DADES IDENTIFICATIVES

2017_18

Assignatura (*)

MOVIMENTS SOCIALS TRANSNACIONALS

Codi

12815203

Ensenyament

Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Optativa

Llengua d'impartició

Català

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

VALLVERDÚ VALLVERDÚ, JAIME

MAZA GUTIERREZ, GASPAR

Adreça electrònica

gaspar.maza@urv.cat
jaime.vallverdu@urv.cat

Professors/es

MAZA GUTIERREZ, GASPAR

VALLVERDÚ VALLVERDÚ, JAIME

Web

Descripció general i informació rellevant

El curs vol oferir una aproximació analítica als moviments socials i moviments religiosos contemporanis des d'una perspectiva antropològica i enfocada envers els processos transnacionals. Parteix d'una introducció general i de contextualització en la qual es presenten certs instruments teòrics i conceptuals per a l'estudi d'aquests moviments; de caràcter general (multiculturalitat, itineraris transculturals i transnacionals...) i també més particultars, relatius a la seva recent dimensió global, transnacional i informacional/en xarxa. En aquest àmbit resulten pertinents, d'una banda, tots aquells elements relacionats amb les respostes i propostes antisistèmiques de diferent tipus (en el plànol religiós, per exemple, amb la formació de comunitats utòpiques i alternatives i també sovint vinculades a la diàspora internacional, i en el polític amb les molt diverses formes i estratègies de protesta social resultants de processos de conflicte estructurals o conjunturals), i d'una altra banda, amb la difusió organitzada de discursos i significats, tractada al curs particularment en el context del ciberactivisme polític. Després de focalitzar, dins d'un primer bloc de contingut, els anomenats Nous Moviments Globals, amb els seus trets i formes d'acció col·lectiva principals, dins d'un segon gran bloc, prenent com a referència l'enfocament de la construcció simbòlica dels moviments socials, es presenten casos específics per a la reflexió i l'anàlisi. Això es fa a partir d'un itinerari personal de recerca, amb els seus avenços teòrics i empírics per a l'estudi antropològic d'aquests moviments.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Comú
	AC2	Estudiar els nous moviments socials i religiosos, tenint especialment en compte processos polítics i religiosos d'ordre global/transnacional i dinàmiques de conflicte social, polític i religiós en ebullició constant, incorporant l'esperit crític i la capacitat d'observació i anàlisi requerides
	AC5	Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los
	AC6	Dominar la literatura en matèria d'estudis migratoris (des de diferents aproximacions disciplinars), així com la capacitat per documentar-se i per interpretar les polítiques migratòries i la incidència de les ciències socials en el seu desenvolupament
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Aprendre a aprendre.
	BC2	Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
	BC3	Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
	BC6	Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC1	Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
	CC2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
	CC3	Gestionar la informació i el coneixement.
	CC4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
1. Reconèixer i ser capaç d'utilitzar els instruments teòrics i conceptuals fonamentals per a l'estudi crític i interpretatiu dels moviments socials i religiosos.	AC2	BC1 BC3	CC1 CC2 CC3
2. Reconèixer i ser capaç d'interpretar les noves formes de mobilització col·lectiva en el context de la globalització, les dinàmiques transnacionals i la societat xarxa.	AC2	BC1 BC3	CC1 CC2 CC3
3. Conèixer i analitzar diferents processos i casos empírics particulars relacionats amb la protesta social i l'acció col·lectiva.	AC2 AC5	BC2 BC3	CC3
4. Conèixer i analitzar diferents processos i casos empírics particulars relacionats amb les conductes o les propostes antisistèmiques tant en l'àmbit religiós com polític.	AC2 AC5	BC2 BC3	CC3
5. Ser capaç d'analitzar els fenomens de mobilitat social i migració en la seva relació amb els moviments socials i religiosos contemporanis.	AC2 AC5 AC6	BC2 BC3	CC3
6. Identificar i examinar críticament els elements culturals que intervenen en la internacionalització religiosa i política, donant especial importància a l'ús d'internet i en particular al ciberactivisme polític transnacional.	AC2	BC2 BC3	CC2 CC3
7. Identificar i examinar críticament els elements simbòlics i culturals, emocionals i motivadors que intervenen en la construcció de la identitat personal i col·lectiva a l'interior dels moviments socials i religiosos.	AC2	BC2 BC3	CC2 CC3
8. Ser capaç d'elaborar treballs individuals en els quals l'estudiant demostri capacitat de descripció, reflexió i anàlisi en els nivells social i cultural i, més concretament, al voltant d'un objecte d'estudi relacionat amb la temàtica del curs.	AC5	BC3 BC6	CC3 CC4

Continguts

Tema	Subtema
Bloc 1. Introducció: Revisió teòrica i conceptual general. El debat sobre la multiculturalitat i el transnacionalisme. Trets caracteritzadors bàsics dels moviments.	1.1 Construcció social i política de l'altre; usos de la cultura en l'era global; etnocentrismes. 1.2. Itineraris transculturals i transnacionals a la societat de finals del segle XX 1.3. Els Nous Moviments Globals. Propostes antisistèmiques i noves formes de protesta social. 1.4. Ciberactivisme polític transnacional. Moviments socials en xarxa. 1.5. Religió i tecnologia a l'era de la informació. Globalització, Internet i moviments religiosos.
Bloc 2. Estudis de casos. La construcció simbòlica dels moviments socials. Pont analític moviments religiosos-moviments socials.	2.1. Marcs d'experiència, acció col·lectiva i construcció d'identitats. 2.2. Elements comparatius sobre moviments de perfil carismàtic i extàtic. L'evangelisme pentecostal i neopentecostal. 2.3. Profetisme, utopia i moviments socials-populars de resistència: la teologia de l'alliberament, matriu del moviment zapatista de Mèxic i del moviment dels Sense Terra del Brasil. 2.4. Motivació i emoció, simbols i identitat als moviments socials: el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) i la seva "mística".

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

Debats

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Treballs

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Activitats orientades a la presa de contacte, a presentar l'assignatura i a obtenir informació dels estudiants, de forma presencial o a través de l´ús de fòrums de presentació, sessions presencials mitjançant webconferència (Adobe Connect), presentacions enregistrades en vídeo pel professor i/o documentació publicada a l'aula virtual (Moodle) per a la seva lectura per part dels estudiants.
Sessió Magistral	Consistent a l'exposició dels continguts de l'assignatura. Dits continguts també es podran presentar mitjançant webconferència (Adobe Connect), la publicació de materials en diversos formats i altres eines disponibles a l'aula virtual.
Seminaris	Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts impartits a les sessions magistrals amb el quefer professional. També pot ser efectuat per mitjà de webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual.
Debats	Activitats on, de forma individual o en grup, els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d'eines síncrones com el xat o la webconferència (Adobe Connect) i/o asíncrones com el fòrum del Campus Virtual (Moodle).
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Consistent a la formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura a l'aula virtual (Moodle). webconferència (Adobe Connect), fòrums...
Treballs	Treballs que realitza l'estudiant a partir de material i referències de l'aula virtual i que lliura a través de la mateixa.
Atenció personalitzada	Temps que el professor té reservat per a atendre i resoldre dubtes dels estudiants. En el context virtual o semipresencial això es farà mitjançant el fòrum de dubtes de l'assignatura, webconferència (Adobe Connect), xat o altres eines.

Atenció personalitzada

Treballs

Descripció

Treball d'assaig temàtic. Aquest treball estarà tutoritzat pel professor i es preveuen un mínim de dues tutories obligatòries (presencials o virtuals) per tal de facilitar que el professor faci el guiatge del treball de l'alumne.

Avaluació

	Descripció	Pes
Debats	Els debats es realitzaran sobre la base de la visualització de material audiovisual posat a disposició de l'estudiant a l'aula virtual. Els materials previstos concretament són documentals temàtics i pel·lícules.	20%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	A partir de les lectures principals relatives als dos grans blocs temàtics del curs, el professor plantejarà algunes qüestions als estudiants en exercicis que aquests hauran de resoldre.	20%
Treballs	Elaboració d'assaigs individuals de contextualització i anàlisi d'un moviment social o religiós contemporani. L'estudiant podrà aprofundir sobre un moviment d'orientació global o bé d'abast més limitat o localitzat, així com sobre qualsevol altra forma d'acció col·lectiva, mobilització o protesta social.	50%
Altres	Assistència i participació (presencial)	10%

Altres comentaris i segona convocatòria
Lliurament d'un treball d'assaig temàtic. Es considera que l'assistència obligatòria és del 50% de les classes presencials. Per sobre del 80%, l'estudiant tindrà el 10% a la nota que s'indica

Fonts d'informació

Bàsica
	Manuals Arrighi, Giovanni; Wallerstein, Emmanuel; Hopkins, Terence K. (1999)Movimientos antisistémicos. Madrid:Akal. Bauman, Zygmunt (2003) Comunidad. En busca de seguridad en un mundo hostil. Madrid: Siglo XXI Castells, Manuel (2001) La era de la información. Economía, sociedad y cultura. El poder de la identidad. Vol. 2. Madrid:Alianza. Castells, Manuel (2012) Redes de indignación y esperanza. Madrid: Alianza. Clifford, James (1999) Itinerarios multiculturales. Barcelona: Gedisa. Della Porta,Donatella; Tarrow, Sidney (2005) Transnational Protest and Global Activism. Lanham,Boulder, New York...: Rowman & Littlefield Publishers, INC. Kymlicka, W. (1995) Ciudadanía multicultural. Barcelona: Paidós. Laraña, Enrique (1999) La construcción de losmovimientos sociales. Madrid: Alianza. Laraña, Enrique;Gusfield, Joseph (eds.) (2001) Los nuevos movimientos sociales. De laideología a la identidad. Madrid: CIS. Morris, AldonD.; McClurg, Carol. (eds.) (1992) Frontiers in Social Movement Theory. NewHaven and London: Yale University Press. Neveu, Eric (2002) Sociología de los movimientossociales. Barcelona: Hacer. Tarrow, Sydney (2004) El poder en movimiento. Losmovimientos sociales, la acción colectiva y la política. Madrid: Alianza. Tilly, Charles (2007) Violencia colectiva. Barcelona: Hacer. Tilly, Charles;Wood, Lesley J. (2009) Los movimientossociales, 1768-2008. Desde sus orígenes a Facebook. Barcelona: Crítica. Todorov, Tzvetan. (1991) Nosotros y los otros. Mèxic: Siglo XXI. Bibliografia específica Calle, Ángel(2005) “Más allá de las protestas”, Nuevosmovimientos globales. Hacia la radicalidad democrática. Madrid: EditorialPopular, pp. 17-46. Castells, Manuel(2001) “La otra cara de la Tierra: Movimientos sociales contra el nuevo orden global”. La Era de la Información. Economía,sociedad y cultura. Vol. 2: El poder de la identidad. Madrid: Alianza, pp.91-133. Castells, Manuel(2012) “Cambiar el mundo en lasociedad red”; “Más allá de la indignación, la esperanza: vida y muerte de losmovimientos sociales en red”, Redes de indignación y esperanza. Madrid:Alianza, pp. 209-233. Cucó, Josepa (2004) “Los movimientos sociales y su contexto:crisis de la modernidad y evolución diacrónica” y “Enfoques teóricos en el estudiode los movimientos sociales”, Antropologíaurbana, Barcelona: Ariel, pp. 171-213. Frigerio,Alejandro (1999) “Estableciendo puentes: articulación de significados yacomodación social en movimientos religiosos en el Cono Sur”, Alteridades, 9 (18): 5-18. Gledhill, John(2000) “¿La sociedad contra el estado moderno?: La política de los movimientossociales”. El poder y sus disfraces. Barcelona:Bellaterra, pp. 284-335. Hunt, Scott; Benford, Robert; Snow, David(2001) “Marcos de accióncolectiva y campos de identidad en la construcción social de los movimentos”, a Laraña, Enirque; Gusfield, Joseph (ed), Losnuevos movimientos sociales. De la ideología a la identidad. Madrid: CIS,pp. 221-249. Ibarra, Pedro;Tejerina, Benjamín (1998) “Introducción. Hacia unas nuevas formas de accióncolectiva”, a Ibarra, P.; Tejerina, B. (ed.) Los movimientos sociales. Transformaciones políticas y cambio cultural.Madrid: Trotta, pp.9-22. McAdam, Doug (2001) “Cultura y movimientos sociales”, en Laraña, Enirque; Gusfield, Joseph (ed), Los nuevos movimientos sociales. De laideología a la identidad. Madrid: CIS, pp. 43-67. Klandermans, Bert (2001) “La construcción social de laprotesta”, en Laraña, Enrique; Gusfield, Joseph(ed), Los nuevos movimientos sociales. Dela ideología a la identidad. Madrid: CIS, pp. 183-219. Ramos, María del Mar (2004)“Aproximación sociológica al uso deInternet de los Nuevos Movimientos Religiosos como Nuevos MovimientosSociales”, Scripta Nova, 170 (39). Disponible a: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-39.htm. Taibo, Carlos (2007)“¿Qué son los movimientos?”, Movimientosantiglobalizacion ¿Qué son? ¿Qué quieren? ¿Qué hacen? Madrid: Catarata, pp.43-68. Tarrow, Sidney (2004) “Introducción”, Elpoder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y lapolítica. Madrid: Alianza, pp. 21-53. Vallverdú, Jaume(2004) “Utopías religioso-políticas y movilización social: Reflexiones en tornoa la Teologíade la Liberaciónen México”, en Montes del Castillo, A.; Guardiola, P. (eds.) II Congreso Nacional Universidad yCooperación al Desarrollo. Otro compromiso es posible. Murcia: InstitutoUniversitario de Cooperación al Desarrollo, Universidad de Murcia [Edició CDRom]. Vallverdú, Jaume(2008a) “Símbolosreligiosos y acción colectiva: la mística del Movimiento de los TrabajadoresRurales Sin Tierra de Brasil”, en Cornejo, Mónica; Cantón, Manuela; Llera, Ruy(coord.), Teorías y prácticas emergentesen Antropología de la religión. Donosti: Ankulegui, pp. 293-310. Vallverdú, Jaume(2008b) "Hacia una síntesis comparativa para el análisis de los movimientos religiosos carismáticos y extáticos", Las lenguas del Espíritu. Religiones carismáticas y pentecostalismo en México. Tarragona: Publicacions URV, pp. 189-205. Vallverdú, Jaume(2008b) "Ciberactivismo político transnacional: el caso del MST de Brasil", Ankulegi, 15: 159-173. Vallverdú, Jaume(2012) “La construcción simbólica del MST”,Los sin tierra. Mística y resistencia en el MST de Brasil. Tarragona:Publicacions URV, pp. 127-153.
Complementària
	Aznárez, Carlos; Arjona, Javier (2002) “MST, comunidad de acción y palabra”, “El MST y su apuesta organizativa” y “La mística de los Sin Tierra”. Rebeldes Sin Tierra. Historia del MST de Brasil. Tafalla, Nafarroa: Txalaparta, pp. 27-40; 89-99. Dawson, Lorne L.; Hennebry, Jenna (1999)“New Religions and the Internet: Recruiting in a New Public Space”, Journal of Contemporary Religion, 14 (1): 17-39. De Marco, Stephano(2010) “Internet y movimientos socials: estudio de los marcos de acción colectiva promocionados a través del blog ‘beppegrillo.it’”, X Congreso Español de Sociología. Sociología y sociedad en España: Hace treinta años, dentro de treinta años. Navarra: UPN. Peña, Milagros (1994) “Liberation Theology in Peru: An Analysis of the Role of Intellectuals in Social Movements”, Journal for the Scientific Study of Religion, 33 (1): 34-45 Fernández, Juan Sebastíán; Herranz de Rafael, Gonzalo; Checa, Juan Carlos, et al.(2010) “Ciberactivismo: conceptualización, hipótesis y evaluación”, X Congreso Español de Sociología. Sociología y sociedad en España: Hace treinta años, dentro de treinta años. Navarra: UPN. Gaiger, Luiz Inácio (1994) “A práxis coletiva dos sem-terra: rumo à unidade ou à heterogenidade cultural?”, Cuadernos de Sociología, 6: 177-203. Huete, Lola(2011) “Galería antisistema”. El País Semanal. Madrid, 6 de marzo. Jasper, James M.(1998) “The Emotions of Protest: Affective and Reactive Emotions in and around Social Movements”, Sociological Forum, vol. 13, n. 3, pp. 394-424. Lolicato, Andrea(2011) “Lógicas de acción: las organizaciones argentinas en las redes transnacionales de defensa”, Movilidad transnacional y movimientos sociales. Las organizaciones solidarias de Argentina en Roma y Barcelona. Tarragona. URV. Tesis doctoral, pp. 243-262. Neves da Silva, Émerson(2004) “Origen e contextualizaçao histórica do MST”, Formaçao e ideário do MST. Brasil: Unisinos, pp. 23-58. Novaes, Regina (1997) “Introduçao” y “’Povo de Deus’ em luta pela ‘terra prometida’: uma identidade político-religiosa”. De corpo e Alma. Catolicismo, classes sociais e conflictos no campo. Rio de Janeiro: Graphia, pp. 5-9; 166-174. Romero, Marta(2011)“Mujeres en las ‘guerrillas’ peruanas de finales del siglo XX”, Cuestiones de género: De la igualdad y la diferencia, 6: 181-203.

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent