisaje en el Mediterráneo occidental. Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya.

- CHABAL, L. (1997). Fôrets et sociétés en Languedoc (Néolithique final, Antiquité tardive). L´anthracalogie, méthode et paléoécologie. París., Editions de la Maison des Sciences de l´homme.

- EUBA, I. (2005). « Vegetación y uso del combustible leñoso en la antigüedad del País Vasco: análisis antracológico del yacimiento arqueológico romano de Aloria (Amurrio, Araba)” Veleia 22: pp. 111-120

- EUBA, I I ALLUÉ, E. (2003). “Análisis antracológico de una acumulación de carbones en la villa romana del Moro (Torredembarra, Tarragona)“ Butlletí arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense Època V, Núm. 25: pp. 89-106

- FISCHESSER, B. (2000). El libro de El Árbol. Madrid., Drac.

- FOLCH I GUILLÈN, R. (1981). La vegetació dels països catalans. Barcelona, Ketres editora.

- GALÁN CELA, P. G. G., R.; GARCÍA VIÑAS, J. I. (1998). Árboles y arbustos de la Península Ibéricae Islas Baleares. Madrid., Jaguar.

- JACQUIOT, C. T. Y. D., D. (1973). Atlas d´Anatomie des Bois de Angiospermes. Paris, Centre Technique du Bois.

- PÉREZ-JUEZ, A.; WISEMAN, J. et al. (en prensa). El uso del espacio doméstico de una casa del Talayótico Final: excavaciones de la Casa 2 del yacimiento de Torre d’en Galmés, Alaior. 2003-2006

- SCHACKLETON, C. M. y. P., F. (1992). "Charcoal Analysis and the " Principle of Least Effort "- A Conceptual Model." Journal of Archaeological Science 19: pp 631-637.

- SCHWEINGRUBER, F. H. (1978). Tree Rings. Dordrecht/ Boston/ London, Kluwer Academic Publishers

.

- SCHWEINGRUBER, F. H. (1990). Anatomie europäisher Hölzer. Ein Atlas zur Bestimmung europäischer Baum-, Strauch- und Zwergstrauchhölzer./ Anatomy of European woods. An Atlas for the identification of European trees, shrubs and dwarf shrufs. Sttutgart., Verlag: Paul Haupt.

- THINON, M. (1979). L'analyse pedoanthracologique. Aspects methodologiques et applications. Faculte des sciences et techniques de SAint-Jerome. Marseille, Universite de droit, d'economie et des sciences d'Aix-Marseille.

- VERNET, J. L. (1997). L'homme et la fôret méditerranéenne de la Préhistoireà nos jours. Paris, Errance.

- VERNET, J. L., P. OGEREAU, et al. (2001). Guide d'identification des charbons de bois préhistoriques et récents. Paris, Centre National de  la Recherche Scientifique.

 

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent