Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A1 |
Dominar els problemes epistemològics comuns a la recerca en ciències humanes, així com reconèixer i utilitzar els models teòrics propis de les disciplines que configuren aquest àmbit. |
| A2 |
Dominar les eines de recerca pròpies de les ciències humanes i ser capaç d'aplicar, en un registre corresponent a un postgrau, les metodologies específiques de les diverses disciplines d'aquest àmbit científic. |
| A5 |
Difondre els resultats de la recerca, comunicant aquests resultats a públics especialitzats i no especialitzats, i transferint a la societat el coneixement resultant i la seva aplicabilitat. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Conèixer els principals corrents teòrics dels estudis historiogràfics.
| | A2 |
Analitzar i interpretar les fonts primàries –documentals, orals, materials i iconogràfiques– de les recerques en ciències humanes.
Identificar i valorar críticament els diversos tipus de bibliografia científica sobre un àmbit determinat de les ciències humanes.
Comprendre els elements clau de la història comparada i la seva aplicabilitat a la història europea i americana.
Aplicar els coneixements de la història política en la història global contemporània.
| | A5 |
Desenvolupar habilitats argumentatives, comunicatives i relacionals.
Desenvolupar estratègies per a la difusió i transferència del coneixement.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
Aquesta assignatura planteja l'estat de la qüestió historiográfica referent al segle XX des d'una perspectiva política i global, i introdueix als alumnes a les metodologies de la recerca històrica i a les seves principals eines. En aquest sentit, s'analitzaran una sèrie de textos historiogràfics significatius que afavoreixin el debat historiogràfic sobre els continguts temàtics següents: |
|
1. Les democràcies al segle XX a Europa: la seva evolució. Fases de la democràcia liberal des de principis de segle XX a la crisi de finals de segle i l'eclosió dels populismes. |
|
2. Els règims autoritaris del segle XX a Europa: la seva evolució. Totalitarisme i autoritarisme. Tipologia de règims autoritaris al llarg del segle XX. |
|
3. Els feixismes europeus del segle XX. El concepte de feixisme. Els dos règims feixistes: l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Els règims feixistitzats: Vichy, Portugal, Espanya. |
|
4. La política de masses i l'autonomia de l'estat a Amèrica Llatina: Mèxic, Argentina i Brasil (dècades de 1930 a 1960). |
|
5. Les dictadures militars de llarg termini, la transició a la democràcia, i la consolidació democràtica (segles XX i XXI). |
|
6. Les economies exportadores i les lluites obreres (segles XX i XXI). |
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
Treballs |
|
20 |
30 |
50 |
Sessió Magistral |
|
7 |
15 |
22 |
Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Introducció de l'assignatura. |
Treballs |
Presentació de dos assajos / treballs escrits, cadascun per una de les dues seccions en què es divideix l'assignatura: a) Secció Europa (Dr. Thomàs); b) Secció Amèrica Llatina (Dr. Casanovas). Els treballs seran un estudi de l'"estat de la qüestió" sobre un dels temes de cada una de les dues seccions de l'assignatura. |
Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura. |
Atenció personalitzada |
Atenció sobre qualsevol tema referent al seguiment i comprensió de l'assignatura, i la redacció dels treballs. |
Descripció |
MITJANÇANT LES HORES DE DESPATX DELS DOS PROFESSORS. MITJANÇANT L'EMAIL DELS DOS PROFESSORS. MITJANÇANT MOODLE PER A LA RELACIO AMB EL CONJUNT DEL GRUP. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Treballs |
|
Presentació de dos assajos / treballs escrits, cadascun per una de les dues seccions en què es divideix l'assignatura: a) Secció Europa (Dr. Thomàs); b) Secció Amèrica Llatina (Dr. Casanovas). |
100% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent. Per a cada part de l'assignatura l'alumne haurà de redactar un assaig basat en els coneixements adquirits. Cada assaig comptarà el 50% de la nota final. L'assistència i participació en les classes serviran per ponderar la nota del treball, que és la que determinarà la nota final de l'assignatura. |
Bàsica |
HANS MAIER, Totalitarianism and Political Religions, 2004, ROUTLEDGE
ROBERT GRIFFIN, Fascism, Totalitariansm and Political Religion, 2005, Routledge
W. LAQUEUR, Fascism: A reader's guide, analysis, interpretations, bibliography, 1991, S.P.
S. PAYNE, El fascismo, 1982, Alianza
J.M. Thomàs, La Falange de Franco. Fascismo y fascistizacion, 2001, P&J
A.C. Pinto, Rethinking the nature of fascism, 2011, Macmillan
F. Finchelstein, Del fascismo al populismo en la historia, 2019, Taurus
Ernesto Laclau, La razón populista, 2005, FCE
Gino Germani, et al., Populismo y contradicciones de clase en Latinoamérica, 1973, Era
Mudde & Rovira Kaltwasser, Populism; A very short introduction, 2017, Oxford
Francisco Weffort, O populismo na política brasileira, 2003, Paz e Terra
Daniel James, Resistencia e integración; El peronismo y la clase trabajadora argentina 1946-1976, 2013, Siglo 21
Alan Knight, Populism & Neo-Populism in Latin America, especially Mexico, 1998, JLAS
Giletta & Alberto, El Populismo Revisitado, 2014, RRIHAL
Bueno Romero, El populismo en América Latina y en Colombia, 2013, Estudios Políticos (Medellín)
|
SOBRE ELS APARTATS 1, 2 I 3: HANS MAIER, TOTALITARIANISM AND POLITICAL RELIGIONS. CONCEPTS FOR THE COMPARISON OF DICTATORSHIPS, VOLUMENS I, II, III, LONDON-NEW YORK, ROUTLEDGE, 2004. ROBERT GRIFFIN, FASCISM, TOTALITARIANSM AND POLITICAL RELIGION, LONDON-NEW YORK, ROUTLEDGE, 2005 WALTHER LAQUEUR, FASCISM. A READER'S GUIDE, ANALYSIS, INTERPRETATIONS, BIBLIOGRAPHY, SCOLAR PRESS, 1991. STEIN UGELVIK LARSEN-BERNT HAGTVET-JAN PETER MYKLEBUST, WHO WERE THE FASCISTS. SOCIAL ROOTS OF EUROPEAN FASCISM, BERGEN-OSLO-TROMSO, UNIVERSITETSFORLAGET, 1980 STANLEY G. PAYNE, EL FASSIMO, MADRID, ALIANZA EDITORIAL, 1982. JOAN MARIA THOMÀS, LAFALANGE DE FRANCO. FASCISMO Y FASCISTIZACION EN EL REGIMEN FRANQUISTA 1937-1945, BARCELONA, PLAZA&JANÉS, 2001. ANTÓNIO COSTA PINTO, RETHINKING THE NATURE OF FASCISM. COMPARATIVE PERSPECTIVES, New York, PALGRAVE MACMILLAN, 2011 FEDERICO FINCHELSTEIN, DEL FASCISMO AL POPULISMO EN LA HISTORIA, MADRID, TAURUS, 2019. SOBRE ELS APARTATS 4, 5 I 6: -. Ernesto Laclau, "La razón populista" (FCE, 2005) 312p. -. Gido Germani, et al, "Populismo y contradicciones de clase en Latinoamérica" (Era, 1973) 149p. -. Mudde & Rovira Kaltwasser, "Populism; A very short introduction" (Oxford, 2017) 145p -. Francisco Weffort, "O populismo na política brasileira" (5ª ed; P-e-T, 2003 [1ª ed 1978]) 206p [tema: Vargas & Goulart] -. Daniel James, "Resistencia e integración; El peronismo y la clase trabajadora argentina 1946-1976" (2ª ed; s21, 2013 [1ª ed 1990]). -. Alan Knight, "Populism & Neo-Populism in Latin America, especially Mexico" (JLAS, 1998) 26p [tema: Lázaro Cárdenas] -. Giletta & Alberto, "El Populismo Revisitado" (RRIHAL, 2014) 9p [Tema: Perón & Vargas] -. Bueno Romero, "El populismo en América Latina y en Colombia" (Medellín: Estudios Políticos, 2013) 26p |
Complementària |
|
S |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|