DADES IDENTIFICATIVES 2017_18
Assignatura (*) ECONOMIA POLÍTICA DEL TRANSNACIONALISME I CODESENVOLUPAMENT Codi 12815210
Ensenyament
Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Adreça electrònica joanjosep.pujadas@urv.cat
Professors/es
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Web
Descripció general i informació rellevant Es tracta d'un curs orientat a veure les repercusions en la vida de les persones, especialment, aquelles que emprenen grans trajectes trasnacionals, de la globalització en les seves principals vertents: econòmica, política i ciutadana. L'assignatura passa revista a les principals aportacions teòriques i empítiques, tot adoptant una perspectiva transdisciplinar i posant l'èmfasi en la perspectiva analítica de l'economia política.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana, tant pel que fa al treball de diagnòstic i intervenció com a recerca bàsica
  AC4 Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals
  AC5 Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los
  AC6 Dominar la literatura en matèria d'estudis migratoris (des de diferents aproximacions disciplinars), així com la capacitat per documentar-se i per interpretar les polítiques migratòries i la incidència de les ciències socials en el seu desenvolupament
  AC7 Dissenyar projectes vinculats amb els processos migratoris, així com projectes multidisciplinaris on s'articulin els diferents rols dels àmbits professionals implicats en l'estudi i intervenció sobre les migracions
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Aprendre a aprendre.
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
  CC5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
A. L'alumne ha de saber: 1. Identificar els principals paradigmes de l'Economia Política 2. Reconèixer el camp específic dels fluxos transnacionals 3. Idnetificar les principals teories sobre nacionalisme 4. Treballar amb el paradigma crític del nacionalisme metodològic. B. L'alumne ha de saber fer: 1. Anàlisis crítics de les relacions econòmiques globals 2. Projectes de recerca en un àmbit transnacional 3. Comparar situacions de conflicte causats pels prejudicis de caràcter ètnic, religiós o cultural. C. L'alumne ha de ser capaç de: 1. Treballar de manera col·laborativa 2. Documentar amb rigor els processos analitzats. 3. D'Evitar el prejudicis interculturals AC1
AC4
AC5
AC6
AC7
BC1
BC2
BC3
BC6
CC1
CC2
CC3
CC4
CC5
CC6

Continguts
Tema Subtema
1. Aproximación al campo de análisis y a las perspectivas de la Economía Política.

2. Sobre el transnacionalismo como fenómeno social y como perspectiva de análisis.

3. El papel del Estado en la era de la globalización y del transnacionalismo.

4. La cuestión de la ciudadanía en el marco del transnacionalismo.

5. El transnacionalismo “desde abajo”: estrategias reproductivas de los migrantes y sus familias.

6.Etnografías del transnacionalismo migrante.

7. Respuestas a la crisis del capitalismo tardío: la economía social y las propuestas ligadas al desarrollo y al codesarrollo.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 1 3
 
Seminaris
24 20 44
Debats
22 44 66
Projectes
6 18 24
 
Atenció personalitzada
4 4 8
 
Proves pràctiques
2 3 5
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació dels objectius i de la metodologia de treball, presencial, virtual i tutorial
Seminaris Presentació del temari i de les lectures obligatòries assignades a cada tema. Preparació de cada debat virtual on-line
Debats Realització de sis debats, a l'entorn dels temes 2 a 7, via Moodle. Moderació del professor a partir d'una pregunta inicial. Es valorarà la dedicació de cada estudiant, la realització de les lectures obligatòries i optatives.
Projectes De manera individual o grupal (a criteri del professor a partir de les propostes realitzades pels estudiants) es realitzaran projectes de recerca, tot incloent un disseny exhaustiu d'una recerca, prenent com a model els TFM.
Atenció personalitzada Per a cadascuna de les activitats dels curs hi ha una part dedicada a atenció individualitzada. A banda, el professor convocarà a cada alumne/-a cap a la meitat del període lectiu a una tutoria presencial obligatòria per tal d'avaluar conjuntament amb cada alumne la marxa del curs.

Atenció personalitzada
 
Activitats Introductòries
Seminaris
Debats
Projectes
Atenció personalitzada
Proves pràctiques
Descripció
Ja s'ha descrit l'enfocament personalitzat de totes les activitats de l'assignatura, a banda de les tutories.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris L'activitat recau en el professor, qui avaluarà l'interés, actitud i intervencions dels alumnes 5%
Debats Constitueixen l'element central del sistema d'avaluació continuada, en els debats cada estudiant mostra el seu domini de les lectures assignades a acada tema, les explicacions del professor i la seva imaginació, grau de maduresa i capacitat expressiva. 45%
Projectes S'avalua aquí la capacitat col·laborativa dels estudiants, la seva imaginació, sentit crític i la capacitat de saber concretar en un disseny de recerca els seus coneixements teòrics. 35%
Proves pràctiques Aquest és l'espai més obert i adaptat a la marxa de cada curs. El professor detecta alguna disfunció en la transmissió de coneixement, algun dubte generalitzat a la classe, algun aspecte de continguts no resolt satisfactòriament i el projecte en forma de formular problemes pràctics. 15%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Lectures obligatòries

Anguiano, M. Eugenia (2005), “Rumbo al norte: nuevos destinos de la emigración veracruzana”, Migraciones Internacionales, 3 (1): 1-29.

Arango, Joaquín (2003), “La explicación teòrica de la migración: luz y sombre”, Migración y Desarrollo, 1: 1-30.

Bauböck, Rainer (2007), “¿Quiénes son los ciudadanos de Europa?”, La Vanguardia Dossier, vol. 22. Versión electrónica: http://www.eurozine.com/pdf/2006-12-23-baubockes.pdf

Besserer, Federico (1999), “Estudios transnacionales y ciudadanía transnacional”, en Mummert, Gail (Comp.), Fronteras fragmentadas, Zamora (Mich.), COLMICH / CIDEM, pp. 215-238.

Coraggio, José L. (2007), La economía social como vía para otro desarrollo social, Rebelión, junio de 2007. Disponible en: www.rebelion.org/noticias/2007/6/51725.pdf.

Held, David; Goldblatt, Anthony (2002), Transformaciones globales. Política, economia y cultura. México DF, Oxford University Press.

Kearney, Michael (1999), “Borders and Boundaries of State and Self at the End of Empire”, en Vertovec, S. y Cohen, R. (Eds.), Migration, Diasporas and Transnationalism. Edward Elgar, Cheltenham, pp. 539-561. Traducción castellana en línea: http://docentes2.uacj.mx/museodigital/cursos_2004/Maru/articulos/kearney.pdf

Levitt, Peggy; Glick-Schiller, Nina (2004), “Perspectivas internacionales sobre migración: conceptualizar la simultaneidad”, Migración y Desarrollo, 2º semestre de 2004.

Márquez Covarrubias, Humberto (2010), “Desarrollo y migración: una lectura desde la economia política crítica”, Migración y Desarrollo, 14: 59-87.

Mauss, Marcel (1971), Ensayo sobre los Dones. Razón y forma del cambio en las sociedades primitivas. Madrid, Tecnos.

Mezzadra, Sandro (2012), “Capitalismo, migraciones y luchas sociales. La mirada de la autonomia”, Nueva Sociedad (Caracas): 237: 159-178.

Moctezuma, Miguel, “Transnacionalidad y transnacionalismo (prácticas, compromisos y sujetos migrantes)”. En línea: http://meme.phpwebhosting.

Nair, Sami (1997), Informe de balance y orientación sobre la política de codesarrollo vinculada a los flujos migratorios. En línea: http://www.citieslocalgovernments. org/committees/fccd/Upload/library/informesamina%C3%AFr.pdf

Pastor, Jaime (2007), “Economía Política de la globalización, crisis de centralidad de los estados y procesos de “desde-mocratización”. Actas del Congreso sobre El desafío del desarrollo humano. Propuestas locales para otra globalización. Bilbao.

Perez Orozco, A. (2007b) Migración y Desarrollo, Documento de Trabajo nº 3 Santo Domingo, INSTRAW, Instituto Internacional de Investigaciones y Capacitación de las Naciones Unidas para la promoción de la mujer. Disponible en: http://www.uninstraw.org/es/publicaciones/gender-remittances-and-development/index.php.

Portes, Alejandro (2005), “Convergencias teóricas y evidencias empíricas en el estudio del transnacionalismo de los inmigrantes”, Migración y Desarrollo, 1r semestre de 2005.

Sanz Abad, J. (2007) “Entre "cumplir" y "hacer cosas": significados sociales y culturales en torno al envío de remesas de la migración ecuatoriana en España”. Actas del 5º Congreso sobre la Inmigración en España. Migraciones y Desarrollo Humano,Valencia: DEIM y Univertsitat de Valencia.

Sen, Amartya (2000), “El desarrollo como libertad”, Gaceta Ecológica, vol. 55, pp. 14-20.

Singer, Paul (2012), Economía política de la urbanización. México D.F., Siglo XXI Eds.

Trouillot, Michel R. (2001), “La Antropología del Estado en la era de la globalización”, Current Anthropology, vol. 42, núm. 1.

Vanneckhaute, Hendrik (2002), “El codesarrollo: de un proceso histórico de oportunidades y desarrollo hacia una herramienta más de explotación y subdesarrollo”. Rebelión. En línea: http://www.rebelion.org/docs/121976.pdf.

Velasco, Juan (2006), “El Estado y la ciudadanía frente al desafío de la inmigración”, Revista Internacional de Filosofía Política, vol. 27, pp. 5-17.

Vertovec, Steven (1997), “Transnational Challenges to the ‘New’ Multiculturalism”, http://www.transcomm.ox.ac.uk/working%20papers/WPTC-2K-06%20Vertovec.pdf

 

Lectures complementàries

Badaró, Máximo. “Una ventana al país”. Etnografía de un Paso de Frontera entre la Argentina y Uruguay. IDES, Instituto de Desarrollo Económico y Social, Buenos Aires, Argentina. 2002. 29 pp.

Binford, L. (2004). La economía política de la migración internacional en Puebla y Veracruz: siete estudios de caso. Puebla, Benemérita Universidad Autónoma de Puebla.

Boruchoff, J. (1999), “Equipaje cultural: objetos, identidad y transnacionalismo en Guerrero y Chicago”, en Mummert, Gail (Comp.), Fronteras fragmentadas, Zamora (Mich.), COLMICH / CIDEM, pp. 499-517.

Luque, José Carlos (2004), “Transnacionalismo y enclave territorial étnico en la configuración de la ciudadanía de los inmigrantes peruanos en Santiago de Chile”, Revista Enfoques, vol. 3, pp. 81-102.

Nobil Ahmad, Ali (2010), “Pakistaníes en Italia. Los desencantos del “vivir transnacional”, Revista CIBOB d’Afers Internacionals, vol. 92, pp. 161-183.

Ramirez Gallegos, F. y Ramirez, J. (2007) La estampida migratoria ecuatoriana. Crisis, redes transnacionales y repertorios de acción migratoria, Quito, UNESCOCIUDAD-CEED,ABYA-YALA,ALISEI.

Stefoni, Carolina (2004), “Inmigración y ciudadanía: la formación de comunidades peruanas en Santiago y la emergencia de nuevos ciudadanos”, Política, vol. 43, pp. 319-336.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent