DATOS IDENTIFICATIVOS 2017_18
Asignatura (*) SOCIEDAD DEL BIENESTAR Y POLÍTICAS SOCIALES Código 12815103
Titulación
Antropología Urbana, Migraciones e Intervención Social (2013)
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Obligatoria Primer 2Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Antropología, Filosofia y Trabajo Social
Coordinador/a
COMAS D'ARGEMIR CENDRA, MARIA DOLORS
Correo-e dolors.comasdargemir@urv.cat
blanca.deusdad@urv.cat
Profesores/as
COMAS D'ARGEMIR CENDRA, MARIA DOLORS
DEUSDAD AYALA, BLANCA
Web
Descripción general e información relevante Esta asignatura consiste en una introducción teórica a las políticas públicas y la construcción de los Estados del bienestar occidentales, desde una perspectiva crítica. El proceso histórico de consolidación y también el proceso de reestructuración, a partir de la década de 1990 y de la crisis financiera mundial de 2008. Se hará énfasis en el caso de España y en las políticas públicas para las personas mayores, en riesgo de exclusión social, educación y vivienda. Así como los aspectos referentes al género; los cuidados formales, informales y en la comunidad. En la medida de lo posible se abordará la cooperación de los sistemas de bienestar en los países Latinoamericanos.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comun
  AC4 Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals
  AC6 Dominar la literatura en matèria d'estudis migratoris (des de diferents aproximacions disciplinars), així com la capacitat per documentar-se i per interpretar les polítiques migratòries i la incidència de les ciències socials en el seu desenvolupament
  AC7 Dissenyar projectes vinculats amb els processos migratoris, així com projectes multidisciplinaris on s'articulin els diferents rols dels àmbits professionals implicats en l'estudi i intervenció sobre les migracions
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comun
  BC1 Aprender a aprender.
  BC2 Resolver problemas complejos de forma efectiva.
  BC3 Aplicar el pensamiento crítico, lógico y creativo, demostrando capacidad de innovación.
  BC4 Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa
  BC5 Trabajar en equipo de forma colaborativa y responsabilidad compartida
  BC6 Comunicar información, ideas, problemas y soluciones de manera clara y efectiva en público o ámbitos técnicos concretos
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comun
  CC1 Dominar en un nivel intermedio una lengua extranjera, preferentemente el inglés.
  CC2 Utilizar de manera avanzada las tecnologías de la información y la comunicación.
  CC3 Gestionar la información y el conocimiento.
  CC4 Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV.
  CC5 Comprometerse con la ética y la responsabilidad social como ciudadano y como profesional.

Objetivos de aprendizaje
Objetivos Competencias
Reconèixer i conèixer els diferents models d’Estats del benestar europeus per a l’anàlisi crític de les polítiques socials i els serveis públics BC2
BC3
CC1
CC5
Conèixer els diferents debats al voltant de la construcció de les polítiques socials i les conseqüències que se’n deriven AC4
BC3
BC6
CC3
CC5
Aproximar-se al concepte de polítiques públiques, la seva gestió i les Polítiques Basades en Evidències AC4
BC2
BC5
CC3
CC4
Analitzar des d’una perspectiva de gènere l’organització dels treballs de cura formal i informal, les polítiques familiars amigables ( Family-friendly policies) i les conseqüències que se’n deriven per als gèneres AC6
BC2
BC3
CC2
CC5
Conèixer els processos de reestructuració i “crisi” dels Estats del benestar a partir dels anys 1990 fins als nostres dies AC4
AC7
BC1
BC3
CC2
CC3
Buscar aspectes de la cooperació amb els països del Magrib i Llatinoamèrica que afavoreixin les polítiques de benestar social AC4
BC3
BC4
CC4
CC5

Contenidos
tema Subtema
1. Políticas sociales: definición y dimensiones 1.1. Igualdad, equidad y desigualdades
1.2. El concepto de cuidado social
1.2.1.Cuidados formales, informales y comunitarios
1.2.2.Atención a la infancia y a las personas mayores
1.3. Beneficios del sistema de bienestar
1.3.1.Seguridad social
1.3.2.Pobreza y exclusión social
1.4. Políticas basadas en evidencias
2. Políticas de sanidad 2.1.La salud como derecho. Desigualdades sociales en salud.
2.2.Cobertura de riesgos y necesidades en la salud. 2.3.Características de las políticas sanitarias. 2.4.Características de las políticas de cuidado social.
2.5. Retos vinculados al envejecimiento de la población, incremento de las desigualdades y aumento de las expectativas sobre salud y sanidad.
2.6.La provisión de bienestar en tiempos de crisis.
3. Políticas de cuidados de larga duración 3.1. Los cuidados de larga duración en Europa
3.2. La "Ley de dependència" española
3.2.1. Desarrollo y reestructuración
3.3. Los procesos de desinstitucionalización y envejecimiento en el hogar
3.4. Ciudades amigables con las personas mayores
3.5. Prácticas sociales en relación a los cuidados de larga duración
3.5.1. La atención centrada en la persona
8.6. Edadisme i abusos i maltractaments a la gent gran
4. Las políticas de educación 4.1. El derecho a la educación
4.2. Las leyes de educación en España
4.3, Escuela inclusiva y atención a la diversidad
4.4. Políticas de educación: programas de interculturalidad
5. Las políticas familiares y de infancia 5.1. Las políticas familiares en España y Cataluña. Prestaciones económicas, políticas del tiempo y creación de servicios.
5.2. Reproducción y cuidado de los hijos e hijas. Maternidades, procreación y crianza en transformación.
5.3. Las demandas de tiempo para cuidar. Las políticas de conciliación entre el trabajo remunerado y el familiar. Los permisos de maternidad y de paternidad.
5.4. Los derechos de la infancia. Reconocimiento internacional, versus prácticas sociales.
5.5. La pobreza infantil: desigualdades en la infancia, desigualdades de oportunidades
5.6. El bienestar infantil en la centralizad de las políticas públicas. Las políticas de infancia como inversión social.
6. Políticas de inmigración y asilo 6.1. Migrantes y refugiados en las políticas públicas: conceptualización y derechos sociales.
6.2. La denominada crisis de refugiados del 2015 y respuestas desde la Unión Europea.
6.3. Migrantes y refugiados en la confrontación política
6.4. ¿Qué políticas de integración? Políticas de acogida, políticas de igualdad, políticas de acomodación
6.5. ¿Como se facilita la integración? La arquitectura institucional de las políticas de integración.
7. Políticas de igualdad y contra la violencia de géneo 7.1. Las desigualdades entre hombres y mujeres. Respuestas sociales y políticas públicas
7.2. La llamada interseccionalidad, clase, raza y etnia.
7.3. La violencia contra las mujeres. De la invisibilidad a las políticas públicas.
7.4. Cuando las desigualdades dañan más: la violencia contra las mujeres en situación de vulnerabilidad y exclusión social.
8. El acceso a la vivienda. Especulación urbanística y conflicto social 8.1. Las (no)políticas de acceso a la vivienda. Especulación urbana y problemas de acceso a la vivienda
8.2. La ley catalana del Derecho al acceso a la vivienda.
8.3. Acceso a la vivienda y políticas urbanísticas. ¿Guetos o mezcla social?
8.4. Las mayores dificultades en el acceso a la vivienda: jóvenes y personas inmigradas.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
 
Seminarios
10 10 20
Trabajos
10 30 40
Presentaciones/exposiciones
20 0 20
Foros de discusión
8 16 24
Sesión magistral
15 4 19
Debates
8 16 24
 
Atención personalizada
2 0 2
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Activitats encaminades a la presa de contacte, presentar l'assignatura i recollir informació dels estudiants, de manera presencial, o mitjançant l'ús de fòrums de presentació, sessions presencials mitjançant webconferència (Adobe Connect), presentacions gravades en vídeo pel professor i / o documentació publicada a l'aula virtual (Moodle) per a la seva lectura pels estudiants.
Seminarios Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. També pot ser realitzat mitjançant webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual
Trabajos Treballs que realitza l'estudiant a partir de material i referències de l'aula virtual i que lliura a través de la mateixa
Presentaciones/exposiciones Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita)
Foros de discusión Comentari informat de temes prèviament exposats en les sessions presencials i que es desenvolupen en els fòrums virtuals
Sesión magistral
Debates
Atención personalizada Temps que cada professor/a té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes

Atención personalizada
 
Trabajos
descripción
Aquest treball estarà tutoritzat per la professora i es preveuen un mínim de dues tutories obligatòries (presencials o virtuals) per facilitar que el professor faci el guiatge del treball de l'alumne/a

Evaluación
  descripción Peso
Seminarios Comentari de lectures obligatòries d'articles i documents vinculats al contingut de l'assignatura, des d'una perspectiva crítica i documentada 20%
Trabajos Basat en l'elaboració i aprofundiment sobre un dels temes dels continguts del curs, el qual ha estat escollit per l'alumne/a, amb el vist i plau de la professora 40%
Presentaciones/exposiciones Exposició oral del contingut del treball realitzat. 10%
Foros de discusión Comentari informat de temes prèviament exposats en les sessions presencials i que es desenvolupen en els fòrums virtuals 30%
Otros

Assistència i participació (presencial)

 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Es considera que l'assistència és obligatòria el 50% de les classes presencials. Per sobre del 80%, l'estudiant tindrà el 10% de la nota que s'indica


Fuentes de información

Básica , , ,
Bibliografía

Al-Anani, K., & Bertelsmann Stiftung.(2011). The future of the mediterranean :Which way for europe and northafrica?. Gütersloh: Bertelsmann Foundation.

Alfama, Eva i Cruells, Marta (2009). “¿Hacia unaspolíticas públicas más inclusivas?. Reflexionsobre los avances y límites en base a las políticas de igualdad de género

Alonso, J. A., Aguirre, P.,Santander, G., Fundación Carolina, CeALCI, & Instituto Complutense deEstudios Internacionales. (2011). La cooperación triangular española enamérica latina :Un análisis de dos experiencias de interés. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI.

Álvarez, Bruna (2013), “La maternidad: entre la decisión individual y laobligatoriedad social”, en López, C., Marre, D. y Bestard, J. (eds.), Maternidades, procreación y crianza entransformación. Barcelona. Bellaterra, pp. 129-244. (disponible pdf)

Anne, M. (2001). Race and welfare in unitedstates social history. Journal of Policy History, 13(2)

Anttonen, A., Häikiö, L., & Stefánsson, K.(2012). Welfare state, universalism and diversity. Cheltenham: EdwardElgar.

Anttonen, A., & Sipilä, J. (1996). European Social Care Services: Is it Possible to Identify Models? Journal of European Social Policy, 9(2),87-100. Doi: 10.1177/095892879600600201.

Anttonen, A., &Karsio, O. (2013). Marketisation of eldercare in Finland: legal frames,outsourcing practices and the rapid growth of for-profit services. In G.Meagher, & M. Szebehely (Eds.), Marketisationin Nordic eldercare (pp. 85-125). Stockholm: Department of Social Work,Stockholm University.

Astelarra, J.,(2010). Géneroy cohesión social :África e iberoamérica. Madrid: Fundación Internacional ypara Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas.

Bacchi, C. (1999). Women, policy and politics. The construction of policy problems.London: Sage.

Baldwin, P., & Espanya.(1992). La política de solidaridad social :Bases sociales del estado debienestar europeo : 1875-1975. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministeriode Trabajo y Seguridad Social.

Berna, Y. (2012). The return to the family.Anthropological Quarterly, 85(1)

Blakemore, K. (2003). Social policy :Anintroduction (2nd ed.). Berkshire, etc.: Open University Press.

Bricall, J. M. (2013). Cincoensayos sobre la crisis :Y sus consecuencias para el estado del bienestar.Barcelona: Rba.

Brullet, Cristina (2010), “Cambios familiares y nuevaspolíticas sociales en España y Cataluña. El cuidado de la vida cotidiana a lolargo del ciclo de vida”, Educar, 45:51-79. En línea: http://www.raco.cat/index.php/Educar/article/viewFile/214608/284900

Bustelo,María y Lombardo, Emmanuela (eds.) (2007), Políticasde igualdad en España y en Europa. Madrid, Cátedra

Canals Sala, J., Comelles, J.M. (2002). El regreso de la reciprocidad.Tarragona: Unviersitat Rovira iVirgili

Cantó, Olga, Ayala, Luis (2014), Políticaspúblicas para reducir la pobreza infantil en España: análisis de impacto.UNICEF Comité Español. En línea: http://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/unicef_politicas_para_reducir_pobreza_infantil_espana_baja.pdf

Carrasco, C., BorderíasMondéjar, C., & Torns, T. (2011). El trabajo de cuidados :Historia,teoría y políticas. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Casilda Béjar, R., &Tortosa, J. M. (1996). Pros y contras del estado del bienestar. Madrid:Tecnos.

Castells, M., & Himanen,P. (2002). La sociedad de la información y el estado del bienestar : Elmodelo finlandés. Madrid:Alianza.

Castro,C. Y Pazos, M. (2008), “Permiso de maternidad, de paternidad y parentales eneuropa: algunos elementos para el anàlisis de la situación social”, en Pazos,M. (dir), Economía de igualdad de genero: retos de la Hacienda Pública en elsiglo XXI- Madrid: Instituto de Estudios Fiscales http://www.ief.es/documentos/investigacion/genero/LG_CCastro_MPazos.pdf

Colau, A.(2012), “La vivienda en españa, un derecho por conquistar”, en: Belil, M.,Borja, J. I Corti, M., Ciudades, unaecuación impossible. Barcelona, Icaria. Pp. 113-130. Enllaç: http://aavvmadrid.org/index.php/Minisitios/Apuntes-Ciudadanos/A-fondo/La-vivienda-en-Espana-un-derecho-por-conquistar.-A.-Colau

Comasd’Argemir, D.; Marre, D. Y San Román, B. (2016), “La regulación política de la familia. Ideología, desigualdad y genero en el Plan Integral de Apoyo a laFamilia”, Política y Sociedad, vol. 53.

Comas d’Argemir, Dolors (2016), “Hombres cuidadores: barreras de género y modelos emergentes”, Psicoperspectivas. Individuo y Sociedad, 15(3): 10-22. 

Comasd’Argemir, Dolors (2015). “Los cuidados de larga duración y el cuarto pilar delsistema de benestar”, Revista de Antropología Social, vol. 24: 375-404.

Comas d’Argemir, Dolors (2012). “Políticas públicas y vida cotidiana. Redescubrimiento y auge delas políticas familiares en España”, ScriptaNova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidadde Barcelona, 15 de marzo de 2012, vol. XVI, nº395 (20). <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-395/sn-395-20.htm>.

Comasd’Argemir, Dolors (2011), “La violencia contra las mujeres en la agendapolítica, en la sociedad y en los medios de comunicación”, Ankulegi, 15: 175-190 (disponible pdf)

Cousing, M. (2005). European Welfare States. London: sage

Crenshaw, Kimberlee Williams (2012 [1991]), “Cartografiando los márgenes:interseccionalidad, políticas identitarias y violencia contra las mujeres decolor”, Raquel (Lucas) Platero (ed): Intersecciones: cuerpos y sexualidadesen la encrucijada.Barcelona.Edicions Bellaterra, pp. 87-122 (disponible pdf)

DaRoit, B. (2010). Strategies of Care:Changing Elderly Care in Italy and the Netherlands. Amsterdam: AmsterdamUniversity Press.

Daly, M., & Lewis, J. (2000). The concept ofsocial care and the analysis of contemporary welfare states. The British Journal of Sociology, 51(2), 281-298

Daniel, W. (2006). Paradoxes of new laboursocial policy: Toward universal child care in Europe?s "most liberal" welfare regime?Social Politics, 13(2), 286-312.

Daniel, W. (2006). Social policy and socialcitizenship: Britain's welfare states. Publius, 36(1), 169-188.

Davis, Huw T.O.; Nutley, S., i Smith, P.C.. (2000). What works? Evidence-based policy and practice in public services. Chicago: Policy Press

Del Pino, Eloisa y Rubio, M. Josefa (eds.) (2013), Los estados del benestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Madrid.Tecnos.

Deusdad, B. (2009). Immigrants ales escoles. Lleida: Pagès Editors.

Deusdad, B., yPace, Ch. (2016). Facing the challanges in the development of Long-term Carefor older people in Europe in an economic crisis context. [Special Issue] Journal of Social Service Research, 42(2).

Deusdad, B., Pace,Ch, y Anttonen, A.. (2016). Introduction. Facing the challanges in thedevelopment of Long-term Care for older people in Europe in an economic crisiscontext. Journal of Social ServiceResearch, 42(2), 144-150.

Deusdad, B.; Comas-d’Argemir,D., y Dziegielewski, S. F. (2016). Restruturing Long-term care in Spain: theimpact of the economic crisis on social policies and social practice. Journal of Social Service Research, 42(2), 263-279.

Deusdad, B. (2013)Regulatory trajectories and current organisational framework of social servicesand social care: COST Action IS1102-Working paper 1 DOI Number 10.12833/COSTIS1102WG1WP0

Deusdad, B. (2013).El respeto a la identidad como una forma de inclusión social: interculturalidady voluntariado social. Educatio XXI,31 (1): 89-104

Deusdad , B.; Moya,E.M.; Chávez, S (2012). Violencia de género y mujeres migrantes en la frontera:el caso de El Paso, Texas. Portularia:Revista de Trabajo Social Universidad de Huelva (XII-Extra), 13-12

Doyle, M., i Timonen, V. (2007). Home Care for Ageing Populations. Cheltenham: Edward Elgar

Edward, D. B. (1998). Revealing america'swelfare state. Reviews in American History, 26(3)

Esping-Andersen, G. (2000). Fundamentossociales de las economías postindustriales. Barcelona: Ariel.

Esping-Andersen, G., (2007). Familyformation and family dilemmas in contemporary europe. Bilbao: FundaciónBBVA.

Esping-Andersen, G., & Gallie, D. (2002). Whywe need a new welfare state. New York: Oxford University Press.

Esping-Andersen, G., (1993). Los tresmundos del estado del bienestar. València: Alfons el Magnànim.

Esquivel, V., Faur, E. yJelín, E. (2012), Las lógicas del cuidadoinfantil: entre las familias, el estado y el mercado. Buenos Aires:IDES/UNICEF/UNPA, pp. 107-165.

Fàbregas i Guillén, D.(2012). El estado subvencionador contra el estado del bienestar.Barcelona: Ediciones Invisibles.

Fantova, F. (2009). Manual para la gestión de la intervención. Alcalà: Editorial CCS

Font, J. (2003). Public Participation and Local Governance. Barcelona: ICPS

Frazer, Nancy(2008), “La justicia en la era de la política de la identidad: redistribución,reconocimiento y participación”, en Revistadel Trabajo, año 4, núm 6: 83-99. En línea: http://biblioteca.uahurtado.cl/ujah/856/txtcompleto/txta139922.pdf

Gough, I, i Wood, G. (2006). Insecurity and Welfare Regimes in Asia, Africa and Latin America. Cambridge: Cambridge University Press

Fundación Carolina (2011). Barómetro 2010 de la fundación carolina :América latina y lacooperación al desarrollo en la opinión pública española. Madrid: FundaciónCarolina, CeALCI.

Gaitán Muñoz, Lourdes (2006), “El bienestar social de la infancia y losderechos de los niños”, Política ySociedad, 43(1): 63-80. En línea: http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/viewFile/POSO0606130063A/22657

Gallego Calderón, R., Gomà,R., Subirats, J., Adelantado, J.(2003). Estado de bienestar y comunidadesautónomas :La descentralización de las políticas sociales en españa.Madrid: Tecnos.

Garde, J. A., & FundaciónHogar del Empleado. (2000). Políticas sociales y estado de bienestar enespaña : Informe 2000. Madrid: Trotta.

Garrigues Walker, A., HerreraGómez, M., Trinidad Requena, A. & Alemán Bracho, C., (2004). Administraciónpública y estado de bienestar. Madrid: Civitas.

Gomà, R. , i Brugué, J. (1994). Public participation in a decentralized city: the case of Barcelona. Barcelona: ICPS.

Gori, C., Fernández. J. L., i Wittenberg, R. (2016). Long-term care reforms in OECD Countries. London: Policy Press

Hadas, M. (2012). Winners and losers: The consequencesof welfare state policies for gender wage inequality.EuropeanSociological Review, 28(2), 241-262.

Haedo Pagliano, M. (2010). Losprogramas de cooperación internacional descentralizada de la unión europeahacia américa latina :Su papel como catalizadores del trabajo en redes deciudades :

Helga, E. (2010). The problem of dependency.Social Politics, 17(3)

Hernes, H. M. (1990). El poder de lasmujeres y el estado del bienestar. Madrid: Vindicación feminista.

Jara Roncati, E.. (2011). Launión europea, los países de américa latina y el caribe :Una relación conpasado, presente y futuro. Zaragoza: Fundación Manuel Giménez Abad deEstudios Parlamentarios y del Estado Autonómico.

Joan, M. N. (2011). Social policy reforms inLatin America. Latin American Research Review, 46(1)

Johnson, N., (1990). El estado debienestar en transición :La teoría y la práctica del pluralismo de bienestar.Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Jones, Owen (2012), Chavs. La demonización de la classe obrera. Madrid. Capitán Swing.

Lavalette, M., & Pratt, A. (1997). Socialpolicy :A conceptual an theoretical introduction. London etc.: Sage.

Le Grand, J. (2010). Motivation, agency and public policy. Oxford: Oxford University Press

Le Grand, J. (2007). The other invisible hand. Princeton: Princeton University Press

Leighton, J. (2010). The origin of the welfarestate in england and germany, 1850–1914: Social policies compared.GermanHistory, 28(1), 104-106.

Lizama Quijano, J. (2010). Loscaminos de la educación intercultural en américa latina :Cuatro ensayos.Barcelona: Icaria.

Lois, Marta y Alonso, Alba (coords) (2014), Ciencia política con perspectiva de genero. Madrid. Akal.

López, Carmen,Marre, Diana y Bestard, Joan (eds.) (2013), Maternidades,procreación y crianza en transformación. Barcelona. Bellaterra (disponiblepdf)

Lorente Molina, B. (2011). Transformaciones del Estado del bienestar. Buenos Aires: Miño y Dávila

Luhmann, N. (1993). Teoríapolítica en el estado de bienestar. Madrid: Alianza.

Mariñez Navarro, F., GarzaCantu, V., y Tecnológico de Monterrey,(2009). Política pública y democraciaen américa latina :Del análisis a la implementación. Monterrey: Tecnológicode Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y PolíticaPública.

Mariñez Navarro, F., GarzaCantu, V., y Tecnológico de Monterrey (2009). Política pública y democraciaen américa latina :Del análisis a la implementación. Monterrey: Tecnológicode Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y PolíticaPública.

Marshall, T. H., Bottomore, T. B., &Linares, P. (1998). Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza.

Martínez, Lucía (2014), Sobreviviendo a la crisis. Estrategias de los hogares con dificultad. Barcelona. Bellatera

Michael, B. K. (2010). The american welfarestate and social contract in hard times. Journal of Policy History, 22(4)

Miranda Aranda, M. (2004). De la caridad a la ciencia. Pragmatismo, interaccionismo sombólico y Trabajo Social. Zaragoza: Mira editores

Mishra, R. (1990). Society and social policy:Theories and practice of welfare (2nd ed.). Hampshire; London: MacMillan.

Mishra, R., & Espanya.(1992). El estado de bienestar en crisis :Pensamiento y cambio social.Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Molina, E., San Miguel Abad,N., & Universidad Autónoma de Madrid. (2009). Buenas prácticas enderechos humanos de las mujeres : África y américa latina. Madrid: UAMEdiciones.

Montagut, T. (2008). Política social. Barcelona: Ariel

Moreno, L. (2012). Laeuropa asocial :Crisis y estado del bienestar. Barcelona: Península.

Natalie, P. (2013). Heikki ervasti, jorgen goulandersen, torben fridberg and kristen ringdahl (eds.): The future of thewelfare state: Social policy attitudes and social capital in europe.European Sociological Review, 29(2), 406-408.

Nathalie, G. (2012). Is social policyretrenchment unpopular? how welfare reforms affect government popularity.EuropeanSociological Review, 28(5), 691-700.

Navarro, V. (2004). El estadode bienestar en españa. Madrid: Tecnos.

Nutley, S,; Walter, I,, i davis Huw T.O. (2007). Using evidence. Chicago: The Policy Press

Pazos,M. (2013), Desiguales por ley. Laspolíticas públicas contra la igualdad de género. Madrid. Catarata

Ochando Claramunt, C. (1999).El estado del bienestar :Objetivos, modelos y teorías explicativas.Barcelona: Ariel.

Offe, C., & Keane, J.(1990). Contradicciones en el estado del bienestar. Madrid: Alianza.

PEDONE, C., AGRELA, C., GUIL ARAUJO, S. (2012), “Políticas públicas, migración, família. Una mirada desde el género”, Papers, 97(3): 541-568. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-pedone-agrela-gil/pdf

Pfau-Effinger, B., & Rostgaard,T. (Eds.). (2011). Care, work and welfarein Europe. Houndmills: Palgrave Macmillan

Picó i López, J. (1990). Teoríassobre el estado del bienestar (2a ed.). Madrid: Siglo XXI.

Pil, H. (2010). The east asian welfare statedebate and surrogate social policy: An exploratory study on japan and southkorea.Socio - Economic Review, 8(3), 411-435.

Pino, Eloisa del (2013). Los Estados del bienestar en la encrucijada. Madrid: Tecnos

Ponència al Congrés Espanyol de Ciència Política. Enlínea: http://www.aecpa.es/uploads/files/congresos/congreso_09/grupos-trabajo/area06/GT03/01.pdf

Pons Pons, J., &Silvestre Rodríguez, J. (2010). Los orígenes del estado de bienestar enespaña, 1900-1945 : Los seguros de accidentes, vejez, desempleo y enfermedad.Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Popple, P. R., &Leighninger, L. (1998). Thepolicy-based profession: An introduction to social welfare policy for socialworkers. Bostonetc.: Allyn and Bacon.

Prats, J., Deusdad, B, i Cabré, J. (2017) School, xenophobia and interethnic relationships among secoundary level pupils in Spain. Education as change. Acceso https://www.google.es/search?q=xenophobia+and+interethnic+relations+ships+pupils+deusdad+prats&ie=utf-8&oe=utf-8&gws_rd=cr&ei=uj5NWcDUMM3JwAKw4a_4CQ

Quesada Castro, F. (2008). Ciudady ciudadanía :Senderos contemporáneos de la filosofía política. Madrid:Trotta.

Ranci, C., i Pavolini, E. (2013). Reforms in Long-Term Care Policies in Europe. NY: Springer.

Ribera Domene, D. et al. (1993). La CuartaEdad Europea : envejecer en la Costa Blanca. Barcelona: SG Editores : Fundación Caja de Madrid

Rodrigues-Silveira, R.(2012). Gobierno local y Estado de bienestar :Regímenes y resultados de lapolítica social en Brasil. Zarazoga: Fundación Manuel Giménez Abada.

Rodríguez Cabrero, G. (2004).El Estado de bienestar en españa :Debates, desarrollo y retos. Madrid:Fundamentos.

Rosenthal, E.R. (1990). Women, aging and ageism. Harrington Park Press

Salido, Olga y Moreno, Luis (2007), “Bienestar y políticas familiares enEspaña”, Política y Sociedad, 44:101-114.

Sarasa Urdiola, S., &Moreno, L. (1995). El Estado del bienestar en la europa del sur. Madrid:Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios SocialesAvanzados.

Scharf, Th.; Norah Keating (2012). From exclusion to inclusion in old age : a global challenge. Bristol: Policy Press.

Publicació/producció

Bristol : Policy, 2012

Spicker, P. (2010). Social Policy. New Delhi: Rawat Publications

Subirats, J. et al. (2012). Análisisy gestión de políticas públicas (1ª en aquea presentació ed.). Barcelona:Ariel.

Timmins, N.(2001). Loscinco gigantes :Una biografía del estado de bienestar. Madrid: Ministeriode Trabajo y Asuntos Sociales. Subdirección General de Publicaciones.

Titmuss, R. M. (1958). Essays on the welfarestate. London: George Allen $ Unwin.

Titmuss, R. M., Abel-Smith, B., & Titmuss,K. (1974). Social policy :An introduction. London: Allen & Unwin.

Titmuss, R. M., & RochaPujol, C. (1981). Política social. Barcelona, etc.: Edit. Ariel.

Trilla,C., López, J. i Aramburu, M. (2007), “Vivienda, jóvenes y exclusiónresidencial”, a Navarro, V. (ed.), Lasituación social en España, II. Madrid. Programa de Políticas Públicas ySociales-UPF, Fundación F. Largo Caballero y Biblioteca Nueva. Pàg. 471-510.

Universitat Autònoma deBarcelona, & Fundación Esplai. (2010). Ciudadanía e inclusión social :Eltercer sector y las políticas de acción social (Ed no venal ed.).Barcelona: Fundación Esplai.

Vidal Fernández, F., GarcíaRoca, J., & Fundación Hogar del Empleado. (2006). Exclusión social yestado de bienestar en españa. Barcelona: Icaria.

Wacquant, L. (2001), “Parias urbanos. Estigma y división en elgueto norteamericano y la perifèria urbana francesa”, en Parias urbanos. Marginalidad en la Ciudad a comienzos del milenio.Buenos Aires, Manantial, p. 121-164.

Walsh, K. Gemma M. Carney, Áine Ní Léime. (2014). Ageingthrough austerity : critical perspectives from Ireland. Bristol: Policy Press.

Película:

Bibliografía sobre temática de refugiados

BACIGALUPE, Amaia y MARTIN, Unai (2007), Desigualdades sociales en la salud de lapoblación de la Comunidad autònoma del País Vasco. La clase social y el génerocomo determinantes de la salud. Vitoria-Gasteix. Arartexo. En línea: http://www.ararteko.net/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/1_701_3.pdf

BORRELL, Carme i BENACH, Joan (2006), “Evolución de las desigualdadesde salud en Cataluña”, en GacetaSanitaria, 20: 396-406. En línea: http://scielo.isciii.es/pdf/gs/v20n5/revision.pdf

BORRELL, C., DÍEZ, E., MORRISON, J., CAMPRUBÍ, L. (2012), Lasdesigualdades en salud a nivel urbano y las medidas efectivas para reducirlas .Barcelona: Proyectos Medea e IneqCities. En línea: http://www.aspb.cat/quefem/docs/equidad_salud_urbana.pdf

COMELLES, Josep M. (1994),“El inevitable autocuidado. El papel del sistema de salud en la configuraciónde la demanda de servicios”, en Elusuario como determinante de la oferta de servicios sanitarios. Madrid.Comunidad de Madrid. Pp. 31-41.

FUNDACIÓJAUME BOFILL (2005), Estructura social idesigualtats a Catalunya. Vol I. Classes socials, educació, treball i usos deltemps. Vol II. Pobresa, salut, joventut, habitatge i llengua. Barcelona.Fundació Jaume Bofill.

MORENO,Francisco Javier (2013), “Políticas sanitarias en perspectiva comparada.Descentralización, mercados y nuevas formas de gestión en el ámbito sanitario”,en DEL PINO, E. y RUBIO, M.J.(eds.). Los Estados del bienestar en laencrucijada . Madrid: Tecnos. Pp. 169-188.

NAVARRO,Vicenç (2007), “La sanidad española”, en Lasituación social en España. Barcelona. Programa de Políticas Públicas ySociales-UPF , pp. 293-316.

NAVARRO,Vicente y SHI, Leiyu (2001) “The political context of social inequalities andheakth”, Social Science and Medicine ,52: 482-491.

RODRÍGUEZ CABRERO, Gregorio (2016) “La grandepresión y su impacto en las políticas sociales”, Revista Española del Tercer Sector , 33: pp. 17-46. (disponible pdf)

Bibliografía sobre políticas sanitarias

BACIGALUPE, Amaia y MARTIN, Unai (2007), Desigualdades sociales en la salud de la población de la Comunidad autònoma del País Vasco. La clase social y el género como determinantes de la salud.Vitoria-Gasteix. Arartexo. En línea: http://www.ararteko.net/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/1_701_3.pdf

BORRELL, Carme i BENACH, Joan (2006), “Evolución de las desigualdades de salud en Cataluña”, en Gaceta Sanitaria, 20: 396-406. En línea: http://scielo.isciii.es/pdf/gs/v20n5/revision.pdf

BORRELL, C., DÍEZ, E., MORRISON, J., CAMPRUBÍ, L. (2012),  Las desigualdades en salud a nivel urbano y las medidas efectivas para reducirlas. Barcelona: Proyectos Medea e IneqCities. En línea: http://www.aspb.cat/quefem/docs/equidad_salud_urbana.pdf

COMELLES, Josep M. (1994), “El inevitable autocuidado. El papel del sistema de salud en la configuración de la demanda de servicios”, en El usuario como determinante de la oferta de servicios sanitarios. Madrid. Comunidad de Madrid. Pp. 31-41.

FUNDACIÓ JAUME BOFILL (2005), Estructura social i desigualtats a Catalunya. Vol I. Classes socials, educació, treball i usos del temps. Vol II. Pobresa, salut, joventut, habitatge i llengua. Barcelona. Fundació Jaume Bofill.

MORENO, Francisco Javier (2013), “Políticas sanitarias en perspectiva comparada. Descentralización, mercados y nuevas formas de gestión en el ámbito sanitario”, en DEL PINO, E. y RUBIO, M.J. (eds.). Los Estados del bienestar en la encrucijada. Madrid: Tecnos. Pp. 169-188.

NAVARRO, Vicenç (2007), “La sanidad española”, en La situación social en España. Barcelona. Programa de Políticas Públicas y Sociales-UPF, pp. 293-316.

NAVARRO, Vicente y SHI, Leiyu (2001) “The political context of social inequalities and heakth”, Social Science and Medicine, 52: 482-491.

RODRÍGUEZ CABRERO, Gregorio (2016) “La gran depresión y su impacto en las políticas sociales”, Revista Española del Tercer Sector, 33: pp. 17-46. (disponible pdf)

Filmografia

Título: LA TEORIA SUECA DEL AMOR. EL SECRETO DE LA FELICIDAD

Any:2015

Dirección : Erik Gandini

Producción : Suecia

Duración: 90 mn.

Género:Documental

Sinopsis: Suecia internacionalmente es vista como una sociedad perfecta. Un modelo de sociedad de éxito gracias a los altos niveles de bienestar y progreso humano. La teoría sueca del amor profundiza en la verdadera naturaleza de Suecia. Una visión provocativa que invita al debate.

Complementaria

Recomendaciones


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.