Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Comú |
|
AC4 |
Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals |
|
AC5 |
Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los |
|
AC6 |
Dominar la literatura en matèria d'estudis migratoris (des de diferents aproximacions disciplinars), així com la capacitat per documentar-se i per interpretar les polítiques migratòries i la incidència de les ciències socials en el seu desenvolupament |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Comú |
|
BC1 |
Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi. |
|
BC2 |
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació. |
|
BC3 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
|
BC5 |
Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Comú |
|
CC1 |
Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. |
|
CC2 |
Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. |
|
CC3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
|
CC4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
|
CC5 |
Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
Objectius |
Competències |
Reconèixer el concepte de cultura i altres associats com a eines científiques vàlides per a l'estudi de la diversitat cultural i comprometre's amb el relativisme cultural.
|
AC4
|
|
CC2 CC5
|
Entendre la globaització com el marc en què cal entendre els actuals processos migratoris així com les circumstàncies en què les societats actuals encaixen la multiculturalitat. |
AC4
|
BC1
|
CC1
|
Identificar les diferents eines polítiques amb què s'ha tractat la diversitat cultural, des de l'assimilació fins a les polítiques mlticulturals i entendre el fons ideològico-polític d'aquestes eines. |
AC6
|
BC1
|
CC2
|
Reconèixer les teories amb què han estat estudiades les migracions, des d'inicis del S XX fins a l'actualitat. |
AC6
|
BC1
|
CC2
|
Entendre com les societats i les cultures configuren els processos d'exclusió socials a partir de la construcció de la diferència com una forma de desigualtat. |
AC4
|
BC1
|
CC2
|
Entendre els entorns urbans com a espais de multiculturalitat i aprendre a observar-los per identificar els conflictes associats als diferents usos que els collectius fan de l'espai urbà. |
AC5
|
BC3
|
CC3 CC5
|
Ser capaç d'elaborar un treball individual que mostri la capacitat de l'alumne per obserar la realitat que l'envolta, entendre'n la complexitat i descriure i interpretar allò observat. |
AC5
|
BC2 BC5
|
CC3 CC4
|
Tema |
Subtema |
1. Cultura i etnicitat. L'antropologia de la diversitat cultural |
1.1. La cultura i el culturalisme en Antropologia.
1.2. Les formes de transmissió i adquisició de cultura.
1.3. La cultura i la identitat.
1.4. L'etnicitat en l'Antropologia.
1.5. Multiculturalitat i immigració. |
2. Globalització, glocalització i transnacionalisme |
2.1. Itinerari teòric enl'estudi de la globalització.
2.2. Les cultures locals en el món globalitzat. La glocalització.
2.3. Migracions i globalització.
2.4. La perspectiva transnacional. |
3. L'estat i les polítiques públiques en la gestió de la diferència i la multiculturalitat |
3.1. Polítiques públiques i gestió de la diversitat.
3.2. La cultura en la ideologia política.
3.3. Minories nacionals i minories ètniques.
3.4. Les polítiques davant la multiculturalitat: models. |
4. Immigració i ciutadania. La incorporació de la diferència multicultural. |
4.1. L'estudi de les migracions. Breu recorregut teòric.
4.2. Les formes d'incorporació de la diferència cultural: integració, assimilació i mestissatge.
4.3. L'exclusió: marginació, exclusió, desafiliació.
4.4. La construcció política de la ciutadania.
|
5. La multiculturalitat en l'espai urbà |
5.1. Les urbs multiculturals.
5.2. La distribució espaial de les minories.
5.3. Processos de guetificació de les trames urbanes.
5.4. Ocupació de l'espai públic i conflictes culturals. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
|
Sessió Magistral |
|
15 |
4 |
19 |
Seminaris |
|
10 |
10 |
20 |
Debats |
|
8 |
16 |
24 |
Treballs |
|
10 |
30 |
40 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
14 |
30 |
44 |
|
Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a la presa de contacte, presentar l'assignatura i recollir informació dels estudiants, de manera presencial, o mitjançant l'ús de fòrums de presentació, sessions presencials mitjançant webconferència (Adobe Connect), presentacions gravades en vídeo pel professor i / o documentació publicada a l'aula virtual (Moodle) per a la seva lectura pels estudiants. |
Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura. Es possible també que en el context semipresencial, l'exposició dels
continguts de l'assignatura es faci mitjançant webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual.
|
Seminaris |
Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. També pot ser realitzat mitjançant webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual. |
Debats |
Activitats on, individualment o en grup, els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d'eines síncrones com el xat o la webconferència (Adobe Connect) i / o asíncrones com el fòrum del Campus Virtual (Moodle) |
Treballs |
Treballs que realitza l'estudiant a partir de material i referències de l'aula virtual i que lliura a través de la mateixa. |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura a l'aula virtual (Moodle): webconferència (Adobe Connect), Fòrums ... |
Atenció personalitzada |
Resolució de dubtes als estudiants, sigui de manera presencial o a través del fòrum de dubtes de l'assignatura, webconferència (Adobe Connect), xat o altres eines. |
|
Descripció |
Aquest treball estarà tutoritzat per la professora i es preveuen un mínim de dues tutories obligatòries (presencials o virtuals) per facilitar que el professor faci el guiatge del treball de l'alumne/a. |
|
|
Descripció |
Pes |
Debats |
Els debats es realitzaran a partir de la visulització de material audiovisual que sigui posat a disposició de l'alumne a l'aula virtual. |
10% |
Treballs |
Elaboració que aprofundeixi en un dels temes dels continguts del curs escollit per l'alumne/a amb el vistiplau de la professora.
|
50% |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
A partir de les lectures obligatòries del curs, la professora plantejarà algunes qüestions als estudiants en exercicis que hauran de ser resolts. |
30% |
Altres |
Assistència i participació (presencial) |
10% |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent. Es considera que l'assistència obligatòria és del 50% de les classes presencials. Per sobre del 80%, l'estudiant tindrà el 10% a la nota que s'indica. |
Bàsica |
Ferreol, G. et Jucquois, G., Dictionnaire de l'alterité et des relations interculturelles, 2004, Armand Colin
Ariño, A. (ed.), Las encrucijadas de la diversidad cultural, 2005, CIS
Ramirez Goicoechea, E, Etnicidad, identidad, interculturalidad. Teorías, conceptos y procesos de la relacionalidad grupal humana., 2011, Ramon Areces.
Barañano, M. y altres, Diccionario de relaciones interculturales, 2007, Editorial Complutense
|
Barañano, M. y altres (2007) Diccionario de relaciones interculturales. Madrid. Universidad Complutense de Madrid. Barth, R. (1985) Los grupos étnicos y sus fronteras. Barcelona. Bauman, Z (2006) Confianza y temor en la ciudad. Vivir con extranjeros. Arcadia. Barcelona. Beck, U (1998) Qué es la globalización. Barcelona. Paidós. Berger, Peter L. (Ed.), (1999) Los límites de la cohesión social. Conflicto y mediación en las sociedades pluralistas Barcelona: Galaxia Gutenberg. Canclini, N. (2000) La globalización imaginada. Barcelona. Paidós. Canclini, N, (2005) Diferentes, desiguales, desconectados. Barcelona. Gedisa. Clifford J. (1999) Itinerarios multiculturales. Barcelona Gedisa. Giménez, C. y Malgesini, G. (2000) Guia de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid. Catarata. Hannerz, U. (1998) Conexiones transnacionales. Cultura, gente, lugares. Madrid, Cátedra Huntington, S (1997) El choque de civilizaciones. Barcelona, Paidos. Kincheloe J.L.,Steinberg S.R ( 1999): Repensar el multiculturalismo. Barcelona. Octaedro. Kymlicka, W.(1995) Ciudadanía multicultural.Barcelona. Ed Paidos. Martinello, M. (2003) La Europa de las migraciones. Pujadas, J.(1993) Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos. Madrid, Eudema. Ramirez Goicoechea, E. (2011) Etnicidad, identidad, interculturalidad. Teorías, conceptos y procesos de la relacionalidad grupal humana. Madird. Ed. Ramon Areces. Sartori, G. (2001) La sociedad multiétnica, pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid. Taururs. Taylor, Ch. (1993) El multiculturalismo y la política del reconocimiento. México DF. FCE. Todorov, T.(1991): Nosotros y los otros, México Siglo XXI
Vertovec, S. Políticas multiculturales y formas de ciudadanía en las ciudades europeas. Universidad Autónoma del Estado de México, 2001. Wacquant, L (2001) Parias urbanos. Marginalidad en la ciudad a comienzos del milenio. Manantial. Buenos Aires. Zapata-Barrero, R. (2004) Multiculturalidad e inmigración. Madrid. Síntesis. |
Complementària |
|
AADD, La interculturalidad que viene: el diálogo necesario. Barcelona, Icaria (1998). Borja, J. Dourthe G, Peugeot V (2001) La ciudadanía europea. Barcelona. Ed Península. Casytonobo, R. (coord) (1998), Integración o desintegración social en el mundo del siglo XXI. Buenos Aires. Espacios. Castells M. (1997) La era de la información. El poder de la identidad. Madrid Alianza Vol.2. Checa, F. i altres, (2000) Convivencia entre culturas. El fenómeno migratorio en España. Sevilla. Signatura Demos. Cohn-Bendit, Schmid D. (1996): Ciudadanos de babel.Apostando por una democracia multicultural.Madrid Talasa. Connor, W (1998) Etnonacionalismo. Madrid Trama Ed. Delgado M (2005) Elogi del vianant. Del “model Barcelona” a la Barcelona real. Barcelona. Edicions de 1984. Juliano D. (1993) Educación intercultural.Escuela y minorías étnicas. Madrid Eudema. Jameson F., Zizek S. (1998): Estudios culturales. Reflexiones sobre el multiculturalismo.Buenos Aires. Paidós. Martínez Veiga, U. (1999) Pobreza, segregación y exclusión espacial. Barcelona. Icaria. Monnet, N.
((2003) La formación del espacio público. Una mirada etnológica sobre el
Casc Antic de Barcelona. Barcelona. La Catarata. Moulin, B. (2002) La ville et ses frontières.De la ségregathion sociale a l'ethnicisation des rapports sociaux.Paris, Karthala. Pujadas, J
(1994) “Catalunya i les migracions estrangeres: una aproximació des de
l´antropologia social” en Revista d´etnologia de Catalunya nº 4 pp-
132-153. Pujadas, J
(2005) "Conviure amb la diversitat cultural: els reptes de la migració
per a la societat i les institucions escolars", a D. Medina (Comp.),
L'educació secundària a debat, Barcelona, Eds. del Serbal, pp. 16-31. Rodrigo, M.,
La interculturalidad en el campo de la comunicación en Catalunya,
estado de la opinión, Barcelona, Fundación CIDOB (2004). Sampedro, V.; Llera, M., Interculturalidad: interpretar, gestionar y comunicar, Barcelona, Bellaterra (2003). Santamaría, E. (2001) La incógnita del
extraño.Una aproximación a la significación sociológica de la
inmigración no comunitaria. Barcelona. Anthropos. Suárez, G.; Contreras, J.M., Interculturalidad y educación en Europa, Valencia, Tirant lo Blanch (2005). Valero, Carmen
(comp..), Interculturalidad: traducción, humor e interpretación, Alcalá
de Henares, Univ. De Alcalá de Henares (2004). |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|