DADES IDENTIFICATIVES 2015_16
Assignatura (*) CONTROVÈRSIES ALIMENTÀRIES: SUBJECTES, PRÀCTIQUES I DISCURSOS Codi 12835118
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Global (2014)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Obligatòria Segon 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
 Adreça electrònica mabel.gracia@urv.cat
Professors/es
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Web
Descripció general i informació rellevant En la actualidad, las agendas políticas están repletas de temas que ponen su atención en la alimentación y que, por su trascendencia, están siendo analizados por distintas disciplinas. Desde la antropología se ha señalado algunos trazos paradójicos del sistema alimentario agroindustrial que conviene afrontar. Aunque, por una parte, en algunos países del planeta este sistema ha favorecido la disminución de las diferencias sociales en el consumo y el aumento de la seguridad alimentaria, por otra lado ha aumentado las incertidumbres sobre la inocuidad de los alimentos procesados y las controversias por los altos costes medioambientales y sociales asociados. Se trata de un sistema que además acentúa, no sin tensiones y oposición, los procesos de globalización de productos y cocinas, la intensificación de la producción y acumulación de alimentos y la diversificación de comida en mercados y mesas, a la vez que coexiste con y contribuye a la malnutrición de millones de personas y a su falta de soberanía alimentaria. En esta asignatura se presentarán trabajos que, desde diferentes perspectivas, enfatizan estas paradojas abordando las diversas causas que las provocan, así como los efectos que tienen en la alimentación cotidiana. Se trata de estudios que, tomando en cuenta a diferentes actores sociales, dan cuenta de las múltiples prácticas y los discursos generados a consecuencia de procesos como la individualización, mercantilización, la medicalización o la precarización económica que han dado paso tanto a fenómenos de especialización y particularización de la producción y consumo alimentario por motivos religiosos, ético-ideológicos, económicos u ecológicos como a formas de estandarización alimentaria provocada por la creciente globalización e interconexión transnacional.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A3 Dominar i saber utilitzar les eines tècniques i metodològiques avançades emprades actualment en investigació bàsica i aplicada en antropologia mèdica, salut global i altres camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció per aplicar-los correctament en el context de les investigacions sobre aspectes socials i culturals de la salut.
 A5 Dissenyar projectes d'investigació avançats, en base a les diferents metodologies i tipologies de projectes d'investigació en el camp de l'antropologia mèdica i salut global.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A3 Pren contacte amb les línies d'investigació més innovadores dins del camp de l'antropologia mèdica i la salut global per poder discutir-les amb experts en aquest camp.
Desenvolupa l'esperit crític i analític en un context de debat en les fronteres del coneixement.
 A5 Coneix i sap implementar els diferents tipus de projectes d'investigació avançats en antropologia mèdica i salut global i saber dissenyar-los.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C2 Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...

Continguts
Tema Subtema
UNITAT 1. CONTROVERSIES TEORIQUES (Post) modernitats alimentàres economia política, construccionisme social, debats estructura-agency. L'alimentacio com a risc, l'alimentacio com a remei.
UNITAT 2. ELS SISTEMES ALIMENTARIS: CANVIS I CONTINUÏTATS Glocalizació dels repertoris alimentaris. De fast-food al slow food: la racionalitat de la irracionalitat?. Els particularismes alimentaris. Mengem com vivim.
UNITAT 3 LA MEDICALITZACIÓ DE L’ALIMENTACIÓ (I). (Des)encuentres entre cos, alimentació i gènere. Devenir anorèxica: subjectes, prácticas y discursos. Procesos de normalització/normativització corporal.
UNITAT 4. LA MEDICALITZACIÓ DE LA ALIMENTACIÓ (II)

 Societat lipofobes, societats obegosèniques: la obesitat com a problema sanitari, econòmic i social. De la lipofobia al lipobofisme. Economia política de la obesidad: límits dels models preventius globals.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
5 0 5
Sessió Magistral
20 5 25
Seminaris
10 20 30
Treballs
5 50 55
Atenció personalitzada
10 0 10
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Seminaris
Treballs
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
Descripció
Es recomenable utilitzar les tutories presencials i/o online per comentar el guió dels treballs o per resoldre possibles dubtes sobre la matèria.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Seminaris
1)Participació i argumentació de debats clau.

2) Comentari crític 		30%
Treballs

Realització d'un treball de:

1) Aprofundiment teoric sobre un tema/subtema del programa.

2) Aproximacio etnografica sobre el tema escollit

70%
Altres  

Si no es pot assitir a classe cal convenir, a l'inici del curs, una avaluació alternativa (mitjançant un treball escrit específic o examen).

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Counihan, C. Siniscalchi, V. Food activism. Agency, democracy and Economy. London: Bloomsbury. 2014

Fischler, C. Pardo, V. (dir). Les alimentations particulières. Mangerons-nous encore ensemble demain?? Paris, Odile Jacob, 2013.

Gracia-Arnaiz, M. Comemos lo que somos. Reflexiones sobre cuerpo, género y salud, Barcelona: Icaria Editorial. 2015.

Maurer, D. y Sobal, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996.

Jackson, P. Anxious Appetites. Food and Consumer Culture, London: Bloomsbury Academic. 2015.

Lupton D. Food, the body and the self, SAGE Publications, Londres, 1996.

McCullough, M.; Hardin, J.A. (eds) Reconstructing Obesity. The meaning of measures and the measure of meanings, Oxford: Berghahn Books, 2013.

Poulain, J.P. Sociologie de l’obesité. París: Presses Universitaires de France. 2009

Ritzer, G. La McDonalización de la sociedad. Madrid: Editorial Popular. 2007.

Saguy, A. G. What’s wrong with fat?. New York: Oxford University Press. 2013.

Watson, J.I; Caldwell, M. (eds) The cultural politics of food and eating. Oxford: Blackwell Publishing, 2005.
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent