DADES IDENTIFICATIVES

2018_19

Assignatura (*)

ALIMENTACIÓ, SALUT I CULTURA

Codi

12835110

Ensenyament

Antropologia Mèdica i Salut Global (2014)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Primer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL

Adreça electrònica

mabel.gracia@urv.cat

Professors/es

GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL

Web

Descripció general i informació rellevant

L’objectiu d’aquesta assignatura es doble. En primer lloc anem a mostrar la pertinença d’abordar l’estudi de l’alimentació com un fet multidimensional que la seva forma i contingut es desenvolupen en societats que son essencialment heterogènies i dinàmiques. En aquest sentit les dimensions física, psicològica i social dels éssers humans apareixen estretament vinculats i recíprocament implicades en les seves pràctiques alimentàries si be la seva entitat biològica es producte de la naturalesa i està condicionada per les seves exigències, la seva identitat espiritual, dotat de pensament i raó, es capaç de transcendir les lleis naturals, particularment quan interactua amb altres congèneres dintre de sistemes organitzats. Acceptar aquesta premissa no suposa adoptar una concepció dualista entre lo innat i lo adquirit, la fisiologia o el imaginari o entre lo material i lo cultural, sinó tot lo contrari. La alimentació humana constitueix un espai privilegiat per l’anàlisi relacional de dita dualitat. Per aquesta raó es mostrarà que estudiar a “les persones que mengen” exigeix convocar a les diferents formes de coneixement per a que actuïn aplicant una mirada holística i comparativa. En segon lloc, es farà una revisió dels estudis socioantropològics de l’alimentació que planteja la necessitat de dialogar amb les diverses disciplines que estudien l’alimentació humana. Es debatrà sobre la possibilitat i els límits d’establir marcs interdisciplinaris que portin lo social i lo cultural cap a lo biològic i viceversa i que permetin superar les recurrents aproximacions reduccionistes i descontextualizats que impregnen les aproximacions científiques. Aquest exercici, que implica un debat epistemològic de doble sentit, ha de proporcionar una interseccionalitat avui per avui absent en bona part de la literatura sobre alimentació, salut i cultura.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A1	Dominar, avaluar i utilitzar críticament les fonts i la literatura científica avançada sobre els camps especialitzats del màster de l'Antropologia Mèdica i Salut Global.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B1	Aprendre a aprendre.
	B5	Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
	B8	Dissenyar i dur a terme una investigació (teòrica i/o empírica) al camp de l'antropologia mèdica.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C1	Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
	C2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A1	Coneix i sap utilitzar críticament les fonts i la literatura científica avançada sobre els camps especialitzats: Antropologia i història dels processos de salut, malaltia i atenció, Avenços en medicina social i salut comunitària, Mètodes i tècniques avançades en antropologia mèdica, Camps d'especialització en antropologia mèdica i Avenços en antropologia mèdica.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B1	Construeix coneixements compartits, aprèn i facilita la construcció conjunta de l’ aprenentatge
	B5	Fomenta que tots els membres es comprometin amb la gestió i funcionament de l'equip
	B8	Valora i jerarquitza les necessitats i recursos en un context real d’ intervenció, prioritzant les necessitats que han de ser objecte del projecte
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C1	Comprèn informació i articles de caràcter rutinari
	C2	Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals

Continguts

Tema	Subtema
Unitat 1. ANTROPOLOGIA, ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ	¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. La complexitat del fet alimentaria. Relacions entre natura/cultura: un fals debat?. Funcions de l’alimentació. Comestible/no comestible. Dietes prescrites, dietes proscrites. Gramàtica culinària. La alimentació com objecte d’estudi. Del camp i de l’objecte: “antropologies de l’alimentació”. Algunes definicions bàsiques: sistema alimentari, cultura alimentària.
Unitat 2. ANTROPOLOGIA DE L'ALIMENTACIO	Perspectives teòriques: De necessitats, funcions i significats. El menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema. Canvis i continuïtats: contextos, cuines i gustos. (Post) modernitat alimentària: subjectes, pràctiques i discursos. Aproximacions l’estudi de l’alimentació, la salut i cultura. Debats sobre els límits de la comestibilitat: dietes proscrites, dietes prescrites. Migracions, adaptacions i estils alimentaris.
Unitat 3. ETNOGRAFIA ALIMENTÀRIA	Aproximacions metodològiques: L’etnografia com a eina metodològica. Punts de partida per l’abordatge diacrònic, holístic i comparatiu de l’alimentació. Mirades, espais, subjectes i objectes. Decalatge entre pràctiques i normes alimentàries. Sabem el que mengem? Una etnografia de l’alimentació és necessària.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Treballs

Seminaris

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Introducció al curs: organització i programació docent
Sessió Magistral	Presentació unitats temàtiques i participacio
Treballs	Realització de treballs teòrics i/o pràctics sobre apartats específics de les unitats temàtiques
Seminaris	Assistir i participar en els seminaris
Atenció personalitzada	Seguiment del treball de curs i resolucio de dubtes

Atenció personalitzada

Descripció

Es recomenable utilitzar les tutories presencials i/o online per comentar el guió dels treballs o per resoldre possibles dubtes sobre la matèria.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Treballs

Definició breu del camp d’estudi

Realització d’una pràctica de camp

40% 40%

Altres

Si no es pot assitir a classe cal convenir, a l'inici del curs, una avaluació alternativa (mitjançant un treball escrit específic o examen).


Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	ATKINS, P. BOWLER, I.: Food in Society. Economy, culture, geography. Londres, Arnold, 2001. BEARDSWORTH, A. ; KEIL, T.: Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997 CAPLAN, P: Food, health and identity, Routledge, Londres, 1997. CONTRERAS, J. (comp.): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres, Barecelona, Universidad de Barcelona, 1995. CONTRERAS, J. ; GRACIA, M.: Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel, 2005. COUNIHAN, C y VAN ESTERIK, P.: Food and cultures. A reader, Londres, Routledge, 2013. FISCHLER, C.: L'(H)omnivoro.El gusto, la cocina y el cuerpo , Barcelona, Anagrama, 1995. GERMOV, J. y WILLIAMS, L (ed): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 2009. GOODY, J.: Cocina, cocinas y clases, Ed. Gedisa, Barcelona, 2012. GRACIA, M. (coord.): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona, Ariel, 2008. GRACIA-ARNAIZ, M. (ed.) Alimentación, salud y cultura: encuentros interdisciplinares. Tarragona, Publicacions URV (descàrrega gratuita), 2012. HARRIS, M: Bueno para comer, Madrid, Alianza Editorial , 2011 [1985]. MACBETH, H. y MAcCLANCY, J (eds.): Researching food habits. Methods and Problems, Berghahn Books, Oxford, 2004 MAURER, D. y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996. MENNELL, S.; MURCOTT, A. y VAN OTTERLOO, A.H.: The sociology of food. Eating, diet and culture, Londres, SAGE Publications, 1992. MURCOTT, A.; BELASCO, W.; JACKSON, P. (eds.) The Handbook of Food Research Londres: BoomsburyAcademic 2013. PIAGGIO, L.R. y SOLANS, M. (2014) Enfoques socioculturales de la alimentación. Buenos Aires: Librería Akadia Editorial POULAIN, J.P. Dictionnaire des cultures alimentaires. París. P.U.F. Quadrige dicos poche. 2012. POULAIN, J.P: Sociologies de l'alimentation, Presses Universitaires de France, Paris, 2002. WARDE, A: Consumption, food and taste: culinary antimonies and commodity, Londres, Sage, 1997. WATSON,J. KLEIN, J. The handbook of Anthropology of food, Londres: Bloomsbury, 2014.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent