DATOS IDENTIFICATIVOS 2018_19
Asignatura (*) CIUDADES Y METRÓPOLIS CONTEMPORÁNEAS Código 12815101
Titulación
Antropología Urbana, Migraciones e Intervención Social (2013)
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Obligatoria Primer 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Antropología, Filosofia y Trabajo Social
Coordinador/a
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Correo-e joanjosep.pujadas@urv.cat
Profesores/as
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Web
Descripción general e información relevante Curso introductorio de nivel avanzado sobre los tópicos de investigación y los planteamientos teóricos más actuales en antropología urbana y en disciplinas afines.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comun
  AC1 Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana, tant pel que fa al treball de diagnòstic i intervenció com a recerca bàsica
  AC3 Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans
  AC4 Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals
  AC5 Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los
  AC11 Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comun
  BC1 Aprender a aprender.
  BC2 Resolver problemas complejos de forma efectiva.
  BC3 Aplicar el pensamiento crítico, lógico y creativo, demostrando capacidad de innovación.
  BC4 Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa
  BC5 Trabajar en equipo de forma colaborativa y responsabilidad compartida
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comun
  CC1 Dominar en un nivel intermedio una lengua extranjera, preferentemente el inglés.
  CC2 Utilizar de manera avanzada las tecnologías de la información y la comunicación.
  CC3 Gestionar la información y el conocimiento.
  CC4 Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV.
  CC5 Comprometerse con la ética y la responsabilidad social como ciudadano y como profesional.

Objetivos de aprendizaje
Objetivos Competencias
Conèixer i reconèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i etnografia urbanes, així com d'altres disciplines properes AC1
AC5
BC1
BC3
BC4
CC1
CC2
CC3
Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa AC3
AC5
AC11
BC2
BC3
BC4
CC3
CC4
CC5
Entendre i ser capaç de pensar en alternatives front als processos d'exclusió social, laboral o residencial i ser capaç d'entendre i explicar les causes AC1
AC4
BC1
BC3
CC3
Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos AC1
AC3
AC5
BC2
BC3
BC4
BC5
CC4

Contenidos
tema Subtema
Tema 1. Tradiciones y escuelas de estudios urbanos anteriores a 1980


1A. La Escuela de Manchester y los estudios sobre procesos de urbanización en África
1B. Las ciudades coloniales en América Latina: ritual, poder y comercio
1C. Relaciones económicas, sociales y territoriales en la ciudad poscolonial: América Latina
1D. La ciudad de la primera revolución industrial
1E. Las ciudades occidentales en el período tardo-industrial y el inicio de los procesos de suburbanización
Tema 2. El inicio de la era postindustrial: globalización, deslocalización de la producción fabril y crisis económica de las ciudades occidentales. Orden y conflicto 2A. Significado y usos de las metrópolis
2B. Viejos y nuevos actores sociales urbanos: intereses y tensiones
2C. Espacio público, diseño urbano y prácticas sociales
2D. Políticas de control, imaginarios y segregación espacial
2E. La hipótesis de la ciudad acogedora
Tema 3. Morfología, dinámicas y procesos metropolitanos: las metrópolis contemporáneas, suburbanización y movilidad cotidiana 3A. De metrópolis a metápolis: la extensión incontenible de la mancha urbanizada por el territorio.
3B. Hábitos y estilos de vida de los urbanitas: los "territoriantes"
3C. La movilidad cotidiana de los urbanitas y las identidades de lugar "líquidas"
3D. Procesos de deslocalización, relocalización y plurilocalización
3E. Sujeto, identidad, lugar
Tema 4. Estudio de caso. El barrio de Coyoacán en Ciudad de México 4A. El Marquesado de Hernán Cortés
4B. La villa de Coyoacán absorbida por la capital de México
4C. La compleja configuración del nuevo Distrito urbano
4D. Elitización de algunos sectores del barrio
4E. Identificación de actores y luchas por el control del espacio público
Tema 5. Estudio de caso. El barrio del Raval de Barcelona 5A. La urbanización de Barcelona desde la Baja Edad Media
5B. La irrupción del industrialismo en el barrio
5C. Densidad demográfica, insalubridad y conflicto
5D. Las imágenes del barrio tras la fuga de la burguesía: El Chino
5E. Las luchas en la reforma del barrio: políticas de escaparate
5F. Barcelona, marca registrada: la ciudad del diseño, el diseño de la ciudad
Tema 6. Estudios de caso para la evaluación de la asignatura 6A. La Part Alta de Tarragona
6B. El Serrallo de Tarragona
6C. El Balcón del Mediterráneo y lugares aledaños
6D. Tabacalera y Torres Jordi
6E. La elitización de los barrios de Poniente
6F. La elitización de Sant Salvador y Sant Pere i Sant Pau
6G. Públicos y conflictos en la Pza. de la Font
6H. La elitización de la calle Granada y la Pza. del Forum
6I. Peatonalización de los centros comerciales en Reus, Tarragona, Tortosa y Valls.
6J. La reforma del barri Vell de Valls
6K. Reordenación y conflictos del eje Pza. Prim – Pza. Mercadal

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
 
Sesión magistral
15 4 19
Seminarios
10 10 20
Debates
8 16 24
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
14 30 44
Trabajos
10 30 40
 
Atención personalizada
2 0 2
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Presentació del programa i de las activitats a desenvolupar, de manera presencial o virtual, al llarg del curs. Presentació de les einesi i metodologies a emprar durant el curs.

Presentación del programa y de las activcidades a desarrollar, de manera presencial o virtual, a lo largo del curso. Presentación de los instrumentos y metodologías a utilizar en el curso.
Sesión magistral Presentació sistemàtica dels continguts del temari i presentació dels documents de suport que, via Moodle, complementen cada sessió magistral. Proporcionar els elements i metodologies per connectar aquesta forma de presentació amb les altres estratègies d'aprenentatge que s'utilitzen en el curs.

Presentación sistemática de los contenidos del temario y de los documentos de apoyo que, via Moodle, complementan cada sesión magistral. Proporcionar los elementos y las metodologías para conectar esta forma de presentación con las demás estrategias de aprendizaje que se usan en el curso.
Seminarios Al llarg de dues hores presencials es presentaran i debatran dos temes en profunditat, que prèviament s'hauran elaborat de forma guiada pel professor fora de l'aula. Es tracta de donar un tractament aprofundit a dos temes centrals del temari i veure la manera de documentar, ampliar i traçar les vessants aplicades dels problemes analitzats.

Sesiones presenciales de dos horas de duración para debatir en profundidad un tema. Estas sesiones irán precedidas de un trabajo personal del alumno guiado por el profesor. Se trata de profundizar dos de los temas centrales del programa y mostrar la manera de documentar, ampliar y de trazar las vertientes aplicadas de los problemas analizados.
Debates Es triaran 3 o 4 temes de debat, encarregats a grups específics d'estudiants per tal que preparin i documentin un problema a partir d'uns materials de base i de les eines de documentació que proporcionarà el professor, juntament amb un qüestionari de preguntes sobre cada tema de debat que els estudiants hauran de preparar en grup, sota la tutela del professor. Cada grup farà una presentació virtual en forma de webconferència i la resta d'estudiants haurà de participar en el debat. Es qualificarà tant als ponents com a la resta dels estudiants a partir de les seves intervencions.

Se elegirán 3 o 4 temas de debate, encargados a grupos específicos de estudiantes para que preparen y documenten un problema a partir de unos materiales de base y de las herramientas de documentación que proporcionará el profesor, junto con un cuestionario de preguntas sobre cada tema de debate que los estudiantes deberán preparar en grupo, bajo la tutela del profesor. Cada grupo hará una presentación virtual en forma de webconferència y el resto de estudiantes deberá participar en el debate. Se calificará tanto los ponentes como el resto de los estudiantes a partir de sus intervenciones.
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria Setmanalment, el professor plantejarà, mitjançant l'aula vitual (Moodle) una pregunta, relacionada amb alguna qüestió tractada a l'aula o amb les lectures i tots els estudiants hauran de trametre les seves respostes al professor.

Semanalmente, el profesor planteará, mediante la herramienta Moodle, una pregunta relacionada con alguna cuestión planteada en el aula o con alguna lectura. Los estudiantes tendrán que responder al profesor la pregunta mediante Moodle.
Trabajos Treball personalitzat de format curt on l'estudiant desenvoluparà un problema o aspecte relacionat amb el temari i les lectures del curs. L'avaluació de la contribució de l'estudiant valorarà tant l'originalitat del plantejament com la capacitat de documentar el tema en qüestió.

Trabajo personalizado de formato corto donde el estudiante desarrollará un problema vinculado al temario y a las lecturas del curso. La evaluación de la contribución tendrá en cuenta la originalidad del planteamiento y la capacidad de docuemntar el tema tratado.
Atención personalizada Via presencial o virtual cada estudiant tindrà un acurat seguiment per part del professor. Fer dues tutories, com a mínim, en qualsevol dels formats és obligatori.

Vía presencial o virtual cada estudiante será objeto de un minucioso seguimiento por parte del profesor. Es obligatorio realizar, como mínimo, dos tutorías en cualquiera de los dos formatos.

Atención personalizada
 
Trabajos
descripción
Vía presencial o virtual cada estudiante tendrá un cuidadoso seguimiento por parte del profesor. Hacer dos tutorías, como mínimo, en cualquiera de los formatos es obligatorio.

Evaluación
  descripción Peso
Debates Els debats giraran a l'entorn d'un document escrit, visual o audiovisual i tindran en compte l'esperit crític i la capacitat de relacionar el tema de debat amb altres, així com la informació i documentació que cadascú sigui capaç d'aportar a cada debat. Es valorarà també la coherència i maduresa en l'argumentació de cada posicionament en el debat.

Los debates girarán en torno de un documento escrito, visual o audiovisual y tendrán en cuenta el espíritu crítico y la capacidad de relacionar el tema de debate con otros temas, así como la información y documentación que cada uno sea capaz de aportar a cada debate. Se valorará también la coherencia y madurez en argumentar cada posicionamiento en el debate.
30%
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria A partir de la pregunta o tema destacat de cada setmana lectiva es valorarà la capacitat d'aprofundir en una qüestió, així com la informació i documentació addicional que cada estudiant aporti.

A partir de la pregunta o tema destacado de cada semana lectiva se valorará la capacidad de profundizar cada cuestión, así como la información y documentación adicional que pueda aportar cada estudiante.
15%
Trabajos Eina central d'avaluació per tal de valorar la capacitat d'organitzar i estructurar un treball escrit, de seleccionar les fonts d'informació, d'exercir la capacitat analítica i crítica i, finalment, per mostrar la capacitat de comunicació escrita.

Herramienta central de evaluación permite valorar la capacidad de organizar y estructurar un tema escrito, seleccionar las fuentes de información, ejercer la capacidad analítica y crítica y, finalemnte, mostrar la capacidad de comunicación escrita
45%
Otros

Assistència i participació a l'aula presencial i a les activitats virtuals Asistencia y participación en el aula presencial y en las actividades virtuales.

10%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Amb caràcter general el MAUMIS té establerta una participació mínima del 50% de les classes presencials. Una assistència a classe superior al 80% dona accés a una avaluació positiva del 10% de l'assignatura.


Fuentes de información

Básica

Ascher, F. (1995): Metápolis ou l’avenir des villes. Paris, Odile Jacob.

Appadurai, Arjun (1991), “Global ethnoscapes. Notes and queries for a transnacional anthropology”, en R. Fox (Comp.), Recapturing Anthropology, Santa Fe (CA), School of American Research Press, pp. 191-210.

Bardají, Federico (2015), Bonavista, una biografía social. Tarragona, Silva Ed.

Benjamin, Walter (2012), El París de Baudelaire. Buenos Aires, Ed. Tierna Cadencia.

Cordeiro, G.; Baptista, L.; Costa, A.F. (2003), Etnografías urbanas. Oeiras, Celta.

Cucó, Josepa (2013), La ciudad pervertida: una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos.

Fernández, Miquel (2014), Matar al Chino: entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona. Barcelona, Virus Ed.

Hannerz, Ulf (1986), " Etnógrafos de Chicago", a U. Hannerz: Exploración de la ciudad, México, FCE, pp. 29-72.

Hannerz, Ulf (1998), “El papel cultural de las ciudades mundiales”, en U. Hannerz, Conexiones transnacionales, Madrid, Cátedra, pp. 205-225.

Hannerz, Ulf (1998), “Amsterdam: ventanas abiertas al mundo en Biljmemeer”, en U. Hannerz, Conexiones transnacionales, Madrid, Cátedra, pp. 227-241.

Harvey, David (2012). El derecho a la ciudad. En Harvey, D., Ciudades rebeldes. Madrid, Akal, pp. 19-49.

Lewis, Oscar (1969), Antropología de la pobreza. Cinco familias, México, FCE, pp. 16-32, 189-256.

Low, Setha (2005). Transformaciones del espacio público en la ciudad latinoamericana: cambios espaciales y prácticas sociales. Bifurcaciones, 5: 1-14.

Maza, G.; McDonogh, G.; Pujadas, J.J. (2002). Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i polítiques de control al barri del Raval. Revista d'Etnologia de Catalunya, 21: 114-131.

Mitchell, Clyde (1956), The Kalela Dance. Aspects of Social Relationship among Urban Africans in Northern Rhodesia, Manchester, Manchester University Press, 52 pp.

Nel·lo, O (1998): Los confines de la ciudad sin confines. Estructura urbana y límites administrativos en la ciudad difusa, en Monclús, F. (ed) (1998): La ciudad Dispersa. Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Portas, N. & Domingues, A. (1998): "La Región Atlántica Norte de Portugal: ¿Metrópolis o metápolis?”, en Monclús, F.J. (ed) (1998): Op. Cit.

Portelli, Stefano (2015), La ciudad horizontal. Urbanismo y resistencia en un barrio de casas baratas de Barcelona. Barcelona, Ed. Bellaterra.

Pujadas, J.J. (1996), "Antropología Urbana", en Prat, J. y A. Martínez (comps.), Ensayos de Antropología Social. Homenaje a Claudi Esteva, Barcelona, Ariel, pp. 241-255.

Pujadas, Joan J. (2001), “A propósito de Lisboa: espacios urbanos, historia y memoria”, Revista de Antropología Social, vol. 10, pp. 123-149.

Pujadas, Joan J. (2005), “Ciudades acogedoras? Transformaciones urbanas, imaginorios y actores sociales”, XVI Congreso de Estudios Vascos, San Sebastián, Euski Ikaskuntza, pp. 365-373.

Redfield, Robert (1944), “La Península de Yucatán”, a R. Redfield: Yucatán, una cultura en transición, México, FCE, pp. 17-37 (ed. orig. 1941).

Safa, Patricia (1998), Vecinos y vecindarios, México, Porrúa, pp. 159-205.

Sassen, Saskia (1995). La ciudad global: una introducción al concepto y su historia. Brown Journal of World Affairs, 11 (2): 27-43.

Willis, Paul (2000). Aprendiendo a trabajar. Madrid, Akal.

Wirth, Louis (2005 [1938]). El urbanismo como modo de vida. Bifurcaciones, 2: 1-15.

Whyte, William F. (1971), “La pandilla y el individuo”, en Whyte, W.F., La sociedad de las esquinas, México, Diana, pp. 311-334.

Complementaria

Recomendaciones


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.