Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A10 |
Apreciar la complexitat i diversitat dels organismes a través de l'estudi de les seves molècules, cèl·lules i processos fisiològics, la seva genètica i evolució. |
| A11 |
Ser capaç d'apreciar la potencialitat i la velocitat dels canvis en Bioquímica. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B2 |
Resoldre problemes complexos de forma efectiva en el camp bioquímic. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A10 |
Conéixer com està organitzada la informació al genoma nuclear eucariòtic i prendre consciència de les liminitacions dels nostres coneixements i de la velocitat dels canvis
Comprendre el significat biològic dels processos de reparació i recombinació del DNA i la seva importància en l'evolució dels genomes
Conèixer les eines bàsiques de la tecnologia del DNA recombinant, de la clonació molecular i de la construcció de genoteques
Prendre consciència que descobriments en genètica molecular han fet possible el desenvolupament de la tecnolohgia del DNA recombinant
Ser capaç de discutir sobre la importància de mecanismes epigenètics que poden modular l'expresió del missatge de la seqüència del DNA. Coneixer que la metilació del DNA pot ser influenciada per factors ambientals com la dieta.
Comprendre com els oncògens són capassos d'iniciar creixement tumoral.
Ser capaç de discutir sobre els potencials efectes de mutacions en funció del lloc específic de la seqüència del DNA en el qual es produeixen
| | A11 |
Conéixer com està organitzada la informació al genoma nuclear eucariòtic i prendre consciència de les liminitacions dels nostres coneixements i de la velocitat dels canvis
Conèixer les eines bàsiques de la tecnologia del DNA recombinant, de la clonació molecular i de la construcció de genoteques
Prendre consciència que descobriments en genètica molecular han fet possible el desenvolupament de la tecnolohgia del DNA recombinant
Ser capaç de discutir sobre la importància de mecanismes epigenètics que poden modular l'expresió del missatge de la seqüència del DNA. Coneixer que la metilació del DNA pot ser influenciada per factors ambientals com la dieta.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B2 |
Recull la informació significativa que necessita per resoldre els problemes en base a dades i no només opinions subjectives i segueix un mètode lògic d’ anàlisis de la informació
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
1. Introducció. Informació genètica en el temps i en l'espai. Objectius de l'assignatiua. |
|
2. Significat biològic de la reestructuració de la informació del DNA in vivo: sistemes de reparació i recombinació. |
|
3. Metilació del DNA en eucariotes. Epigenètica. Factors ambientals poden afectar el grau de metilació. Experiments que indiquen l'existència d'herècia ambiental. |
|
4. Metilació del DNA en procariotes. Experiments d'Arber. Tipus i propietats dels enzims de restricció i modificació. |
|
5. Enginyeria genètica. Enzims en la tecnologia del DNA recombinant. Enzims de restricció tipus II. Fragments de restricció com a marcadors de malalties genètiques. Mapa genètic de restricció. |
|
6. Clonació molecular en E. coli. Inserts. Vectors derivats de plàsmids i fags. Cèl.lules hoste bacterianes. Selecció de recombinants. Algunes aplicacions de la tècnica de PCR. Genoteques de DNA genòmic. Genoteques de cDNAs. Screening de genoteques |
|
7. El genoma eucariotic. Evolució dels gens. Importància evolutiva de l'existència dels introns. Pseudogens. Famílies de gens. Gens "amagats". Com podem definir "gen"? |
|
8. Com està organitzada la informació a la seqüència del DNA? Seqüències repetides en tàndem i disperses. DNA altament i moderadament repetitiu. Utilització de DNA repetiu en la tècnica d'identificació d'individus i investigació de paternitat. |
|
9. Macroorganització dels genomes d'Animals, Plantes i Protoctists: mides dels genomes. Número de cromosomes, de gens, d'introns. Precentatges de DNA repetitiu. La paradoxa del valor C. Genòmica comparada com a eina per l'estudi de l'evolució. |
|
10. Bases genètiques del càncer. Oncògens. Gens promotors de tumors. Retrovirus amb i sense oncògen. Protooncògens cel.lulars. Gens supresors de tumors. Defectes en els sistemes de reparació del DNA, defectes en els sistemes de metilació. El gen TP53: cicle cel.lular apoptosi i creixement tumoral |
|
11. Genoma humà i biomedicina. Interaccions entre gens i entre gens i ambient. Medicina i genòmica. Terapies de les malalties genètiques. |
|
12. Aspectes ètics, econòmics i socials de la nova biotecnologia i les eines mèdiques derivades del coneixement de l'estudi del genoma humà |
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
4 |
2 |
6 |
Sessió Magistral |
|
24 |
7 |
31 |
Seminaris |
|
15 |
30 |
45 |
Pràctiques a laboratoris |
|
12 |
24 |
36 |
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes |
|
6 |
18 |
24 |
Atenció personalitzada |
|
2 |
2 |
4 |
|
Proves mixtes |
|
3 |
0 |
3 |
Proves pràctiques |
|
1 |
0 |
1 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Introducció a cada un dels blocs de l'assignatura, explicació sobre fonts d'informació, metodologia, etc. |
Sessió Magistral |
Sessions d'exposició de coneixements actuals i plantejament de preguntes per tal d'obtenir respostes diversificades dels estudiants |
Seminaris |
Respostes a un questionari en funció de bibliografia sumistrada pel professor i de la recerca de l'estudiant en les bases de dades sobre el genoma humà. Debat sobre les diferents respostes aportades pels alumnes. |
Pràctiques a laboratoris |
Tècniques de DNA racopmbinant
Realització de tècniques d'identificació d'individus a partir de mostres de DNA |
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes |
Proposar un disseny experimental per obtenir una determinada informació. en funció de bibliografia sumistrada pel professor i de la recerca de l'estudiant en les bases de dades de genòmica i proteòmica. Debat sobre els pros i contras de les diferents solucions al problema plantejat. |
Atenció personalitzada |
Atenció als dubtes i propostes dels estudiants. Ajud en escollir un tema de traball i crítica constructiva sobre el treball realitzat |
Descripció |
Cada dia, en acabar les classes, estic a disposició dels estudiants.
També a travès del mail: teresa.segues@urv.cat |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Proves mixtes |
|
Avaluació de l'aprofitament dels continguts i competències de les sessions magistrals i de seminaris, mitjançant preguntes de resposta concreta i de resolució de dissenys experimentals amb eines bitecnològiques |
80% |
Proves pràctiques |
|
S'avaluarà l'aprofitament de les pràctiques de laboratori mitjançant preguntes curtes o resolució de problemes |
20% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Per a aprovar l'assignatura cal obtenir un 50% de la puntuació en les diferents proves. La segona convocatòria serà el dia que indiqui la guia docent o que la Facultat anuncii. Consistirà en un exàmen final que inclourà totes les parts de l'assignatura. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. ${1}iLa realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora.${1}i |
Bàsica |
|
Krebs, JE, Goldstein ES, Kilpatrick ST. Lewin's Essential GENES, third edition, Jones & Bartlett Learning, 2012 ISBN 978-1-4496-4479-6
Watson J.D. et al., BIOLOGÍA MOLECULAR DEL GEN, 5a. ed. Editorial Médica Panamericana, 2005
Micklos D.A., et. al., DNA SCIENCE, A FIRST COURSE, 2nd ed. Cold Spring Harbor Laboratory Press, 2003
Lewin B., GENES X, 10th edition Oxford University Press, 2010
Lesk A.M., INTRODUCTION TO BIOINFORMATICS, 2nd edition. Oxford University Press, 2005
Primose S.B. and Twyman R.M., PRINCIPLES OF GENE MANIPULATION AND GENOMICS, 7th ed. Blackwell Publishing, 2006
- Kreuzer H., Massey A. RECOMBINANT DNA AND BIOTECHNOLOGY 2nd ed, American Society Microbiology, 2001 (1555811760).
- Watson J.D. et. al. RECOMBINANT DNA. W. H. Freeman, 1992.
- Watson J. D. et al. MOLECULAR BIOLOGY OF THE GENE 5th ed,. Benjamin Cummings, 2003.
- Strachan T., Read A.P. HUMAN MOLECULAR GENETICS (3rd ed), Garland Science Publishing, 2003.
- Passarge E., COLOUR ATLAS OF GENETICS 3erd ed Thieme Medical Pub, 2005 (1588903362) setembre 2005.
- Cummings M. R. HUMAN HEREDITY PRINCIPLES AND ISSUES Books/Cole Publishing 6th ed, 2003.
- Singer M., Berg P. GENES Y GENOMAS, UNA PERSPECTIVA CAMBIANTE. Omega, 1993.
- McConkey E.H., HOW THE HUMAN GENOME WORKS. Jones and Barlett Publishers, 2004.
- Primose S.B., Twyman R.M. GENOMICS, APPLICATIONS IN HUMAN BIOLOGY. Blackwell Pub. 2004.
- Al Moodle de l'assignatura hi ha múltiples enllaços a bibliografia
BioRom 2009 (2009) “Ayudas al aprendizaje de la Bioquímica, Biotecnología y Biología Molecular” DL: MA-867-2004.
|
Complementària |
|
|
|
Altres comentaris |
Altament recomat l'assistencia a classe. Els seminaris, i també les classes estan dissenyats en un sistema força participatiu. L'èxit en aquesta assinatura vé molt determinat per la partició activa de l'estudiant a classe, que tot sovint se li demana. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|