DADES IDENTIFICATIVES 2016_17
Assignatura (*) SOCIETAT DEL BENESTAR I POLÍTIQUES SOCIALS Codi 12815103
Ensenyament
Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
DEUSDAD AYALA, BLANCA
Adreça electrònica dolors.comasdargemir@urv.cat
blanca.deusdad@urv.cat
Professors/es
COMAS D'ARGEMIR CENDRA, MARIA DOLORS
DEUSDAD AYALA, BLANCA
Web
Descripció general i informació rellevant Esta asignatura consiste en una introducción teórica a las políticas públicas y la construcción de los Estados del bienestar occidentales, desde una perspectiva crítica. El proceso histórico de consolidación y también el proceso de reestructuración, a partir de la década de 1990 y de la crisis financiera mundial de 2008. Se hará énfasis en el caso de España y en las políticas públicas para las personas mayores, en riesgo de exclusión social, educación y vivienda. Así como los aspectos referentes al género; los cuidados formales, informales y en la comunidad. En la medida de lo posible se abordará la cooperación de los sistemas de bienestar en los países Latinoamericanos.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC4 Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals
  AC6 Dominar la literatura en matèria d'estudis migratoris (des de diferents aproximacions disciplinars), així com la capacitat per documentar-se i per interpretar les polítiques migratòries i la incidència de les ciències socials en el seu desenvolupament
  AC7 Dissenyar projectes vinculats amb els processos migratoris, així com projectes multidisciplinaris on s'articulin els diferents rols dels àmbits professionals implicats en l'estudi i intervenció sobre les migracions
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Aprendre a aprendre.
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
  CC5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Reconèixer i conèixer els diferents models d’Estats del benestar europeus per a l’anàlisi crític de les polítiques socials i els serveis públics BC2
BC3
CC1
CC5
Conèixer els diferents debats al voltant de la construcció de les polítiques socials i les conseqüències que se’n deriven AC4
BC3
BC6
CC3
CC5
Aproximar-se al concepte de polítiques públiques, la seva gestió i les Polítiques Basades en Evidències AC4
BC2
BC5
CC3
CC4
Analitzar des d’una perspectiva de gènere l’organització dels treballs de cura formal i informal, les polítiques familiars amigables ( Family-friendly policies) i les conseqüències que se’n deriven per als gèneres AC6
BC2
BC3
CC2
CC5
Conèixer els processos de reestructuració i “crisi” dels Estats del benestar a partir dels anys 1990 fins als nostres dies AC4
AC7
BC1
BC3
CC2
CC3
Buscar aspectes de la cooperació amb els països del Magrib i Llatinoamèrica que afavoreixin les polítiques de benestar social AC4
BC3
BC4
CC4
CC5

Continguts
Tema Subtema
1. Políticas sociales: definición y dimensiones 1.1. Igualdad, equidad y desigualdades
1.2. El concepto de cuidado social
1.2.1.Cuidados formales, informales y comunitarios
1.2.2.Atención a la infancia y a las personas mayores
1.3. Beneficios del sistema de bienestar
1.3.1.Seguridad social
1.3.2.Pobreza y exclusión social
1.4. Políticas basadas en evidencias
2. Del Liberalismo a los Estados del bienestar. Consecuencias de la crisis económica de 2008 2.1. Del asistencialismo a las políticas sociales
2.2. Tipologías de Estados del bienestar
2.2.1. Welfare mix
2.3. Temas a debate
2.3.1.Universalismo o selectivismo
2.3.2.Justicia social o políticas sociales
2.3.3. Governabilidad y políticas sociales
2.4. Reestructuración y medidas de austeridad como consecuencia de la crisis económica.
2.5. Inseguridad y Estados de bienestar en los países en desarrollo
3. Políticas de cuidados de larga duración 3.1. Los cuidados de larga duración en Europa
3.2. La "Ley de dependència" española
3.2.1. Desarrollo y reestructuración
3.3. Los procesos de desinstitucionalización y envejecimiento en el hogar
3.4. Ciudades amigables con las personas mayores
3.5. Prácticas sociales en relación a los cuidados de larga duración
3.5.1. La atención centrada en la persona
8.6. Edadisme i abusos i maltractaments a la gent gran
4. Las políticas de educación 4.1. El derecho a la educación
4.2. Las leyes de educación en España
4.3, Escuela inclusiva y atención a la diversidad
4.4. Políticas de educación: programas de interculturalidad
5. Las políticas familiares 5.1. Las transformaciones de la familia contemporánea: la diversidad de formas familiares
5.2. La diversidad familiar derivada de la inmigración. Pautas culturales en las relaciones familiares. Pautas culturales en las relaciones familiares. Familias transnacionales. Reagrupamiento familiar.
5.3. Las políticas familiares en España y Cataluña. Prestaciones económicas, políticas del tiempo y creación de servicios.
3.4. Reproducción y cuidado de los hijos e hijas. Maternidades, procreación y crianza en transformarón.
3.5. Las demandas de tiempo para cuidar. Las políticas de conciliación entre el trabajo remunerado y el familiar. Los permisos de maternidad y de paternidad.
3.6. Las políticas de usos del tiempo
6. Las políticas de infancia 6.1. Los derchos de la infancia. Reconocimiento internacional, versus prácticas sociales.
6.2. La pobreza infantil: desigualdades en la infancia, desigualdades de oportunidades.
6.3. Las políticas de Infancia en España y Cataluña.
6.4. La protección de la infancia en situación de riesgo.
6.5. Adopciones, acogidas, maternidad subrogada. Derechos de niños y niñas en situación de desamparo o externalización de la reproducción?
6.6. El bienestar infantil en la centralizad de las políticas públicas. El benestar infantil en la centralitat de les polítiques públiques. Las políticas de infancia como inversión social. Conciliación o corresponsabilidad?
La parentalidad positiva. La normalización de las familias diferentes. La lucha contra la pobreza infantil.
7. Las políticas contra la violencia de género.
7.1. Las desigualdades entre hombres y mujeres. Respuestas sociales y políticas públicas
7.2. La llamada interseccionalidad, clase, raza y etnia.
7.3. La violencia contra las mujeres. De la invisibilidad a las políticas públicas.
7.4. Cuando las desigualdades dañan más: la violencia contra las mujeres en situación de violencia contra las mujeres en situación de vulnerabilidad y exclusión social.
l
8. El acceso a la vivienda. Especulación urbanística y conflicto social 8.1. Las (no)políticas de acceso a la vivienda. Especulación urbana y problemas de acceso a la vivienda: personas jóvenes y personas inmigradas
8.2. La ley catalana del Dercho al acceso a la vivienda.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Seminaris
12 0 12
Sessió Magistral
10 0 10
Resolució de problemes, exercicis
8 12 20
Debats
12 0 12
Treballs
10 35 45
Presentacions / exposicions
5 0 5
 
Atenció personalitzada
2 2 4
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a la presa de contacte, presentar l'assignatura i recollir informació dels estudiants, de manera presencial, o mitjançant l'ús de fòrums de presentació, sessions presencials mitjançant webconferència (Adobe Connect), presentacions gravades en vídeo pel professor i / o documentació publicada a l'aula virtual (Moodle) per a la seva lectura pels estudiants.
Seminaris Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. També pot ser realitzat mitjançant webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura. Es possible també que en el context semipresencial, l'exposició dels continguts de l'assignatura es faci mitjançant webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual
Resolució de problemes, exercicis Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura a l'aula virtual (Moodle): webconferència (Adobe Connect), Fòrums, entre altres.
Debats Activitats on, individualment o en grup, els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d'eines síncrones com el xat o la webconferència (Adobe Connect) i / o asíncrones com el fòrum del Campus Virtual (Moodle)
Treballs Treballs que realitza l'estudiant a partir de material i referències de l'aula virtual i que lliura a través de la mateixa
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita)
Atenció personalitzada Temps que cada professor/a té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes

Atenció personalitzada
 
Treballs
Descripció
Aquest treball estarà tutoritzat per la professora i es preveuen un mínim de dues tutories obligatòries (presencials o virtuals) per facilitar que el professor faci el guiatge del treball de l'alumne/a

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Comentari de lectures obligatòries d'articles i documents vinculats al contingut de l'assignatura, des d'una perspectiva crítica i documentada 30%
Treballs Basat en l'elaboració i aprofundiment sobre un dels temes dels continguts del curs, el qual ha estat escollit per l'alumne/a, amb el vist i plau de la professora 50%
Presentacions / exposicions Exposició oral del contingut del treball realitzat. 10%
Altres

Assistència i participació (presencial)

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es considera que l'assistència és obligatòria el 50% de les classes presencials. Per sobre del 80%, l'estudiant tindrà el 10% de la nota que s'indica


Fonts d'informació

Bàsica , , ,
Al-Anani, K., & Bertelsmann Stiftung. (2011). The future of the mediterranean :Which way for europe and north africa?. Gütersloh: Bertelsmann Foundation.

Alfama, Eva i Cruells, Marta (2009). “¿Hacia unas políticas públicas más inclusivas?. Reflexion sobre los avances y límites en base a las políticas de igualdad de género

Alonso, J. A., Aguirre, P., Santander, G., Fundación Carolina, CeALCI, & Instituto Complutense de Estudios Internacionales. (2011). La cooperación triangular española en américa latina :Un análisis de dos experiencias de interés. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI.

Álvarez, Bruna (2013), “La maternidad: entre la decisión individual y la obligatoriedad social”, en López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procreación y crianza en transformación. Barcelona. Bellaterra, pp. 129-244. (disponible pdf)

Anne, M. (2001). Race and welfare in united states social history. Journal of Policy History, 13(2)

Anttonen, A., Häikiö, L., & Stefánsson, K. (2012). Welfare state, universalism and diversity. Cheltenham: Edward Elgar.

Anttonen, A., & Sipilä, J. (1996). European Social Care Services: Is it Possible to Identify Models? Journal of European Social Policy, 9(2), 87-100. Doi: 10.1177/095892879600600201.

Anttonen, A., & Karsio, O. (2013). Marketisation of eldercare in Finland: legal frames, outsourcing practices and the rapid growth of for-profit services. In G. Meagher, & M. Szebehely (Eds.), Marketisation in Nordic eldercare (pp. 85-125). Stockholm: Department of Social Work, Stockholm University.           

Astelarra, J.,(2010). Género y cohesión social :África e iberoamérica. Madrid: Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas.

Bacchi, C. (1999). Women, policy and politics. The construction of policy problems. London: Sage.

Baldwin, P., & Espanya. (1992). La política de solidaridad social :Bases sociales del estado de bienestar europeo : 1875-1975. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Berna, Y. (2012). The return to the family. Anthropological Quarterly, 85(1)

Blakemore, K. (2003). Social policy :An introduction (2nd ed.). Berkshire, etc.: Open University Press.

Bricall, J. M. (2013). Cinco ensayos sobre la crisis :Y sus consecuencias para el estado del bienestar. Barcelona: Rba.

Brullet, Cristina (2010), “Cambios familiares y nuevas políticas sociales en España y Cataluña. El cuidado de la vida cotidiana a lo largo del ciclo de vida”, Educar, 45: 51-79. En línea: http://www.raco.cat/index.php/Educar/article/viewFile/214608/284900

Bustelo, María y Lombardo, Emmanuela (eds.) (2007), Políticas de igualdad en España y en Europa. Madrid, Cátedra

Canals Sala, J., Comelles, J. M. (2002). El regreso de la reciprocidad.Tarragona: Unviersitat Rovira i Virgili

Cantó, Olga, Ayala, Luis (2014), Políticas públicas para reducir la pobreza infantil en España: análisis de impacto. UNICEF Comité Español. En línea: http://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/unicef_politicas_para_reducir_pobreza_infantil_espana_baja.pdf

Carrasco, C., Borderías Mondéjar, C., & Torns, T. (2011). El trabajo de cuidados :Historia, teoría y políticas. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Casilda Béjar, R., & Tortosa, J. M. (1996). Pros y contras del estado del bienestar. Madrid: Tecnos.

Castells, M., & Himanen, P. (2002). La sociedad de la información y el estado del bienestar : El modelo finlandés. Madrid: Alianza.

Castro, C. Y Pazos, M. (2008), “Permiso de maternidad, de paternidad y parentales en europa: algunos elementos para el anàlisis de la situación social”, en Pazos, M. (dir), Economía de igualdad de genero: retos de la Hacienda Pública en el siglo XXI- Madrid: Instituto de Estudios Fiscales http://www.ief.es/documentos/investigacion/genero/LG_CCastro_MPazos.pdf

Colau, A. (2012), “La vivienda en españa, un derecho por conquistar”, en: Belil, M., Borja, J. I Corti, M., Ciudades, una ecuación impossible. Barcelona, Icaria. Pp. 113-130. Enllaç: http://aavvmadrid.org/index.php/Minisitios/Apuntes-Ciudadanos/A-fondo/La-vivienda-en-Espana-un-derecho-por-conquistar.-A.-Colau

Comas d’Argemir, D.; Marre, D. Y San Román, B. (2016), “La regulación política de la femilia. Ideología, desigualdad y genero en el Plan Integral de Apoyo a la Familia”, Política y Sociedad, vol. 53.

Comas d’Argemir, Dolors (2015). “Los cuidados de larga duración y el cuarto pilar del sistema de benestar”, Revista de Antropología Social, vol. 24: 375-404.

Comas d’Argemir, Dolors  (2012). “Políticas públicas y vida cotidiana. Redescubrimiento y auge de las políticas familiares en España”, Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2012, vol. XVI, nº 395 (20). <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-395/sn-395-20.htm>.

Comas d’Argemir, Dolors (2011), “La violencia contra las mujeres en la agenda política, en la sociedad y en los medios de comunicación”, Ankulegi, 15: 175-190 (disponible pdf)

Cousing, M. (2005). European Welfare States. London: sage

Crenshaw, Kimberlee Williams  (2012 [1991]),  “Cartografiando los márgenes: interseccionalidad, políticas identitarias y violencia contra las mujeres de color”, Raquel (Lucas) Platero (ed): Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada.Barcelona. Edicions Bellaterra, pp. 87-122 (disponible pdf)

Da Roit, B. (2010). Strategies of Care: Changing Elderly Care in Italy and the Netherlands. Amsterdam: Amsterdam University Press.

Daly, M., & Lewis, J. (2000). The concept of social care and the analysis of contemporary welfare states. The British Journal of Sociology, 51(2), 281-298

Daniel, W. (2006). Paradoxes of new labour social policy: Toward universal child care in Europe?s "most liberal" welfare regime? Social Politics, 13(2), 286-312.

Daniel, W. (2006). Social policy and social citizenship: Britain's welfare states. Publius, 36(1), 169-188.

Davis, Huw T.O.; Nutley, S., i  Smith, P.C.. (2000). What works? Evidence-based policy and practice in public services. Chicago: Policy Press

Del Pino, Eloisa y Rubio, M. Josefa (eds.) (2013), Los estados del benestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Madrid.Tecnos.

Deusdad, B. (2009). Immigrants a les escoles. Lleida: Pagès Editors.

Deusdad, B., y Pace, Ch. (2016). Facing the challanges in the development of Long-term Care for older people in Europe in an economic crisis context. [Special Issue] Journal of Social Service Research, 42(2).

Deusdad, B., Pace, Ch, y Anttonen, A.. (2016). Introduction. Facing the challanges in the development of Long-term Care for older people in Europe in an economic crisis context. Journal of Social Service Research, 42(2), 144-150.

Deusdad, B.; Comas-d’Argemir, D., y Dziegielewski, S. F. (2016). Restruturing Long-term care in Spain: the impact of the economic crisis on social policies and social practice. Journal of Social Service Research, 42(2), 263-279.

Deusdad, B. (2013) Regulatory trajectories and current organisational framework of social services and social care: COST Action IS1102- Working paper 1 DOI Number 10.12833/COSTIS1102WG1WP0

Deusdad, B. (2013). El respeto a la identidad como una forma de inclusión social: interculturalidad y voluntariado social. Educatio XXI, 31 (1): 89-104

Deusdad , B.; Moya, E.M.; Chávez, S (2012). Violencia de género y mujeres migrantes en la frontera: el caso de El Paso, Texas. Portularia: Revista de Trabajo Social Universidad de Huelva (XII-Extra), 13-12

Doyle, M., i Timonen, V. (2007).  Home Care for Ageing Populations. Cheltenham: Edward Elgar

Edward, D. B. (1998). Revealing america's welfare state. Reviews in American History, 26(3)

Esping-Andersen, G. (2000). Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona: Ariel.

Esping-Andersen, G., (2007). Family formation and family dilemmas in contemporary europe. Bilbao: Fundación BBVA.

Esping-Andersen, G., & Gallie, D. (2002). Why we need a new welfare state. New York: Oxford University Press.

Esping-Andersen, G., (1993). Los tres mundos del estado del bienestar. València: Alfons el Magnànim.

Esquivel, V., Faur, E. y Jelín, E. (2012), Las lógicas del cuidado infantil: entre las familias, el estado y el mercado. Buenos Aires: IDES/UNICEF/UNPA, pp. 107-165.

Fàbregas i Guillén, D. (2012). El estado subvencionador contra el estado del bienestar. Barcelona: Ediciones Invisibles. 

Fantova, F. (2009). Manual para la gestión de la intervención. Alcalà: Editorial CCS

Font, J. (2003). Public Participation and Local Governance. Barcelona: ICPS

Frazer, Nancy (2008), “La justicia en la era de la política de la identidad: redistribución, reconocimiento y participación”, en Revista del Trabajo, año 4, núm 6: 83-99. En línea: http://biblioteca.uahurtado.cl/ujah/856/txtcompleto/txta139922.pdf

Gough, I, i Wood, G. (2006). Insecurity and Welfare Regimes in Asia, Africa and Latin America.  Cambridge: Cambridge University Press

Fundación Carolina (2011). Barómetro 2010 de la fundación carolina :América latina y la cooperación al desarrollo en la opinión pública española. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI.

Gaitán Muñoz, Lourdes (2006), “El bienestar social de la infancia y los derechos de los niños”, Política y Sociedad, 43(1): 63-80. En línea: http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/viewFile/POSO0606130063A/22657

Gallego Calderón, R., Gomà, R., Subirats, J., Adelantado, J.(2003). Estado de bienestar y comunidades autónomas :La descentralización de las políticas sociales en españa. Madrid: Tecnos.

Garde, J. A., & Fundación Hogar del Empleado. (2000). Políticas sociales y estado de bienestar en españa : Informe 2000. Madrid: Trotta.

Garrigues Walker, A., Herrera Gómez, M., Trinidad Requena, A. & Alemán Bracho, C., (2004). Administración pública y estado de bienestar. Madrid: Civitas.

Gomà, R. , i Brugué, J. (1994). Public participation in a decentralized city: the case of Barcelona. Barcelona: ICPS.

Gori, C., Fernández. J. L., i Wittenberg, R. (2016). Long-term care reforms in OECD Countries. London: Policy Press

Hadas, M. (2012). Winners and losers: The consequences of welfare state policies for gender wage inequality.European Sociological Review, 28(2), 241-262.

Haedo Pagliano, M. (2010). Los programas de cooperación internacional descentralizada de la unión europea hacia américa latina :Su papel como catalizadores del trabajo en redes de ciudades :

Helga, E. (2010). The problem of dependency. Social Politics, 17(3)

Hernes, H. M. (1990). El poder de las mujeres y el estado del bienestar. Madrid: Vindicación feminista.

Jara Roncati, E.. (2011). La unión europea, los países de américa latina y el caribe :Una relación con pasado, presente y futuro. Zaragoza: Fundación Manuel Giménez Abad de Estudios Parlamentarios y del Estado Autonómico.

Joan, M. N. (2011). Social policy reforms in Latin America. Latin American Research Review, 46(1)

Johnson, N., (1990). El estado de bienestar en transición :La teoría y la práctica del pluralismo de bienestar. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Lavalette, M., & Pratt, A. (1997). Social policy :A conceptual an theoretical introduction. London etc.: Sage.

Le Grand, J. (2010). Motivation, agency and public policy. Oxford: Oxford University Press

Le Grand, J. (2007). The other invisible hand. Princeton: Princeton University Press

Leighton, J. (2010). The origin of the welfare state in england and germany, 1850–1914: Social policies compared.German History, 28(1), 104-106.

Lizama Quijano, J. (2010). Los caminos de la educación intercultural en américa latina :Cuatro ensayos. Barcelona: Icaria.

Lois, Marta y Alonso, Alba (coords) (2014), Ciencia política con perspectiva de genero. Madrid. Akal.

López, Carmen, Marre, Diana y Bestard, Joan (eds.) (2013), Maternidades, procreación y crianza en transformación. Barcelona. Bellaterra (disponible pdf)

Lorente Molina, B. (2011). Transformaciones del Estado del bienestar. Buenos Aires: Miño y Dávila

Luhmann, N. (1993). Teoría política en el estado de bienestar. Madrid: Alianza.

Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., y Tecnológico de Monterrey,(2009). Política pública y democracia en américa latina :Del análisis a la implementación. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública.

Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., y Tecnológico de Monterrey (2009). Política pública y democracia en américa latina :Del análisis a la implementación. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública.

Marshall, T. H., Bottomore, T. B., & Linares, P. (1998). Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza.

Martínez, Lucía (2014), Sobreviviendo a la crisis. Estrategias de los hogares con dificultad. Barcelona. Bellatera

Michael, B. K. (2010). The american welfare state and social contract in hard times. Journal of Policy History, 22(4)

Miranda Aranda, M. (2004). De la caridad a la ciencia. Pragmatismo, interaccionismo sombólico y Trabajo Social. Zaragoza: Mira editores

Mishra, R. (1990). Society and social policy :Theories and practice of welfare (2nd ed.). Hampshire; London: MacMillan.

Mishra, R., & Espanya. (1992). El estado de bienestar en crisis :Pensamiento y cambio social. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Molina, E., San Miguel Abad, N., & Universidad Autónoma de Madrid. (2009). Buenas prácticas en derechos humanos de las mujeres : África y américa latina. Madrid: UAM Ediciones.

Montagut, T. (2008). Política social. Barcelona: Ariel

Moreno, L. (2012). La europa asocial :Crisis y estado del bienestar. Barcelona: Península.

Natalie, P. (2013). Heikki ervasti, jorgen goul andersen, torben fridberg and kristen ringdahl (eds.): The future of the welfare state: Social policy attitudes and social capital in europe. European Sociological Review, 29(2), 406-408.

Nathalie, G. (2012). Is social policy retrenchment unpopular? how welfare reforms affect government popularity.European Sociological Review, 28(5), 691-700.

Navarro, V. (2004). El estado de bienestar en españa. Madrid: Tecnos.

Nutley, S,; Walter, I,, i davis Huw T.O. (2007). Using evidence. Chicago: The Policy Press

Pazos, M.  (2013), Desiguales por ley. Las políticas públicas contra la igualdad de género. Madrid. Catarata

Ochando Claramunt, C. (1999). El estado del bienestar :Objetivos, modelos y teorías explicativas. Barcelona: Ariel.

Offe, C., & Keane, J. (1990). Contradicciones en el estado del bienestar. Madrid: Alianza.

PEDONE, C., AGRELA, C., GUIL ARAUJO, S. (2012), “Políticas públicas, migración, família. Una mirada desde el género”, Papers, 97(3): 541-568. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-pedone-agrela-gil/pdf

Pfau-Effinger, B., & Rostgaard, T. (Eds.). (2011). Care, work and welfare in Europe. Houndmills: Palgrave Macmillan

Picó i López, J. (1990). Teorías sobre el estado del bienestar (2a ed.). Madrid: Siglo XXI.

Pil, H. (2010). The east asian welfare state debate and surrogate social policy: An exploratory study on japan and south korea.Socio - Economic Review, 8(3), 411-435.

Pino, Eloisa del (2013). Los Estados del bienestar en la encrucijada. Madrid: Tecnos

Ponència al Congrés Espanyol de Ciència Política. En línea: http://www.aecpa.es/uploads/files/congresos/congreso_09/grupos-trabajo/area06/GT03/01.pdf

Pons Pons, J., & Silvestre Rodríguez, J. (2010). Los orígenes del estado de bienestar en españa, 1900-1945 : Los seguros de accidentes, vejez, desempleo y enfermedad. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Popple, P. R., & Leighninger, L. (1998). The policy-based profession: An introduction to social welfare policy for social workers. Boston etc.: Allyn and Bacon.

Quesada Castro, F. (2008). Ciudad y ciudadanía :Senderos contemporáneos de la filosofía política. Madrid: Trotta.

Ranci, C., i Pavolini, E. (2013). Reforms in Long-Term Care Policies in Europe. NY: Springer.

Ribera Domene, D. et al.  (1993). La Cuarta Edad Europea : envejecer en la Costa Blanca.  Barcelona : SG Editores : Fundación Caja de Madrid

Rodrigues-Silveira, R. (2012). Gobierno local y Estado de bienestar :Regímenes y resultados de la política social en Brasil. Zarazoga: Fundación Manuel Giménez Abada.

Rodríguez Cabrero, G. (2004). El Estado de bienestar en españa :Debates, desarrollo y retos. Madrid: Fundamentos.

Rosenthal, E.R. (1990). Women, aging and ageism. Harrington Park Press 

Salido, Olga y Moreno, Luis (2007), “Bienestar y políticas familiares en España”, Política y Sociedad, 44: 101-114.

Sarasa Urdiola, S., & Moreno, L. (1995). El Estado del bienestar en la europa del sur. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Sociales Avanzados.

Scharf, Th.;  Norah Keating (2012). From exclusion to inclusion in old age : a global challenge. Bristol: Policy Press.

Publicació/producció

Bristol : Policy, 2012

Spicker, P. (2010). Social Policy. New Delhi: Rawat Publications

Subirats, J. et al. (2012). Análisis y gestión de políticas públicas (1ª en aquea presentació ed.). Barcelona: Ariel.

Timmins, N.(2001). Los cinco gigantes :Una biografía del estado de bienestar. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Subdirección General de Publicaciones.

Titmuss, R. M. (1958). Essays on the welfare state. London: George Allen $ Unwin.

Titmuss, R. M., Abel-Smith, B., & Titmuss, K. (1974). Social policy :An introduction. London: Allen & Unwin.

Titmuss, R. M., & Rocha Pujol, C. (1981). Política social. Barcelona, etc.: Edit. Ariel.

Trilla, C., López, J. i Aramburu, M. (2007), “Vivienda, jóvenes y exclusión residencial”, a Navarro, V. (ed.), La situación social en España, II. Madrid. Programa de Políticas Públicas y Sociales-UPF, Fundación F. Largo Caballero y Biblioteca Nueva. Pàg. 471-510.

Universitat Autònoma de Barcelona, & Fundación Esplai. (2010). Ciudadanía e inclusión social :El tercer sector y las políticas de acción social (Ed no venal ed.). Barcelona: Fundación Esplai.

Vidal Fernández, F., García Roca, J., & Fundación Hogar del Empleado. (2006). Exclusión social y estado de bienestar en españa. Barcelona: Icaria.

Wacquant, L. (2001), “Parias urbanos. Estigma y división en el gueto norteamericano y la perifèria urbana francesa”, en Parias urbanos. Marginalidad en la Ciudad a comienzos del milenio. Buenos Aires, Manantial, p. 121-164.

Walsh, K.  Gemma M. Carney, Áine Ní Léime. (2014). Ageing through austerity : critical perspectives from Ireland. Bristol: Policy Press.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent