DADES IDENTIFICATIVES

2017_18

Assignatura (*)

CIUTATS I METRÒPOLIS CONTEMPORÀNIES

Codi

12815101

Ensenyament

Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Primer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP

Adreça electrònica

joanjosep.pujadas@urv.cat

Professors/es

PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP

Web

Descripció general i informació rellevant

Curs introductori de nivell avançat sobre els tòpics de recerca i els plantejaments teòrics més actuals en antropologia urbana i en disciplines afins

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Comú
	AC1	Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana, tant pel que fa al treball de diagnòstic i intervenció com a recerca bàsica
	AC3	Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans
	AC4	Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals
	AC5	Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los
	AC11	Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Aprendre a aprendre.
	BC2	Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
	BC3	Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
	BC4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
	BC5	Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC1	Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
	CC2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
	CC3	Gestionar la informació i el coneixement.
	CC4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
	CC5	Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Conèixer i reconèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i etnografia urbanes, així com d'altres disciplines properes	AC1 AC5	BC1 BC3 BC4	CC1 CC2 CC3
Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa	AC3 AC5 AC11	BC2 BC3 BC4	CC3 CC4 CC5
Entendre i ser capaç de pensar en alternatives front als processos d'exclusió social, laboral o residencial i ser capaç d'entendre i explicar les causes	AC1 AC4	BC1 BC3	CC3
Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos	AC1 AC3 AC5	BC2 BC3 BC4 BC5	CC4

Continguts

Tema	Subtema
Tema 1. Tradiciones y escuelas de estudios urbanos anteriores a 1980	1A. La Escuela de Manchester y los estudios sobre procesos de urbanización en África 1B. Las ciudades coloniales en América Latina: ritual, poder y comercio 1C. Relaciones económicas, sociales y territoriales en la ciudad poscolonial: América Latina 1D. La ciudad de la primera revolución industrial 1E. Las ciudades occidentales en el período tardo-industrial y el inicio de los procesos de suburbanización
Tema 2. El inicio de la era postindustrial: globalización, deslocalización de la producción fabril y crisis económica de las ciudades occidentales. Orden y conflicto	2A. Significado y usos de las metrópolis 2B. Viejos y nuevos actores sociales urbanos: intereses y tensiones 2C. Espacio público, diseño urbano y prácticas sociales 2D. Políticas de control, imaginarios y segregación espacial 2E. La hipótesis de la ciudad acogedora
Tema 3. Morfología, dinámicas y procesos metropolitanos: las metrópolis contemporáneas, suburbanización y movilidad cotidiana	3A. De metrópolis a metápolis: la extensión incontenible de la mancha urbanizada por el territorio. 3B. Hábitos y estilos de vida de los urbanitas: los "territoriantes" 3C. La movilidad cotidiana de los urbanitas y las identidades de lugar "líquidas" 3D. Procesos de deslocalización, relocalización y plurilocalización 3E. Sujeto, identidad, lugar
Tema 4. Estudio de caso. El barrio de Coyoacán en Ciudad de México	4A. El Marquesado de Hernán Cortés 4B. La villa de Coyoacán absorbida por la capital de México 4C. La compleja configuración del nuevo Distrito urbano 4D. Elitización de algunos sectores del barrio 4E. Identificación de actores y luchas por el control del espacio público
Tema 5. Estudio de caso. El barrio del Raval de Barcelona	5A. La urbanización de Barcelona desde la Baja Edad Media 5B. La irrupción del industrialismo en el barrio 5C. Densidad demográfica, insalubridad y conflicto 5D. Las imágenes del barrio tras la fuga de la burguesía: El Chino 5E. Las luchas en la reforma del barrio: políticas de escaparate 5F. Barcelona, marca registrada: la ciudad del diseño, el diseño de la ciudad
Tema 6. Estudios de caso para la evaluación de la asignatura	6A. La Part Alta de Tarragona 6B. El Serrallo de Tarragona 6C. El Balcón del Mediterráneo y lugares aledaños 6D. Tabacalera y Torres Jordi 6E. La elitización de los barrios de Poniente 6F. La elitización de Sant Salvador y Sant Pere i Sant Pau 6G. Públicos y conflictos en la Pza. de la Font 6H. La elitización de la calle Granada y la Pza. del Forum 6I. Peatonalización de los centros comerciales en Reus, Tarragona, Tortosa y Valls. 6J. La reforma del barri Vell de Valls 6K. Reordenación y conflictos del eje Pza. Prim – Pza. Mercadal

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

Debats

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Treballs

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Presentació del programa i de les activitats a desenvolupar, de manera presencial o virtual, al llarg del curs. Presentació de les eines i metodologies a utilitzar durant el curs. Presentación del programa y de las activcidades a desarrollar, de manera presencial o virtual, a lo largo del curso. Presentación de los instrumentos y metodologías a utilizar en el curso.
Sessió Magistral	Presentació sistemàtica dels continguts del temari i presentació dels documents de suport que, via Moodle, complementen cada sessió magistral. Proporcionar els elements i metodologies per connectar aquesta forma de presentació amb les altres estratègies d'aprenentatge que s'utilitzen en el curs. Presentación sistemática de los contenidos del temario y de los documentos de apoyo que, via Moodle, complementan cada sesión magistral. Proporcionar los elementos y las metodologías para conectar esta forma de presentación con las demás estrategias de aprendizaje que se usan en el curso.
Seminaris	Al llarg de dues hores presencials es presentaran i debatran dos temes en profunditat, que prèviament s'hauran elaborat de forma guiada pel professor fora de l'aula. Es tracta de donar un tractament aprofundit a dos temes centrals del temari i veure la manera de documentar, ampliar i traçar les vessants aplicades dels problemes analitzats. Sesiones presenciales de dos horas de duración para debatir en profundidad un tema. Estas sesiones irán precedidas de un trabajo personal del alumno guiado por el profesor. Se trata de profundizar dos de los temas centrales del programa y mostrar la manera de documentar, ampliar y de trazar las vertientes aplicadas de los problemas analizados.
Debats	Es triaran 3 o 4 temes de debat, encarregats a grups específics d'estudiants per tal que preparin i documentin un problema a partir d'uns materials de base i de les eines de documentació que proporcionarà el professor, juntament amb un qüestionari de preguntes sobre cada tema de debat que els estudiants hauran de preparar en grup, sota la tutela del professor. Cada grup farà una presentació virtual en forma de webconferència i la resta d'estudiants haurà de participar en el debat. Es qualificarà tant als ponents com a la resta dels estudiants a partir de les seves intervencions.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Setmanalment, el professor plantejarà, mitjançant l'aula vitual (Moodle) una pregunta, relacionada amb alguna qüestió tractada a l'aula o amb les lectures i tots els estudiants hauran de trametre les seves respostes al professor. Semanalmente, el profesor planteará, mediante la herramienta Moodle, una pregunta relacionada con alguna cuestión planteada en el aula o con alguna lectura. Los estudiantes tendrán que responder al profesor la pregunta mediante Moodle.
Treballs	Treball personalitzat de format curt on l'estudiant desenvoluparà un problema o aspecte relacionat amb el temari i les lectures del curs. L'avaluació de la contribució de l'estudiant valorarà tant l'originalitat del plantejament com la capacitat de documentar el tema en qüestió. Trabajo personalizado de formato corto donde el estudiante desarrollará un problema vinculado al temario y a las lecturas del curso. La evaluación de la contribución tendrá en cuenta la originalidad del planteamiento y la capacidad de docuemntar el tema tratado.
Atenció personalitzada	Via presencial o virtual cada estudiant tindrà un acurat seguiment per part del professor. Fer dues tutories, com a mínim, en qualsevol dels formats és obligatori. Vía presencial o virtual cada estudiante será objeto de un minucioso seguimiento por parte del profesor. Es obligatorio realizar, como mínimo, dos tutorías en cualquiera de los dos formatos.

Atenció personalitzada

Treballs

Descripció

Via presencial o virtual cada estudiant tindrà un acurat seguiment per part del professor. Fer dues tutories, com a mínim, en qualsevol dels formats és obligatori.

