DADES IDENTIFICATIVES 2018_19
Assignatura (*) POLÍTIQUES URBANES. PATRIMONI I TURISME Codi 12815214
Ensenyament
Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Adreça electrònica joanjosep.pujadas@urv.cat
Professors/es
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Web
Descripció general i informació rellevant Esta asignatura pretende realizar una reflexión y presentar una sistematización sobre los aspectos más importantes relacionados con el patrimonio y el paisaje urbano y su uso como recurso cultural y turístico.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana, tant pel que fa al treball de diagnòstic i intervenció com a recerca bàsica
  AC3 Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans
  AC4 Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals
  AC5 Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Aprendre a aprendre.
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
  BC7 Tenir sensibilització en temes mediambientals.
  BC8 Gestionar projectes tècnics i d'investigació o innovació.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
  CC5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1.-Que el estudiante comprenda los conceptos básicos y temáticos fundamentales de las políticas culturales. 2. Que el alumno tome conocimiento de la noción de patrimonio como construcción social. 3. Introducir a los alumnos en el concepto de patrimonio urbano y formarles en el uso de los instrumentos y las técnicas de estudio e investigación sobre la ciudad como realidad patrimonial. 4. Iniciciar a los alumnos a los recursos básicos de difusión y puesta en valor del patrimonio urbano, considerado como elemento de identidad y motor de desarrollo en las sociedades actuales. 5. Que el estudiante sea capaz de entender el paisaje urbano como uno de los elementos esenciales del patrimonio urbano 6.- Introducir a los alumnos en la temática de los usos turísticos de las ciudades y las funciones que desempeña el patrimonio urbano en las nuevas tendencias del turismo. AC1
AC3
AC4
AC5
BC1
BC2
BC3
BC6
BC7
BC8
CC1
CC2
CC4
CC5
CC6

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. La ciutat postindustrial com a ciutat acollidora
Tema 2. Les polítiques de conservació i posada en valor del patrimoni
Tema 3. El turisme urbà, motor econòmic de les ciutats patrimonials
Tema 4. Tematització i zonificació de les ciutats en funció del patrimoni i de la configuració de l'oferta turística: segregacions
Tema 5. Taller-seminari tutoritzat de projectes d'assaig
Tema 6. Monumentalització, segregació espacial i reforma urbana: estudis de cas.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
15 4 19
Presentacions / exposicions
4 0 4
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
10 30 40
Treballs
10 30 40
Seminaris
10 10 20
Debats
8 16 24
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants, així com la presentació de l'assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura
Presentacions / exposicions Presentació oral per part de cada estudiant d’un estudi de cas tutelat académicament i que representa un avenç de l’assaig final
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Després de la presentació en classe magistral de cada tema, el professor formula una o vàries preguntes que els estudiants hauran de resoldre mirjançant un debat virtual, via Moodle
Treballs Consisteix en un assaig escrit, dedicat a exemplificar, mitjançant un estudi de cas, una de les preguntes o focus temàtic desenvolupat al llarg del temari de l'assignatura. L'esborrany de cada assaig serà presentat i discutit a classe (tema 6) i, posteriorment, cada alumne li donarà forma escrita definitiva.
Seminaris El Tema 5 del programa consisteix en la realització d'un taller-seminari dedicat a orientar els estudiants cap a la realització d'un treball monogràfic, concebut com un estudi de cas, que serà objecte de dues presentacions: la primera (oral) en el Tema 6, la segona en forma d'assaig final escrit. El taller-seminari és complementat amb un treball de tutoria personalitzada.
Debats Al llarg del curs i amb freqüència quinzenal es realitzaran quatre debats, corresponents a cadascun dels temes 1 a 4. Al final de cada classe magistral el professor endega un debat a l'aula on intenta aprofondir o donar complexitat a alguns dels aspectes abordats al tema. Aquest debat té, però la seva continuïtat i el seu aprofondiment en forma virtual, mitjançánt la plataforma Moodle.
Atenció personalitzada El professor estableix de forma obligatòria dues tutories presencials, al final dels temes 1 i 3, per poder calibrar el grau de seguiment que cada estudiant realitza de l'assignatura. A més d'aquestes dues tutories presencials, els alumnes poden demanar quantes tutories requereixin, de manera virtual o presencial.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Hi ha dos tipus de tutoría personalitzada. La primera orientada al seguiment del temari, de les classes magistrals i de les lectures assignades a cada tema. L'objectiu d'aquestes tutories és incentivar a l'estudiant a intervenir a classe i a portar al dia les lectures corresponents a cada tema. Són obligatòries dues tutories d'aquest tipus. El segon tipus de tutoria està vinculada al seguiment dels estudis de cas que realitza cada estudiant i que condeueix a una presentación oral a la darrera setmana del calendari lectiu (Tema 6) i a una presentació escrita en forma d'assaig final.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Atès el caràcter semipresencial de l'assignatura, les presentacions es faran mitjançant un sistema de forum de debat. Es faran tres debats amb un pes sobre la qualificació final de 10+15+15 40%
Treballs S'elaborarà un assaig, a partir de propostes de projectes, prèviament acceptats i tutelats pel professor mitjançant les dues hores de tutoria personalitzada per cada estudiant. Al final de curs es farà una presentació i debat públic dels resultats. 50%
Altres

Assistència a classe i participació activa a les activitats del curs

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es considera que l'assistència obligatòria és del 50% de les classes presencials. Al costat de l'assistència es valoraran les intervencions i la participació activa en totes les activitats de l'assignatura, més enllà del valor atorgat a les aportacions de cada estudiant en els aprtados anteriors.


Fonts d'informació

Bàsica

ANDREU I TOMÀS, A.  (2012): “Apunts sobre la construcció de la noció de paisatge i la seva valorització social” en B. Santamarina, B. (ed), Geopolíticas patrimoniales. De culturas, naturalezas e inmaterialidades. Una mirada etnográfica. Valencia, Germania; pp. 113-130.

ASHWORTH, G. J. e TUNBRIDGE, J. E. (eds.) (2000): The Tourist-Historic City. Retrospect and Prospect of Managing the Heritage City. Amsterdam: Pergamon.

ASHWORTH, G.J. (2000): “Heritage, tourism anda places: a review”. En: Tourism research vol. 25 (1), 2000. pp. 19-29.

BECERRA GARCÍA, J.M. (2000): “Planeamiento como instrumento para la protección de los conjuntos históricos”. En: Boletín del Instituro Andaluz de Patrimonio Histórico. Nº 30. Año VIII, pp. 113-116.

CASTILLO OREJA, M.A. (ed.), Ciudades históricas: conservación y desarrollo, Madrid, 2000

CALLE, M. de la; GARCÍA, M. (1998): “Las ciudades históricas: patrimonio cultural y recurso turístico”. En: ERIA, nº 47. (1998), Pp. 249-266.

CALLE, M. de la (2002): La ciudad histórica como destino turístico. Barcelona: Ariel.

CAMARERO GÓMEZ, G. (1998): “La Unesco y las ciudades patrimonio de la humanidad: ¿cultura o turismo?, en Castro Morales, F. e Bellido Gant, M. L. (eds.): Patrimonio, museos y turismo cultural: claves para la gestión de un nuevo concepto de ocio. Córdoba: Universidad de Córdoba, pp. 77-99.

DELGADO, Manuel. 1999. El animal público. Hacia una antropología de los espacios urbanos. Editorial Anagrama, Barcelona.

DELGADO, M. (2002): “Los efectos sociales y culturales del turismo en las ciudades históricas”, em Actas do“Congreso Internacional sobre el Desarrollo Turístico Integral de Ciudades Monumentales”, Granada, 19-22 de Fevereiro de 2002.

DELGADO, M. (2005): “Ciudades de mentira. El turismo cultural como estrategia de desactivación urbana”, em Archipiélago n.º 68, pp. 17-27.

FARIÑA TOJO, J., La protección del patrimonio urbano. Instrumentos normativos, Madrid, 2000.

FERNÁNDEZ DE PAZ, E. (2006). "De tesoro ilustrado a recurso turístico: el cambiante significado del patrimonio cultural". PASOS. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural (www.pasosonline.org), 4(1): 1-12.

GARCÍA CANCLINI, N. (1999) “Los usos sociales del patrimonio cultural”. En Aguilar Criado, E. (Coord.) (1999) Patrimonio etnológico: Nuevas perspectivas de estudio. Granada, Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico.

HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, F., El patrimonio cultural: la memoria recuperada, Gijón, 2002.

HERZOG, L. (2006), Return to the Center: Culture, Public Space and City Building in a global Era. Austin: University of Texas Press.

MELÉ, P. (2005), La producción del patrimonio urbano. México: Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social (CIESAS).

MÜLLAUER-SEICHTER, W. 2007. La intervención ciudadana en la transformación de los espacios públicos” en: Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, Vol. LXII.

MUÑOZ, F. (2009) “Los paisajes metropolitanos”. En Busquets, Jaume; Cortina, Albert (eds) Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje (61-76). Ariel, Barcelona.

MUÑOZ, F. (2010) “Urbanalisation: common landscapes, global places”. En The Open Urban Studies Journal vol. 3 (78-88). Special issues: Urban trends in the Iberian Peninsula. Bentham Open.

MUÑOZ, F. (2012) “El patrimonio construido como paisaje. El paisaje construido como patrimonio. Actas del VI Congreso Internacional de Musealización de Yacimientos y Patrimonio “Arqueología, Patrimonio y Paisajes Históricos para el Siglo XXI” (p.41-57). Consorcio de Toledo. Toledo.

PAGE, S. (1995): Urban Tourism. London: Routledge.

PUJADAS, J. J. (2006). ¿Ciudades acogedoras? Transformaciones urbanas, imaginarios y actores sociales. XVI Congreso de Estudios Vascos. San Sebastián, Eusko Ikaskuntza, pp. 365-373.

SANTANA, A. (1997) Antropología y turismo: ¿Nuevas hordas, viejas culturas?. Barcelona, Ariel.

SANTANA, A. (2003) “Patrimonios culturales y turistas: unos leen lo que otros miran”. PASOS. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural (www.pasosonline.org), 1(1): 1-12.

SERRANO, D. (2007): "Paisaje y políticas públicas”, Investigaciones Geográficas, 42: 109-123.

TROITIÑO, M. A. (2000): “El turismo cultural en las ciudades españolas patrimonio de la humanidad”. En Turismo cultural: El patrimonio histórico como fuente de riqueza. Ed. Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León, Valladolid, pp. 111-138.

Complementària

AGUDO, J. (2013): “Paisajes culturales y paisajes etnológicos”, en  J. Hernández-Ramírez y E. García Vargas (eds) Compartiendo el patrimonio: Paisajes culturales y modelos de Gestión en Andalucía y Piura. Sevilla, Universidad de Sevilla; pp. 19-38.

ASHWORTH, G. J. e TUNBRIDGE, J. E. (eds.) (2000): The Tourist-Historic City. Retrospect and Prospect of Managing the Heritage City. Amsterdam: Pergamon.

AUGÉ, Marc (2006). Los “no-lugares”. Espacios del anonimato. Una antropología de la sobremodernidad. Editorial Gedisa.

BALLART, J. y JUAN, , J., (2001). Gestión del patrimonio cultural, Barcelona.

BERQUE, A. (2009), El pensamiento paisajero. Madrid, Biblioteca Nueva.

HERNÁNDEZ, F. (2002). El patrimonio cultural: la memoria recuperada, Gijón.

MADERUELO, J. (2005). El Paisaje. Génesis de un concepto. Ed. Abada.

NOGUÉ, Joan (ed.) (2007) La construcción social del paisaje. Editorial Biblioteca Nueva, Madrid.

NOGUÉ, J. (2010): "El retorno al paisaje", Enrahonar, 45: 123-136.

NOGUÉ, J.; Puigbert, L.; Bretcha, G.; Losantos, Á. (eds.) (2012)  Franjas: los paisajes de la periferia. Observatorio del Paisaje de Cataluña, Olot.

SERRANO, D. (2007): "Paisaje y políticas públicas”, Investigaciones Geográficas, 42: 109-123.

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent