|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A1 |
Dominar els problemes epistemològics comuns a la recerca en ciències humanes, així com reconèixer i utilitzar els models teòrics propis de les disciplines que configuren aquest àmbit. |
| | A2 |
Dominar les eines de recerca pròpies de les ciències humanes i ser capaç d'aplicar, en un registre corresponent a un postgrau, les metodologies específiques de les diverses disciplines d'aquest àmbit científic. |
| | A4 |
Identificar problemes i línies de recerca amb potencial de desenvolupament i explorar noves estratègies en l'àmbit de les ciències humanes, adoptant una perspectiva interdisciplinària i aplicant metodologies innovadores. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A1 |
Conèixer els principals corrents teòrics dels estudis historiogràfics.
| | | A2 |
Analitzar i interpretar les fonts primàries –documentals, orals, materials i iconogràfiques– de les recerques en ciències humanes.
Identificar i valorar críticament els diversos tipus de bibliografia científica sobre un àmbit determinat de les ciències humanes.
Dominar les metodologies de la història social i aplicar-les correctament en casos pràctics concrets.
| | | A4 |
Avaluar críticament l'estat de la recerca en un àmbit determinat i identificar problemes per resoldre i perspectives d'avanç (ground-breaking research).
Aplicar la interdisciplinaritat com a instrument vàlid i transversal en l'estudi de les disciplines humanístiques, i adquirir les capacitats necessàries per col·laborar en equips de recerca interdisciplinaris.
Identificar metodologies innovadores de recerca per fer aportacions significatives, plantejar noves hipòtesis i obrir espais o vies de recerca amb potencial de renovar els estudis (thinking out-of-the-box).
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| L'objectiu d'aquesta assignatura és aprofundir en la investigació històrica al voltant de les sociabilitats i de la construcció de ciutadanies en el món contemporani a partir de les dimensions de classe i gènere, integrant la història social, la història de les dones i del gènere i la sociologia. Aquesta perspectiva històrica permet integrar tots els sectors socials i a tots els gèneres en una història global de la societat contemporània. Es treballarà a partir de monografies i de textos teòrics, centrant-se en aquelles qüestions que susciten més debat historiogràfic i en aquelles que contribueixen a renovar substancialment la investigació en aquests camps historiogràfics. Tot això permetrà conèixer les potencialitats d'aquests camps en la investigació històrica, les seves metodologies i l'estat de la qüestió; així com abordar els canvis i continuïtats de les sociabilitats i de la construcció de la ciutadania, mitjançant un enfocament d'història comparada que contempli tant la trajectòria europea, com la d'altres regions mundials, especialment llatinoamericana. |
|
| 1. Definició dels conceptes bàsics, estat de la qüestió, principals debats historiogràfics i eines i metodologies per a la investigació. |
1.1 Aclarint conceptes: sociabilitat, ciutadania
1.2 Les principals aportacions historiogràfiques sobre sociabilitat i ciutadania
1.3 Debats historiogràfics actuals
1.4 Metodologies per a l'estudi de la sociabilitat. |
| 2. Sociabilitats formals i informals: una aproximació a la teoria de la sociabilitat des del punt de vista historiogràfic. |
2.1 Sociabilitat forma i sociabilitat informal
2.2 La sociabilitat i la ciutadania des de la història
2.3 La sociabilitat i la ciutadania des de la sociologia
2.4 La sociabilitat i la ciutadania des de la politicologia |
| 3. Les aportacions més importants de les investigacions històriques centrades en els conceptes de sociabilitat (és) i ciutadania (s). Qüestions pràctiques i teòriques. |
3.1 Les aportacions de Maurici Agulhon a l'estudi de la sociabilitat
3.2 Les aportacions dels hispanistes l'estudi de la sociabilitat
3.3 Les aportacions catalanes i espanyoles a l'estudi de la sociabilitat i la ciutadania.
3.4 Com afrontar un estudi històric de la sociabilitat i la ciutadania. |
| 4. Aproximació a les etapes claus |
4.1 Del sufragi censatari al vot universal masculí: de la sociabilitat informal a la sociabilitat formal.
4.2 El feminisme i els drets de les dones.
4.3 Els drets socials i la sociabilitat: tipologies i cronologies.
4.4 L'Estat del benestar: sociabilitat i ciutadania.
4.5 L'Europa social i la globalització: noves formes de ciutadania i de sociabilitat.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
| Presentacions / exposicions |
|
10 |
15 |
25 |
| Sessió Magistral |
|
9 |
12 |
21 |
| Treballs |
|
6 |
18 |
24 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves mixtes |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació pel professor de l'assignatura i la metodologia a seguir |
| Presentacions / exposicions |
Realització de presentació i exposició de temes epistemològics relacionats amb l'assignatura i la bibliografia |
| Sessió Magistral |
Presentació per part del professor dels continguts teòrics i metodològics de l'assignatura |
| Treballs |
Realització i presentació d'una petita recerca relacionada amb 'assignatura |
| Atenció personalitzada |
Atenció individual de l'alumne per facilitar un bon aprofitament de l'assignatura |
|
Descripció |
|
El professor destinarà temps per a resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions que l'alumne plantegi referents a l'assignatura.
A l'inici del curs s'informarà als alumnes de com es desenvoluparà l'atenció personalitzada, tant pel que fa als horaris de l'atenció presencial, com als sistemes de comunicació digital (correu electrònic, Moodle, ...). |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Presentacions / exposicions |
|
Es valorarà la tasca desenvolupada per l'alumne de selecció de la informació, de la capacitat de síntesi i de formular qüestions epistemològiques i metodològiques relacionades amb l'assignatura.
|
35% |
| Treballs |
|
Capacitat de realitzar un petit treball de recerca en l'àmbit de l'assignatura a partir de fonts primàries- Es valorarà l'estructuració correcte del treball, l'ús de la metodologia científica, la capacitat d'anàlisi i les conclusions. |
35% |
| Proves mixtes |
|
Les proves mixtes es realitzaran al llarg del curs i estaran directament relacionades amb les explicacions del professor i de la bibliografia de l'assignatura. |
30% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent. |
| Bàsica |
Aguado, Ana, Las mujeres entre la historia y la sociedad contemporánea, València, 1999, Generalitat Valenciana
Agulhon, Maurice, Política, imágenes, sociabilidades. De 1789 a 1989, Zaragoza, 2016, PUZ
Almond, Gabriel A. y Verba, Sidney, The Civic culture revisited: an analytic study,, Boston, 1980, Little Brown.
Arnabat, Ramon, Asociaos y seréis fuertes. Sociabilidades, modernizaciones y ciudadanías, España 1860-1930, Zaragoza, 2019, PUZ
Arnabat, Ramon i Duch, Montserrat (2014a) (eds.), Historia de la sociabilidad contemporánea. del asociacionismo a las redes sociales, València, 2014, PUV
Arnabat, Ramon i Ferré, Xavier, Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània, Barcelona, 2015, FAC
Bussy Genevois, Danièle (dir.), Les Espagnoles dans l’histoire: une sociabilité déemocratique (XIXe-Xxe siècles),, Saint Denis, 2002, PU Vicennes
Cabrera, Miguel A. y Pro, Juan (coord.), La creación de las culturas políticas modernas, 1808-1833, Madrid/Zaragoza, 2014, Marcial Pons / PUZ
Cagiao, Jorge (ed.), Desde los márgenes. Culturas políticas de izquierda en la España contemporánea, Granada, 2018, Comares
Canal, Jordi, «El concepto de sociabilidad en la historiografía contemporánea (Francia, Italia y España)», 1993, Siglo XIX, 13
Duch, Montserrat, Quimeres. Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalunya del segle XX, Tarragona, 2012, PU Rovira i Virgili
Duch, Montserrat, Arnabat, Ramon i Ferré, Xavier (eds.), Sociabilitats a la Catalunya contemporània. Temps i espais en conflicte, Barcelona, 2015, PAM
Luz (eds.), Entre la marginación y el desarrollo. Mujeres y Hombres en la historia, Granada, 2014, Comares
Duch, Montserrat, Arnabat, Ramon i Gavaldà, Antoni (Coords.), La Catalunya associada. Ciutadanie si sociabilitats en conflicte, 1868-1938, València, 2019, PUV
Guereña, Juan-Luis (dir), Cultura, ocio, identidades. Espacios y formas de la sociabilidad en la España de los siglos XIX y XX, Madrid, 2018, Biblioteca Nueva
Nadal, Joaquim i Duch, Montserrat (dir.), Els Ateneus a Catalunya. Sociabilitat i catalanisme popular, Girona, 2018, ICRPC
Paniagua, javier i Piqueras, José A. (dir.), Historia Social, València, Fundación Instituto de Historia Social
Segura, Cristina i Nielfa, Gloria (eds.),, Entre la marginación y el desarrollo. Mujeres y Hombres en la historia, Madrid, 1996, Del orto
Solà, Pere, Història de l'associacionisme català contemporani. Barcelona i comarques de la seva demarcació, Barcelona, 1994, Generalitat de Catalunya
Solà, Pere, Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya. L’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, 1978, La Magrana
|
La bibliografia bàsica es complementarà amb bibliografia complementària i articles sobre els continguts de a matèria. |
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|