DADES IDENTIFICATIVES 2016_17
Assignatura (*) CONTEXTOS I ESPAIS D'INTERVENCIÓ EMERGENTS Codi 12815207
Ensenyament
Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GARCÍA MORENO, CRISTINA
ZAFRA APARICI, EVA
Adreça electrònica cristina.garcia@urv.cat
eva.zafra@urv.cat
Professors/es
GARCÍA MORENO, CRISTINA
ZAFRA APARICI, EVA
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura pretén crear un marc de reflexió teòrica y pràctica en el que analitzar críticament els canvis socioeconomics que s’estan produint durant els últims anys i l’impacte que això exerceix en diferents grups socials. Es revisaran diferents formes d’atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat. A partir d’aquí es pretén analitzar els nous desafiaments per a la intervenció professional davant dels nous contextos i riscos socials que estan apareixent en el marc d’una realitat diversa i canviant.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC9 Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modificació dels mateixos
  AC11 Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Aprendre a aprendre.
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
  CC5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Observar i analitzar críticament els canvis socioeconòmics actuals i el seu impacte en diferents col·lectius socials en situació de vulnerabilitat. AC11
BC1
BC6
CC3
CC4
2. Analitzar l’evolució i la situació actual de diferents contextos y espais d’intervenció socials, considerant el marc legislatiu de cadascun d’ells. AC9
BC1
BC3
CC3
CC4
3. Aprofundir en el coneixement de les necessitats socials fent especial referència a fenòmens actuals com la pobresa, l’atur, la dependència, les situacions de crisis familiars, les noves formes de violència i conflicte, etc. AC9
BC1
BC3
CC3
CC4
4. Afavorir la reflexió professional davant situacions socials complexes, des d'una perspectiva ètica i de responsabilitat social. AC11
BC1
BC2
CC3
5. Analitzar les diferents formes d’atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat i buscar respostes adaptades i innovadores. AC11
BC2
BC3
CC3
CC5

Continguts
Tema Subtema
1. Gènere i intervenció social. 1.1. Polítiques d’igualtat. Assoliments i reptes.
1.2. Transversalitat de gènere en la intervenció social.
1.3. La perspectiva de gènere com a eina de diagnosi, disseny, planificació i avaluació social.
1.4. Salut, educació i gènere.

2. Salut i intervenció sòciosanitaria: 2.1. Multidimensionalitat i transdisciplinarietat en els processos de salut-malaltia-atenció.
2.2. Polítiques d’atenció sociosanitaria a Espanya.
2.3. Dimensió col•lectiva i comunitària de la salut. Estudi de casos i propostes innovadores.
2.4. La promoció de l’autonomia i l’empoderament en persones i grups en situació de desigualtat i/o risc d’exclusió social.
3. Diversitat familiar i nuclis de convivència 3.1. L’increment de les desigualtats socials: nous perfils d’intervenció.
3.2. Famílies en situacions de crisi
3.3. Famílies amb persones dependents
3.4. Altres tipologies familiars i modalitats d’intervenció: famílies monoparentals, famílies d’acollida, famílies adoptives, famílies migrants, etc.
4. Noves formes de violència i conflicte. 4.1. Violències i conflictes individuals, familiars i col·lectius.
4.2. Violència vers col·lectius vulnerables: gent gran, infància, discapacitats, etc.
4.3. Violència filio-parental
4.4. Violència de gènere


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
15 4 19
Seminaris
10 10 20
Debats
8 16 24
Resolució de problemes, exercicis
14 30 44
Treballs
10 30 40
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a la presa de contacte, presentar l'assignatura i recollir informació dels estudiants, de manera presencial, o mitjançant l'ús de fòrums de presentació, i / o documentació publicada a l'aula virtual (Moodle) per a la seva lectura pels estudiants.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura. És possible també que en el context semipresencial, l'exposició dels continguts de l'assignatura es faci mitjançant la publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual.
Seminaris Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. També pot ser realitzat mitjançant la publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual.
Debats Activitats on, individualment o en grup, els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d'eines síncrones com el xat i / o asíncrones com el fòrum del Campus Virtual (Moodle)
Resolució de problemes, exercicis Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura a l'aula virtual (Moodle)
Treballs Treballs que realitza l'estudiant a partir de material i referències de l'aula virtual i que lliura a través de la mateixa.
Atenció personalitzada Els treballs estaran tutoritzats per la professora i es preveuen un mínim de dues tutories obligatòries (presencials o virtuals) per facilitar el guiatge del treball de l'alumne/a.

Atenció personalitzada
 
Treballs
Descripció
Els treballs estaran tutoritzats per la professora i es preveuen un mínim de una tutoria obligatòria (presencial o virtual) per facilitar el guiatge del treball de l'alumne/a.

Avaluació
  Descripció Pes
Debats Els debats es realitzaran a partir de la lectura de textos i/o visualització de material audiovisual que es posin a disposició de l'alumne a l'aula virtual 10%
Resolució de problemes, exercicis A partir d'algunes de les lectures recomanades en el curs i de l'anàlisi de projectes d'intervenció, la professora plantejarà algunes qüestions als estudiants en exercicis que hauran de ser resolts 30%
Treballs Elaboració que aprofundeixi en un dels temes dels continguts del curs escollit per l'alumne/a amb el vistiplau de la professora. 50%
Altres

Assistència i participació (presencial)

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es considera que l'assistència obligatòria és del 50% de les classes presencials. Per sobre del 80%, l'estudiant tindrà el 10% a la nota que s'indica.


Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia General

AGUILAR, M. (2009). "Servicios sociales: las tribulaciones de un sector emergente",  en L. Moreno (Ed.)  Reformas de las políticas del bienestar en España (p.171-205). Siglo XXI. Madrid.

BALLESTER, L. (1999): Las necesidades sociales: teorías y conceptos básicos. Síntesis Sociológica. Madrid.

BERGER, P.; LUCKMANN, Th.(1988). La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder.

CASADO, D. (ed.) (2004): Respuestas a la dependencia, CCS. Madrid.

CASYTONOBO, R. (coord) (1998): Integración o desintegración social en el mundo del siglo XXI. Espacios. Buenos Aires

COSTA, M. (2008). “Lectura, en clau econòmica, de la llei de dependència”. Revista de Treball Social, 183, 37-55.

FERNÁNDEZ GES, C. (2006). “Serveis per a l’autonomia personal. Un dret molt esperat”. Educació social, 34.

GUILLEN, E. (comp.)(2005): Sobre problemas y respuestas sociales. Hacer. Barcelona

HELLER, A. (1996): Una revisión de la teoria de las necesidades, Paidós. UAB. Barcelona

LUCKMANN, T. (1996): Teoría de la acción social, Paidos. Barcelona.

MALAGON, J.L. i SARASOLA, J.L. (Coords) (2005): Manual de atención social al inmigrante. Cordoba. Almuzara

MAX-NEEF , M.(2006). Desarrollo y necesidades humanas, en Desarrollo a escala humana (3a.ed.). Icària. Barcelona.

SANTAMARÍA, E. (2001) La incógnita del extraño. Una aproximación a la significación sociológica de la inmigración no comunitaria.Anthropos. Barcelona.

VILÀ, A. (2008). “La Llei de serveis socials: un model en construcció. Una reflexió crítica”. Eines, 6, 57-69.

WATZLAWICK P. (2003): Cambio, formación y solución de problemas humanos. Herder. Barcelona.

 

Pobresa, marginalitat i exclusió social

ARRIBA, A. y PÉREZ, B. (2007): “La última red de protección social en España: prestaciones asistenciales y su activación”. Política y Sociedad, vol. 44, 2

COLL, F. (2009). “La renda mínima i els nous escenaris d'exclusió social”. Quaderns d'Acció Social i Ciutadania, 5, 44-48.

GIL, F. (2002). La exclusión social. Ariel. Barcelona.

HERNÁNDEZ, J. y OLZA, M. (comps.) (1998). La exclusión social. Reflexión y acción desde el Trabajo social. Eunate. Navarra.

LEWIS, O. (1985). Antropología de la pobreza. Cinco familias. México: F.C.E.

 

Diversitat Familiar

 

FLAQUER, L. (2000): Las políticas familiares en una perspectiva comparada. Fundación La Caixa. Barcelona.

GATTINO, S. (1999): Las familias de la nueva pobreza: una lectura posible desde el trabajo social. Ed. Espacio. Buenos Aires.

GIMENO COLLADO, A. (1999): La familia: el desafio de la diversidad. Ariel. Barcelona.

GOÑI SEIN, J.L. (2005): “La familia monoparental: ausencia de atención política y legislativa y su impacto sobre la situación sociolaboral de la mujer”, Temas laborales, 82, pp. 11-45

HERNÁNDEZ ARISTU, J. y ANDREU LÓPEZ-BLASCO.(2001): La familia ante el cambio social: Actitudes, prospectiva y nuevos retos. Nau llibres. València

MINUCHIN, P.; MINUCHIN, S. Y COLAPINTO, J. (2000): Pobreza, Institución, Familia. Amorrortu. Buenos Aires.

MORENO MARQUEZ, G. y AIERDI URRAZA, X. (2008): Inmigración y servicios sociales: ¿última red o primer trampolín?, Zerbitzuan, 44

NAVARRO PEDREÑO, S (2002): “Desde la red social: nuevos imaginarios y geografías en la intervención familiar”. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 58.

SÁNCHEZ URIOS, A Y MARIN, D. (2000): Trabajo social microsocial: intervención con individuos y familias. Diego Marín. Murcia.

 

Violencia i conflicte

BERGER, P.L. (Ed.), (1999) Los límites de la cohesión social. Conflicto y mediación en las sociedades pluralistas. Galaxia Gutenberg. Barcelona

CORNELIUS, H. Y SHOSHANA,F. (2010). Tú ganas, Yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente. Gaia. Madrid

DI FIORENZA, A (2009): Cuando el amor no basta: consejos eficaces para resolver los problemas entre padres e hijos adolescentes. Planeta. Barcelona.

REDORTA, J. (2004): Cómo analizar los conflictos. La tipología de conflictos como herramienta de mediación. Paidós. Barcelona.

SANMARTÍN, J. (2000): La violencia y sus claves. Ariel. Barcelona.

 

Salut i intervenció sociosanitaria:

ARARTEKO (2007) Atención sociosanitaria: Una aproximación al marco conceptual y a los avances Internacionales y Autonómicos. Informe extraordinario de la institución del Ararteko al Parlamento Vasco.

CAREL, H. (2011)  « Phenomenology and its application in medicine. ».   Theor Med Bioeth, 32: 33–46.

COLOM, D. (2012) El trabajo social sanitario: los procedimientos, los protocolos y los procesos (Manuales UOC) Editorial UOC: Barcelona.

CARRILLO, E.; CERVERA, M.; GIL, V. Y RUEDA, Y. (2010)  Claves para la construcción del espacio socio-sanitario en España. Antares Consulting S.A.: Barcelona.

ESTEBAN,  M.L (2004) Antropología del cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio. Bellaterra: Barcelona.

FAURA, J.; ROMANÍ, O.; MIRANDA, M. (Comp.) (2001) Monográfico drogodependencias. A.T.S.S.: Zaragoza.

GEHLERT, S. & BROWNE, T. (editors) (2012) Handbook of Health Social Work. John Wiley & Sons: Hoboken, N.J.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT (2010) Col·lecció de guies de bona pràctica per a l’àmbit sociosanitari. En línea: http://www.gencat.cat/salut/

GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de Salut de la Regió Sanitària Catalunya Central 2011-2015. En línia: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=141158&idioma=0

HERVÁS, A. “La participación comunitaria en salud y el trabajo social sanitario”. Documentos de Trabajo Social, 50.

LE BRETON, D. (1995) Antropología del cuerpo. Nueva Visión: Buenos Aires.

MARTÍNEZ, A. Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder  y la enfermedad. Anthropos: Barcelona.

MARXEN, E. (2011) “Pensamiento terapéutico en el arte contemporáneo. Las psicoterapias en el arte”. Diálogos entre arte y terapia. Del <arte psicótico> al desarrollo de la arteterapia y sus aplicaciones. Gedisa: Barcelona. pp. 181-205.

MENÉNDEZ, E. (1981) Poder, estratificación y salud. Análisis de las condiciones sociales y económicas de la enfermedad en Yucatán. Ediciones de la Casa Chata: México.

NICOLESCU (2006) Transdisciplinariedad: Pasado, presente y futuro. En línea: http://www.cea.ucr.ac.cr/CTC2010/attachments/120_TransDBasarab1.pdf

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD (OMS) En línia: http://www.who.int/es/

PEDRAZA, S. (2004) “Cuerpo e investigación en teoría social”. Colombia Novum, 11: 21-44.

RESENDE, S. (2008) “Promoción de la Salud, "empowerment" y educación: una reflexión crítica como contribución a la reforma sanitaria”, Salud Colectiva, Buenos Aires, 4 (3):335-347.

 

Gènere i intervenció social

ALBERDI, I y MATAS, N. (2002): “La violencia doméstica. Informe sobre los malos tratos a mujeres en España”, Colección Estudios Sociales, núm. 10

ASTELARRA, J. (2002): “La nueva realidad de la desigualdad de las mujeres”,  Papers de la Fundació,135.

ASTELARRA, J.(2005): Veinte años de políticas de desigualdad. Ediciones Cátedra. Madrid.

BRUNET, I., VALLS, F. y BELZUNEGUI, A. (2008), "Pobreza, exclusión social y género", Revista Sistema, 207.

CENTRE D’ESTUDIS D’OPINIÓ (2009): Diferències entre homes i dones en els àmbits familiar, social, econòmic i familiar. Barcelona: Generalitat de Catalunya

JULIANO, D. (2004): Excluidas y marginales. Una aproximación antropológica. Madrid: Ed. Cátedra / Universidad de Valencia / Instituto de la Mujer.

LORENTE MOLINA, B. (2004): Perspectivas de género y trabajo social. Construyendo Método desde el paradigma intercultural. Universidad de Cádiz. http://www. dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=860416

MURILLO DE LA VEGA, S. (1999): “Perspectiva de género en la práctica profesional del Trabajo Social”, Revista de Servicios Sociales y Política Social. Vol 45, 23-40.

PASTOR, I. y VALLS, F. (2010) “Género y pobreza: la relevancia del enfoque familiar” a AGUILAR, M. (coord.) Construcciones y deconstrucciones de la sociedad, Ciudad Real, Asociación Castellano-Manchega de Sociología.

TORNS, T. (2007), “El tiempo de trabajo y las relaciones de género: las dificultades de un cambio ineludible”, en CARLOS PRIETO (ed.) Trabajo, género y tiempo social, Barcelona, Hacer.

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent