DATOS IDENTIFICATIVOS 2019_20
Asignatura (*) MÉTODOS Y TÉCNICAS EN EXCAVACIÓN ARQUEOLÓGICA Código 12805201
Titulación
Arqueología Clásica (2013)
 Ciclo 2º
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Optativa 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Historia e Historia del Arte
Coordinador/a
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
 Correo-e josep.remola@urv.cat
Profesores/as
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
Web
Descripción general e información relevante La excavación de un yacimiento puede afrontarse de diversas maneras y la elección de las estratègies y métodos en función de los objetivos y de las características de la intervención (urgencia, programada, intensiva, prospección, en extensión, etc). Solo en conocimiento en profundidad de la metodologia i el registro de los datos permite transformar una evidencia física en una fuente documental histórica.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comun
  AC1 Dominar metodologías específicas así como conocer la actividad investigadora en los campos de conocimiento de la arqueología protohistórica mediterránea, de la arqueología griega y romana y de la antigüedad tardía. Adquirir capacidades en el ámbito de la arqueología profesional.
  AC2 Adquirir experiencia teórica y práctica en Arqueología de campo (prospecciones, excavaciones arqueológicas) con buen conocimiento de las metodologías y los sistemas de registro.
  AC3 Dominar los métodos de análisis de la arqueología territorial.
  AC4 Dominar los métodos de análisis de la arquitectura arqueológica.
  AC5 Profundizar en la cultura material de las sociedades mediterráneas antiguas.
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comun
  BC4 Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa
  BC5 Trabajar en equipo de forma colaborativa y responsabilidad compartida
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comun

Objetivos de aprendizaje
Objetivos Competencias
Conèixer les tècniques d'excavació arqueològica: identificació i documentació d'unitats estratigràfiques, caracterització de dipòsits arqueològics i dinàmica estratigràfica. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
 BC4
BC5
Conèixer els sistemes de registre de la informació arqueològica obtinguda a partir d'una excavació estratigràfica. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
Entendre les diferents estrategies de l'excavació arqueològica i del seu ús en funció de la diversa tipologia de jaciments arqueològics. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
Iniciar-se en els procesos d'interpretació d'estratigrafies i de jaciments arqueològics. AC1
AC2

Contenidos
tema Subtema
1. Historiografia de l’arqueologia. Dels arqueòlegs erudits del segle XIX a l’arqueologia de mitjan segle XX.
L’arqueologia urbana.
2. Arqueologia i Història. L’arqueologia entre les ciències socials. El document arqueològic.
Descripció arqueològica i interpretació històrica. Dialèctica arqueòlegs-historiadors.
Altres fonts documentals (textos clàssics, epigrafia, papirologia, etc).
Les fonts jurídiques clàssiques i les evidències arqueològiques, dos exemples (eliminació de residus urbans i servituds): La oratio L de Libanius i el Digesto.
3.Arqueologia, entorn legal i situació professional.

 Excavacions d’urgència i excavacions programades.
Marc legal i administració.
Els arqueòlegs i les empreses d’arqueologia.
4. Metodologia arqueològica. Treball de camp i de laboratori.
Prospecció.
Excavació.
5. Programació i estrategia d’excavació. Plantejament, període d’execució i costos.
Denominació i numeració d’àrees, sectors, sondeigs, etc.
Arqueologia urbana i desenvolupament urbanístic: tipus de fonamentacions (tradicional, pilotatges i micropilotatges), pilars, pilots, encepats, riostrat, etc.
El programa de l’Unesco “Pour sauver Carthage”.
Les excavacions a Ostia Antica.
El Museum of London i el DUA.
El projecte d’excavacions de Lattes.
La Crypta Balbi (Roma): del projecte a la publicació i musealització.
El PERI-2 (Jaume I-Tabacalera) de Tarragona.
6. Evolució dels sistemes d’excavació. Els anticuaristas
B. Hernández Sanahuja i l’arqueologia decimonònica a Tarragona.
J. Serra Vilaró: un exemple destacat de l’arqueologia d’inicis del segle XX.
M. Wheeler i l’excavació reticular.
E.C. Harris i el sistema de registre normalitzat aplicat a jaciments pluriestratificats.
L’arqueologia medieval italiana.
7.Unitats Estratigràfiques (UE): descripció. Identificació, definició i registre.
Unitats de formació antròpica i unitats de formació natural.
Unitats Estratigràfiques negatives i positives.
Elements i estructures.
Identificació i numeració.
Composició geològica.
Composició orgànica (fauna i malacologia).
Cultura material: objectes ceràmics, metal.lics, etc.
Elements i estructures: anàlisi de paraments i estratigrafia estructural.
8. Unitats Estratigràfiques (UE): interpretació. Dipòsits i contextos arqueològics: processos deposicionals.
Tipologia de dipòsits: farciments i horitzons constructius, abocadors , nivells d’enderroc, nivells d’ús i d’abandonament, etc.
Arqueologia de la mort (Unitats Funeràries): fossa, contenidor, incineració/inhumació, sepulchrum i monumentum, etc.
Com datar: cronología relativa i cronología absoluta.
Restitucions arquitectòniques i anàlisi arqueològic dels edificis.
9. Relacions físiques i temporals: el registre arqueòlògic i la seqüència estratigràfica. Anterioritat-contemporaneitat-posterioritat: tallar i ser tallat, cobrir i ser cobert, lliurar i ser lliurat.
Sincronia i diacronia.
Diagràmes estratigràfics.
El diagrama (matrix) Harris.
10. Anàlisi de sediments i ecofactes. Sedimentologia i geomorfologia.
Extracció de mostres i flotació i rentat de sediments.
Antropología física.
Palinologia.
Antracologia.
Paleocarpologia.
Fauna.
Malacologia
Anàlisi de sediments.
Anàlisis físico-químiques.
Carboni 14.
11. Cultura material. Anàlisi objectual i anàlisi contextual: de l’objecte al context.
El dipòsit arqueològic com a unitat d’anàlisi.
Neteja, tractament (restauració i conservació) i siglat.
Inventari i estudi de materials.
Ceramologia.
Objectes metal.lics i d’altra mena.
Elements constructius i arquitectònics.
Numismàtica.
Estatuaria.
Epigrafía.
Documentació de peces significatives.
12. Registre gràfic i planimètric. Nocions bàsiques de topografia i cartografia.
Plànols de situació, plantes generals, plantes de detall, seccions, alçats, dibuix de material arqueològic.
Plantes esquematiques.
Nivells òptics i estacions totals.
Fotogrametria.
Dibuix assistit per ordinador.
Fotografia i video.
13. Presentació dels resultats i publicació. Arqueologia i informàtica: informatització dels registres i de la documentació.
Documentació administrativa: Propostes i projectes d’intervenció arqueològica, informes, memòries, projectes de desmontatge, etc.
Publicacions divulgatives i publicacions científiques.
Estructures de publicació: monografia d’excavació i estudi de materials arqueològics.
Metodologia de redacció en les publicacions científiques
Introducció, documentació i conclusió.
Làmines, gràfics, figures i indexs.
El repte de la globalització de la informació (Internet): què cercar i on.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Actividades introductorias
2 0 2
 
Seminarios
14 0 14
Trabajos
4 40 44
 
Atención personalizada
12 0 12
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Aproximació conceptual al treball arqueològic.
Seminarios Monogràfics.
Trabajos Adreçat a demostrar la capacitat d'aplicar a un entorn proper els principals conceptes d'anàlisi estratigràfica
Atención personalizada Seguiment personalitzat de l'estudiant .

Atención personalizada
 
Seminarios
Trabajos
Atención personalizada
descripción
Seguiment personalitzat de l'aprenentatge dels mètodes d'excavació.

Evaluación
  descripción Peso
Trabajos Presentació d'un treball relacionat amb la interpretació de contextos arqueològics. 50%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Los estudiantes matriculados en la URV siguen el sistema ECTS y tienen derecho a las convocatorias de evaluación indicadas en la normativa académica de grado y máster vigente.

Fuentes de información

Básica

Estratigrafia y excavación

ACCORDI, B.  Lezioni di geologia stratigrafica, con particolare riguardo all'Italia, Roma, 1984.

CASTIGLIONI, G.B.  Geomorfologia, Turín, 1979.

DEVOTO, G.  Geologia applicata all'archeologia, Roma, 1985.

HAURY, E.W.  Archaeological stratigraphy. Geochronology, Tucson, 1955.

RICCI‑LUCCHI, F.  Sedimentografia, Bolonia, 1970.

NORTH, F.J., Geology for archaeologists en Archaeological Journal, 94, 1938.

 

Metodos de excavación arqueologica

FREDERIC, L.  Manuel practique d'archéologie, París, 1967.

FAURE D'AUVAL,D., Practique d'archéologie, París, 1967.

ALMAGRO, M.  Arqueología y prehistoria, Madrid, 1985 (dos volúmenes).

ALEXANDER, J.  The direction of archaeological excavation, Londres, 1970.

CARANDINI, A.  Storie dalla Terra. Manuale dello scavo archeologico, Bari, 1981.

ALMAGRO, M.  Introducción al estudio de la Prehistoria y de la Arqueología  campo, Madrid, 1967 (3 ed.).

DROOP, J.P., La technique des fouilles archéologiques en Mouseion, 43‑44, 1938.

BARKER, Ph.  Understanding archaeological excavation, Londres, 1986.

BARKER, Ph.  Techniques of Archaeological Excavations, Londres 1977.

HARRIS, E.C., Principios de arqueología estratigráfica, Barcelona, 1991.

WEBSTER, C.  Practical archaeology, Black, 1963.

MESNIL du BUISSON, R.du, La technique des fouilles archéologiques, París, 1934.

HESTER, Th., HEIZER, R.J., GRAHAM, J.A., Métodos de campo en arqueología, México, 1988.

WHEELER, M., Archaeology from the Earth, Oxford 1954 (Ed. española: Arqueología de campo, México, 1978, 2ªed.).
Complementaria

Recomendaciones

Asignaturas que continúan el temario
ARQUEOLOGÍA DE INTERVENCIÓN Y CARTAS DE RIESGO/12805105
INTRODUCCIÓN A LA CERAMOLOGÍA/12805204

Asignaturas que se recomienda cursar simultáneamente
DIBUJO Y TÉCNICAS DE RESTITUCIÓN DE LA ARQUITECTURA/12805102

(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.