Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A13 |
Aplicar coneixements moleculars a la interpretació fisiològica del funcionament normal o patològic de l'organisme. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A13 |
Conèixer les bases moleculars de la nutrició
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
1. Introducció. Fonaments i contextualització. Nutrigenòmica i nutrigenètica. Nutrició personalitzada. Eines. Les “omiques”. Expectatives. |
|
2. Proteïnes desacoblants i metabolisme energètic. Regulació del pes corporal. UCPs. AMPK: el vigilant energètic de les nostres cèl•lules. |
|
3. Regulació transcripcional de gens hepàtics per glucosa. Efectes de la glucosa en l’expressió dels enzims glucolítics i lipogènics. Molècula senyal. Element de resposta. Factor de transcripció. Mecanisme de regulació de l’expressió gènica per glucosa. |
|
4. Receptors nuclears i control de l’expressió gènica per àcids grassos. Paper de la longitud de la cadena i del grau d’insaturació. Metabòlits responsables de l’efecte dels àcids grassos de cadena llarga. El paper dels receptors nuclears en la regulació de l’expressió gènica per àcids grassos. Estructura i mecanisme d’acció dels receptors nuclears. Efecte dels àcids grassos en l’abundància nuclear i activitat dels factors de transcripció. |
|
5. Funció “no-nutrient” dels aminoàcids. Adaptació cel•lular a la disponibilitat d’aminoàcids: mecanismes implicats en la regulació de l’expressió gènica. Introducció. Rutes de reconeixement dels aminoàcids Mecanismes moleculars implicats en la regulació de l’expressió gènica en mamífers per el dèficit d’aminoàcids. |
|
6. Funcionalitat de les proteïnes i pèptids bioactius en Nutrigenòmica. Generalitats. Producció de pèptids bioactius. Mecanismes d’acció: pèptids que interfereixen amb altres molècules. Efectes en l’expressió gènica. Modificació epigenètica. Influència indirecta en l’activitat de factors de transcripció. Regulació de la senyalització cel•lular i de la transcripció per unió directa del pèptid lligand al receptor. |
|
7. Vitamines i regulació de l’expressió gènica. Vitamina A i expressió gènica. Paper dels RARs i RXRs en el mecanisme d’acció molecular de la vitamina A. Modulació de l’expressió gènica per altres vitamines (Vit B6, Vit C, Vit D, Vit E). |
|
8. Modulació de l’expressió gènica per metalls de la dieta. Ferro, Zinc, Seleni. |
|
9. Beneficis d’una dieta personalitzada. La nutrigenòmica en la prevenció i tractament de malalties complexes. Obesitat, predisposició o nutrició? Nutrigenòmica i longevitat. Cap a un envelliment saludable. |
|
10. Nutrients i Apoptosi. La vida i la mort cel•lular. Els processos apoptòtics. Modulació de l’apoptosi en la prevenció i tractament de la malaltia. Apoptosi com a diana en la quimioprevenció del càncer colorectal: Àcids grassos de cadena llarga. Vitamines liposolubles. Metabolits secundaris de les plantes. |
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
Sessió Magistral |
|
40 |
40 |
80 |
Seminaris |
|
20 |
20 |
40 |
Atenció personalitzada |
|
1 |
1 |
2 |
|
Proves objectives de preguntes curtes |
|
3 |
23 |
26 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Plantejament de l'assignatura |
Sessió Magistral |
Desenvolupament dels continguts teòrics |
Seminaris |
Aprofundiment de la materia |
Atenció personalitzada |
Resolució de dubtes i assessorament |
Descripció |
Contacteu amb el professor a través del correu electrònic |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Proves objectives de preguntes curtes |
|
|
|
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els criteris i percentatges d'avaluació es presentaran el primer dia de l'assignatura. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. ${1}iLa realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora.${1}i |
Bàsica |
N. Moustaïd-Moussa, C.D. Berdanier, Nutrient-gene interactions in health and disease, CRC Press, cop., 2001
R. Brigelius-Flohé, H-G Joost, Nutritional genomics. Impact on Health and Disease, Wiley, 2006
J. Zempleni, H. Daniel, Molecular nutrition, CABI Publishing, 2003
Y. Mine, K. Miyashita, F. Shahidi, Nutrigenomics and Proteomics in Health and Disease, Wiley-Blackwell, 2009
David de Lorenzo et al., Nutrigenómica y nutrigenética: hacia la nutrición personalizada, Librooks, Barcelona, 2001
G. Rimbach, J. Fuchs, L. Packer, Nutrigenomics, Taylor & Francis, 2005
|
|
Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|