DATOS IDENTIFICATIVOS 2017_18
Asignatura (*) ARQUEOLOGÍA DEL ORIENTE GRECOROMANO Código 12805217
Titulación
Arqueología Clásica (2013)
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
3 Optativa 2Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Historia e Historia del Arte
Coordinador/a
SUBIAS PASCUAL, EVA
Correo-e eva.subias@urv.cat
Profesores/as
SUBIAS PASCUAL, EVA
Web
Descripción general e información relevante Visión diacrónica sobre el Oriente grecorromano desde el período helenístico hasta la época bizantina, poniendo el foco en la cultura material, urbana y arquitectónica de cada período.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comun
  AC5 Aprofundir en la cultura material de les societats mediterrànies antigues.
  AC8 Aprofundir en el coneixement de les ciències de l'antiguitat relacionades amb l'arqueologia: Història, Filologia clàssica, Epigrafia i Numismàtica i Història de l'Art Clàssic.
  AC9 Conèixer les línies de recerca actuals de l'arqueologia.
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comun
  BC2 Resolver problemas complejos de forma efectiva.
  BC4 Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa
  BC8 Gestionar proyectos técnicos o profesionales.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comun
  CC2 Utilizar de manera avanzada las tecnologías de la información y la comunicación.
  CC3 Gestionar la información y el conocimiento.
  CC6 Definir y desarrollar el proyecto académico y profesional.

Objetivos de aprendizaje
Objetivos Competencias
Conèixer les àrees culturals de l'Orient grecoromà AC5
BC2
CC3
Saber cercar informació arqueològica actualitzada AC8
BC4
CC2
Desenvolupar un projecte de recerca personal i viable AC9
BC8
CC6

Contenidos
tema Subtema
1. Marco geográfico; contextos históricos y culturales • Les regions culturals abans d’Alexandre: Àsia Menor i Imperi aquemènida
• La campanya d’Alexandre. La reorganització dels reialmes. Triparadeisos.
• Àrees en contacte a partir de la conquesta
2. La construcción de las capitales y los territorios helenísticos • Campaments militars hel·lenístics. Poliorcètica.
• Escenografia del poder a les capitals microasiàtiques.
• Alexandria i el palau dels monarques. Barroc hel·lenístic
3. La estructura territorial y administrativa en época romana • La política de penetració romana. Herodes i Cesaraea
• Deduccions colonials i canvis administratius.
• Les ciutats “caravaneres” i els centres especialitzats.
4. Transformaciones tardías de la ciudad y el territorio • La reorganització i fortificació del territori a partir de Dioclecià.
• La ciutat tardana a Orient.
• Concepció astral de la reialesa sassànida i dels seus palaus.
• El monacat i el poblament rural tardà.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
 
Sesión magistral
15 15 30
Seminarios
15 30 45
 
Atención personalizada
1 0 1
 
Pruebas de desarrollo
4 0 4
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Presentació de l'assignatura i de la matèria
Sesión magistral Densenvolupament del temari a partir d'explicaicons tèoriques i casos concrets
Seminarios Treballs pràctics a partir de comentaris de text, d'imatges i cerques bibliogràfiques.
Atención personalizada Seguiment de l'estudiant i resolució de dubtes sobre l'avaluació

Atención personalizada
 
Atención personalizada
descripción
Consultes sobre les característiques i adequació del treball d'avaluació

Evaluación
  descripción Peso
Pruebas de desarrollo Treball de recerca sobre un tema transversal perfilat amb el suport de la professora 70%
Otros

Seguiment continuat i participatiu de les sessions teòriques i els seminaris participatius de l'assignatura

30%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fuentes de información

Básica

Ball, W.: Rome in the East: The transformation of an Empire, London, 2000.

Burns, T.S. & Eadie, J.W.: Urban centers and rural contexts in late antiquity, Michigan 2001.

Capdetrey, L.: Le pouvoir seleucide. Territorie, administration, finances d’un royaume hellénistique (512-129 avant J.-C.), Rennes,2007.

Evers, C., Tsingarida, A. (Eds.): Rome et ses provinces. Genèse et difusión d’une image du pouvoir. Hommages à J.-Ch. Balty, Bruxelles 2001

Greco, E.; Torelli, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo greco, Roma-Bari 1983.

Gros, P.; Torelli, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo romano, Roma-Bari 1988.

Henig, M.(ed): Architecture and architectural sculpture in the roman Empire, Oxford, 1990.

Jones, A.H.M.: The cities of the roman eastern provinces, Oxford, 1971.

Lyttleton, M.: Baroque architecture in Classical Antiquity, Londres 1974 (ed. espanyola Akal, 1988).

Macready, S.; Thompson, F.H. (ed.), Roman architecture in the greek world, London, 1987.

MacDonald, W.L.: The architecture of the roman empire vol II: an urban appraisal, New Haven- London 1986

Maraval, P.: Lieux saints et Pélérinages d’Orient, Paris, 1985.

Owens, E.J.: The City in the Greek and Roman World (London 1993)

Krautheimer: Arquitectura paleocristiana y bizantina,  Madrid 1988 (ed. original 1965).

Sartre, M.: L’Orient Romain, París, 1991.

Sartre, Maurice: D’Alexandre à Zénobie. Histoire du Levant antique. IVe siècle avant J.-C.-  IIIe siècle après J.-C., Paris, 2e édition 2003.

Segal, A. : From function to monument. Urban Landscapes of Roman Palestina, Syria and Roman Arabia, Oxford, 1997

Wharton, A.: Refiguring the post classical City. Dura Europos, Jerash, Jerusalem and Ravenna, Nueva York, 1995.

 

 

Complementaria

Recomendaciones


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.