Avaluació

	Descripció	Pes
Debats	Els debats giraran a l'entorn d'un document escrit, visual o audiovisual i tindran en compte l'esperit crític i la capacitat de relacionar el tema de debat amb altres, així com la informació i documentació que cadascú sigui capaç d'aportar a cada debat. Es valorarà també la coherència i maduresa en l'argumentació de cada posicionament en el debat. Los debates girarán en torno de un documento escrito, visual o audiovisual y tendrán en cuenta el espíritu crítico y la capacidad de relacionar el tema de debate con otros temas, así como la información y documentación que cada uno sea capaz de aportar a cada debate. Se valorará también la coherencia y madurez en argumentar cada posicionamiento en el debate.	25%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	A partir de la pregunta o tema destacat de cada setmana lectiva es valorarà la capacitat d'aprofundir en una qüestió, així com la informació i documentació addicional que cada estudiant aporti. A partir de la pregunta o tema destacado de cada semana lectiva se valorará la capacidad de profundizar cada cuestión, así como la información y documentación adicional que pueda aportar cada estudiante.	20%
Treballs	Eina central d'avaluació per tal de valorar la capacitat d'organitzar i estructurar un treball escrit, de seleccionar les fonts d'informació, d'exercir la capacitat analítica i crítica i, finalment, per mostrar la capacitat de comunicació escrita. Herramienta central de evaluación permite valorar la capacidad de organizar y estructurar un tema escrito, seleccionar las fuentes de información, ejercer la capacidad analítica y crítica y, finalemnte, mostrar la capacidad de comunicación escrita	45%
Altres	Assistència i participació a l'aula presencial i a les activitats virtuals Asistencia y participación en el aula presencial y en las actividades virtuales.	10%

Altres comentaris i segona convocatòria
Amb caràcter general el MAUMIS té establerta una participació mínima del 50% de les classes presencials. Una assistència a classe superior al 80% dona accés a una avaluació positiva del 10% de l'assignatura.

Fonts d'informació

Bàsica
	Ascher, F. (1995): Metápolis ou l’avenir des villes. Paris, Odile Jacob. Appadurai, Arjun (1991), “Global ethnoscapes. Notes and queries for a transnacional anthropology”, en R. Fox (Comp.), Recapturing Anthropology, Santa Fe (CA), School of American Research Press, pp. 191-210. Bardají, Federico (2015), Bonavista, una biografía social. Tarragona, Silva Ed. Benjamin, Walter (2012), El París de Baudelaire. Buenos Aires, Ed. Tierna Cadencia. Cordeiro, G.; Baptista, L.; Costa, A.F. (2003), Etnografías urbanas. Oeiras, Celta. Cucó, Josepa (2013), La ciudad pervertida: una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos. Fernández, Miquel (2014), Matar al Chino: entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona. Barcelona, Virus Ed. Hannerz, Ulf (1986), " Etnógrafos de Chicago", a U. Hannerz: Exploración de la ciudad, México, FCE, pp. 29-72. Hannerz, Ulf (1998), “El papel cultural de las ciudades mundiales”, en U. Hannerz, Conexiones transnacionales, Madrid, Cátedra, pp. 205-225. Hannerz, Ulf (1998), “Amsterdam: ventanas abiertas al mundo en Biljmemeer”, en U. Hannerz, Conexiones transnacionales, Madrid, Cátedra, pp. 227-241. Lewis, Oscar (1969), Antropología de la pobreza. Cinco familias, México, FCE, pp. 16-32, 189-256. Mitchell, Clyde (1956), The Kalela Dance. Aspects of Social Relationship among Urban Africans in Northern Rhodesia, Manchester, Manchester University Press, 52 pp. Nel·lo, O (1998): Los confines de la ciudad sin confines. Estructura urbana y límites administrativos en la ciudad difusa, en Monclús, F. (ed) (1998): La ciudad Dispersa. Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Portas, N. & Domingues, A. (1998): "La Región Atlántica Norte de Portugal: ¿Metrópolis o metápolis?”, en Monclús, F.J. (ed) (1998): Op. Cit. Portelli, Stefano (2015), La ciudad horizontal. Urbanismo y resistencia en un barrio de casas baratas de Barcelona. Barcelona, Ed. Bellaterra. Pujadas, J.J. (1996), "Antropología Urbana", en Prat, J. y A. Martínez (comps.), Ensayos de Antropología Social. Homenaje a Claudi Esteva, Barcelona, Ariel, pp. 241-255. Pujadas, Joan J. (2001), “A propósito de Lisboa: espacios urbanos, historia y memoria”, Revista de Antropología Social, vol. 10, pp. 123-149. Pujadas, Joan J. (2005), “Ciudades acogedoras? Transformaciones urbanas, imaginorios y actores sociales”, XVI Congreso de Estudios Vascos, San Sebastián, Euski Ikaskuntza, pp. 365-373. Redfield, Robert (1944), “La Península de Yucatán”, a R. Redfield: Yucatán, una cultura en transición, México, FCE, pp. 17-37 (ed. orig. 1941). Safa, Patricia (1998), Vecinos y vecindarios, México, Porrúa, pp. 159-205. Whyte, William F. (1971), “La pandilla y el individuo”, en Whyte, W.F., La sociedad de las esquinas, México, Diana, pp. 311-334.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent