|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A2 |
Descriure les bases bioquímiques, moleculars i estructurals del funcionament dels éssers vius. |
| | A9 |
Tenir un coneixement estructural i funcional de les molècules que formen els éssers vius: components bàsics i estructures polimèriques. |
| | A14 |
Descriure la manera en la qual els éssers vius extreuen, transformen i utilitzen l'energia del seu entorn. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A2 |
Conèixer la diversitat metabòlica dels vegetals
Tenir un coneixement sòlid de les principals vies metabòliques centrals dels vegetals i els mecanismes de la seva regulació
| | | A9 |
Conèixer la diversitat metabòlica dels vegetals
Tenir un coneixement sòlid de les principals vies metabòliques centrals dels vegetals i els mecanismes de la seva regulació
| | | A14 |
Adquirir coneixements fonamentals sobre els processos bàsics que afecten i controlen la producció de compostos sintetitzats per les plantes.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
BLOC 1: Metabolisme del creixement i desenvolupament vegetal
|
1.1. Conceptes de creixement i desenvolupament.
1.2. Concepte d’hormona vegetal. Receptors d’hormones i transducció de senyals.
1.3. Senyalització per hormones: Auxines, citocinines, gibberel·lines, àcid abscísic, etilè. Característiques, distribució i metabolisme. Efectes fisiològics de les hormones.
1.4. Altres reguladors del creixement: poliamines, jasmonats, salicilats i brasinoesteroides
1.5. Senyalització per factors ambientals. La llum com a agent morfogènic: fitocroms, criptocroms i fototropines
|
BLOC 2. Metabolisme secundari Vegetal
|
2.1. Concepte de metabolisme secundari. Concepte de producte secundari. Metabolisme primari i metabolisme secundari. Diversitat química i variabilitat del metabolisme secundari. Principals grups de metabòlits secundaris.
2.2. Principis bàsics de la biosíntesi de metabòlits secundaris Classificació en relació a la seva ruta biosintètica. Classificació en funció de l’estructura química. Metabòlits secundaris més rellevants amb ús medicinal i industrial.
2.3. Terpens. Què són els terpens?. Estructura. Classificació. Biosíntesi. La família dels terpens. Olis essencials
2.4. Compostos nitrogenats. Què són els compostos nitrogenats?. Història del seu ús. Biosíntesi . Tipus de compostos nitrogenats. Aplicacions en medicina.
2.5. Compostos fenòlics. Què són els compostos fenòlics?. Biosíntesi. Tipus de compostos fenòlics. Importància ecològica dels compostos fenòlics.
2.6. Metabolisme, biodisponibilitat, mecanismes d'acció i efectes beneficiosos del polifenols.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
18 |
27 |
45 |
| Seminaris |
|
10 |
15 |
25 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves mixtes |
|
3 |
0 |
3 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura |
| Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura per part del professor. |
| Seminaris |
Assistència, participació i realització de les activitats de seminaris. |
| Atenció personalitzada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes |
|
Descripció |
|
Atenció als alumnes fora de les hores de classe, mitjançant entrevista personal, a hores convingudes. Envieu un e-mail a gerard.aragones@urv.cat per concertar visita. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Proves mixtes |
|
Proves mixtes que inclouran preguntes tipus test i preguntes de desenvolupament on s'avaluaran els continguts donats a les classes magistrals. Es realitzaran dues proves al llarg del quatrimestre que tindran el mateix pes. |
100% |
| Altres |
|
|
. |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
L'assignatura s'aprovarà amb un 5/10, havent de tenir una qualificació mínima de 4/10 en cadascun dels parcials avaluats per a poder eliminar matèria. En la segona convocatòria constarà d'un examen únic en el que s'avaluarà tot el temari. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
| Bàsica |
J. Barceló, G. Nicolás, B. Sabater i R. Sánchez Tamés, FISIOLOGÍA VEGETAL, 2003, Madrid
J. Azcón-Bieto i M. Talón., FUNDAMENTOS DE FISIOLOGÍA VEGETAL, 2000, Interamericana-McGraw-Hill
F.B.Salisbury i C.W. Ross, FISIOLOGÍA VEGETAL , 2000, Madrid
L. Taiz i E. Zeiger, PLANT PHYSIOLOGY, 1998, Massachussets
W. G. Hopkins i P.A. Hüner, INTRODUCTION TO PLANT PHYSIOLOGY, 2004, New YYork
|
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| BIOLOGIA/13214005 | | BIOQUÍMICA/13214008 | | BIOLOGIA ANIMAL I VEGETAL/13214108 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|