DADES IDENTIFICATIVES

2019_20

Assignatura (*)

HUMANITATS DIGITALS I CIÈNCIES HUMANÍSTIQUES

Codi

12875102

Ensenyament

Recerca Avançada en Estudis Humanístics (2019)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Primer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Història i Història de l'Art

Coordinador/a

FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO

Adreça electrònica

joseignacio.fiz@urv.cat

Professors/es

FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO

Web

Descripció general i informació rellevant

Les Humanitats digitals són una àrea de recerca, ensenyament i creació en la qual convergeixen les humanitats i la informàtica anteriorment coneguda en l'àmbit hispànic com a informàtica humanística. Les Humanitats digitals abasten nombrosos i variats objectes d'estudi, des del disseny i manteniment de col·leccions digitals fins a l'anàlisi de dades culturals a gran escala. Sovint conegudes per l'abreviatura HD, en l'actualitat les Humanitats digitals inclouen tan materials i patrimoni digitalitzats com a artefactes originats en el mitjà digital i combinen les metodologies pròpies de les disciplines humanístiques tradicionals (història, filosofia, filologia, lingüística, història de l'art, arqueologia, música i estudis culturals). A través d'aquesta assignatura, els estudiants coneixeran la història i la situació actual d'aquest camp, després de més de mig segle de recerca. Es plantegen en el temari línies actuals de treball que formen part d'aquest concepte ampli com són les HD. Sobre aquesta base i en relació amb les assignatures optatives del màster es veuran capacitats per a enfocar futurs projectes articulats en les diverses especialitats d'aquesta extensa disciplina. L'aprenentatge es realitzarà d'una manera essencialment activa, mitjançant la lectura de ressenyes i l'anàlisi de projectes existents (p.ej: Spatial History Project, els desenvolupats per la Lancaster University, l'Harvard University Social Network Analysis History Project o el projecte Visualizing Venice desenvolupat en col·laboració per la Duke University, Università Iuav di Venezia i la Università degli Studi di Padova). A més, es pretén que els estudiants adquireixin les capacitats instrumentals a través de diversos programes informàtics associats a cadascun dels temes tractats. Aquesta part pràctica es materialitzarà a través de tallers tutoritzats tant presencialment com a través de documentació escrita i vídeo del pas a pas de cada problema en exercicis pràctics en els quals es treballarà amb els programes corresponents (Bases de dades, GIS, Network Analisys, Data Minning, i disseny de web).

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A1	Dominar els problemes epistemològics comuns a la recerca en ciències humanes, així com reconèixer i utilitzar els models teòrics propis de les disciplines que configuren aquest àmbit.
	A2	Dominar les eines de recerca pròpies de les ciències humanes i ser capaç d'aplicar, en un registre corresponent a un postgrau, les metodologies específiques de les diverses disciplines d'aquest àmbit científic.
	A4	Identificar problemes i línies de recerca amb potencial de desenvolupament i explorar noves estratègies en l'àmbit de les ciències humanes, adoptant una perspectiva interdisciplinària i aplicant metodologies innovadores.
	A6	Ser capaç d'elaborar treballs científics en l'àmbit de les humanitats que responguin a les exigències dels estàndards internacionals, aplicant la metodologia adequada en cada cas i incorporant els valors ètics i la perspectiva de gènere en l'activitat científica.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	CT1	Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
	CT2	Desenvolupar el procés d'aprenentatge i l'orientació acadèmica i laboral o profesional.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A1	Conèixer els fonaments teòrics de les humanitats digitals com a espai epistemològic específic, més enllà de l'ús purament instrumental de les noves tecnologies.
	A2	Dominar les noves tecnologies i aplicar-les de manera adequada a les diverses tipologies de recerca en el camp de les humanitats.
	A4	Aplicar la interdisciplinaritat com a instrument vàlid i transversal en l'estudi de les disciplines humanístiques, i adquirir les capacitats necessàries per col·laborar en equips de recerca interdisciplinaris. Identificar metodologies innovadores de recerca per fer aportacions significatives, plantejar noves hipòtesis i obrir espais o vies de recerca amb potencial de renovar els estudis (thinking out-of-the-box). Conèixer les aplicacions possibles de les humanitats digitals. Conèixer i utilitzar correctament els diversos mètodes i tècniques quantitatives i qualitatives en l'àmbit de les humanitats digitals. Conèixer les principals eines informàtiques per al tractament de dades i la seva visualització, així com les principals eines per a la construcció digital de projectes culturals i el seu desenvolupament al web.
	A6	Incorporar els recursos i metodologies pròpies de les humanitats digitals en l'elaboració d'un treball de recerca concret.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	CT1	Conèixer l’objectiu de l’equip i identificar el seu rol en contextos complexos. Comunicar i actuar amb altres equips per assolir conjuntament els objectius. Comprometre’s i afavorir els canvis i millores necessaris per assolir els objectius de l’equip. Confiar en les pròpies capacitats, respectar les diferències i aprofitar-les en benefici de l’equip.
	CT2	Aprofundir en l’autoconeixement professional. Desenvolupar l’actitud professional. Analitzar l’entorn professional propi de l’especialitat. Dissenyar itineraris professionals específics.
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge

Continguts

Tema	Subtema
El temari de l'assignatura es dividirà en dos blocs un teòric i conceptual i un altre pràctic.
BLOC I. Part teòrica i línies de recerca
1. Les Humanitats Digitals (HD): Conceptes i evolució En aquest primer tema es farà una introducció tant als conceptes d'HD com a l'evolució històrica prenent com a referència inicial el índex Thomistiqus desenvolupat pel Pare Busa en els anys 50’ del segle passat.	1.1. Els manifestos de les DH: The Digital Humanities Manifesto 2.0 i el Manifesto for the Digital Humanities 1.2. La formació digital dels humanistes i els científics socials 1.3. La generació col·lectiva de coneixement 1.4. La cultura dels obert. Creative Commons. La cultura Maker 1.5. Himmanen i l'ètica Hacker 1.6. L'Impacte social, Crowd Science, Citizen Science o Networked ScienceAnálisis de casos de projectes Col·laboratius en HD i els MediaLab: MediaLab Prado, MediaLab UGR.
2. El document Digital Sigui per a la preservació i conservació del patrimoni documental, o per a la millora de la gestió documental en general, la digitalització de documents és el primer pas per a la posterior implantació i gestió d'un veritable sistema de gestió documental basat en imatges facsímils de documents. És en aquesta primera fase d'obtenció de les imatges digitals dels documents on se centra aquest tema, per la qual cosa es pretén que al final l'alumne sigui capaç de determinar la millor manera de digitalitzar un determinat document en funció de l'ús posterior que es vagi a donar a la seva imatge digital, així com de realitzar el procés de digitalització d'una forma eficaç i eficient, dominant totes les variables que puguin influir en aquest procés. Hem de tenir en compte que les línies de recerca que s'estan plantejant en el temari tenen algunes d'elles l'anàlisi informatitzada dels documents que han estat prèviament digitalitzats, i arxivats en bases de dades documentals, i per tant matèria primera de treball.	2.1. Introducció: la informació digital, arxius gràfics i arxius de text 2.2. Dispositius de captura o digitalitzadors: Càmeres digitals, Parametrització i control de l'escàner. 2.3. Tècniques bàsiques per a la digitalització de documents. Formats gràfics i estàndard. Principals formats gràfics. Etiquetes i metadades 2.4. Tractament i gestió d'imatges digitals. Conversions i tractament de la imatge digital. Sistemes de OCR: De l'arxiu gràfic a l'arxiu de text. Els gestors de bases de dades documentals. 2.5. Anàlisi de casos: Digital Art History (Getty Foundation) ; La biblioteca digital Gallica (Bibliteque National de France, BNF)
3. GIS i Spatial Turn en les Humanitats L'aparició dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG o GIS) en la segona meitat del segle XX s'ha vist desbordada per la seva aplicació en disciplines i línies de recerca per a les quals no havia estat concebuda inicialment. Sobrepassant el seu caràcter inicial d'eina productora de cartografies, els GIS s'han convertit en potents instruments d'anàlisis i visualització. En aquest tema veurem com s'ha produït aquesta simbiosi entre eina i línies de recerca que ja estaven prenent forma amb anterioritat a la creació dels GIS.	3.1. Els Sistemes d'Informació Geogràfica. Conceptes bàsics i aplicacions a l'arqueologia i el patrimoni. 3.2. Introducció al Spatial Turn (ST). L'aplicació del ST a la Història (Spatial History). El ST en la Història de l'Art i la Literatura. 3.3. Anàlisi de casos: the Spatial History Project (Standford University); el projecte Spatial Humanities: Text, GIS & Plaus (Lancaster University Digital Humanities Hub)
4. L'anàlisi de les xarxes socials en la Història i la Història de l'Art Les xarxes socials s'han definit com les estructures socials on es produeixen els processos de comunicació i transacció entre persones. Però aquest concepte, el qual supera la cortina digital i tecnològica contemporània, es perfila en les dècades finals del segle XX en teories, conceptes i mètodes aplicables a qualsevol context humà i en qualsevol època de la qual tinguem documentació escrita. Aquesta aplicabilitat es fonamenta que les pròpies formacions de les primeres comunitats humanes emparen aquests processos de comunicació i transacció abans esmentats. La matèria primera amb la qual s'analitzen les xarxes socials és, per tant, les dades relacionals, entenent cada relació com el vincle específic existent entre un parell d'elements. La forma d'analitzar aquestes xarxes socials (Social Network Analysis) s'estableix primer sobre una base gràfica construïda sobre matrius i teoria de xarxes, sobre les quals es representen les relacions entre nodes, i, en segon lloc, sobre un corpus analític basat en la quantificació i exploració estadística de les relacions entre els actors. Tot això independentment de quin sigui la naturalesa d'aquestes relacions: polítiques, econòmiques, de parentiu, amistat, cooperació, conflicte, etc.	4.1. El concepte de xarxa social. 4.2. L'anàlisi de xarxes socials. 4.3. Conceptes bàsics. La teoria de grafs 4.4. Explicació de la xarxa: Mesures de centralitat i anàlisi de cohesió de la xarxa. 4.5. Anàlisi de casos: Social Network in Bizantine Egypt;Visualing Historical Networks Project (Harvard University); el projecte Charting Culture (Texas University) ; the Six Degrees of Francis Bacon project (Carnegie Mellon University)
5. Dades massives: Big Data i Data Minning. Tractament i anàlisi de textos no Estructurats. Aquest tema desenvoluparà aspectes relacionats amb el tractament i anàlisi de la informació documental ja digitalitzada i en la xarxa i per tant massiva quant al volum de dades amb el qual es treballa. La necessitat d'analitzar els documents de text no estructurat per a extreure els valors amb els quals completar explorar automàticament els camps de les taules de base de dades porta al concepte de Corpus Query Processor. A partir d'aquestes taules és possible llavors l'analitzar quantitativa i espacialment la informació extreta. Tota aquesta informació documental, digitalitzada i continguda en la xarxa porta al concepte de Big Data Research a través del qual es pretén convertir els fluxos d'informació en la xarxa en sistemes de coneixement estructurats que documenten la vida de persones, empreses i institucions, agregant informació sobre llocs, temes o esdeveniments. Però per a fer-ho és necessària l'aplicació de la trucada Data Mining és a dir l'ús de potents mètodes de cerca de patrons a través de grans col·leccions de textos.	5.1. Big Data: Introducció i característiques. 5.2. Big Data Digital Humanities vs. Small Data Digital Humanities. 5.3. Big data en el passat. 5.4. Data mining : Close Reading, Not-Reading, Distant Reading. 5.5. Components tècnics del Data Mining. 5.6. Analisis de casos: Automatically analysing large texts in a GIS environment: the Registrar General’s reports and cholera in the nineteenth century (Lancaster University); Data-mining Shakespeare Project; Visualizing Venice (Duke University).
BLOC II. Part instrumental.
1. Taller pràctic: Spatial Analisys L'objectiu d'aquest taller és el d'iniciar-se en el maneig dels SIG i de la seva aplicació en un cas concret de Spatial Analysis, utilitzant el Programari Lliure QGIS.	1.1. Introducció bàsica al funcionament del SIG lliure QGIS. 1.2. Presentació del cas. 1.3. Preparació de la base de dades. 1.4. Creació dinàmica de mapes. 1.5. Visualització de resultats
2. Taller pràctic: Social Network Analysis (SNA) L'estudiant adquirirà a través d'aquest taller els coneixements necessaris per a construir una xarxa social a partir d'un cas concret, analitzar-la i visualitzar els resultats. S'emprarà el programa de SNA open source Gephi	2.1. Introducció al funcionament bàsic del programa Gephi. 2.2. Presentació del cas. 2.3. Anàlisi de centralitat de la xarxa. 2.4. Anàlisi de cohesió de la xarxa. 2.5. Visualització de resultats.
3. Taller sobre Big Data i Data Mining. En aquest taller es veuran veurem alguns exemples de cercadors i aplicatius de “mineria de dades” per a tenir consciència de les capacitats i possibilitats d'aquestes tècnica	3.1. Google Ngram Viewer. 3.2 Voyant
4. Taller de digitalització i anàlisi de documents L'objectiu del taller és el de passar per les fases de gestió, tractament i anàlisi de documents, des de la captura i tractament de la imatge (càmera fotogràfica, scanner, tractament digital mitjançant Photoshop o GIMP), passant per la gestió del document en bases de dades documentals (usant el programa de codi obert Alfresco) i realitzant un processament amb el geoparser Edinbourg que permet la creació de taules estructurades a partir de textos no estructurats (llibres de naixement, matrimoni i defunció, censos, etc).	4.1. Presentació del cas. 4.2. Digitalització de documents. 4.3. Elaboració de metadades. 4.4. Creació de la base de dades documental. 4.5. Introducció a l'eina Edingburgh geoparser.
5. Taller de difusió en la xarxa: disseny Web No podem deixar a part la qüestió de la difusió del coneixement en la xarxa internet. Un dels objectius de les HD és precisament la compartició de les dades, la seva anàlisi i resultats buscant entorns col·laboratius. Per aquesta raó el taller està destinat a l'aprenentatge de la creació d'una web sobre la qual puguin mostrar-se les dades treballades, l'estudi realitzat i els resultats obtinguts en una recerca. Tinguem en compte que els resultats d'estudis realitzats tant en projectes de Spatial History o SNA tenen present la visualització i difusió, paràmetres propis de les DH.	5.1. Introducció bàsica al programa Kompozer. 5.2. Presentació del cas. 5.3. Incorporació dels resultats obtinguts en el Spatial Analysis, SNA i dels documents digitalitzats.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques

CT2

Sessió Magistral

Presentacions / exposicions

Atenció personalitzada

Proves objectives de preguntes curtes

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Es faran activitats relatives a la presentació de l'assignatura i la visualització d'algun documental sobre les Humanitats Digitals.
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques	Pràctiques amb programes informàtics amb els quals, a partir d'un cas pràctic, és veuran les eines bàsiques de treball.
Sessió Magistral	Es faran sessions magistrals tot recolzant les explicacions amb powerpoint,vídeos, enllaços a webs d'universitats i grups de recerca per tal de mostrar anàlisis de casos.
Presentacions / exposicions	Els alumnes estudiaran casos i articles científics sobre recerques publicades. Faran exposicions breus, d'uns quinze minuts.
Atenció personalitzada	L'atenció personalitzada serà a través de les hores de consulta o per correu electrònic.

Atenció personalitzada

Descripció

L'atenció personalitzada es farà a través de les pràctiques tutoritzades on es resoldran els dubtes tecnològics i teòrics dels estudiants.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques

CT2

50%

Proves objectives de preguntes curtes

50%

Altres


Altres comentaris i segona convocatòria
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

Fonts d'informació

Bàsica
	BIBLIOGRAFIA DIGITAL HUMANITIES Introducció, conceptes Galina.I 2011: ¿Que son las Humanidades Digitales?, Revista Digital Universitari, 12, 7. Gallina.I et alt. 2018: Humanidades Digitales: recepción, institucionalización y crítica (Biblioteca de Humanidades Digitales nº 1), Mexico. Gallina.I et alt. 2018: Humanidades Digitales: lengua, texto, patrimonio y datos (Biblioteca de Humanidades Digitales nº 2), Mexico. Gallina.I et alt. 2018: Humanidades Digitales: edición, literatura y arte (Biblioteca de Humanidades Digitales nº 3) , Mexico. Spence.P (2014): Centros y fronteras: el panorama internacional de las humanidades digitales» Humanidades Digitales: desafíos, logros y perspectivas de futuro. Janus, Anexo 1 (2014), pp. 37-61 Schreibman.S, Siemens.R, Unsworth J 2004: A Companion to Digital Humanities, Oxford. VVAA (2014), La realidad de las Humanidades Digitales en España y América Latina, Artyhum revista digital de Artes y Humanidades, ArtyHum, Vigo. GIS, SPATIAL TURN Berman. M.L, Mostern.R, Southall.H (eds.) 2016: Placing Names: Enriching and Integrating Gazetteers (The Spatial Humanities), Indiana University Press. Bodenhamer. D.J, Corrigan.J, Harris.T.M (ed.) 2010: The Spatial Humanities GIS AND THE FUTURE OF HUMANITIES SCHOLARSHIP, Indiana University Press. Bodenhamer. D.J, Corrigan.J, Harris.T.M (ed.) 2015: DEEP MAPS and SPATIAL NARRATIVES. Indiana University Press. Cooper, D., Donaldson, C. y Murrieta-Flores, P. (Eds.) 2016:. Literary Mapping in the Digital Age. Nueva York: Routledge. Donaldson, Christopher, Ian N. Gregory, and Joanna E. Taylor. 2017. Locating the beautiful, picturesque, sublime and majestic: Spatially analysing the application of aesthetic terminology in descriptions of the English Lake District. Journal of Historical Geography 56 (April): 43–60 Foucault, Michel 1967: Des espaces autres. (Conférence au Cercle d'études architecturales, 14 mars 1967), Architecture, Mouvement, Continuité, no 5 (1984): 46-49. Texto escrito en Tunez que no fue autorizado por Foucault para ser publicado hasta 1984 Gregory. I.N, Geddes.A (eds.) 2014: Toward Spatial Humanities, Bloomington.Indiana University Press. Gregory, I.N., Murrieta-Flores, P. (2016). Geographical Information Systems as a Tool for Exploring the Spatial Humanities. En C. Crompton, R. Lane y R.Siemens (Eds.), Doing Digital Humanities: Practice, Training, Research. Oxford: Routledge Grover, C., Tobin, R., Byrne, K., Woollard, M., Reid, J., Dunn, S. y Ball, J. (2010). Use of the Edinburgh Geoparser for Georeferencing Digitized Historical Collections. Philosophical Transactions of the Royal Society of London A, 368(1925), pp. 3875-3889. Hill, Linda, James Frew, and Qi Zheng. 1999. Geographic names: The implementation of a gazetteer in a georeferenced digital library. D-Lib Magazine 5 (1). doi:10.1045/january99-hill Hill, Linda L. 2000. Core elements of digital gazetteers: Placenames, categories, and footprints. In Research and advanced technology for digital libraries, 280–290. Lecture Notes in Computer Science 1923. Berlin: Springer. doi:10.1007/3-540-45268-0_26. Merrick et al. (ed.) 2016 : Placing Names. Enriching and Integrating Gazetteers (The Spatial Humanities), Indiana University Press. Murrieta.P et al. 2015: Automatically Analyzing Large Texts in a GIS Environment: The Registrar General’s Reports and Cholera in the 19th Century, Transactions in GIS, 19(2), pp. 296-320 Murrieta. P, Donaldson.C, Gregory.I 2017: GIS and literary history: Advancing digital humanities research through the spatial analysis of eighteen-century travel writing.” Digital Humanities Quarterly 11 (1). Soja.E, 1989: Postmodern Geografies: the Reasertation of Space in Critical Social Theory, London: verso. Soja.E, 1996: Thirdspace: Journeys to Los Angeles and Other Real-and-Imagined Places, Oxford. Soja.E 2010: Postmodern Geographies: The Reassertion of Space in Critical Social Theory, London. Soja. E (2009): Taking space personally en Warf.B, Arias.S, The Spatial Turn. Interdisciplinary perspectives, London & New York, 11-35. Taylor, Joanna Elizabeth, Ian Norman Gregory, and Christopher Elliott Donaldson. 2017. Combining close and distant reading?: A multiscalar analysis of the English Lake District’s historical soundscape. International Journal of Humanities and Arts Computing, Warf.B & Santa Arias 2009: The Spatial Turn: Interdisciplinary Perspectives (Routledge Studies in Human Geography) . Taylor and Francis. Edición de Kindle. The Spatial Turn: Interdisciplinary Perspectives (Routledge Studies in Human Geography), Taylor and Francis. White.S 2010: What is Spatial History?, Standaford Lab, web consultada 8/11/2018 https://web.stanford.edu/group/spatialhistory/cgi-bin/site/pub.php?id=29 Corpus linguistics, BIG DATA, Distant Reading Adolphs, S. 2006: Introducing Electronic Text Analysis, Nueva York: Routledge. Graham.S, Milligan.I., Weingart.S 2016: Exploring Big Historical Data. The historian's macroscope, London Holmes.D.E. 2018 : Big Data.Una breve introducción, Barcelona. Jockers, Matthew L.. 2013: MACROANALYSIS DIGITAL METHODS AND LITERARY HISTORY, University of Illinois Press, Chicago McEnery, T. y Hardie, A. 2012: Corpus Linguistics: Method, Theory and Practice. Cambridge y Nueva York: Cambridge University Press. Moretti.F 1998: Atlas of the European Novel 1800-1900, Verso, London Moretti.F 2005: Graphs, Maps, Trees: Abstract Models for Literary History. Brooklyn: Verso Moretti, Franco 2013: El burgués. Entre la historia y la literatura. Fondo de Cultura Económica, Buenos Aires. Moretti, Franco 2013: Distant Reading, London Moretti. F (coord) 2018, Literatura en el laboratorio, Barcelona Ross.S, Sullivan.J 2016: Reading modernism with Machines. Digital Humanities and Modernist Literature, London Schiuma.G, Carlucci.D 2018: Big Data in Arts and Humanities. Theory and Practice, Taylor&Francis. Análisis de Redes Sociales Carrington. P, Scott.J, Wasserman.S (Ed.) 2009: Models and methods in social network analysis, Cambridge University Press, New York. Molina.J.L 2001: El análisis de redes sociales. Una introducción, Bellaterra. Panigua.J.A 2012, Curso de análisis de redes sociales. Metodología y estudios de caso, Granada. Requena. F 2013: Análisis de redes sociales. Orígenes, teorías y aplicaciones, CIS,198, Madrid Ruffini.G 2008: Social networks in Byzantine Egipt, Cambridge University Press, New York. Wasserman. S, Faust.K 2017, Social Networks Analysis. Methods and Applications, Cambridge University Press, New York.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent