DADES IDENTIFICATIVES 2018_19
Assignatura (*) TÈCNIQUES AVANÇADES EN ETNOGRAFIA Codi 12835109
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Global (2014)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Obligatòria Primer 2Q
Llengua d'impartició
Català
Prerequisits
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
DEUSDAD AYALA, BLANCA
DE ZORDO , SILVIA
Adreça electrònica blanca.deusdad@urv.cat
silvia.dezordo@urv.cat
Professors/es
DEUSDAD AYALA, BLANCA
DE ZORDO , SILVIA
Web
Descripció general i informació rellevant El maneig de conceptes, d'anàlisis i d'avaluació etnogràfica es farà mitjançant el estudi dels processos d'exclusió social. Una vegada clarificat aquest concepte es realitzaran estudis de cas en l'àmbit de la salut.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A3 Dominar i saber utilitzar les eines tècniques i metodològiques avançades emprades actualment en investigació bàsica i aplicada en antropologia mèdica, salut global i altres camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció per aplicar-los correctament en el context de les investigacions sobre aspectes socials i culturals de la salut.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B1 Aprendre a aprendre.
 B6 Escriure textos acadèmics crítics (articles científics, informes de recerca, programes) en el camp de l'antropologia mèdica.
 B8 Dissenyar i dur a terme una investigació (teòrica i/o empírica) al camp de l'antropologia mèdica.
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A3 Coneix i sap utilitzar les eines tècniques i metodològiques avançades utilitzades actualment en investigació bàsica i aplicada en antropologia mèdica, salut global i altres camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B1 Es capaç d’integrar paradigmes d’altres disciplines
 B6 Adapta la seva argumentació als diferents grups i/o situacions preestablertes
 B8 Porta a terme un seguiment de la implementació del projecte per avaluar els resultats del mateix i fa un seguiment de la materialització dels riscos inherents al projecte
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C1 Extreu el sentit general dels textos que contenen informació no rutinària dins d'un àmbit conegut
 C2 Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...

Continguts
Tema Subtema
En este seminario analizaremos los métodos de investigación etnográfica utilizados en el campo de la salud, haciendo especial hincapié en las metodologías avanzadas de investigación y de análisis de datos.

Analizaremos los desafíos epistemológicos y éticos que enfrentan l@s entograf@s que hacen investigación en el campo de la salud y los debates generados en las últimas décadas por la inclusión de una perspectiva feminista, de género, en este campo. Al mismo tiempo, examinaremos en particular algunas técnicas avanzadas de investigación y análisis – la metodología mixta (cuanti-cualitativa), el uso del dibujo, la etnografía digital, ATLAS.ti – y, por fin, discutiremos las metodologías que cada estudiante pretende utilizar en su propia investigación.

En cada sesión la Dra. De Zordo hará una introducción y presentará el debate teórico sobre las temáticas que serán discutidas. A continuación, invitará a l@s estudiantes a analizar y discutir las temáticas principales de la sesión a partir de los ensayos aconsejados en la lista de lecturas y de las ponencias de investigador@s expert@s (para cada sesión l@s estudiantes serán invitad@s a escoger y leer uno o dos textos científicos que discutirán durante la clase).

Al final del curso, l@s estudiantes serán invitad@s a elegir uno de los temas tratados y a escribir un ensayo de 3-5 páginas a partir de la literatura sugerida y discutida durante las sesiones.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A3
5 5 10
Sessió Magistral
A3
10 15 25
Seminaris
A3
C2
5 10 15
Debats
A3
C2
28 28 56
Treballs
B6
0 15 15
Atenció personalitzada
2 2 4
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Utilització de casos, textos i filmografia
Sessió Magistral Exposició de temes associats a l'assignatura
Seminaris Seminari/ponència sobre tècniques avançades en etnografia
Debats Debats a l'aula o utilitzant forums
Treballs Assaig final
Atenció personalitzada Tutories amb la professora

Atenció personalitzada
Descripció
Tutories amb cita prévia

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Debats
A3
C2
Debats a classe i a l'entorn virtual 30%
Treballs
B6
Assaig final 50%
Altres  

Assistència

20%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Referencias por temas

o   La investigación etnográfica en el campo de la salud: dilemas y desafíos metodológicos y éticos

·         Anspach, R et Mizrahi N. (2006) “THE FIELD WORKER'S FIELDS: ETHICS, ETHNOGRAPHY AND MEDICAL SOCIOLOGY”, Sociology of Health and Illness, 28-6, 713-731

·         Barrio-Cantalejo, I. M. & Simón-Lorda P. (2006) “Problemas éticos de la investigación cualitativa”, Med Clin (Barc), 126(11): 418-23.  

·         Finkler, K. (2004) “Biomedicine globalized and localized: western medical practices in an outpatient clinic of a Mexican hospital”, Social Science & Medicine, Volume 59, Issue 10, Pages 2037-2051

·         Inhorn, M. C. (2004) “Privacy, privatization, and the politics of patronage: ethnographic challenges to penetrating the secret world of Middle Eastern, hospital-based in vitro fertilization”, Social Science & Medicine Volume 59, Issue 10, Pages 2095-2108

·         Marshall, P. A. (2003) “Human Subjects Protections, Institutional Review Boards, and Cultural Anthropological Research”. Anthropological Quarterly, 76(2): 269-285.

·         Van der Geest, S (2003) “CONFIDENTIALITY AND PSEUDONYMS: A FIELDWORK DILEMMA FROM GHANA”, Anthropology Today, 19:1, p. 14-18;

·         Van der Geest, S., Finkler, K. (2004), “Hospital ethnography: introduction”, Social Science & Medicine 59, 1995–2001

 

o   La bio-medicalización del inicio de la vida e el impacto de las tecnologías audio-visuales: el aborto y el feto “persona”   

 

  • Bestard J. (2005) “Com fer visible l’interior del cos o diferents maneres d’imaginar el fetus”. Quaderns de l’Intitut Català d’Antropologia, Universitat de Barcelona, Barcelona, 21: 72-89.
  • De Zordo, S. (2017) “From women’s ‘irresponsibility’ to foetal ‘patienthood’: Obstetricians-gynaecologists’ perspectives on abortion and its stigmatisation in Italy and Cataluña”, Global Public Health (Special Issue: “Re-situating Abortion: Bio-politics, Global Health and Rights in Neo-liberal Times”): 711-723.
  • Duden, B. (1999) “The Fetus on the “farther shore”. Towards a history of the unborn”, in Fetal Subjects, Feminist Positions, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, pp. 13-25.
  • Howes-Mischell, R. (2016) “WITH THIS YOU CAN MEET YOUR BABY: FETAL PERSONHOOD AND AUDIBLE HEARTBEATS IN OAXACAN PUBLIC HEALTH”, Medical Anthropology Quarterly, 30:2-186-202.
  • Kaufman, S. R. & Morgan, L. M. (2005) THE ANTHROPOLOGY OF THE BEGINNINGS AND ENDS OF LIFE, Annual Review of Anthropology, Vol. 34:317-341, https://doi.org/10.1146/annurev.anthro.34.081804.120452
  • Mattalucci C. (2012) “Pro-Life Activism, Abortion and Subjectivity Before Birth: Discursive Practices and Anthropological Perspectives”. Mediterranean Journal of Social Sciences, 3(10), 109-118.
  • Morgan L.M. (2006) “Life begins when they steal your bicycle”, Journal of Law, Medicine &Ethics: 8-15.
  • Michaels M. W. (1999) “Some questions about what we see”, in Fetal Subjects, Feminist Positions, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, pp. 113-131.

·         Petchesky, R.P. (1987) “The Power of Visual Culture in the Politics of Reproduction”, Feminist Studies, Vol. 13, No. 2: 263-292.

·         Rapp R. (2000) “The disabled fetal imaginary”, in Testing women, Testing the Fetus, Routledge, NY & London, pp. 128-164

 

o   Métodos etnográficos versus métodos mixtos: los desafíos y los límites de la investigación trans-disciplinar y de la teoría fundamentada como metodología de investigación

 

·         Bryant, A. & Charmaz, K. Eds. (2007). The Sage Handbook of Grounded Theory. London: Sage Publications. (en particular: Introduction and Part I, chapter 1)

  • Coast E. E., Hampshire K. R., Randall S. C. (2007) “Disciplining anthropological demography”, Demographic Research, 16 (article 16): 493-518.
  • Creswell et al. (2011) “Best Practices for Mixed Methods Research in the Health Sciences”. Bethesda: NIH.

·         Gerdts C., De Zordo S., Mishtal J., Barr-Walker Jill, Lohr Patricia, “Experiences of women who travel in England for abortion: an exploratory pilot-study”, The European Journal of Contraception and Reproductive Health Care, Aug. 2016: 21 (5): 401-407.

·         Hamui-Sutton A. (2013) “Un acercamiento a los métodos mixtos de investigación en educación médica”.

·         Kroll, T. & Neri, M. (2009) “Designs for Mixed Methods Research”, in Andrew S., Halcomb, Mixed Methods Research for Nursing and the Health Science, Wiley-Blackwell, pp. 31-49.

·         Martin, L. E. et al. (2018) “Evaluation of Abortion Stigma in the Workforce: Development of the Revised Abortion Providers Stigma Scale”, Women's Health Issues, 28: 159–67.

  • Mishtal, J. Z. (2009) “Understanding low fertility in Poland: Demographic consequences of gendered discrimination in employment and postsocialist neoliberal restructuring”, Demographic Research, 21 (article 20): 599-626.

·         Muñoz Justicia, J. (2005). Análisis cualitativo de datos textuales con ATLAS.ti 5. (http://psicologiasocial.uab.es/juan/index.php/investigacion-mainmenu-42/publicaciones-mainmenu-45/41-atlas2005).

·         Sandelowski, M. (2000). “Focus on Research Methods Combining Qualitative and Quantitative Sampling, Data Collection, and Analysis Techniques in Mixed-Method Studies”. Research in Nursing & Health, 23: 246–255.

·         Steinberg, JR, McCulloch, C.E., Adler, N.E. (2014) “Abortion and mental health: findings from The National Comorbidity Survey-Replication”. Obstet Gynecol., 123(2 Pt 1): 263-70.

·         Van Ditzhuijzen, J.et al. (2017). “Does abortion increase the incidence and recurrence of mkental disorders on the long term?”, in Abortion and mental health, Ridderprint BV, pp. 83-94.

 

o   Ética de la investigación y antropología feminista & aplicada: traspasando fronteras

 

·         Bullen, M. (2012) “Antropología feminista, antropología aplicada. Encuentros y desencuentros”. Revista de Antropologi?a Experimental, Monogra?fico: Antropología en España: Nuevos Caminos Profesionales, n. 12: 92-102.

·         Cubillos Almendra, J. (2015). “La importancia de la interseccionalidad para la investigación feminista”, Oxímora. Revista internacional de ética y política, 7: 119-137.

·         D'Andrade, R. (1995), “Moral Models in Anthropology”, Current Anthropology, Vol. 36, No. 3: 399-408.

·         Estalella, A. & Sánchez Criado, T. (2016) Temas emergentes - Colaboraciones experimentales: una modalidad etnográfica, Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, Vol 71, No 1: 9-73.

·         Fassin D, (2008) “Beyond good and evil? Questioning the anthropological discomfort with morals”, Anthropological Theory, vol. 8, issue 4: 333-344

·         Gregorio Gil, C. (2014) “Traspasando las fronteras dentro-fuera: Reflexiones desde una etnografía feminista”. AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, vol. 9, n. 3: 297-322.

·         Lugones, M. (2005). “Multiculturalismo radical y feminismos de mujeres de color”, Revista Internacional de Filosofía Política, 25: 61-76.

·         Robles-Silva, L. (2012) “Dilemas éticos en el trabajo de campo: temas olvidados en la investigación cualitativa en salud en Iberoamérica”. Ciênc. saúde coletiva, vol.17, n.3: 603-612. 

·         Scheper-Hughes, N. (1995). “The Primacy of the Ethical: Propositions for a Militant Anthropology”, Current Anthropology, 36(3): 409-440.

 

o   Etnografía digital

 

·         Adolfo, E. & Ardèvol, E. (2007) “Ética de campo: hacia una ética situada para la investigación etnográfica de internet”, Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 8 (3), 19: http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs070328

·         Beneito-Montagut, R., Begueria, A. & Cassián, N. (2017) “Doing digital team ethnography: being there together and digital social data”, Qualitative Research, Vol 17, Issue 6, pp. 664 – 682.

·         Hine, C. (2015). Ethnography for the Internet: embedded, embodied and everyday. London, UK; New York, NY, USA: Bloomsbury Academic, cap. 2: pp.19-54.

·         Jociles, MI. & Rubio, BL. (2016) “Las comunidades virtuales como marcos

de cuidados horizontales entre mujeres: el caso de las familias que acuden a la donación reproductiva en España”. Revista de Antropología Iberoamericana, v. 11, n. 2: 199 – 224.

·         Pink, S. et a. (2016). Digital Ethnography. Sage.

 

o   El uso del dibujo en la investigación cualitativa en salud

 

·         Coad, J. & Lewis, AL. (2004). Engaging children and young people in research. Literature Review for NECF (National EvaluationoftheChildren'sFund).Birmingham:UniversityofBirmingham,InstituteofAppliedSocial Studies.

·         Nic Gabhainn, S. & Kelleher, C. (2002). “The sensitivity of the draw and write technique”. Health Education, 102(2): 68-75.

·         Horstman, M. et al. (2008). “Methodological Issues When Using the Draw and Write Technique With Children Aged 6 to 12 Years”. Qualitative health Research, 18(7): 1001-1011.

·         McIntosh, C. et al.  (2012). “Young children’s meaning making about the causes of illness within the family context”. Health, 17(1): 3-19.

·         Muñoz, A. (2016) «¡Cuida tu cuerpo!»: Los niños y la gestión de significados en torno a la salud. Martí, Josep; Porzio, Laura (eds.). Cuerpos y agencia en la arena social. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2016. pp. 195 – 216

 

Referencias generales

 

  • Bernard, HR (2006) Research Methods in Anthropology: Qualitative and Quantitative Approaches. Oxford: Altamira Press.

 

·         ESTEBAN, M.L.; COMELLES, J.M.; DÍEZ MINTEGUI, C. (2010) Antropología, género, salud y atención. Barcelona: Edicions Bellaterra (en particular: Prólogo, capítulos 1-2).

 

·         Lock, M. & Nguyen, V.K. (2010), An Anthropology of Biomedicine,Wiley-Blackwell (en particular: Introduction, Part I, chapter 1).

 

  • Pujadas, J.J. Ed. (2010). Etnografía. Barcelona: Editorial UOC.

 

  • Kleinman, A. Writing at the margins, Universiy of California Press, 1995 (en particular: chapters 2-3-9).

 

·         Valles, M.-S. (1999): Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent