DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) MÈTODE ETNOGRÀFIC I TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ URBANA Codi 12815105
Ensenyament
Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
ROCA GIRONA, JORDI
Adreça electrònica jordi.roca@urv.cat
Professors/es
ROCA GIRONA, JORDI
Web
Descripció general i informació rellevant Curs de caràcter metodològic on es desenvolupen les eines específiques per a la realització de recerques urbanes

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana, tant pel que fa al treball de diagnòstic i intervenció com a recerca bàsica
  AC3 Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans
  AC5 Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC2 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC3 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC4 Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
  CC5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Ser capaç d'elaborar de manera individual o col•laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos AC1
AC3
AC5
BC1
BC2
BC3
BC4
CC2
CC4
Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques de recerca i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los AC5
BC2
BC3
CC3
CC5
CC6

Continguts
Tema Subtema
1.-EL MÉTODO ETNOGRÁFICO
Tema 1.
El método etnográfico y sus especificidades en relación al análisis urbano, de las migraciones y de la intervención social.
1A. Qué es la Etnografía.
1B. Epistemología y evolución de los estudios de comunidad: de lo concentrado a lo difuso, de lo sólido a lo fluido.
1C. Persiguiendo informantes: La etnografía multisituada.
1D. Perdiendo el miedo al trabajo con datos estadísticos y unidades territoriales macro.
1E. La articulación de lo macro con el diseño de observatorios micro.
1F. El acceso y las relaciones de campo.
2.-LA PRÁCTICA ETNOGRÁFICA
Tema 2.
Técnicas de observación en contextos urbanos y digitales.
2A. Observación distante. Tratar de situarse en el contexto. Entrar en el campo. Formular preguntas
2B. Observar fenómenos, describirlos. Interactuar con la gente. Preguntar.
2C. Hacerse ver y ser visto. Presentarse. Buscar complicidades. Charlar. Ofrecerse a participar. Participar. Debatir el significado de la experiencia.
2D. Etnografía virtual. Estrategias para etnografiar desde Internet.
2E. El papel del diario de campo.
Tema 3.
Escuchar, preguntar, responder. La entrevista etnográfica.
3A. Tipos de entrevista e instrumentos de entrevista.
3B. La epistemología biográfica: persona, historia, memoria y sistema de representaciones.
3C. Las entrevistas en profundidad de orientación biográfica.
3D. El material biográfico como base de datos o como documento en sí.
3E. Más allá de, o junto a, las entrevistas: fuentes documentales.
Tema 4.
La investigación Cualitativa Longitudinal.
4A. Características de la ICL.
4B. Entrevistas sucesivas y relatos de vida.
4C. Análisis de generaciones.
4D. La cuestión del "tiempo" en los estudios estnográficos.
4E. Ejemplos de ICL.
Tema 5.
La organización y análisis de datos. La escritura etnográfica.
5A. Las etapas del análisis etnográfico.
5B. El análisis de contenido
5C. Modalidades de escritura etnográfica
5D. El formato etnográfico: ¿se puede escribir un artículo etnográfico?
5E. Qué decir y no decir y cómo decirlo. Notas sobre el escribir.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Debats
16 13 29
Sessió Magistral
12 34 46
Treballs
29 40 69
 
Atenció personalitzada
5 0 5
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació del programa i de les activitats a desenvolupar, de manera presencial o virtual, al llarg del curs. Presentació de les eines i metodologies a utilitzar durant el curs.
Debats Representen el lloc de trobada i de posada en comú del treball individual que cada alumne ha anat fent individualment, mitjançant el treball assistit d'exercicis i resolució de problemes de camp. Es tracta de comparar i confrontar els resultats obtinguts per cadascú i reflexionar sobre les potencialitats de cada tècnica.
Sessió Magistral Presentació sintètica de cada tècnica d'anàlisi i de la bibliografia que acompanya a cada apartat del temari. Introducció als seminaris i sessions de problemes que permetran familiaritzar-se amb cada tècnica.
Treballs Mitjançant l'entorn virtual, es tracta d'anar fent el seguiment en l'elaboració dels diferents exercicis i problemes plantejats pel professor a classe, quinzena a quinzena. Hi haurà fòrum individual i chat per controlar l'avenç dels exercicis i un lliurament de cada exercici en data prefixada. Després de l'avaluació individual aquests materials es discutiran en seminari.
Atenció personalitzada Aquesta metodologia s'utilitzarà, a criteri del professor, per anivellar aquells estudiants que no segueixin el ritme de treball pràctic continuat.

Atenció personalitzada
 
Debats
Treballs
Descripció
En las horas de tutoría del profesor se atenderán aquellas cuestiones que no se hayan atendido en clase y/o las referidas al trabajo individual de los/as alumnos/as.

Avaluació
  Descripció Pes
Debats Diari de Camp relatiu a l'Observació.
Diari de Camp relatiu a l'Entrevista.
60%
Treballs Reflexió sobre l'ús de l'instrument del Diari de Camp. 40%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

L'avaluació de l'assignatura consistirà en la realització d'un Diari de Camp sobre la base de la investigació plantejada per al TFM o d'un altra proposta ad hoc.


Fonts d'informació

Bàsica

DOSSIER DE LECTURAS

 

EL MÉTODO ETNOGRÁFICO

RABINOW, Paul "Prólogo a la edición española" (María Cátedra), "Prefacio" (Robert N. Bellah), "Introducción", Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos, Madrid, Júcar, 1992: 9-27.

 

REYGADAS, L. (2014) “Todos somos etnógrafos. Igualdad y poder en la construcción del conocimiento antropológico”, en Oehmichen, C. La etnografía y el trabajo de campo en las ciencias sociales, México, UNAM-IIA: 91-118.

 

LA PRÁCTICA ETNOGRÁFICA

 

ROCA, J. (2014) “[Per]siguiendo informantes en terrenos movedizos. Una reflexión a partir de una experiencia etnográfica con migrantes por amor”, en Oehmichen, C. La etnografía y el trabajo de campo en las ciencias sociales, México, UNAM-IIA: 305-321.

 

STAMETS, Bill “¿Puede la teoría observar la ciudad?, Bifurcaciones, 002, (5 pp.)

 

 

EL PRODUCTO ETNOGRÁFICO

GEERTZ, Clifford “Estar aquí. ¿De qué vida se trata al fin y al cabo?”, El antropólogo como autor, Barcelona, Paidós, 1989: 139-158.

DURAND, J. (2014) “Coordenadas metodológicas. De cómo armar el rompecabezas” en Oehmichen, C. La etnografía y el trabajo de campo en las ciencias sociales, México, UNAM-IIA: 261-284.

Complementària

BIBLIOGRAFÍA

[En negrita las referencias básicas]

 

ACOSTA HOYOS, L. E. 1972. Guía práctica para la investigación y redacción de informes. Buenos Aires, Paidós.

 

AGAR, M. H., 1980. The Professional Stranger. An Informal Introduction to Ethnography. San Diego, Academic Press, Inc.

 

1991 “Hacia un lenguaje etnográfico”, a REYNOSO, C. (Comp.) El surgimiento de la antropología posmoderna, México, Gedisa: 117-137.

 

ANDRESKI, S. 1973. Las ciencias sociales como forma de brujería. Madrid, Taurus.

 

ANGUERA, M. T. 1978. Metodología de la Observación en las Ciencias Humanas. Madrid, Cátedra.

 

ARDÈVOL, E., ESTALELLA, A., DOMÍNGUEZ, D. (Coords.) 2008 La mediación tecnológica en la práctica etnográfica, XI Congreso de Antropología, FAAEE, Ankulegi.

 

ARIAS GALICIA, F. 1976. Lecturas para el curso de metodología de la investigación. México, Trillas.

 

BALAN, J. y otros, 1975. Las historias de vida en Ciencias Sociales. Teoría y técnica. Buenos Aires, Nueva Visión.

 

BAAD, M. S. y SMITH, G. 1972. Analyzing Visual Data. Newbury, Sage University Paper.

 

BARLEY, N. 1989. El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama.

 

BAUDOT, G. I T. TODOROV, 1983, Récits aztèques de la Conquête. París, Seuil.

 

BESTARD, J. i CONTRERAS, J., 1987, Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la antropología. Barcelona. Barcanova.

 

BLANCHET, A. i altres 1989. Técnicas de Investigación en Ciencias Sociales. Madrid, Narcea.

 

BOHANNAN, P. y GLAZER, M., 1992, Antropología. Lecturas. Madrid, McGraw-Hill.

 

BONTE, P., 1975, De la Etnología a la Antropología. Barcelona, Anagrama.

 

BRIONES, G. 1982. Métodos y técnicas de investigación para las ciencias sociales. México, Trillas.

 

CARATINI, S. 2013. Lo que no dice la Antropología. Madrid, Disenso.

 

CAZARES, H. i altres 1980. Técnicas actuales de investigación documental. México, Trillas.

 

CLIFFORD, J. i MARCUS, G. (eds.) 1991, Retóricas de la Antropología. Madrid, Júcar.

 

COMES, P. 1974. Técnicas de expresión. Guía para la redacción y presentación de trabajos científicos, informes técnicos y tesinas. Barcelona, Oikos-Tau.

 

CONTRERAS, J., 1983, “La Antropología de las sociedades complejas”, a: FRIGOLÉ et al., Antropología, Hoy. Barcelona, Teide.

 

CONKLIN, H., 1975, “Etnografía”, a: J.R. LLOBERA, La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama.

 

DAVIS, Mike, 2003, Ciudad de cuarzo. Arqueología del futuro en Los Ángeles. Madrid. Ediciones Lengua de Trapo.

 

DELGADO, Juan Manuel (Coord.). 1994 Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid, Síntesis.

 

DENMAN, C. A. Y HARO, J. A. (Comps.). 2000 Por los rincones: antología de métodos cualitativos en la investigación social. México, El Colegio de Sonora.

 

DIAMOND, S. I BELASCO, B. 1982  De la cultura primitiva a la cultura moderna.  Barcelona, Anagrama.

 

ECO, U. 1982. Cómo se hace una Tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura. Barcelona, Gedisa.

 

EVANS-PRITCHARD, E. (1950)1973, Antropología Social. Buenos Aires, Nueva Visión

-1987, Historia del pensamiento antropológico. Madrid, Cátedra.

 

FERRÁNDIZ, F. (2011) Etnografías contemporáneas. Anclajes, métodos y claves para el futuro, Barcelona, Anthropos.

 

FERRAROTTI, F. 1983. Histoire et Histoires de Vie. La méthode biographique dans les sciences sociales. Paris, Librairie des Meridiens.

FESTINGER, L. Y KATZ, D. (Comps.). 1992. Los métodos de investigación en las ciencias sociales. Barcelona, Paidós.

 

FRIGOLÉ, Joan (dir.) 1986, Las razas humanas, VIII: Las teorías antropológicas. Barcelona, Océano-Gallach,

 

GAILLARD, Gérald, 1997, Dictionnaire des ethnologues et des anthropologues. Paris, Armand Colin.

 

GARCÍA FERRANDO, M., IBAÑEZ, J. Y ALVIRA, F. (Comp.). 1986. El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid, Alianza Editorial.

 

GARCIA JORBA, J. M. 2000. Diarios de campo Madrid, CIS.

 

GEERTZ, C. 1989 El antropólogo como autor, Barcelona, Paidós.

1994. Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Barcelona, Paidós.

 

GONZÁLEZ REINA, S. 1979. Manual de redacción e investigación documental. México, Trillas.

 

GUASCH, O. 1997. Observación participante., Madrid, CIS.

 

HAMMERSLEY, M. y ATKINSON, P. 1994. Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona, Paidós.

 

HANNERZ, Ulf, 1998, Conexiones transnacionales. Cultura, gente, lugares. Madrid, Cátedra.

 

HOBBS, Dick; WRIGHT, Richard (eds.) 2006. The Sage handbook of fieldwork. London: Sage Publications.

 

KUPER, A., 1973, Antropología y antropólogos. La escuela británica (1922-1972). Barcelona, Anagrama.

 

LEÓN-PORTILLA, M., 1964, El reverso de la conquista. Relaciones aztecas, mayas e incas. México, Joaquín Mortiz.

 

LEÓN-PORTILLA, M., 1992, Visión de los vencidos. Madrid, Historia 16-Caja de Madrid.

 

LEWIS, O. 1975. “Controles y experimentos en el trabajo de campo”, a LLOBERA, J. R. La antropología como ciencia., Barcelona, Anagrama: 97-127.

 

LOMBARD, J., 1997, Introducción a la Etnología. Madrid, Alianza.

 

LOWIE, R. (1937) 1981, Historia de la Etnología. México, FCE.

 

LLINARES, J.B., 1984, Materiales para la historia de la Antropología. València, La Nau Llibres, tomo III.

 

LLOBERA, J. R. 1975 La Antropología como ciencia, Barcelona, Anagrama.

1990. La identidad de la antropología, Barcelona, Anagrama.

 

MAESTRE ALFONSO, J. 1976. La investigación en Antropología Social. Madrid, Akal.

 

MALINOWSKI, B. 1975. “Confesiones de ignorancia y fracaso” en. La antropología como ciencia., Barcelona, Anagrama: 129-139.

 

1989. Diario de campo en Melanesia., Madrid, Júcar.

 

MALLART, LL. 1992. Sóc fill dels Evuzok. Barcelona, Edicions La campana.

 

MAYANS, Joan, 2002, Género chat. O cómo la etnografía puso un pie en el ciberespacio. Barcelona. Gedisa.

 

MERCIER, P., 1976, Historia de la Etnología. Barcelona, Península.

 

MUCCHIELLI, R. 1978. La entrevista en grupo. Bilbao, Mensajero.

 

NAVARRO ALCALÁ-ZAMORA, P. 1984. “Los estudios de comunidad: posibilidades y limitaciones metodológicas”, en RODRÍGUEZ BECERRA (Ed.) Antropología Cultural de Andalucía., Sevilla: 61-90.

 

OEHMICHEN BAZÁN, C. (Ed.) (2014) La etnografía y el trabajo de campo en las ciencias sociales, México, UNAM-IIA.

 

OKLEY, J. y CALLAWAY, H. 1992. Anthropology and autobiography. London, ASA Monographs.

 

PALERM, Ángel, 1982, Historia de la Etnología: los precursores. México, Alambra Universidad.

 

PALERM, Ángel, 1982, Historia de la Etnología: los evolucionistas. México, Alambra Universidad.

 

PANOFF, M. 1975. “¿Para qué sirve la etnografía?” a LLOBERA, J. R. La antropología como ciencia., Barcelona, Anagrama: 79-83.

 

PATTON, M. Q. 1990. Qualitative Evaluation and Research Methods., Newbury Park, Sage Publications.

 

PLUMMER, K. 1989. Los documentos personales. Madrid, Siglo XXI.

 

POIRIER, J., CLAPIER-VALLADON, S. y RAYBAUT, P. 1983. Les récits de vie. Théorie et pratique. Paris, Presses Universitaires de France.

 

PONS, I. 1993. Programación de la investigación social. Madrid, CIS.

 

PRATS, Ll.;  FRIGOLÉ, J.; COMELLES, J.M.;  BOVER, A. Y NAROTZKY, S., 1986, “Historia de la Antropología”, en FRIGOLÉ  (dir.), Las razas humanas. Barcelona, Gallach,  vol.VIII.

 

 

PLUMMER, K. (1989). Los documentos personales. Madrid: Siglo XXI.

PUJADAS, J. J. 1992. El método biográfico: El uso de las historias de vida en ciencias sociales. Madrid, CIS.

 

PUJADAS, J. J.; COMAS D'ARGEMIR, D.; ROCA, J. (2010) Etnografía, Barcelona, Ed. UOC.

 

RABINOW, P. 1992. Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos. Madrid. Júcar.

 

REYNOSO, C., 1988, “Sobre la antropología posmoderna”, Revista de Occidente, nº 82.

REYNOSO, C. (comp.). (1991) El surgimiento de la antropología posmoderna. Mexico:Gedisa.

 

RHYS WILLIAMS, T. 1973. Métodos de campo en el estudio de la cultura. Madrid, Taller de Ediciones Josefina Betancor.

 

ROJAS SORIANO, R. 2000 Guía para realizar investigaciones sociales. México, Plaza y Valdés.

 

ROSALDO, R. 1991. “Desde la puerta de la tienda de campaña: el investigador de campo y el inquisidor”, a CLIFFORD, J. i G. MARCUS (Comps.) Retóricas de la antropología. Madrid, Júcar: 123-150.

 

ROSSI i O’HIGGINS, 1981, Teorías de la cultura y métodos antropológicos. Barcelona, Anagrama.

 

RUPP-EISENREICH, B. (ed.) 1989, Historias de la Antropología (siglos XVI-XIX). Madrid, Júcar.

 

SAN MARTIN, J., 1985, La Antropología. Barcelona, Mortecinos.

 

SANJEK, R. (1990). Fieldnotes. The Makings of Anthropology. Ithaca: Cornell University Press.

 

SCHEURMANN, E., 1981, Los Papalagi. Barcelona, Integral.

 

SELLTIZ, C., WRIGHTSMAN, L y COOK, S. W. 1980. Métodos de investigación en las relaciones sociales. Madrid, Rialp.

 

SIERRA BRAVO, R. 1989. Técnicas de Investigación Social. Madrid, Paraninfo.

 

STOCKING, G. 1993. “La magia del etnógrafo. El trabajo de campo en la antropología británica desde Tylor a Malinowski” a VELASCO, H., J. GARCÍA i A. DÍAZ (Comps.) Lecturas de antropología para educadores. Madrid, Trotta: 43-93.

 

SVAMPA, Maristella, 2008, Los que ganaron. La vida en los countries y barrios privados. Buenos Aires. Biblos.

 

TAYLOR, S. J. y BOGDAN, R. 1992. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona, Paidós.

 

TÉLLEZ INFANTES, A. 2002. Técnicas de investigación en Antropología. Experiencias de campo, Universidad Miguel Hernández.

 

TODOROV, T., 1982, La conquête de l’Amérique. La question de l’autre. París, Seuil.

 

VAN CAMPENHOUDT, Quiby 1992. Manual de investigación en ciencias sociales. México, Limusa, Noriega S.A.

 

VAN MAANEN, J. 1988. Tales of the Field. Chicago and London, The University of Chicago Press.

 

VELASCO, H. M., J. GARCIA; A. DÍAZ (comp.).Lecturas de antropología para educadores, Madrid: Trotta.

 

VELASCO, H. M.; DÍAZ DE RADA, A. (1997). La lógica de la investigación etnográfica. Madrid: Trotta.

 

WAAL, A. De, 1983, Imágenes del hombre. Historia del pensamiento antropológico. Buenos Aires. Amorrortu.

 

WATCHEL, N., 1976, Los vencidos. Madrid, Alianza Editorial

 

WERNER, O. y SCHOEPFLE, G. M. 1987. Systematic Fieldwork. Newbury Park, Sage Publications, 2 vols

 

WHITE, W. F., 1971, La sociedad de las esquinas. México. Diana.

 

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent