Mòdul 1 Lectures: Geertz, Clifford (1989) “Estar
allí. La antropología y la escena de la escritura.” Capítol 1, pàgines 11-34. En: Clifford
Geertz, El antropólogo como autor,
Alberto Cardín (trad.). Barcelona: Paidós. Geertz, Clifford (1994) “Géneros
confusos: La refiguración del pensamiento social.” Capítol 1, pàgines 31-49.
En: Clifford Geertz, Conocimiento local.
Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Alberto López Bargados
(trad.). Barcelona: Paidós. Gupta, Akhil, i James Ferguson
(1997) “Discipline and Practice: The Field as Site, Method, and Location in
Anthropology.” Capítol 1, pàgines 1-46. En: Akhil Gupta i James Ferguson
(eds.), Anthropological Locations: Boundaries and Grounds of a Field Science. Berkeley:
University of California Press. Les tres lectures les teniu en versó descarregable, però també
aconsellem: Ferrándiz,
Francisco (2011), "El proceso etnográfico." Capítol 4, pàgines
41-193. En: Francisco Ferrándiz, Etnografías contemporáneas. Anclajes, métodos y claves para el futuro. Barcelona: Anthropos. Mòdul 2 Materials de consulta
etno(cinema)togràfics: “Les maîtres fous”, de Jean Rouch (1956). “El ángel exterminador”, de Luis Buñuel (1962). “Lejos de los árboles”, de Jacint Esteva (1970). “La dansa als esperits”.
De Ricardo Iscar (2009). “Balls robats”, de
Montserrat Besses i Lluís Salvador (2011). “La taranta”, de
G.Migozzi (1962) “Él”, de Luis Buñuel
(1954) Un experiment d’etno(cinemato)grafia: “Greve Geral”, de Josep M. Comelles
(2011) La etno(fono)grafia:
“Requiem”, D’Edu Comelles (2013) Mòduls 3 i 4 Ruysbroeck,
W. Van & Rockhill, W.W. (1998) The Journey of William of Rubruck to the Eastern
Parts of the World, 1253-55, Asian Educational Services, pàgines
89-92. Sahagún, B. de, Bustamante, C.M. de & Guerra, J.S.T. de M. y N. y
(1830) Historia general de las cosas de
Nueva España, Vol. 3 (Google eBook).
México: Impr. del Ciudadano Alejandro Valdés, pàgines 241-255. Fernández de Oviedo y Valdes, Gonzalo (1851) Historia general y natural de las Indias, islas y tierra-firme del Mar
Océano: Publicala la Real Acad. De la historia, cotejado con el codice
original, enriquecida con las enmiendas y adiciones del autor, e illustrada con
la vida y el judicio de las obras. Real Acad. de la Historia,
pàgines 130-132 (sobre el tabaco en las Indias). Parés y Franqués, J. (1998) Catástrofe morboso
de las minas mercuriales de la Villa de Almadén del Azogue (1778). Edición
de Alfredo Menéndez Navarro, pàgines 75-100 (fragmentos). Pitrè, G. (1896) Medicina
popolare siciliana. Torino: C. Clausen, pp. VII a 25 (Prefazioni);
Índice, pp. 485 y ss.; y el capítulo X (Cuore et sangue: pp. 132-137) Mòdul 5 Lis Quibén, V. (1949) La medicina
popular en Galicia. Torres,
pàgines 31-45. Trigo, F., 2013. El
médico rural (texto completo, con índice activo) - Google Play, e-artwow. Available at:
https://play.google.com/books/reader?printsec=frontcover&output=reader&id=4XFCBAAAQBAJ&pg=GBS.PP1
[Accessed October 10, 2014]. Publicat el 1912. Té una versió d'accés gratuït a: http://es.wikisource.org/wiki/El_médico_rural:_06 Podeu triar fragments en què descrigui les pràctiques
mèdiques: n'hi ha un munt. No cal llegir la novel·la sencera. Villalaín, J. (1925) Topografía
médica del concejo de Corvera de Asturias. Madrid: Imprenta de la
Ciudad Lineal, pp. 8-22; 40-44; 89-93. És important que fullegeu el conjunt del llibre per veure'n les parts i la
estructura. Aquesta topografia, premiada el 1924, és un molt bon exemple de
l’època daurada d'aquests documents pel seu rigor documental i etnogràfic que,
en alguns punts, planteja interpretacions socials i culturals. Kuczynski-Godard, M. (1944) La
vida en la Amazonía peruana. Obervaciones de un médico (primera edición: Lima,
1944). 2nd ed. Lima: Fondo Editorial de la UNMSM Librería
Internacional del Perú, pp. 64-66; 107-113. Aquesta monografia és un text fundacional de l'antropologia mèdica del s.XX
malgrat la seva marginalitat. L'autor – un salubrista – combina una metodologia
marxista amb la influència de l'antropologia cultural nord-americana dels anys
20-30. És un dels documents més importants produïts abans de 1970 en el nostre
camp. Malauradament no va poder tenir influència. Levi, Carlo (2005) Cristo se
detuvo en Éboli. Madrid: Gadir Editorial, pàgines 254-284. Correspon a l’estada que Levi – pintor, metge i escriptor – feu com a
desterrat pel règim feixista en una comunitat rural al sud d’Itàlia, on dues
dècades més tard faria el seu treball de camp Ernesto de Martino. És un
document fundacional de l'antropologia mèdica que té un paper important en el
desenvolupament, després de la guerra, de l'antropologia crítica italiana des
dels anys 50. Gawande, Atul (2003) Complicacions.
Confessions d’un cirurgià sobre una ciència imperfecta. “Primera part:
fal.libilitat.” Barcelona: Editorial Empúries, 2003, pàgines
29-153. Una "confessió" autobiogràfica d'un cirurgià en un context de
debat sobre les caractéristiques de la pràctica mèdica. Allué, X. (2011) "Tèrcia." En: Allà baix: L'Hospital Joan XXIII de Tarragona 1967-2009. Tarragona:
Silva Editorial, pàgines 51-97. Mòdul 6 El pacient com a etnògraf. El
concepte d’autoetnografia. Murphy, Robert (1987) The Body Silent. New York: W.W. Norton, pàgines
85-110. Allué, Marta (2012) Inválidos, feos y freaks. (The Crippled, the Ugly and the
Freak). Revista de
Antropología Social 21:273-286. Mòdul 7 L'escriptura
etnogràfica de l'antropologia mèdica d'orientació culturalista. Mallart-Guimerà, L. (1993) Sóc fill dels Evuzok. La vida d’un antropòleg al Camerun. Barcelona:
La Campana, pàgines 152-194 i el pròleg. Rivers, W.H. (2010) Medicina, màgia i religió, Ángel
Martínez-Hernáez, ed. Tarragona: Publicacions URV. Kleinman, A. (1976) Culture, illness and care: clinical
lessons from anthropologic and cross-cultural research. Annals of
Internal Medicine 88:251-258. Alonso, J.P. (2008) Cuerpo, dolor e incertidumbre.
Experiencia de la enfermedad y formas de interpretar el cuerpo en pacientes de
cuidados paliativos. Revista
d’Antropologia i Investigació Social, 2(desembre):36-50. Del Vecchio Good, M.J. et al. (1994) Oncology and narrative
time. Social Science & Medicine 38(6):855-62. Mòdul 8 De Martino i
els orígens de les etnografies crítiques. El desenvolupament actual dels
corrents crítics: de Scheper-Hughes a Farmer. Menéndez, E.L. (1983) Estructura social y mortalidad en Yucatán,
México. Boletin de Antropología
Americana, 8:111-131. Martínez-Hernáez, A. (2006) El consumo de antidepresivos
y las nuevas biopolíticas de las aflicciones. Política
y Sociedad 43:43-56. Farmer, Paul (1990) Sending Sickness: Sorcery, Politics, and
Changing Concepts of AIDS in Rural Haiti. Medical Anthropology
Quarterly n.s. 4(1):6-27. Morgan, Lynn M. (1990) The Medicalization of Anthropology: A
Critical Perspective on the Critical-Clinical Debate. Social Science
and Medicine 30(9):945-950. Mòdul 9 Clifford Geertz, a L’antropòleg com a autor, parla de la
“raresa que suposa construir textos ostensiblement científics a partir
d’experiències àmpliament biogràfiques, que és, al cap i a la fi, el que fan
els etnògrafs”. S’explora aquesta problemàtica en el cas de convertir la pròpia
vivència d’una malaltia greu en un text etnogràfic. Susan M. DiGiacomo, “DiGiacomo, S. (1987) “Biomedicine as a Cultural System: An
Anthropologist in the Kingdom of the Sick.” In H. A. Baer, ed. Encounters with Biomedicine: Case Studies in
Medical Anthropology. Montreux: Gordon and Breach. Pàgines 315–346. DiGiacomo, S., 1995. A Narrative
Deconstruction of Diagnostic Delay. Second Opinion, (April), pp.21–39. Mòdul 10 Josep M. Comelles (2006) Stultifera navis. La locura, el poder y la
ciudad. Lleida: Milenio. Comelles, J.M.,
2012. Rocieros i bojos. De l'etnografia a la cinematografia. En J. Contreras,
J. J. Pujadas, & J. Roca, eds. Pels
camins de l'etnografia. Un homenatge a Joan Prat. Tarragona: Publicacions
URV, p. 99-109 |